Antecedents
La malaltia cardiovascular esdevé una causa important de mort i d’alteració de la qualitat de vida. En la dona continua sent infradiagnosticada i infratractada. Recentment s’ha considerat la depressió com un possible factor de risc a considerar rellevant en relació a la malaltia cardiovascular en la dona.
Hipòtesis
La depressió s’associa a un major risc d’esdeveniments cardiovasculars en dones postmenopàusiques.
Objectius
L’objectiu principal és demostrar que hi ha una associació entre la depressió i la malaltia cardiovascular.
Metodologia
Estudi observacional analític cas – control retrospectiu. S’extrauran les dades de forma pseudonimitzada de les històries clíniques de dones majors de >55 anys que han patit esdeveniment cardiovascular (casos) i es comparem amb dones postmenopàusiques que no han tingut esdeveniments cardiovasculars (controls), en els ABS que pertanyen a l’ICS de la Catalunya Central durant els últims 10 anys (2014 – 2024), mirant si el diagnòstic de depressió està més present en el grup de casos o en el grup control.
Aplicabilitat i rellevància
El fet d’haver-hi una associació entre depressió i risc cardiovascular pot ajudar a realitzar un diagnòstic, valoració i tractament precoç del risc cardiovascular en les dones post – menopàusiques i així entendre millor els mecanismes que desencadenen la patologia així com la depressió. Aquests resultats es poden aplicar en el dia a dia de la pràctica clínica per tenir una perspectiva més completa i holística de la relació entre la salut mental i el risc cardiovacular.

Antecedentes
El aumento de la esperanza de vida y los avances médicos han incrementado la prevalencia de personas mayores con enfermedades crónicas, generando desafíos para los sistemas de salud. En Cataluña, la esperanza de vida alcanzó los 83,26 años entre 2018 y 2022, y se proyecta un aumento, especialmente en mayores de 80 años. La atención integral y centrada en la persona es clave para gestionar esta complejidad, mejorando el acceso a servicios y reduciendo hospitalizaciones. El Programa de Prevención y Atención a la Cronicidad de Cataluña y las unidades de subagudos ofrecen alternativas eficaces para la atención de pacientes PCC y MACA.
Hipótesis
La identificación proactiva de pacientes crónicos complejos (PCC) y con enfermedades avanzadas (MACA) facilita la creación de un Plan de Intervención Individual y Compartido (PIIC), lo que optimiza la calidad de la atención y promueve un enfoque más personalizado y coordinado en el tratamiento de estos pacientes.
Objetivos
El objetivo principal del estudio es identificar perfiles PCC/MACA en la residencia Vilademany y elaborar el PIIC. Los objetivos específicos incluyen analizar el perfil de los usuarios, evaluar los criterios de clasificación en Atención Primaria y proponer mejoras para integrar la identificación PCC/MACA y el PIIC, optimizando la atención sanitaria.
Metodología
El estudio, de diseño observacional, descriptivo, longitudinal y prospectivo, se llevará a cabo en la Residencia Vilademany de Taradell durante febrero y marzo de 2025. Se incluirán usuarios que residan en la residencia, sean competentes o tengan tutor legal, y acepten participar. Se recogerán variables como identificación PCC/MACA, existencia de PIIC, comorbilidad, polimedicación, fragilidad e índice de Barthel. La identificación se realizará con criterios del “Modelo de atención para personas frágiles” y el instrumento NECPAL. Los datos se recogerán presencialmente y se analizarán con el programa estadístico R versión 4.0.3.
Aplicabilidad y relevancia
El estudio resalta que la identificación de pacientes PCC y MACA, junto con el PIIC, mejora la coordinación sanitaria, optimizando recursos y reduciendo costos al disminuir hospitalizaciones innecesarias. Además, promueve atención personalizada que mejora la calidad de vida de pacientes y familiares, transformando la atención sanitaria hacia mayor eficiencia y sostenibilidad.

Este estudio busca identificar los factores de riesgo para el desarrollo de diabetes mellitus tipo II (DM2) en mujeres que tuvieron diabetes gestacional (DG) en el pasado. La diabetes es una enfermedad metabólica que afecta a muchos órganos y su prevalencia ha aumentado considerablemente en los últimos años. La diabetes gestacional es una complicación común durante el embarazo, y las mujeres que la padecen tienen un riesgo elevado de desarrollar DM2 en el futuro, en especial en los primeros diez años posparto. Factores como edad, índice de masa corporal (IMC), antecedentes familiares y raza se asocian con el riesgo de DM2 tras una DG.
La investigación es un estudio de cohorte retrospectivo y se centrará en mujeres diagnosticadas con DG entre 2005 y 2014 en varios centros de salud de Cataluña. Se realizará un seguimiento de 10 años para evaluar la incidencia de DM2 y estudiar la influencia de variables como la edad materna, IMC, nivel socioeconómico y antecedentes familiares de diabetes. Las pacientes serán contactadas y monitoreadas a través de su historial clínico.
Se utilizarán métodos estadísticos para analizar los datos, incluyendo pruebas de regresión logística para identificar los factores que contribuyen al desarrollo de DM2. Los resultados podrían tener un impacto significativo en la práctica clínica al guiar estrategias preventivas y personalizadas, como modificaciones en el estilo de vida y el seguimiento médico regular. Con esta investigación se pretende aportar datos relevantes para mejorar la prevención y el manejo de la diabetes en mujeres con antecedentes de DG.

Antecedentes: el Síndrome de Apnea-Hipopnea del Sueño (SAHS) se caracteriza por episodios repetidos de obstrucción de la vía aérea superior durante el sueño que conllevan a clínica de somnolencia diurna excesiva. Su prevalencia es alta en la población general y está asociada a hipertensión, enfermedades cardiovasculares, deterioro de la calidad de vida, aumento de accidentes y mayor mortalidad. Por otra parte, el insomnio definido como la dificultad para iniciar o mantener el sueño a pesar de un entorno adecuado, afecta a gran parte de la población adulta y, además, provoca somnolencia diurna, fatiga, irritabilidad, deterioro de la memoria y de la calidad de vida, empeoramiento de la productividad laboral y/o aumento de accidentes. Aunque el insomnio y el SAHS se han considerado históricamente enfermedades separadas, estudios recientes han documentado la coexistencia de ambas patologías sugiriendo que los síntomas pueden agravarse de manera bidereccional.
Hipótesis: existe una relación temporal entre SAHS e insomnio no orgánico en pacientes de Cataluña central.
Objetivos: estudiar la relación temporal entre ambos trastornos en pacientes de Cataluña Central en el periodo comprendido entre 2020 y 2024, así como su fuerza, dirección y la descripción demográfica de la población a estudio.
Metodología: estudio observacional transversal a todos los usuarios de la atención primaria de Cataluña central de edad superior a 18 años con diagnóstico de SAHS e insomnio.
Aplicabilidad y relevancia: implementar tratamientos más efectivos adaptados a la interacción entre ambas condiciones para generar un impacto positivo en la salud integral del paciente.

La hipertensió arterial (HTA) és més prevalent i agressiva en pacients de raça negra en comparació amb els de raça caucàsica. Presenten una major taxa de morbi-mortalitat i complicacions cardiovasculars o malaltia renal crònica. També s’ha descrit que els pacients de raça negra responen millor a certs fàrmacs, com els antagonistes de canals de calci, diürètics tiazídics i antagonistes del receptor mineralocorticoides, tot i que solen necessitar múltiples fàrmacs per a controlar la seva pressió arterial.

L’estudi que plantegem, és un estudi descriptiu, transversal i observacional que té com a objectiu conèixer les característiques de la població d’estudi per buscar estratègies personalitzades per al diagnòstic, tractament i control evolutiu de la hipertensió arterial. Es justifica en el context de Manlleu, on la població inclou una proporció elevada de població estrangera, entre ells pacients de raça negra.
La hipertensió és més freqüent i severa en aquests pacients, els quals conformen un percentatge elevat de la població que atenem, i ressalta la necessitat d’enfocaments més específics i personalitzats en el maneig de la malaltia. Conèixer les característiques sociodemogràfiques i clíniques de la població que atenem amb aquest problema de salut serà útil per buscar estratègies personalitzades per al diagnòstic, tractament i control evolutiu de la hipertensió arterial.

This study examines the low uptake of influenza vaccination among pregnant women in Barcelona, where coverage during the 2023-2024 campaign was only 26%. Using the 5C model of vaccine hesitancy, researchers aim to explore the barriers influencing vaccine acceptance through a qualitative, phenomenological approach. Pregnant women who did not receive the influenza vaccine despite eligibility will be recruited using intentional sampling through healthcare centers, social media, and snowballing. Semi-structured interviews will be conducted to gather in-depth insights into participants’ experiences, with data collection
continuing until saturation is reached. Thematic content analysis will be applied to identify key barriers such as distrust in vaccine safety and efficacy, low perceived risk of influenza, and insufficient medical recommendations. Findings will inform tailored interventions, including awareness campaigns and healthcare provider training, to enhance vaccination rates and
improve maternal and child health outcomes.

Antecedentes:
Las úlceras venosas, una complicación de la insuficiencia venosa crónica, afectan aproximadamente al 1% de la población adulta y hasta al 3% de las personas mayores de 65 años, con un impacto económico y social considerable. A pesar de la complejidad de su tratamiento y su tasa de mortalidad asociada, no existen estudios realizados en el ámbito de la atención primaria que aborden específicamente la tasa de mortalidad y los factores asociados de esta patología.
Metodología:
Estudio de cohorte retrospectivo basado en registros electrónicos de salud. Se incluyen los nuevos casos de úlceras venosas desde mayo de 2018 hasta diciembre de 2024 en el área metropolitana sud de Barcelona de Atención Primaria. La variable principal del estudio es la mortalidad a lo largo de cinco años en pacientes con úlceras venosas crónicas. Se evaluará la
tasa de mortalidad cruda. Además, se examinarán variables secundarias como características demográficas (edad, sexo), comorbilidades (enfermedades cardiovasculares, diabetes, enfermedades renales, trastornos hematológicos, obesidad, enfermedades respiratorias,
hepáticas, neurológicas, inmunodeficiencias, cáncer, enfermedades psiquiátricas, dermatológicas y autoinmunes) y factores de estilo de vida (tabaquismo, consumo de alcohol). Estas variables permitirán analizar su posible asociación con el riesgo de mortalidad en esta población.
Resultados esperados:
Se espera encontrar una tasa de mortalidad a 5 años superior al 40% en pacientes con úlceras venosas. Además, se pretende identificar factores demográficos y de estilo de vida que influyen significativamente en la mortalidad y el manejo de las úlceras venosas.
Aplicabilidad:
Los resultados de este estudio proporcionarán una comprensión detallada de los factores que contribuyen a la alta mortalidad asociada con las úlceras venosas. Al identificar los determinantes clave en su mortalidad y manejo, el estudio propondrá recomendaciones para optimizar las estrategias de tratamiento y orientará la implementación de políticas de salud pública para mejorar la atención primaria. Asimismo, se buscará reducir la morbilidad y mortalidad a través de programas de prevención y manejo basados en evidencia, y aumentar la sensibilización sobre estas úlceras entre profesionales de salud.

Antecedents: En el Pla de salut 2021-2025 s’ha creat un pla de salut afectiva, sexual i reproductiva per garantir aquests drets. Una de les millores e´s l’equitat en l’acce´s als me`todes anticonceptius de llarga durada (LARC) en tot el territori de Catalunya. Els implants subde`rmics so´n els anticonceptius me´s efectius, pero` els efectes secundaris reportats so´n un del motius principals de la retirada primerenca d’aquest me`tode.
Hipo`tesis: Un nombre important d’usua`ries d’Implanon estan retirant de manera primerenca l’implant subde`rmic quan la durada prevista del tractament e´s de 3 anys.
Objectius: Cone`ixer el percentatge d’usua`ries que retiren precoc¸ment l’implant a la regio´ de Catalunya Central.
Metodologia: Es dura` a terme un estudi en 2 fases. El primer estudi sera` un estudi observacional retrospectiu i posteriorment es dura` a terme un estudi prospectiu a trave´s d’una enquesta a les usua`ries que es retirin l’implant a consulta.
Aplicabilitat: Aquest estudi permetra` detectar les particularitats comunes que tenen les dones que ho retiren primerencament per enfocar-nos en altres me`todes. Els implants estan subvencionats i detectant aquests candidats permetra` no fer un mal u´s d’aquests diners pu´blics i enfocar-los en qui els aprofitara` correctament.
Relleva`ncia: econo`mica si aquests implants subvencionats no s’estan aprofitant els 3 anys del seu potencial u´s. Tambe´ e´s rellevant saber la satisfaccio´ de les usua`ries amb el me`tode per poder advertir me´s detenidament dels efectes secundaris abans de la seva col·locacio´ (si es confirma la hipo`tesi) i enfocar el seu u´s en un perfil de persona en concret.

Antecedents
Els inhibidors de la bomba de protons (IBP) son fàrmacs molt efectius i àmpliament utilitzats en el tractament i prevenció d’algunes patologies digestives. S’ha demostrat el seu ús inadequat i la seva vinculació per ús perllongat amb possibles efectes adversos greus. El percentatge de pacients en tractament crònic amb IBP continua en increment. S’estima que a Catalunya la meitat de les persones que prenen IBP ho fan per una indicació de gastroprotecció inadequada.
Hipòtesis
Existeix una sobreprescripció de IBP als pacients del territori de la Catalunya Central.
Objectius
L’objectiu general és quantificar els pacients a qui se’ls hi ha prescrit IBP sense indicació justificada al territori de la Catalunya Central durant el període 2022-2024. Els objectius específics són analitzar el perfil de pacient amb més prescripció de IBP així com quins són els IBP més utilitzats; Analitzar quins diagnòstics són els que més s’associen a la prescripció no justificada de IBP; Analitzar el temps de prescripció dels IBP i determinar si s’adequa al diagnòstic associat en cada cas; Descriure les estratègies de desprescripció d’IBP i les pautes recomanades.
Metodologia
Es tracta d’un estudi observacional retrospectiu, en l’àmbit de l’Atenció Primària, durant el període 2022-2024. La població de referència són els pacients pertanyents als centres d’atenció primària del territori de la Catalunya Central i la població d’estudi les persones assignades als CAP de la Catalunya Central amb tractament d’IBP entre 2022 i 2024. S’inclouen aquells pacients amb edat igual o superior a 15 anys que hagin pres un o més IBP en el períodes esmentat prèviament, de forma continua o intermitent independentment de la dosi o la durada del tractament.
Aplicabilitat i Rellevància
Si els resultats de l’estudi confirmen la hipòtesi de que existeix una sobreprescripció d’IBP als pacients del territori de la Catalunya Central i donat que el seu ús prolongat o inadequat es pot associar a esdeveniments potencialment greus, es generarà una major consciència sobre la magnitud del problema actual, permetent elaborar un pla de millora dirigit a afavorir una atenció sanitària de qualitat.

Antecedents: El programa d’atenció domiciliària (ATDOM) en atenció primària i comunitària de Catalunya (APiC) és un programa centrat en les persones en situació de dependència que no es poden traslladar al centre de salut.
Els equips d’atenció primària (EAP) de Catalunya s’organitzen de diferents maneres per dur a terme l’ATDOM. En general, la unitat bàsica assistencial (UBA2 infermeria i medicina) de referència es desplaça al domicili del pacient quan aquest ho precisa (2).
A partir de l’any 2023, s’incorpora el professional UAC (unitat atenció ciutadania) dins de la UBA donant pas a UBA3.
Hipòtesi: La intervenció interdisciplinària d’una unitat bàsica assistencial formada per sis professionals (professional d’infermeria, un de medicina, un d’atenció a la ciutadania (UAC), un de treball social, un de teràpia ocupacional i un de farmàcia) milloren els indicadors dels persones ATDOM.
Objectius: L’objectiu principal d’aquest projecte és millorar la valoració integral dels persones oferint una atenció domiciliària proactiva, equitativa i interdisciplinària centrada en la persona creant un nou model d’unitat bàsica assistencial.
Metodologia: Estudi d’intervenció pre-post per avaluar una intervenció amb UBA6 a l’EAP de Sant Hipòlit de Voltregà i de Lluçanès. S’inclouran tots els usuaris que formen part del programa ATDOM als EAPs respectius. Es realitzaran Reunions de Cas cada setmana amb l’equip interdisciplinari amb una durada d’una hora i mitja on s’abordarà la malaltia del pacient des d’una perspectiva global. Cada assistència al domicili la durà a terme un o dos professionals de l’equip interdisciplinari. L’estudi comprendrà els anys 2024 i 2025.
Anàlisi estadística: Un cop finalitzada la intervenció, s’extrauran les dades del pre i post de la base de dades. Posterior al tractament de les dades, es descriuran els resultats obtinguts en funció dels criteris i els objectius establerts. Els resultats seran considerats estadísticament significatius si el valor de p és inferior a 0,05. L’anàlisi es durà a terme amb el programari estadístic R.
Resultats esperats: Demostració de l’efectivitat de la UBA6 a l’EAP de Sant Hipòlit de Voltregà i de Lluçanès en la millora assistencial de les persones domiciliaries.
Aplicabilitat i Rellevància: L’estudi aportarà evidència sobre la rellevància de l’abordatge interdisciplinari, en aquest grup de persones pot portar a un resultat satisfactori en la millora de la qualitat de vida dels persones i de la integració dels nous perfils professionals en el si de l’EAP.