Antecedents: L´insuficiència venosa crònica és molt comuna a la població adulta que atenem als centres d’Atenció Primària del nostre país. La teràpia compressiva amb sistemes de vendatge compressiu és una de les millors eines de tractament per tal d´augmentar el flux sanguini, reduir la pressió venosa i millorar els símptomes que la insuficiència venosa provoca.

Hipòtesis: Existeix un infraconeixement de les indicacions, usos i contraindicacions de la teràpia compressiva amb sistemes de vendatge compressiu entre els professionals d’Atenció Primària.

Objectius: L’objectiu de l’estudi és analitzar els coneixements de la teràpia compresiva amb sistemes de vendatge compressiu dels professionals d’Atenció Primària de la Catalunya Central.

Metodologia: Estudi descriptiu transversal. Una enquesta anònima a tots els professionals sanitaris (metges i infermeres) d’Atenció Primària a la Catalunya Central.

Aplicabilitat: Els resultats poden identificar àrees de coneixement deficient entre els professionals. Això, permetrà desenvolupar programes de formació específics.
Utilitzar les dades per establir protocols estàndard d’ús del vendatge compressiu en l’Atenció Primària. Amb una millor formació i protocols estandarditzats, s´aconseguiríen millors resultats clínics dels pacients que necessiten teràpia compressiva. Els resultats poden servir de base per a futurs estudis sobre l’eficiència de diferents tipus de vendatge compressiu.

Rellevància: La insuficiència venosa crònica és molt comuna a la població adulta. La teràpia compressiva és una de les millors eines de tractament per tal d’augmentar el flux sanguini, reduir la pressió venosa i millorar tots els símptomes que l´insuficiència venosa provoca.

Antecedents: L’envelliment de la població s’associa a un risc més gran de patir problemes de salut crònics, multimorbiditat, fragilitat i estats de discapacitat i dependència, fet que comporta un ús cada cop més elevat dels recursos sanitaris en tots els àmbits assistencials. És necessari assolir un canvi de paradigma i de mentalitat per assumir el repte, obligant a una reestructuració en l’organització del treball, generant espais multidisciplinaris i de treball en xarxa, per a l’atenció a la complexitat i la malaltia avançada.
Hipòtesi: L’actuació coordinada, sistemàtica i multidisciplinària dels professionals per tal d’oferir un abordatge integral i integrat als pacients crònics complexos (PCC) de l’àrea bàsica de salut (ABS), permetrà mantenir o retardar el grau de fragilitat i afavorir l’ús racional de recursos assistencials.
Objectius: Avaluar l’eficàcia de l’abordatge multidisciplinari (medicina, infermeria, gestora de casos, treball social, fisioteràpia, benestar emocional i nutricionista comunitaris) i multidimensional abans i després d’un any la intervenció sobre pacients PCC d’Atenció primària mitjançant l’índex fràgil-VIG, la disminució de l’ús de recursos assistencials (reingressos, les visites urgents a l’ABS i les derivacions a urgències), la disminució del nombre de caigudes i la millora del registre del pla d’intervenció individual compartit (PIIC).
Mètodes: Estudi quasi experimental abans-després, longitudinal i prospectiu, sobre els PCC en un Centre d’atenció Primària (CAP) urbà. La població d’estudi seran els pacients PCC classificats en el grup de morbiditat ajustat (GMA) 3.3, 4 i els PCC que viuen sols. S’inclouran 149 pacients, distribuïts entre totes les unitats bàsiques assistencials (UBA). Durant la intervenció es farà una valoració geriàtrica integral (VGI) i es realitzarà el càlcul de l’Índex de fragilitat Fràgil-VIG per tal d’obtenir un diagnòstic situacional. Hi haurà també una avaluació pronòstica i de reavaluació de la polifarmàcia. Segons les troballes, s’ampliarà la intervenció amb l’equip de fisioteràpia comunitària si es detecta risc de caigudes, fent sessions grupals per aconseguir la potenciació de l’equilibri i la coordinació, així com la millora de la força, també hi intervindran en casos insuficiències orgàniques (cardíaca, renal, pulmonar i/o hepàtica) per enfortir la capacitat funcional. El nutricionista comunitari farà sessions educatives en situacions de desnutrició o risc de desnutrició i en casos d’insuficiències orgàniques. Finalment, l’equip de benestar emocional farà sessions grupals estructurades i estandarditzades amb cuidadors amb risc de claudicació.

Actualmente el consumo de bebidas energéticas en los jóvenes constituye un problema de salud pública. Diferentes estudios nacionales informan de la alta prevalencia e informan de que existe una preocupación a nivel global por el consumo en exceso de bebidas energéticas entre los adolescentes y los efectos de estos en su desarrollo vital.
Con este estudio se pretende analizar el consumo de bebidas energéticas en adolescentes de entre 14 y 18 años de Sant Boi de Llobregat. Además de identificar características personales, fisiológicas, físicas, familiares, académicas y de ocio y salud en adolescentes de Sant Boi de Llobregat. Y determinar la correlación entre el patrón de consumo de bebidas energéticas y las variables identificadas en las personas que forman parte del estudio.
Consiste en un diseño transversal descriptivo dirigido a alumnos de 14 a 18 años de 4 institutos de Sant Boi de Llobregat. Se llevarán a cabo encuestas autoadministradas, estandarizadas y anónimas, mediante un formulario en Microsoft Forms a través de internet al que accederán con un código QR y podrán realizar con el teléfono móvil u ordenador prestado por el centro. Todo ello habiendo entregado previamente la hoja de información. Palabras Clave: bebidas energéticas; síntomas; consumo; adolescentes;.Key Words: energy drinks; symptoms; consumption; teenagers.

Antecedents
El término “hiperfrecuentador” se utiliza para describir a pacientes que tienen un patrón de utilización de los servicios de atención primaria que es sustancialmente mayor al de la mayoría de los pacientes. Se estima que el 10% de los/las pacientes suponen una proporción del 30-50% de las consultas en atención primaria.
Conocer las características demográficas y clínicas de estos pacientes puede ayudar a identificar factores de riesgo, diseñar intervenciones específicas y optimizar los recursos disponibles. Contribuyendo a la prevención y gestión de enfermedades crónicas, así como a la reducción de las visitas evitables y los costos asociados.
Hipòtesis
Basándonos en los resultados de estudios previamente realizados sobre este tema, nuestra hipótesis es que las personas mayores de 50 años, con enfermedades crónicas, disfunciones psíquicas representan el perfil de pacientes hiperfrecuentadores de nuestra comarca; no habiendo diferencias significativas con el resto de estudios realizados anteriormente en otras áreas geográficas.
Objetivos
El objetivo de este estudio consiste en analizar el perfil de los pacientes hiperfrecuentadores que acuden al Servicio de urgencias de atención primaria de Catalunya Central, incluyendo sus características demográficas y clínicas. Pudiendo así establecer estrategias para evitar la sobrecarga asistencial que puedan implicar este tipo de pacientes.
Tras establecer el objetivo principal del estudio, determinar el perfil del paciente hiperfrecuentador en el área de urgencias de centros de atención primaria, consideramos que se podrían usar dichos datos para elaborar planes de prevención de cara a reducir el número de visitas urgentes y mejorar el seguimiento de estos pacientes sin que tengan necesidad de hacer un uso excesivo de esta vía.
Metodología
Para obtener la base de datos se realizará una petición al Área Técnica de la Gerencia Territorial del ICS de la Cataluña Central de las variables principales y secundarias comentadas en su correspondiente apartado. Estos datos se van a obtener de forma pseudoanonimizada por parte de la Unidad del Área Técnica y posteriormente se van a explotar para dar respuesta a los objetivos indicados.
El análisis estadístico se realizará mediante frecuencias absolutas y porcentajes por las variables categorías, mediana y desviación típica o mediana y cuartil para las variables continuas. Para determinar las posibles asociaciones entre las variables se utilizará la prueba de Chi-cuadrado o el Test de Fisher según corresponda. Para analizar diferencias entre dos variables continuas se utilizará la prueba de la T Student o Mann-Whitney según corresponda. En todo momento se aceptará un valor de p < 0.05 para considerar una diferencia estadísticamente significativa, y los intervalos de confianza serán del 95%. Para la realización del análisis estadístico se utilizará el programa estadístico R versión 4.0.3. Aplicabilidad y relevancia Tras establecer el objetivo principal del estudio, determinar el perfil del paciente hiperfrecuentador en el área de urgencias de centros de atención primaria, consideramos que se podrían usar dichos datos para elaborar planes de prevención de cara a reducir el número de visitas urgentes y mejorar el seguimiento de estos pacientes sin que tengan necesidad de hacer un uso excesivo de esta vía.

Rationale and background
Finasteride is a specific inhibitor of 5a-reductase, an enzyme that converts testosterone into dihydrotestosterone. It is approved in Europe for treating benign prostatic hyperplasia (BPH) at 5 mg and androgenetic alopecia at 1 mg and 2.275 mg/dl. Dutasteride, another 5a-reductase inhibitor, is also approved in Europe for moderate-to-severe BPH, either alone or in combination with tamsulosin. In some non-EEA countries, dutasteride is also used for androgenetic alopecia.
Signals of mood changes, including depressed mood, depression, and rarely suicidal ideation, have been reported in patients using finasteride. Depression is listed as a side effect of finasteride, along with anxiety and suicidal thoughts, though their frequency is unknown. These psychiatric effects were not identified during clinical trials but were later explored in post-marketing observational studies. There is insufficient data in the literature regarding the background rates of suicide related events in these populations.
The aim of this study is to evaluate the background/incidence rates of suicide-related events in adult male patients exposed to finasteride or dutasteride medicines for the conditions of androgenetic alopecia and BPH. Having background rate data would be helpful to contextualise review and to give some insight into the impact of the indication on suicide-related events. Further understanding of the safety of these medicines regarding their potential psychiatric effects can help inform regulatory decisions and the assessment of the benefit/risk profile of these medicines.
Research question and objectives
Research question
What are the background/incidence rates of suicide-related events in the general adult male population, adult males with newly diagnosed androgenetic alopecia, and benign prostatic hyperplasia, overall and by age group?
Objectives
The objectives are to evaluate the background/incidence rates of suicide-related events overall and by age group (10-year age bands) in:
1. The general adult male population.
2. Adult males with newly diagnosed androgenetic alopecia.
3. Adult males with newly diagnosed androgenetic alopecia stratified by treatment (finasteride, dutasteride, topical minoxidil, spironolactone).
4. Adult males with newly diagnosed benign prostatic hyperplasia (BPH).
5. Adult males with newly diagnosed BPH stratified by treatment (finasteride, dutasteride, alpha
blockers, tadalafil, saw palmetto).
Methods
Study design
Population level cohort study.
Population
The study population will include all adult male population (= 18 years) present in the data source during the study period. (objective 1).
Within this population 2 sub-cohorts will be nested namely one of adult male patients newly diagnosed with androgenetic alopecia and one consisting of adult male patients newly diagnosed with BPH (objectives 2 and 4).
Within these cohorts of adult males newly diagnosed with androgenetic alopecia and BPH, we will nest cohorts of individuals initiating treatments of interest for the first time in the study period (objectives 3 and 5).
Study period
Study period may vary between data sources and will start at the earliest date of data-availability of the respective DP until the end of available data; and with at least 365 days of database history prior to index date.
Variables
Outcomes:
Outcomes of interest are i) completed suicide (condition record of suicide plus death date in the following 30 days), ii) attempted suicide, iii) suicide ideation, iv) intentional self-harm, v) composite outcome(combination of any of the above-mentioned events).
Relevant covariates
Age groups (10-year age bands), type of treatments (i.e. finasteride, dutasteride, topical minoxidil, alpha blockers, spironolactone, tadalafil, saw palmetto).
Data source
1. Clinical Practice Research Datalink (CPRD) GOLD, United Kingdom
2. Danish Data Health Registries (DK-DHR), Denmark
3. InGef Research Database (InGef RDB), Germany
4. Integrated Primary Care Information (IPCI), Netherlands
5. Croatian National Public Health Information System (NAJS), Croatia
6. The Information System for Research on Primary Care (SIDIAP), Spain
Sample size
No sample size has been calculated as this is a descriptive disease epidemiology study where we are interested in the incidence rates of suicide-related events in adult male patients diagnosed with androgenetic alopecia or BPH in each data source, irrespective of the sample size.
Statistical analysis
Yearly incidence rates of suicide-related events per 100,000 person-years (PYs) will be estimated in the general population of adult males, the adult male patients diagnosed with androgenetic alopecia or BPH.
Within these populations, incidence rates of suicide-related events per 100,000 PYs will also be calculated for the drug exposures of interest (i.e. respective treatment of BPH or androgenetic alopecia). Yearly incidence rates will be reported overall and stratified by age categories and type of treatments. Incidence rates will be given together with 95% Poisson confidence intervals. The statistical analyses will be performed based on OMOP-CDM mapped data using “IncidencePrevalence” R package. A minimum cell counts of 5 will
be used when reporting results, with any smaller count reported as “<5”.

Antecedents: L’Atenció primària esdevé el recurs natural al qual accedeix la població quan requereix acompanyament en el procés de deixar de fumar. Per altra banda, l’Organització Mundial de la Salut (OMS), va publicar en 2024, les primeres directrius per deixar l’hàbit tabàquic indicant que la combinació entre el tractament farmacològic i intervencions sobre el comportament contribuirien a augmentar les taxes d’èxit en l’abandonament del tabac. En el CAP Tàrraco es porta a terme 3 tipus d’intervenció per deixar l’hàbit tabàquic, el tractament farmacològic, la intervenció de suport i seguiment i la de participació en grups per deixar de fumar. Hipòtesis: La combinació entre el tractament farmacològic i les intervencions sobre el comportament contribuiran a augmentar les taxes d’èxit en l’abandonament de l’hàbit tabàquic per a les persones usuàries del CAP Tarraco que volen deixar de fumar Objectius:. L’objectiu de l’estudi será el de valorar l?eficàcia comparada dels diferents tractaments o intervencions que es porten a terme en el CAP Tàrraco per a la deshabituació tabàquica. Metodologia: Estudi longitudinal en el qual la recopilació de resultats es portarà a terme sobre l’evolució del procés de deshabituació tabàquica a 24 mesos amb una metodologia longitudinal retrospectiva i prospectiva, que permetrà avaluar les dades de seguiment del procés multidisciplinari de suport a les persones usuàries, que entre el juny del 2022 i el juny del 2027, es van interessar pels serveis que en el CAP Tàrraco es dona per deixar l’hàbit del tabaquisme. Anàlisi estadística: Es realitzarà una anàlisi descriptiva de les variables a estudi. Els resultats en forma de percentatge s’expressaran segons percentatge de persones abstinents sobre el total de població inclosa inicialment a l’estudi. Els valors globals d’eficàcia puntual i continuada segons cada tractament s’expressaran amb els intervals de confiança del 95%. Per determinar l’associació o la independència entre dues variables qualitatives amb un cert grau de significació es farà servir la prova de Chi quadrat ?2 o la prova exacta de Fisher quan els valors esperats siguin menors de 5. La comparació de mitjanes es realitzaran mitjançant la prova de la t de Student per a mostres independents o l’anàlisi de la variància. En cas de que les variàncies no siguin homogènies segons el test de Bartlett,, es faran servir les proves no paramètriques de la U de Mann-Whitney o la de Kruskal-Wallis. El nivell de significació estadística acceptat serà un valor de p menor de 0,05. Resultats esperats: S’espera trobar que la combinació entre el tractament farmacològic i les intervencions de seguiment i grups per deixar de fumar augmentaran les taxes d’abandonament del tabac i abstinència continuada. Aplicabilitat: L’estudi de l’efectivitat dels diferents serveis permetrà la millora de la coordinació multidisciplinària per a l’atenció i suport a l’usuari per deixar de fumar i també la instauració de recollida de dades de rellevància per l’avaluació de resultats amb intenció de millora. Rellevància: Disposar d’un protocol d’actuació del tractament i les intervencions individuals i la derivació a les intervencions grupals, eines útils i homogeneïtzades per oferir per deixar de fumar i poder comptar amb una metodologia que permeti una adequada valoració per a la millora futura i la difusió per poder compartir amb la comunitat científica la nostra experiència.
Paraules clau: Primary Health Care, Tobacco Use Cessation¸ Smoking Cessation Agents¸ Group Therapy to cessation smoking.

Antecedents:
Des de l’entrada en vigor de la Llei de l’Eutanàsia el 2021, s’han realitzat més de 200 eutanàsies a Catalunya. El dol de les persones properes després d’una eutanàsia pot tenir característiques pròpies, encara poc estudiades, que requereixen un abordatge específic per part dels professionals d’Atenció Primària.
Hipòtesi:
No es parteix d’una hipòtesi tancada; s’esperen similituds amb estudis internacionals sobre el dol després de l’eutanàsia, així com diferències degudes al context cultural i sanitari espanyol. També es preveuen diferències segons l’entorn de prestació i el gènere.
Objectius:
L’objectiu principal és descriure les experiències de dol dels familiars de persones que han mort per eutanàsia a Catalunya. Els objectius específics inclouen explorar si existeixen diferències en la vivència segons l’entorn assistencial, ja sigui rural o urbà, així com el gènere i el paper dels sanitaris.
Metodologia:
Estudi qualitatiu basat en entrevistes semiestructurades a familiars de persones mortes per eutanàsia.
Anàlisi estadística:
L’anàlisi serà qualitativa seguint els preceptes de l’anàlisi fenomenològic-interpretatiu, basat en la identificació de temes emergents i patrons recurrents en els relats.
Resultats esperats:
S’espera identificar característiques particulars del dol en l’entorn afectiu de pacients morts per eutanàsia i establir les bases per a una guia d’acompanyament en Atenció Primària.
Aplicabilitat i rellevància:
Aquest projecte té com a objectiu descriure el procés de dol dels familiars i entorn afectiu dels pacients morts per eutanàsia per millorar-ne l’abordatge i prevenir dols complicats, així com posar en relleu el paper de la comunicació entre professionals, pacients i entorn.

– Antecedents: l’obesitat és una malaltia multifactorial prevalent a nivell mundial que s’ha convertit en una preocupació important de salut pública. Les últimes dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya de 2022 mostren que un 56,2% dels homes i un 43,7% de les dones presenten sobrepès o obesitat, i un 39% dels infants de 6 a 12 anys tenen excés de pes. L’excés d’adipositat representa un risc per la salut perquè es relaciona amb diverses malalties cròniques, així com la diabetis mellitus, la hipertensió arterial, la dislipèmia, les quals condicionen la qualitat de vida de la persona i tenen major risc de mortalitat.
– Hipòtesis: el programa de millora de l’obesitat al Berguedà Energy2MOB es tracta d’una intervenció grupal d’educació alimentària i d’activitat física dirigit a les persones amb sobrepès o obesitat que pretén reduir l’excés de pes corporal i el risc de malalties cròniques, així com la diabetis mellitus, la dislipèmia i la hipertensió arterial, gràcies a un enfoc multicomponent que aportarà una millora dels hàbits alimentaris, l’activitat física i la ingesta emocional.
– Objectius: avaluar l’efectivitat del programa Energy2MOB en la reducció del pes corporal (entre 5-10%) de les persones adultes amb obesitat de la regió sanitària del Berguedà. Mesurar les modificacions en l’estil de vida com els hàbits alimentaris, l’activitat física i la ingesta emocional.
– Metodologia: assaig clínic aleatoritzat amb dos grups (control i intervenció) amb durada d’1 any, que inclourà persones de la regió sanitària del Berguedà d’entre 18 i 65 anys amb sobrepès grau II (IMC entre 27-30 kg/m2) o obesitat (IMC entre 30-40 kg/m2). Les persones excloses seran aquelles amb una barrera idiomàtica significativa, cirurgia bariàtrica anterior, deteriorament cognitiu moderat-sever i amb trastorns psiquiàtrics greus que impedeixin el seguiment de les sessions. Han de tenir disponibilitat per assistir a un mínim del 80% del programa.
– Determinacions: sociodemogràfiques (sexe, edat, nivell educatiu, estat civil, situació laboral), d’estil de vida (consum d’alcohol, tabac, hàbits alimentaris, activitat física, ingesta emocional, qualitat de vida relacionada amb salut), antropomètriques (pes corporal, talla, IMC, perímetre abdominal), pressió arterial, fàrmacs, paràmetres bioquímics (glucosa plasmàtica, hemoglobina glicada, perfil lipídic, funció hepàtica, funció renal, proteïna C reactiva).
– Anàlisi estadística: acceptant un risc alfa de 0,05 i un poder estadístic superior a 0,8 en un contrast bilateral calen 68 subjectes en el grup 1 i 68 en el grup 2 per detectar una diferència igual o superior a 2,5 kg. S’assumeix que la desviació estàndard comú és de 4,77. S’ha estimat una taxa de pèrdues de seguiment del 15%. S’ha utilitzat la calculadora GRANMO versió 8.0, https://www.datarus.eu/ca/aplications/granmo/ (consultat el novembre de 2024).
– Resultats esperats, aplicabilitat i rellevància: es pretén generar evidència científica sobre l’efectivitat de les intervencions grupals multicomponents centrades en reforçar la nutrició, l’activitat física i l’estat psicològic per a la gestió de l’obesitat i les malalties cròniques. Així com proporcionar un entorn que faciliti els canvis de comportament per aconseguir una reducció del pes i una millora de la qualitat de vida de les persones. També s’aprofitarà per elaborar una guia pràctica per a l’abordatge de l’excés de pes a l’àmbit de l’Atenció Primària.

Antecedentes: En los centros de salud mental de Cataluña, se atendieron 2.095 casos nuevos con diagnóstico principal de trastornos de la conducta alimentaria (TCA), un 41,5% de los casos totales atendidos ese año; 1126 de estos casos, eran mujeres de entre 12 y 17 años. A nivel de la provincia de Girona, no se han encontrado datos respecto a la detección por parte de atención primaria. Desde el programa Salut i Escola, los profesionales de enfermería tienen la capacidad de realizar una detección precoz de este problema y elaborar estrategias para promocionar la salud de los adolescentes.
Objetivos: Evaluar los principales rasgos y constructos psicológicos de los TCA en adolescentes de un instituto del municipio de Girona y compararlos los en función del género, orientación sexual y por grupos de edad.
Metodología: Estudio cuantitativotransversal. La población diana estará formada por estudiantes de 12 a 18 años, del Instituto Ermessenda (Can Prunell) que cursan ESO y Bachillerato en el municipio de Girona. Se realizará un muestreo no probabilístico por coveniencia. Los estudiantes responderán a una encuesta que incluye el cuestionario EDI-C sobre conducta alimentaria y el
cuestionario IPAQ sobre actividad física, además del género, orientación sexual y la edad. El análisis de los datos consistirá en estadística descriptiva y bivariada para comparar los grupos, con el programa JAMOVI.
Aplicabilidad y relevancia: Permitirá plantear estrategias para la identificación y el abordaje de las conductas y comportamientos asociadas al riesgo de padecer un TCA en adolescentes en la provincia de Girona mediante el programa Salut i Escola por parte de los profesionales de enfermería.

Antecedents: Les infeccions de transmissió sexual, són infeccions que es poden transmetre durant les relacions sexuals. Els adolescents tenen un risc elevat de patir ITS, ja que, sovint segueixen comportaments imprudents a causa de la manca d’informació, així que cal explicar-los bé quins riscos tenen i donar-los les eines per evitar-les. Existeixen programes d’Educació per a la Salut del Departament de Salut dirigides a aquest col·lectiu. Tanmateix, les ITS en aquest grup de població segueixen a l’alça indicant que aquestes iniciatives no són prou eficients. Es per aquest motiu que l’ús de la simulació pot contribuir a millorar l’atenció dels joves i millorar els seus coneixements respecte a les ITS.
Objectiu general: Avaluar l’efectivitat de la vídeo-simulació com a metodologia docent en l’aprenentatge de les ITS. Objectius específics: (1) Descriure les característiques sociodemogràfiques dels alumnes; (2) Avaluar el nivell de coneixements sobre ITS dels alumnes de 3er d’ESO; (3) Avaluar l’efectivitat de la vídeo-simulació en l’aprenentatge de les ITS; (4) Comparar l’efectivitat de la vídeo-simulació amb la metodologia clàssica (classe magistral); (5) Avaluar i comparar la satisfacció de les 2 metodologies per part dels alumnes de 3er de la ESO.
Metodologia: Estudi quasi experimental de dos grups paral·lels no aleatoritzats de X alumnes de tercer de la ESO. El grup control rebrà una intervenció basada en una classe teòrica tradicional i el grup experimental rebrà una intervenció basada en vídeo-simulació, ambdues orientades a l’adquisició de coneixements sobre les Infeccions de Transmissió Sexual (ITS). L’adquisició d’aquests coneixements s’avaluarà a través d’un qüestionari de coneixements validat de León-Larios y Gómez-Baya (2018), un qüestionari ad-hoc de 10 preguntes de resposta múltiple amb només una resposta correcta abans i després de les intervencions, un qüestionari de satisfacció tipus Likert ( 0-10). Els resultats obtinguts s’analitzaran estadísticament amb el programa SPSS.
Resultats esperats: S’espera que la intervenció amb simulació incrementi l’adquisició de nous coneixements sobre ITS respecte a la intervenció habitual.