•ANTECEDENTS: La violència masclista (VM) és un problema greu de salut pública. Una de les principals barreres per a la seva erradicació és la infradetecció per part dels sistemes encarregats de garantir els drets i necessitats de les dones en situació de VM. Per tant, és necessària la generació d’instruments que facilitin la detecció precoç de situacions de VM.
•HIPÒTESIS: El desenvolupament d’una eina de suport a la decisió clínica (ESDC) basada en aprenentatge automàtic en l’àmbit de l’atenció primària (AP) augmentarà les taxes de detecció i reduirà l’infradiagnòstic.
•OBJECTIUS: Augmentar la detecció precoç de dones en situació de VM en l’àmbit de l’AP. Elaborar i validar un algoritme predictiu basat en dades de la història clínica electrònica (HCE) i dissenyar la seva implementació.
•METODOLOGIA: Estudi de metodologia mixta de 3 fases (analítica, qualitativa i quantitativa, respectivament), seguint el marc conceptual d’intervencions complexes de la MRC:
– Fase 1: modelatge i validació de l’algoritme d’IA per a la detecció precoç de casos de VM mitjançant l’anàlisi de dades de la HCE.
– Fase 2: estudi qualitatiu i de disseny del Pla de Formació per a professionals sanitaris sobre el nou abordatge de VM incloent la detecció mediada per l’algoritme
– Fase 3: assaig clínic pilot d’avaluació de l’efectivitat de l’algoritme i del pla de formació sobre les taxes de detecció i el nou abordatge de casos de VM
•APLICABILITAT: Els resultats d’aquest estudi tenen una aplicabilitat directa en els serveis d’AP del territori i, de manera integrada, en la resta de serveis involucrats en l’atenció a la dona en situació de VM.
•RELLEVÀNCIA: L’impacte recau tant en els sistemes assistencials com en la població diana i la població general ja que la implementació de la nova ESDC contempla la sensibilització de tots els agents implicats.

Rationale and background
Hypertrophic cardiomyopathy (HCM) is an inherited heart disease characterised by an increased wall thickness or mass of the left ventricular wall, with a broad clinical spectrum. The diagnosis of HCM requires the presence of hypertrophy of the left ventricle (LV) in the absence of any other cardiac, metabolic, or systemic disease (e.g., systemic hypertension) that could explain the observed hypertrophy. HCM is classified into two types based on the presence or absence of left ventricular outflow tract (LVOT) obstruction, a distinction that influences patient management. The obstructive form of HCM (oHCM) is observed in approximately 66% of patients.
The prevalence of HCM in the general population was initially estimated to be approximately 1 in 500 individuals (0.2%) in a study conducted in the United States (U.S). However, discrepancies in the literature including findings from several studies in U.S. and Europe, suggest a much lower prevalence of clinically diagnosed HCM, indicating that many individuals with HCM may experience a normal lifespan without significant symptoms or the need for major interventions.
Estimating the prevalence of HCM is challenging due to several factors, including the relative rarity of the condition, the high proportion of asymptomatic patients, and diagnostic difficulties. Furthermore, fragmentation across healthcare databases can hinder accurate estimation, as patient histories may be incomplete or unavailable. As a result, large-scale epidemiological studies on the demographics and morbidity burden of HCM in Europe are scarce, with many existing studies relying solely on inpatient records that do not capture the full extent of the disease burden.
This study aims to address these gaps by estimating the prevalence of HCM and oHCM on a large scale across several European countries. In addition, it will provide valuable insights into the characteristics of patients with HCM. This approach will contribute to a more accurate understanding of the true population-level prevalence of HCM in Europe, which is essential for improving diagnosis and management across diverse populations.
Research question and objectives
The general objective of this study is to characterise hypertrophic cardiomyopathy (HCM) and obstructive HCM (oHCM) in Europe in terms of prevalence, demographics, clinical measurements, comorbidities, and treatment.
MODEL DE SOL·LICITUD
2 IMP-126-CT Versió 07
The specific objectives of this study are:
1. To estimate the annual prevalence of clinically apparent HCM and oHCM in Europe, overall and stratified by age and sex.
2. To characterise patients newly diagnosed with HCM and oHCM in terms of demographics, selected HCM-related clinical measurements, and comorbidities existing before, at the time of, and after a first HCM diagnosis.
3. To describe the frequency of selected HCM-related treatments, including medications, medical devices, and procedures before, at the time of, and after a first HCM diagnosis.
Methods
Study design
The study will consist of a retrospective cohort design including patients with a first diagnosis of HCM or oHCM. We will perform a population-level descriptive epidemiology, and a patient-level characterisation study classified as “off-the-shelf” (C1) and as described in the DARWIN EU® Complete Catalogue of Standard Data Analyses. A retrospective cohort study of all HCM or oHCM cases will be conducted.
Population
The study population will include all individuals with a first diagnosis of HCM or oHCM identified in the database during the patient selection period, which is between 01/01/2010, or from when accurate data becomes available in each database (InGef 2015, NAJS 2017), and end of available data in each database.
Variables
For objective 1, diagnosis of HCM and oHCM will be identified through the diagnosis codes defined by SNOMED.
For objective 2, selected clinical measurements and comorbidities will be identified using SNOMED and LOINC codes. These include:
– Comorbidities: cardiac arrhythmias (atrial fibrillation, ventricular fibrillation, (sustained) ventricular arrythmia, premature atrial, nodal or ventricular complexes, sick sinus syndrome, atrioventricular block), sudden cardiac arrest, ischaemic stroke, , heart failure, ischaemic heart disease, sudden cardiac death, valvular heart disease, essential hypertension, disorders of lipoprotein metabolism and other lipidaemia, type 2 diabetes mellitus, obesity chronic kidney disease, chronic obstructive pulmonary disease.
– Measurements: echocardiogram (left ventricular outflow tract and left ventricular ejection fraction measurements, maximum left ventricular thickness), cardiac magnetic resonance imaging, genetic test, Holter electrocardiogram, exercise test.
For objective 3, selected HCM treatments will be identified using RxNorm and SNOMED codes. These include:
Pharmacological treatments: beta blocking agents, non-dihydropyridine calcium channel blockers (diltiazem or verapamil), dysopiramide, myosin inhibitors (mavacamten), oral diuretics, oral anticoagulants (warfarin, phenprocoumon, dabigatran, rivaroxaban, apixaban, and edoxaban), angiotensin converting enzyme inhibitors, angiotensin II receptor blockers, mineralocorticoid receptor antagonists, antiplatelets, digoxin, amiodarone.
Procedures: implantation of cardioverter defibrillator, implantation of pacemaker, septal reduction therapy (surgical septal myectomy, alcohol septal ablation), heart transplantation.
Data sources
1. Clinical Practice Research Datalink (CPRD) GOLD, United Kingdom (UK)
2. Danish Data Health Registries (DK-DHR), Denmark
3. InGef Research Database (InGef), Germany
4. Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària (SIDIAP), Spain
5. Croatian National Public Health Information System (NAJS), Croatia
6. Norwegian Linked Health Registry data (NLHR), Norway
Sample size
No sample size has been calculated as this is a descriptive disease epidemiology study. Based on a preliminary feasibility assessment the expected number of HCM records in the included databases for this study will be approximately 80,500. For oHCM, the expected number of records is approximately 21,400.
Statistical analysis
For objective 1, we will estimate the period prevalence on an annual basis, defined as the period from January 1st to December 31st for each year. It will be calculated as the number of individuals diagnosed with HCM and oHCM divided by the total active population, with complete persistence. All estimates will be provided overall and stratified by age and sex, along with 95% confidence intervals calculated using the Wilson method.
Patient-level characterisation will be conducted for objectives 2 and 3, both overall and by grouping patients diagnosed before 2020 and those diagnosed in 2020 or later. The index date will correspond to the date of the first HCM or oHCM diagnosis for each patient.
Age and sex at time of first HCM or oHCM diagnosis will be described. The absolute number and percentage of patients receiving pre-specified list of clinical measurements and experiencing selected comorbidities will be assessed across the following non-overlapping time intervals: >5 years, 5-3 years, 3-1 years, 364-181 days, 180-91 days, 90-1 days before the index date, and during the periods 1-90 days, 91-180 days, 181-364 days, 1-3 years, 3-5 years, >5 years after the index date, with the denominator being the patients still observed at each time point.
For objective 3, the number and percentage of patients receiving each treatment from the pre-specified list of HCM treatments will be assessed across the same non-overlapping time intervals defined for objective 2.
Additionally, the number and percentage of patients receiving each measurement, experiencing each comorbidity, and taking each treatment prior to the index date will be assessed for the entire available observation period, without considering specific time intervals, in order to describe the presence of the covariates at any time before the HCM or oHCM diagnosis.
For all continuous variables, mean with standard deviation and median with interquartile range will be reported. For all categorical analyses, number and percentages will be reported. A minimum cell count of 5 will be used when reporting results, with any smaller counts reported as “<5”. All analyses will be reported by country/database, overall and stratified by age and sex when possible. FI

Rationale and background The Marketing Authorisation Holders (MAHs) that hold Marketing Authorisations (MAs) for acitretin in Canada and the US have included purpura in their label. The Pharmacovigilance Risk Assessment Committee (PRAC) requested additional real-world evidence (RWE) to assess the causal association between certain purpura and related conditions and acitretin before deciding whether to include selected purpura and related conditions in section 4.4 (or 4.8) of the Summary of product characteristics (SmPC) of acitretin.
Acitretin (D05BB02) is a synthetic aromatic analogue of retinoic acid. Retinol (a derivative of Vitamin A) is known to be essential for normal epithelial growth and differentiation. Acitretin is a Nationally Authorised Product (NAP) with approved indications including severe forms of psoriasis (erythrodermic psoriasis and local or generalized pustular psoriasis); severe disorders of keratinization such as congenital ichthyosis, pityriasis rubra pilaris, and Darier’s disease. And other disorders of keratinization which may be resistant to other therapies. It is authorised in the majority of European Union (EU) countries (not in Bulgaria, Cyprus, Greece, Malta, Romania).
This study aims to characterise patients treated with acitretin, estimate the incidence rate of purpura and related conditions in patients with treatment indications for acitretin and to assess the association between acitretin use and purpura and related conditions.
Research question and objectives
1. To characterise patients initiating treatment of acitretin in terms of:
a. Demographics
b. Treatment indications
c. Risk factors for purpura and related conditions
d. Comorbidities
2. To describe patient-level acitretin utilisation in a cohort of new users including:
a. Duration of treatment
b. Concomitant medications prescribed at/before/after index date
3. To estimate crude and age-sex standardised incidence rates of purpura and related conditions in patients with common indications for acitretin and/or treatment groups, and stratified by:
a. Treatment: methotrexate, cyclosporine, azathioprine-containing immunosuppressants; acitretin; TNF alfa blockers; interleukin inhibitors
b. Indication (psoriasis vs other)
c. Thrombocytopenic purpura vs non-thrombocytopenic purpura
Methods
Study design
• New drug user cohort (Objectives 1-2)
• Population-level descriptive epidemiology (Objective 3)
Population
Patient-level characterisations (Objectives 1-2): New users of acitretin in the study period between 01/01/2010 and 31/12/2023 (or the latest date of data availability of the respective databases), with at least 365 days of visibility prior to the date of their first prescription and no prior use of acitretin.
Population-level descriptive epidemiology (Objective 3): New users of acitretin, alternative treatments, and/or diagnosis of a condition of interest in the study period between 01/01/2010 and 31/12/2023 (or the latest date of data availability of the respective databases), with at least 365 days of visibility prior to the date of their first prescription and no prior use of the respective drug/s, will comprise the denominator population based on the respective treatment and indication groups.
Variables
Condition of interest
Indications of interest are psoriasis and severe disorders of keratinization such as congenital ichthyosis, pityriasis rubra pilaris, and Darier’s disease.
Exposure of interest is acitretin.
Outcomes of interest for the new-user cohort study are purpura and related conditions.
Co-variates for Objective 3
Treatment groups: methotrexate, cyclosporine, azathioprine-containing immunosuppressants; acitretin; TNF alfa blockers; interleukin inhibitors
All co-morbidities and co-medications will be used for large-scale patient characterisation during cohort diagnostics, identified as concept/code and descendants. A separate list of pre-specified co-morbidities and co-medications of interest for acitretin new users will also be described.
Data source
1. SIDIAP (Spain, Primary Care Database) [Objective 1 to 3]
2. IPCI (Netherlands, Primary Care Database) [Objective 1 to 3]
3. DK-DHR (Denmark, National Registry) [Objective 1 to 3]
4. CPRD GOLD (United Kingdom [UK], Primary Care Database) [Objective 1 to 3]
Statistical analysis
Analytical methods:
Patient level characterisation will be conducted any time before or on index date (date of first prescription of acitretin), including patient demographics, treatment indications, risk factors for purpura and related conditions. For drug utilisation duration of treatment and concomitant medications at index date, 90 days before and after index date will be reported.
Incidence rates (IRs) will be calculated for purpura and related conditions in acitretin users, those of other major treatment groups and those indicated for treatment with acitretin. Incidence rates per 100,000 person years will be estimated crude and age-sex standardised. Results will be reported for overall purpura and related conditions, and for thrombocytopenic purpura vs non-thrombocytopenic purpura.
For all analyses a minimum cell counts of 5 will be used when reporting results, with any smaller counts will be noted as

La Diabetes Mellitus tipo II es una enfermedad crónica cuya prevalencia va en aumento, debido a los estilos de vida que los países desarrollados han adoptado junto al envejecimiento de la población, entre otros factores. Esta tendencia a aumentar hace que los profesionales de la salud tengamos que estar al día de nuevos tratamientos, formas de seguimiento, mejoras en el diagnóstico precoz de complicaciones, así como de las comorbilidades que esta pueda provocar. Hipótesis: Los profesionales sanitarios del ámbito de la AP son los profesionales con más dedicación a los pacientes diabéticos tipo II y conocen bien las principales complicaciones cardiovasculares causadas por el mal control de esta enfermedad, pero tienen menos en cuenta otras complicaciones que en los últimos años han aumentado, como el cáncer. Objetivo: Estimar el grado de percepción entre profesionales sanitarios de Atención Primaria (medicina y enfermería) sobre las complicaciones derivadas del mal control de la diabetes.

La colonización por S. pneumoniae es el paso necesario para el desarrollo de enfermedad. Si bien la frecuencia de colonización es baja en el adulto sano, ciertos factores pueden favorecerla. Este proyecto tiene 3 objetivos:
1.- Estudiar la prevalencia de colonización por S. pneumoniae en pacientes con enfermedades respiratorias crónicas, pacientes que han padecido una neumonía, personas que viven en residencias y personas reclusas en centros penitenciarios. Pacientes de las consultas hospitalarias de neumonía o EPOC, individuos que habitan en residencias y reclusos de centros penitenciarios. Muestra de saliva de dos periodos: epidémico (noviembre, diciembre y enero) y no epidémico (abril, mayo, junio). Detección de colonización (RT-PCR) y serotipado. Análisis de diferencias según tipo de población/periodo y en la distribución de serotipos.
2.- Estudiar la dinámica de colonización por S. pneumoniae. Selección de 40 individuos de la cohorte de residencias (objetivo 1). Muestra mensual (frotis nasofaríngeo) durante un periodo de 6 meses. Cultivo convencional, identificación aislados S. pneumoniae (MALDI-TOF/sensibilidad optoquina). Estudio de sensibilidad antibiótica y sequenciación WGS. Determinación in silico de serotipo, MLST, genes de resistencia y análisis filogenético mediante diferencias de SNPs. Estudio del cambios de serotipos o genotipos de los individuos colonizados.
3.- Estudiar diferencias en las tasas de colonización y los serotipos en función de las comorbilidades de los pacientes y del estado vacunal. Recogida prospectiva de datos demográficos y clínicos de los participantes del objetivo 1 (edad, sexo, enfermedades subyacentes, contacto con niños, hábitos de riesgo y datos de vacunación). Análisis mediante modelos de regresión logística.

Descripción del proyecto: La enfermedad celiaca es una patología con base autoinmune con una prevalencia del 1%, asociada al hipoesplenismo, trastorno que se caracteriza principalmente por respuestas inmunes defectuosas contra agentes infecciosos, especialmente bacterias encapsuladas, y por mayor riesgo de tromboembolismo. Por ello, las guías clínicas recomiendan vacunación adicional en esta población frente a los microorganismos Streptococcus pneumoniae, Haemophilus influenzae, Neisseria meningitidis, virus de la hepatitis B e influenza.
Objetivos: Determinar el porcentaje de la cobertura vacunal en los pacientes con diagnóstico activo de enfermedad celíaca del Ámbito Barcelona Metropolitana Sud de cada una de las vacunas según las recomendaciones de Catalunya y determinar su relación con las enfermedades infecciosas o tromboembólicas.
Métodos: se realiza un estudio observacional transversal de todos los pacientes con diagnóstico activo de enfermedad celíaca asignados al ámbito de Atención Primaria de Metropolitana Sud y cuyos hospitales de referencia sean el Hospital Universitari de Bellvitge o el Hospital de Viladecans. Se recogerán variables clínicas (ingresos, visitas a urgencias y atención primaria, y antibioticoterapia pautada), sociodemográficas y de vacunas administradas para realizar un análisis descriptivo, un análisis bivariado y posteriormente una regresión logística múltiple.
Resultados esperados: Se espera que los pacientes con enfermedad celíaca muestren una cobertura vacunal subóptima para todas las vacunas recomendadas en el Manual de Vacunació de Catalunya para este colectivo.
Aplicabilidad y utilidad práctica de los resultados del estudio: Este estudio puede contribuir a visibilizar la cobertura vacunal en pacientes con enfermedad celíaca, de forma que se pueda concienciar a facultativos y pacientes de la necesidad de administrar determinadas vacunas, así como a identificar aquellas características clínicas y sociodemográficas de los pacientes que requieren mayor esfuerzo de inmunización.

Antecedents: El dolor musculoesquelètic crònic afecta al 30% de la població mundial (1), a Catalunya suposa el 30% de les visites ateses per metges d’Atenció Primària (2). Els factors psicosocials juguen un paper important en el pronòstic del dolor musculoesquelètic (3). Els factors psicosocials podrien també estar vinculats a diferents determinants socials. L’Institut Català de la Salut va crear l’any 2022 la figura d’els Fisioterapèutes d’Atenció Primària i Comunitaria (FisioAPiC) que entre l’any 2023-24 van atendre més de 73 000 persones amb problemes de columna, d’aquests una mica més de la meitat van explicar que no van millorar amb el tractament rebut (4).
Hipòtesis: Els nivells d’autoeficàcia, de suport social percebut i de les expectatives envers el tractament són predictors dels resultats de funcionalitat, qualitat de vida i d’intensitat del dolor dels participants en un programa de fisioteràpia en atenció primària. A més, aquests nivells poden estar vinculats a determinants socials.
Objectius: 1- Analitzar i comparar els nivells d’autoeficàcia, de suport social percebut i de les expectatives envers el tractament de persones que viuen en un entorn en el qual els determinants socioeconòmics són desfavorables enfront de persones que viuen en un entorn en el qual aquests determinants són favorables. 2-Avaluar el valor predictiu dels nivells d’autoeficàcia, de suport social percebut i de les expectatives envers el tractament en els resultats terapèutics pel que fa a la discapacitat, a la qualitat de vida i a la intensitat del dolor en pacients que han rebut un tractament de fisioteràpia d’atenció primària.
Metodologia: Estudi observacional transversal i estudi longitudinal prospectiu amb seguiment de tres mesos de pacients amb dolor persistent lumbar i cervical atesos per FisioAPiC. Les variables d’interès són determinants socioeconòmics (edat, sexe,comorbiditats, ingresos econòmics, nivell educatiu, religisiotat, estat civil i laboral i hàbits tòxics), funció ( Roland-Morris i Northwik Park Questionnaire), Qualitat de vida (EQ-5D-5L), Intensitat del dolor (ENV), Suport social(Medical
Outcomes Study Social Support Survey), Expectatives (Credibility and Expectations Questionnaire) i autoeficàcia (Pain Self-Efficacy Questionnaire)
Resultats esperats: S’espera observar una correlació entre els determinants socioeconòmics i la presencia de factors psicosocials de mal pronòstic, alhora que s’espera veure un pes important d’aquests factors psicosocials en els resultats obtinguts en els tractaments de FisioAPiC.
Aplicabilitat: Conèixer la relació entre els determinants socioeconòmics i els factors psicosocials i el pes d’aquests en els resultats obtinguts en els tractaments ens permetra saber en quins aspectes podem incidir per millorar els tractaments oferts als participants en programes de FisioAPiC.
Rellevància: Aquest coneixement és important ja que els factors psicosocials són abordables per part de la majoria dels sanitaris que intervenen en el procés d’atenció de persones amb dolor musculoesquelètic i poden tenir un gran impacte en el decurs del dolor.

Antecedents:
Els trastorns de la conducta alimentària (TCA) són afeccions de salut mental complexos i greus que afecten principalment adolescents i dones joves, amb un impacte profund en la salut física i emocional. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), aquests trastorns inclouen afeccions com l’anorèxia, la bulímia i el trastorn per afartament, amb una prevalença notablement superior entre les dones joves. La seva prevalença varia segons la regió, amb estimacions d’un 2,2% a Europa, un 3,5% a Àsia i un 4,6% a Amèrica, tot i que aquestes xifres poden variar considerablement entre països i regions.
Els TCA acostumen a coexistir amb altres problemes de salut mental, com la depressió i l’ansietat, i sovint s’associen amb complicacions físiques, incloent-hi sobrepès i diabetis. A més, comporten un risc elevat de complicacions greus, com problemes cardíacs i neurològics. La causa dels TCA és multifactorial, amb factors genètics i ambientals que influeixen ja des de l’etapa prenatal, i el seu tractament efectiu requereix un abordatge multidisciplinari, on la teràpia cognitivoconductual ha mostrat eficàcia, tot i que amb necessitat d’un seguiment prolongat.
Finalment, cal destacar que un problema clau en aquest camp és l’infradiagnòstic dels TCA, que es deu a diversos factors. Els pacients sovint oculten els seus símptomes per vergonya o culpa, i existeix un desconeixement generalitzat sobre certs TCA, especialment entre el personal de salut. També s’observen biaix de gènere, amb una tendència a diagnosticar més freqüentment aquests trastorns en dones, malgrat que poden afectar a ambdós sexes. A més, la complexitat d’alguns TCA, com el trastorn per afartament i el trastorn selectiu del menjar, fa que siguin difícils de detectar fins i tot per professionals experimentats. Aquesta realitat evidencia la necessitat d’incrementar les estratègies de cribratge en poblacions vulnerables, per tal d’identificar millor els casos no diagnosticats i optimitzar-ne el tractament.
Hipòtesi:
Existeix una baixa detecció dels TCA en pacients joves atesos a l’ Atenció Primària.
Objectius:
1.Estudiar si existeix una baixa detecció de TCA en persones de 18 a 36 anys a la comarca de l’Anoia.
2.Descriure la conducta alimentària global de persones joves a l’Atenció Primària de la comarca de l’Anoia.
3.Descriure la conducta alimentària d’aquestes persones en funció dels factors sociodemogràfics (edat, sexe, nivell d’estudis).
Metodologia:
Es realitzarà un estudi transversal descriptiu per avaluar la conducta alimentària mitjançant el qüestionari EAT-40 (Eating Attitudes Test) en persones de 18 a 36 anys assignats als Centres d’Atenció Primària (CAP) Igualada Urbà i Santa Margarida de Montbui durant el primer trimestre de l’any 2025. Es realitzarà una anàlisi estadística descriptiva per poder descriure com és la conducta alimentària global de la població d’estudi i s’estratificarà per les variables sociodemogràfiques. S’utilitzarà el programa R versió 4.2.1 per a la realització de l’anàlisi.
Aplicabilitat i rellevància:
Conèixer les conductes alimentàries de les persones ateses als EAP Igualada Urbà i Santa Margarida de Montbui, detectar si hi ha trastorns i plantejar-se una posterior actualització dels protocols d’Atenció Primària per a la detecció precoç de TCA en cas que sigui necessari.

Als darrers anys s’han inclòs conceptes com la capacitat d’adaptació i autogestió de la persona davant els reptes socials, físics i emocionals, en les definicions de salut. L’ evidencia mostra que l’envelliment saludable té a veure amb en els entorns socials de suport, la capacitat d’utilitzar els recursos i la capacitat de gestionar les restriccions.
En el present estudi volem analitzar les activitats grupals (AG) que es proposen des de l’Atenció Primària (AP) com a recursos vàlids per la promoció de la salut i el benestar en aquesta etapa. Per valorar-ho, analitzarem l’impacte de les activitats grupals que treballen el benestar emocional,
l’activitat física adaptada i els consells d’hàbits alimentaris sobre la qualitat de vida, el sentiment de pertinença i la capacitat de resiliència en persones de més de 65 anys. També s’avaluarà el
sentiment de solitud i el grau d’ansietat dels participants.
Es realitzarà un assaig clínic quasi-experimental sense grup control, dels grups que s’iniciaran durant part del 2025 a l’Àrea Bàsica de Salut(ABS) de Ripoll-Sant Joan de les Abadesses, i l’ABS de Camprodon.
L’objectiu recau en la importància de poder obtenir evidència de l’impacte positiu de les AG.
L’experiència ens mostra que la participació en aquestes treballa aspectes transversals com la
sociabilitat, el benestar, la capacitat d’autogestió i adaptació més enllà de la transmissió d’educació de la salut, i aquesta transversalitat és la que creiem que és necessari visibilitzar per poder donar reconeixement a la necessitat del manteniment del recurs i la seva promoció dins la pràctica professional diària.

Antecedents
Las benzodiacepinas iniciaron su uso clínico en 1957, siendo usadas a gran escala, lo que condujo en poco tiempo, al inicio de trastornos y abuso de benzodiacepinas. En estudios de epidemiología a través de los años se evidenció que tanto en EEUU como en Europa ha ido en aumento su uso, siendo España actualmente el mayor consumidor. Con tiempo de uso habitual mayor a 4 semanas, que desanconsejan guías de práctica clínica. Existe un uso indiscriminado de benzodiacepinas, en muchos casos con mala indicación, seguimiento y tiempo de prescripción, desempeñando el médico de atención primaria un papel fundamental en la utilización de éstos fármacos.
Metodologia
En este estudio de tipo observacional descriptivo transversal se pretende cuantificar y caracterizar la prescripción de benzodiacepinas en Atención Primaria en Cataluña Central. Siendo la hipótesis demostrar si hay una relación entre la prescripción de benzodiazepinas y el tipo de usuario en Atención Primaria en los últimos 5 años.
Objectius
El objetivo principal es cuantificar y caracterizar el perfil de población con prescripciones de benzodiacepinas para el tratamiento del insomnio y/o ansiedad en la población de la Cataluña Central en el período de 2019-2024. Se evaluarán otros aspectos como prevalencia, cronicidad y uso de terapia cognitivo conductual.
Aplicabilitat i Rellevància
Si los resultados son los que se esperan, permitirá obtener datos actuales del uso de benzodiacepinas e identificar los próximos pasos claves para mitigar el daño creciente de éstas, siendo fundamental actuaciones a nivel de salud pública, a través de una intervención protocolizada, para su uso racional, mejorando la prescripción, seguimiento y tratamientos de reemplazo.