Antecedents: El Comitè d’Ètica de Catalunya destaca que l’acte mèdic ja no es considera beneficiós si es fa contra la voluntat d’un pacient competent. Això reflecteix un canvi cap a un model de medicina més respectuós amb els valors i necessitats individuals del pacient. Els principis clau d’aquesta nova medicina són la dignitat humana i l’autonomia que permeten a les persones decidir sobre el sentit de la seva vida i que llueix la màxima expressió amb la regulació de l’eutanàsia. Els documents de voluntats anticipades (DVA) permeten a les persones expressar les seves preferències per anticipat, i es complementen amb la planificació de decisions anticipades (PDA), un procés relacional on el pacient i el seu entorn reflexionen sobre les decisions de salut. Les persones amb demència que amb desenvolupar de la malaltia perdran la seva capacitat de fet, poden expressar la seva voluntat a través d’un DVA, fins i tot, la possibilitat de sol·licitar una prestació d’ajuda per morir (PRAM). En aquest sentit, és essencial que el DVA sigui clar i detallat per evitar conflictes ètics i legals.
Hipòtesi:
– L’activació d’una PRAM a partir del model actual de DVA proposat per la Generalitat de Catalunya, en pacients amb demència, genera dubtes i malestar entre el personal sanitari de l’equip d’atenció primària d’Horta.
– El model actual de voluntats anticipades proposat per la Generalitat de Catalunya hauria d’aclarir en què consisteix una demència en estat avançat, el què potenciaria un context eutanàsic més ben descrit.
– La promoció d’activitats comunitàries per la redacció conjunta del DVA entre professionals de la salut i pacients, especialment en el cas de demències, pot millorar la comprensió i reduir els conflictes.
Metodologia: L’estudi s’estructura en tres fases: la fase 1 que consisteix en un estudi observacional descriptiu per analitzar la prevalença de pacients amb demència que tenen DVA; la fase 2 es tracta d’un estudi descriptiu en la qual s’analitzen els DVA per determinar les característiques sociodemogràfiques dels participants, a més d’identificar la presència d’instruccions sobre eutanàsia, el context en què es contempla, i si el pacient ha designat un representant legal; la fase 3 es farà una enquesta als professionals de l’equip d’atenció primària d’Horta per recollir dades sobre el coneixement i les experiències amb els DVA, així com els conflictes ètics associats a l’activació de PRAM en pacients amb demència.
Aplicabilitat i rellevància: Aquest estudi és essencial per identificar les necessitats de millora en la redacció i gestió dels DVA, especialment pel que fa als pacients amb demència. Millorar la comprensió i claredat dels DVA pot reduir els conflictes ètics i garantir que les voluntats dels pacients es respectin de manera efectiva, fent possible una atenció més respectuosa i adaptada a les necessitats individuals de cada persona. La participació activa dels professionals de la salut i dels pacients en la creació d’aquest document pot contribuir a un millor maneig de les situacions d’eutanàsia i altres decisions difícils.

El insomnio es un trastorno frecuente en adultos, comúnmente tratado desde una perspectiva biomédica, lo que puede llevar a una medicalización excesiva. Aunque los tratamientos no farmacológicos son más eficaces a largo plazo, están subutilizados. Este estudio parte de la hipótesis de que las experiencias y percepciones del insomnio varían según factores socioemocionales, culturales y psicológicos. El objetivo es explorar las vivencias personales y emocionales de pacientes con insomnio crónico. Se empleará una metodología cualitativa fenomenológica, mediante entrevistas semiestructuradas a pacientes de un centro de salud en Tarragona. Se analizarán los relatos para identificar temas comunes. Se espera comprender mejor las percepciones sobre el insomnio, sus causas, emociones y estrategias de afrontamiento. Los hallazgos podrían mejorar el diseño de intervenciones personalizadas y sensibilizar a profesionales y sociedad sobre su impacto integral.

Antecedentes: La diabetes mellitus tipo II (DM tipo II) es una de las enfermedades metabólicas crónicas más prevalentes a nivel mundial con un impacto constante de crecimiento. En España, la prevalencia alcanza el 14,8% de la población, el segundo país de la Unión Europea con mayor número de personas con diabetes. El mantenimiento de un adecuado control glucémico, con niveles de la hemoglobina glicosilada por debajo del 7% y mínima variabilidad glucémica, es fundamental para prevenir complicaciones microvasculares y macrovasculares. Estas complicaciones no sólo están asociadas con una mayor morbimortalidad prematura, sino también a un incremento de los costes sanitarios derivados de su tratamiento. El uso de la monitorización continua de glucosa (MCG) permite un mejor control de la enfermedad. No obstante, su correcta implementación en el ámbito de la atención primaria requiere personal sanitario debidamente cualificado, siendo las enfermeras figuras clave en este proceso ya que desempeñan un papel fundamental en la educación terapéutica del paciente. Por ello, garantizar una formación adecuada para el personal de enfermería es esencial para reducir la variabilidad asistencial y optimizar los resultados en salud.
Hipótesis: La intervención formativa sobre el uso e interpretación de los sensores de monitorización continua de glucosa (MCG) mejora significativamente el nivel de conocimientos de las enfermeras de atención primaria de los CAPs Jaume I, Torreforta, Sant Pere.
Objetivo: Evaluar el nivel de conocimientos de las enfermeras de atención primaria de los CAPs Jaume I, Torreforta, Sant Pere sobre el uso e interpretación de la MCG y determinar la eficacia de una intervención formativa a través de la comparación de los resultados de los cuestionarios pre y post-intervención.
Metodología: Estudio cuasi-experimental, pre- post intervención.
Análisis estadístico Los datos obtenidos a través de los cuestionarios pre y post intervención serán analizados utilizando métodos estadísticos descriptivos e inferenciales.
Resultados esperados: Se espera que la intervención formativa mejore significativamente el nivel de conocimientos sobre el manejo de los dispositivos de MCGen las enfermeras/os, reflejando en puntuaciones más altas en el cuestionario post- intervención. Además, reducir la variabilidad asistencial entre los CAPs investigados, promoviendo una práctica más efectiva en el abordaje del paciente diabético.
Aplicabilidad: Los resultados del estudio tendrán una aplicación directa en los CAPs Torreforta, Reus 2 y Jaume I, que podrían permitir diseñar programas formativos adaptados a las necesidades detectadas del personal de enfermería; homogeneizar el manejo clínico de la diabetes y crear un modelo replicable en otros centros de atención primaria sobre la nueva tecnología aplicada a la diabetes.
Relevancia: Aborda una enfermedad crónica altamente prevalente con un gran impacto sanitario y económico; refuerza el papel de las enfermeras en la educación diabetológica y la actualización de las nuevas tecnologías en el manejo de la diabetes, contribuyendo así a mejorar los resultados clínicos de los pacientes, garantizar una correcta autogestión de la enfermedad, reduciendo así complicaciones y reingresos hospitalarios asociados a un mal control de la glucosa.

l’obesitat és un dels problemes de salut pública més rellevants tant a nivell mundial com a Catalunya, amb una incidència creixent en la població adulta. L’obesitat no només comporta conseqüències negatives per a la salut individual, sinó que també representa una càrrega significativa per als sistemes de salut públics degut a l’increment dels costos sanitaris associats al seu tractament i les seves complicacions. Davant d’aquest escenari, l’atenció primària ha desenvolupat diverses estratègies d’intervenció, amb un enfocament especial en la promoció d’hàbits alimentaris saludables com la dieta mediterrània. Tot i els beneficis demostrats, l’adherència a la dieta mediterrània pot veure’s afectada per diversos factors, com els hàbits culturals, les preferències alimentàries o les barreres socioeconòmiques. Per aquest motiu, és fonamental analitzar fins a quin punt els pacients que han participat en intervencions grupals en atenció primària aconsegueixen incorporar aquest patró alimentari en el seu dia a dia, així com identificar els principals obstacles i facilitadors d’aquesta adherència.
Objectius de l’estudi
Objectiu principal: Avaluar l’adherència a la dieta mediterrània en pacients amb obesitat no greu que han participat en una intervenció grupal en atenció primària en alguna de les últimes cinc edicions, i determinar la seva relació amb els canvis en els hàbits alimentaris i els paràmetres de salut just després de la intervenció.
Objectius secundaris:
Avaluar els canvis en els paràmetres de salut, com la pèrdua de pes, la reducció de l’IMC i el perímetre abdominal, i la seva relació amb l’adherència a la dieta mediterrània.
Avaluar els canvis en l’activitat física i en el benestar emocional.
Examinar l’impacte de la satisfacció dels pacients amb la intervenció grupal sobre la seva adherència a la dieta mediterrània al finalitzar la intervenció.
Metodologia
Estudi observacional transversal amb components longitudinals (pre i post intervenció). S’inclouran pacients adults (=18 anys) amb obesitat no greu IMC entre 27 i 35 amb comorbiditats i IMC entre 30-40 sense comorbiditats, que han completat una intervenció grupal en les darreres 5 edicions. La selecció serà no probabilística, incloent tots els pacients que compleixin els criteris d’inclusió durant el període d’estudi. Es recolliran dades a partir de qüestionaris sobre adherència a la dieta mediterrània, benestar emocional, activitat física, i satisfacció amb el programa. També es recolliran dades clíniques (pes, altura, índex de massa corporal, perímetre abdominal). Es descriuran les característiques demogràfiques i clíniques de la mostra, així com els nivells d’adherència a la dieta mediterrània i es realitzaran comparacions de les variables clíniques i d’adherència abans i després de la intervenció utilitzant l’adherència a la dieta mediterrània.

Rationale and background
Antipsychotic drugs are indicated for the management of schizophrenia and bipolar disorder. They are also used in adults to manage behavioural and psychological symptoms of dementia (BPSD) with the recommendation to be discontinued after BPSD symptoms resolve. Antipsychotic drugs can be classified into typical and atypical antipsychotics with different recommendations for their use. For example, guidelines recommend the preferential use of atypical antipsychotics when required for the management of BPSD.[1, 2]
Safety concerns in adults have previously led to regulatory warnings and risk communications over their use.[3, 4] Antipsychotic drugs have been associated with several adverse drug reactions, particularly in the elderly. Somnolence, hypotension, extrapyramidal side effects and gait abnormalities are well-recognized side effects that may in turn contribute to the risk of falls and fracture in elderly persons.[1] Similarly, cardiovascular adverse effects, falls and injuries may increase mortality.
Antipsychotics are sometimes used in children and adolescents; however, not all antipsychotics have been approved for use in children and adolescents and if prescribed their use would be considered off-label. A prior study reported an increased use of antipsychotics between 2008 and 2017 in the paediatric populations of Catalonia (35.7%), Norway (45.1%) and Sweeden (57.6%).[5] Likewise, in England, the use of antipsychotics in patients between 3 and 18 years doubled between 2000 and 2019.[6]
This study aims to provide an overview of antipsychotic prescribing in the children in databases from Europe, and to describe the characteristics of children initiating antipsychotics. This will provide a benchmark to understand current clinical practice over their use in children and adolescents and help to understand whether off-label use may occur.
Research question and objectives
1. To characterise children with a first prescription of an antipsychotic in each database in terms of age, sex, comorbidities and indication of use.
2. To measure trends in the incidence/prevalence of antipsychotic prescribing in children overall, by typical/atypical grouping and separately for 11 drug substances in each database. Results would be stratified by calendar year, age and sex.
3. To characterise first use of antipsychotic initiation in children (overall, by typical/atypical use, and by the 11 prespecified drug substances) in terms of dose and duration in each database. Results will be
MODEL DE SOL·LICITUD
2 IMP-126-CT Versió 07
stratified by age and sex.
Methods
Study design
1. A new user cohort study will be used to describe patient-level characterisation of antipsychotic users.
2. A population-level cohort study will be used to assess incidence rates of antipsychotic use.
3. A new user cohort study will be conducted to describe patient-level antipsychotic utilisation.
Population
The study cohort will comprise all paediatric individuals between 1- and 18-years old present in the database during the study period (i.e., 2013-2023).
Additional eligibility criteria for patient-level antipsychotic characterisation and drug utilisation, and for the calculation of incidence rates will be applied, where a minimum follow-up of 365 days of data availability
will be required to exclude individuals with a prior use of the respective drug of interest (i.e., when overall, no prior use of any of the common antipsychotics will be required; when stratified by specific antipsychotic drug, no prior use of the specific antipsychotic will be required).
Variables
Exposure of interest: all antipsychotics under the ATC code N05A (overall, and by typical/atypical grouping); and eleven prespecified drug substances that cover most antipsychotics prescribed in the paediatric population (selected based upon feasibility in the data sources of interest): risperidone, aripiprazole, olanzapine, quetiapine, paliperidone, chlorprothixene, clozapine, methotrimeprazine (levomepromazine), pipamperone, sulpiride and promazine.
Data sources
• BIFAP (Spain, Primary Care Database)
• DK-DHR (Denmark, National Registry)
• InGef RDB (Germany, Claims Database)
• IPCI (Netherlands, Primary Care Database)
• NAJS (Croatia, National Claims Registry) [Only Objectives 1 and 2]
• NLHR (Norway, National Registry)
• SIDIAP (Spain, Primary Care Database)
Statistical analysis
1. Patient-level characterisation study: characterisation of patient-level features for new users of antipsychotics will be calculated overall, by typical/atypical, and by the 11 pre-specified drug substances for each database, including description of age (mean [SD] and median [IQR]), age groups [N,%] and sex [N,%] at index date (date of first prescription of the antipsychotic of interest),comorbidities [N,%] recorded -7 days, -30 days or any time before (index date), and indications of use [N,%] recorded -30 days or any time before (index date).
2. Population-level drug utilisation study: annual incidence and annual period prevalence estimates will be calculated for antipsychotic treatment overall, by typical/atypical and by the 11 pre-specified drug substances for each database.
3. Patient-level drug utilisation study: patient-level characterisation of new antipsychotic users will be conducted at index date (date of first prescription of the antipsychotic of interest) for overall, by typical/atypical and by the 11 pre-specified drug substances for each database, including median [IQR] prescribed or dispensed initial and cumulative dose of antipsychotics, and median [IQR] treatment duration.
For all analyses a minimum cell counts of 5 will be used when reporting results, with any smaller counts will be noted as <5.

Background
Initially, mRNA COVID-19 vaccines were recommended during pregnancy; however, pregnant individuals were excluded from early clinical trials, resulting in limited data on vaccine efficacy and safety for this group. Subsequent observational studies to date have indicated that mRNA vaccines are safe during pregnancy, showing no increased risk of complications such as miscarriage, preterm delivery, stillbirth, or birth defects. Nevertheless, these studies often involve small sample sizes, limiting the ability to evaluate rare adverse events and the effects of different vaccine doses.
Objectives
To leverage 4 real-world-data sources to, first, understand adverse events occurring during pregnancy, and second, assess whether mRNA COVID-19 vaccines increase the risk of these adverse events.
Methods
Data Sources
The study will include participants registered in primary care data from the United Kingdom, primary care data linked with hospital discharge data from Catalonia (Spain), and nationwide linked health registries from Norway and Sweden. All databases will have been mapped to the OMOP common data model facilitating federated analysis pipeline.
Study design
For the first objective, the study design is a population-level descriptive epidemiology study. We will estimate background incidence rates of the outcomes occurring during pregnancy, and compare baseline characteristics between pregnant women who had the outcome and those outcome-free.
The study design for the second objective is a cohort study following the target trial emulation framework. We will compare pregnant women receiving a 1st, 2nd, or booster (3rd or subsequent doses) COVID-19 vaccine during pregnancy (with an mRNA vaccine), compared to pregnant women eligible for the same dose but not yet vaccinated with it.
Outcomes
Outcomes of interest in the study are:
1) 15 Adverse Events of Special Interest (AESI): Deep vein thrombosis, Pulmonary embolism, Myocardial infarction, Ischaemic stroke, Bell’s palsy, Encephalitis, Guillain Barré Syndrome, Transverse Myelitis, Haemorrhagic stroke, Myocarditis or pericarditis, Thrombosis with Thrombocytopenia, Immune Thrombocytopenia, Anaphylaxis, Narcolepsy, Disseminated Intravascular Coagulation
2) 13 Maternal Adverse Events (MAE): Miscarriage, Stillbirth, Preterm labour, Eclampsia, HELLP syndrome,
MODEL DE SOL·LICITUD
2 IMP-126-CT Versió 07
Antepartum Haemorrhage, Dysfunctional labour, Postpartum haemorrhage, Postpartum endometritis, Maternal death, Gestational diabetes (only objective 1), Ectopic pregnancy (only objective 1), Pre-eclampsia (only objective 1)
Outcome time-window in the first objective is any-time during pregnancy for all outcomes, except post-partum and maternal death outcomes (follow-up will be extended 6 to 12 weeks postpartum according to the definition) and miscarriage (before gestational week 20).
In the second objective, we are interested in AESI occurring in the 42 days after vaccination, or until the end of pregnancy, whichever comes first. For the MAE, outcome-time is given by their definition: up until week 19 for miscarriage, 6 weeks after pregnancy end for post-partum endometriosis and maternal death, 12 weeks after pregnancy end for postpartum haemorrhage, and up until the end of pregnancy for the rest. As a secondary analysis, we will look at AESI 42 days after index date regardless of pregnancy end.
Study population
For the first objective, the study population will include all pregnancies starting between 1st January 2018, and up to 9 months before end of data. Pregnant women aged 12 to 55 years old at pregnancy start day and with 365 days or more of previous follow-up will be included. Pregnant women with an occurrence of the outcome of interest in the wash-out period relative to pregnancy start date will be excluded. Index date will be set at pregnancy start date.
For the second objective, women pregnant during the enrolment period, aged 12 to 55 years at pregnancy start date, and with 365 days or more of previous observation in the database will be eligible to enter the study. Women with an occurrence of any of the outcomes of interest during the outcome-specific washout window relative to pregnancy start will be excluded.
Enrolment period will be different for each exposure of interest. When assessing the 1st dose of an mRNA COVID-19 vaccine during pregnancy, the enrolment period will span from 01/04/2021 to 28/02/2022. When studying the 2nd dose during, the enrolment period runs from 01/05/2021 to 31/03/2022. Finally, when the exposure of interest is the booster dose during pregnancy, the enrolment period goes from 01/10/2021 (when 1st booster was approved) to 12 months before the data cut-off.
For each day within the enrolment period, pregnant women receiving the exposure (vaccine dose) of interest will enter the exposure cohort. Index date for exposed will be exposure date. Simultaneously, a sample of eligible comparators (pregnant women who have not yet received the exposure) will enter the comparator cohort if they match on gestational age (2-week band) and maternal age (2-year band). Index date for sampled matched comparators will be the same as that of the exposed counterpart.
Follow-up
For the first objective, follow-up will be from day 1 after index date, until the earliest of: 1) outcome of interest, 2) end of time-window to observe the outcome of interest, or 3) death or end of available data.
Follow-up for the second objective, will start at 1 day after the index date until the earliest of the following events: 1) outcome of interest, 2) end of time-window to observe the outcome of interest, 3) death or end of available data, 4) occurrence of a truncating events that precludes the outcome of interest (e.g., miscarriage for postpartum haemorrhage), and 5) subsequent COVID-19 vaccination.
In sensitivity analysis, follow-up will also be stopped at COVID-19 infection.
Data analysis
For the first objective, incidence rates will be estimated for calendar year and month and stratified by age group (12-17, 18-34, and 35-55 years) and gestational trimester (0 to 90, 91 to 180, and 181 and more days). Additionally, overall pregnant incidence rates across the study period will be estimated, and stratified by gestational trimester for outcomes occurring during pregnancy (AESI and pre-eclampsia, eclampsia, HELLP syndrome, gestational diabetes, and ectopic pregnancy). For each outcome, a cohort of all pregnant women who experienced the outcome will be identified, with index date set at incident diagnosis date (“outcome cohort”). Then, a matched cohort will be created with 1:1 matching on age and gestational age, for each outcome cohort. Pre-selected baseline characteristics and large-scale characteristics will be summarised for both cohorts (outcome and matched cohorts) at index date and before. Standardised Mean Differences (SMDs) will be calculated to compare baseline characteristics between cohorts. Matching will be used to provide a better context for the outcome-cohort, rather than to achieve conditional exchangeability.
MODEL DE SOL·LICITUD
3 IMP-126-CT Versió 07
For the second objective, SMDs will be calculated between exposed and comparator cohorts. An SMD =0.1 will indicate adequate covariate balance. 68 Negative Control Outcomes (NCOs) will be used to detect residual confounding.
If the sampled cohorts are not balanced, Propensity Score (PS) overlap weighting will be used to create comparable cohorts. The PS model will include variables on demographics (age, location, index date), pregnancy-related (gestational time at enrolment, previous pregnancies, complications during pregnancy, obesity, smoking status and alcohol use), healthcare utilisation (days in observation, healthcare visits…), and pre-existing conditions (all history) and medications (last 180 days) selected through LASSO regression. SMD and NCO will be used to assess observed and unobserved confounding in the weighted population. If required, PS-modeling will be iterated until balance is achieved.
Incidence Rate Ratios will measure the relative incidence of the outcomes of interest between exposed and comparator cohorts. Empirical calibration will adjust estimates and confidence intervals if NCOs indicate residual confounding. Database-specific estimates will be pooled through random-effects meta-analysis for overall results.

La cardiopatía isquémica continúa siendo una de las principales causas de muerte en España. La mayoría de los eventos coronarios evitables tienen lugar en la clase de riesgo intermedio, demostrando la necesidad de mejorar la valoración del riesgo cardiovascular (RCV) en estos pacientes.
La genética contribuye en un 50% en el riesgo coronario, y se evalúa mediante puntuaciones de riesgo poligénico (Polygenic Risk Scores o PRS). La American Heart Association ha publicado que los PRS para enfermedad coronaria (EC) tienen un rendimiento similar al de los factores de riesgo convencionales, proporcionan información pronóstica adicional y son útiles para guiar el tratamiento farmacológico, atribuible a un mayor riesgo de enfermedad y a un mayor beneficio del tratamiento.
CARDIO inCode® es una herramienta predictiva coronaria validada en más de 80.000 individuos de diferentes orígenes poblacionales, en hombres y en mujeres, y con datos clínicos de seguimiento a largo plazo. La herramienta evalúa un PRS para EC y lo integra en las funciones clásicas de estimación del RCV, identificando aquellos individuos de mayor riesgo, en los que intervenir de manera más individualizada y eficaz. La herramienta ha demostrado coste-eficacia para el sistema sanitario público español, especialmente en la categoría de riesgo intermedio.

Resumen de la Beca
El proyecto tiene como objetivo implementar una intervención grupal para la cesación tabáquica en Equipos de Atención Primaria (EAP), con el fin de reducir el número de fumadores, mejorar la calidad de vida y aliviar la carga sobre los sistemas de salud. El tabaquismo sigue siendo una de las principales causas de morbilidad y mortalidad prevenibles a nivel mundial, afectando la salud de millones de personas y generando altos costos económicos.
La intervención se basa en un enfoque grupal estructurado, promoviendo la motivación, autocontrol, autoeficacia y el apoyo social entre los participantes, lo cual ha demostrado ser efectivo en programas similares. Además, se incluirá un seguimiento telefónico para evaluar el impacto a largo plazo y reforzar el compromiso de los participantes.
Relevancia del Proyecto
Los EAP, como primer punto de contacto con el sistema sanitario, tienen una posición privilegiada para abordar el tabaquismo. Este proyecto utilizará este entorno para ofrecer un modelo accesible y efectivo que pueda replicarse en otros EAP y comunidades, promoviendo un enfoque integral y sostenible para la cesación tabáquica.
Impacto Esperado
Mejora de la salud de los participantes: Se espera un aumento en las tasas de cesación y la reducción de enfermedades relacionadas con el tabaquismo.
Fortalecimiento de la Atención Primaria: El proyecto integrará la cesación tabáquica como parte de los servicios estándar, optimizando recursos y mejorando la eficiencia.
Replicabilidad del modelo: La intervención servirá como modelo replicable en otras áreas, contribuyendo a la prevención del tabaquismo y mejorando las políticas públicas de salud.
Este proyecto no solo tiene el potencial de reducir el tabaquismo en la población atendida, sino que también puede convertirse en un modelo sostenible y escalable para su implementación en otras localidades.

Antecedents
Relisten és una solució de programari basada en intel·ligència artificial (IA) desenvolupada per Recog Analytics per millorar l’atenció mèdica mitjançant una documentació clínica més eficient. Aquesta eina permet als professionals sanitaris centrar-se en la interacció amb el pacient, ja que s’encarrega d’enregistrar, transcriure i estructurar automàticament la informació rellevant de la consulta per integrar-la en el Sistema d’Informació Sanitaria, un cop revisada pel professional.
Hipòtesi
La hipòtesi del projecte és que la implementació d’un sistema basat en IA per a la transcripció automàtica i estructuració de la informació en consultes d’atenció primària millorarà l’eficiència dels professionals sanitaris, reduirà la seva càrrega administrativa i afavorirà una millor experiència tant per als pacients com per als professionals.
Objectius
L’objectiu principal és avaluar la viabilitat i l’impacte d’aquest sistema, mitjançant la transcripció en temps real de la conversa entre el personal mèdic i pacients, i la generació automàtica d’un informe estructurat amb la informació clínica rellevant.
Metodologia
Aquest projecte es desenvoluparà en el marc d’un estudi multicèntric en diversos Centres d’Atenció Primària (CAPs) que iclouen: ICS CAP-EAP Artés, ICS CAP-EAP Igualada Urbà, ICS EAP Plaça Catalunya Manresa, ICS CAP-EAP Moià, ICS CAP-EAP Súria, ICS CAP Amposta, EBA Centelles, CST CAP Nord, Clínic CAP Les Corts i Hospital d’Olot CAP.
En aquests centres es realitzarà una prova pilot de l’eina amb el consentiment informat de pacients i personal mèdic, en la que es recolliran diferents indicadors per avaluar l’impacte en l’experiència i qualitat de l’atenció assistencial i de la documentació clínica a la consulta mèdica.
Aplicabilitat i rellevància
La implementació d’aquesta tecnologia pot suposar un avenç significatiu en la digitalització sanitària, i facilitar una pràctica mèdica més eficient i centrada en les persones pacients. Els beneficis esperats inclouen l’optimització dels recursos assistencials, una atenció a les persones pacients més personalitzada i de qualitat, la millora del benestar laboral del personal sanitari i una documentació clínica més fiable i precisa. A més, es valorarà la seva escalabilitat per a una implementació de l’eina més extensa en el sistema de salut de Catalunya.

Objetivos: Se desconocen los determinantes genéticos de la insuficiencia cardíaca congestiva (ICC) en España.
Determinaremos en ambos sexos los factores genéticos asociados a la ICC y lo replicaremos en una cohorte con
casos de ICC incidentes. Analizaremos si éstos se asocian a peor pronóstico de la ICC.
Metodología. Objetivo 1: estudio asociación de genoma completo (GWAS) con 1.200 casos de ICC de las
cohortes DAMOCLES y REDINSCOR, y 2400 casos incidentes de CORDELIA, y 36.000 controles de la cohorte
CORDELIA, todos > 45 años. Objetivo 2: cohorte CORDELIA de 39.000 personas con 2.400 casos de ICC incidente.
Se dispone de datos clínicos de todos los participantes, y en los casos, la etiología, clase funcional y NT ProBNP. El
genotipado de CORDELIA ya está disponible. Se usará el array Axiom™ Spain Biobank 2. Control de calidad del
GWAS: variantes (frecuencia alélica, tasa de genotipado y equilibrio Hardy-Weinberg) e individuos (discrepancias
de sexo, tasa de genotipado, heterocigosidad, parentesco y ancestría). Se imputará con el panel v3 TOPMed
(GRCh38). La edad, el sexo y los componentes principales se incluirán en los modelos ajustados logístico y de Cox.