Vetllar per la salut i el benestar de les persones és l’objectiu principal dels professionals sanitaris,
essent fonamental estudiar l’estat de salut i benestar d’aquests professionals sanitaris. Si el que es
vol és aconseguir una assistència excel·lent, és de rellevant importància cuidar a aquells qui ens
cuiden. Després de la pandèmia de la COVID 19, hi ha hagut un gran nombre de professionals
sanitaris que han deixat la seva professió o que estan descontents amb la seva situació laboral
actual. L’objectiu del present estudi és estudiar l’estat de salut i benestar dels professionals
sanitaris de l’ABS Banyoles – Pla de l’Estany de la Regió Sanitària de Girona. L’estudi té un disseny
transversal. S’estudiaran variables sociodemogràfiques, laborals, relacionades amb la salut i
qualitat de vida (qüestionari SF-12), a més del sentit de coherència amb l’escala d’Antonovsky.
L’estudi serà avaluat pel comitè d’ètica Jordi Gol d’Atenció Primària i es garantiran les normes
ètiques vigents d’investigació en persones. Els i les participants rebran un full d’informació de
l’estudi.
Les dades seran analitzades amb el programa Jamovi 2.3.25 Debug, i es durà a terme anàlisi
descriptiva, bivariants i models de regressió múltiple per analitzar factors associats a la salut i
benestar dels professionals sanitaris.

Antecedents
A Europa tenen sistemes sanitaris molt diferents i no hi ha la situació de rebuig de derivacions des de l’Hospital a Atenció Primària. El respecte entre els criteris dels professionals és bàsic. La consulta a un altre company professional està recollida en el codi deontològic mèdic.
I en el nostre territori ens trobem que un 11% del total de derivacions a l’Hospital de referència són retornades. Hi ha molt poca bibliografia sobre el tema i no es coneix l’impacte que suposa entre els professionals que intervenen en el procés.
És de rellevància conèixer els motius de rebuig per tal de fer accions formatives i reconduir la situació de rebuig de consultes de pacients.
Hipòtesis
Existeixen moltes derivacions rebutjades des de l’Hospital de referència que no estan justificades.
Objectius
Conèixer els motius de rebuig de les derivacions de l’Hospital de referència.
Objectius secundaris:
Identificar els motius de retorn no classificats per valorar la seva adequació.
Determinar quins EAP i especialitats tenen més retorns per proposar una acció formativa.
Metodologia
Per avaluar els motius de rebuig, s’analitzaran totes les derivacions fetes a l’Hospital de referència i es classificaran segons el motiu de rebuig. Es diferenciarà per cada EAP d’atenció primària de la comarca de l’Anoia i per professional sanitari. També es diferenciarà segons la especialitat de l’Hospital de referència.
S’analitzaran de forma pseudoanonimitzada els texts de les peticions de derivació retornades amb el motiu “altres” per valorar la seva adequació.
Anàlisis estadística
Es realitzarà un anàlisi temàtic dels texts lliures pels motius de derivació i de rebuig. Seguidament es farà una categorització i els resultats es presentaran en forma de freqüència i percentatge per EAP i per servei d’especialitzada.
Resultats esperats
Conèixer el motiu real dels retorns de derivacions inespecífics etiquetats com “altres”. Les derivacions retornades a atenció primària tenen un impacte negatiu sobre els professionals sanitaris i administratius que gestionen les derivacions enfront els professionals sanitaris i administratius de l’Hospital, amb una percepció que pot arribar a afectar el procés d’atenció al pacient.
Aplicabilitat i rellevància
El fet de retornar una derivació és la denegació d’assistència a una persona i de no col·laboració amb un company. El retorn de derivacions hauria de ser nul, igual que es fa a la resta d’Europa.
El fet de conèixer el motiu real dels retorns de derivacions no etiquetats seria de màxima utilitat pels professionals sanitaris, i ens permetria treballar accions formatives que reduirien aquest rebuig

Estudi pilot. El propòsit d’aquest estudi és avaluar que la pràctica regular d’exercici aquàtic amb abordatge psicològic en el mar té un impacte positiu en la capacitat funcional, la percepció del dolor i la qualitat de vida de dones amb fibromiàlgia. Tenint en compte, que les pacients viuen en un entorn privilegiat com es la Costa Brava, s’ha dissenyat una intervenció per aquesta població. En concordança amb les evidències científiques que l’exercici físic és la mesura que ha mostrat més efectivitat en el tractament de la fibromiàlgia, proposem fer aquesta intervenció a la Platja Gran del Port de Llançà.
A l’Àrea Bàsica de Llançà, formada per cinc municipis de la zona: Port de la selva, Selva de mar, Llançà, Colera i Portbou, hi ha 132 persones diagnosticades de fibromialgia, segons els registres E-CAP. En el marc d’un estudi de metodologia quantitativa de disseny experimental amb un grup control amb mostreig aleatori establert per la grandària mostral GRANMO.
El grup experimental rebrà 16 sessions d’activitat física al mar durant 3 mesos i el grup control mantindrà el seu tractament habitual. Aleshores, cada grup serà avaluat abans de la intervenció, després de la intervenció i 3 mesos després, utilitzant els següents qüestionaris: EVA, FIQ,PSQI, EADG i Test de Benestar emocional. Es monitoritzarà el consum de fàrmacs. S’avaluaran els nivells sèrics de magnesi abans de la intervenció i després, i també els nivells de pH en saliva abans i després de cada sessió d’exercici físic . S’espera recollir dades que demostrin que pot haver-hi una millora de la simptomatologia que presenten les pacients.

Emerging evidence points at substantial comorbidity between adult ADHD and cardiometabolic diseases such as cardiovascular diseases, obesity or type-2 diabetes (T2D). Inadequate treatment of cardiometabolic diseases is strongly associated with premature death and substantial societal costs. National guidelines of cardiometabolic disease have stressed the importance of co-occurring psychiatric disorders. However, even though ADHD is a common (prevalence ˜2 to 5% in adults) and serious complex chronic condition, knowledge about appropriate management of individuals with ADHD and co-occurring cardiometabolic diseases is lacking. The main objective of the present proposal is to advance in the knowledge of the impact of the co-occurrence of ADHD and T2D on cardiovascular morbidity and psychiatric comorbidity. We aim to address this objective using clinical health records from the Information System for Research in Primary Care (SIDIAP). This proposal is framed in the European Project TIMESPAN (H2020 – 965381). Results derived from this project will provide new insights into disease patterns and help improve the safety and effectiveness of interventions for patients with ADHD and co-occurring cardiometabolic disease.

Antecedents: Les malalties infeccioses són una causa principal de consulta mèdica. Donada la diversitat de la seva presentació clínica i la manca d’eines per l’avaluació ràpida del risc de gravetat, el diagnòstic precoç de les infeccions greus i la sepsis és difícil i resulta en un excés de morbiditat, mortalitat i ús dels recursos sanitaris.

Hipòtesi: El diagnòstic precoç d’infeccions greus i sepsis és difícil durant la primera presentació clínica dels pacients als centres d’atenció primària i serveis d’emergències.

Objectiu primari: Quantificar els casos d’infeccions, així com d’infeccions greus, en nens i adults que acudeixen als serveis sanitaris a Catalunya (atenció primària i serveis d’emergència), descrivint les característiques de la població i les tendències durant el període de 2012 a 2022.

Objectius secundaris: Descriure la presentació clínica en el primer contacte amb els serveis sanitaris; avaluar la probabilitat de progressió a malaltia greu i sepsis; quantificar els casos derivats o ingressats a l’hospital versus els enviats a casa, i identificar factors de risc associats amb ingrés i derivació; analitzar la mortalitat; i estimar el nombre de casos on el risc de gravetat no és reconegut inicialment. També es busca quantificar els costos associats amb el maneig dels casos, identificar les barreres i facilitadors de la implementació d’un nou dispositiu pel triatge ràpid de gravetat, i avaluar els costos i beneficis d’aquesta implementació per a la població d’estudi.

Metodologia: Aquest és un estudi observacional de cohort retrospectiu basat en l’ús de la base de dades del Sistema per a la Millora de la Investigació en Atenció Primària (SIDIAP) de Catalunya, incloent casos de diagnòstic d’infeccions des del 2012 fins al 2022. Els obstacles i facilitadors de la introducció de B-Triage s’identificaran mitjançant un experiment d’elecció discreta (discrete choice experiment – DCE). L’avaluació econòmica abastarà els obstacles i facilitadors identificats al DCE i es basarà en la teoria microeconòmica.

Resultats esperats: Identificarem els tipus d’infeccions i grups de pacients amb risc de progressar cap a malalties greus i les dificultats per identificar-los. Quantificarem l’impacte de les infeccions greus en la població catalana, incloent la morbiditat i seqüeles a llarg termini, així com l’ús de recursos sanitaris i els costos associats a aquestes malalties.

Aplicabilitat i rellevància: Els resultats generats seran de valor pels investigadors que treballen en infeccions, estratègies d’estratificació de risc i biomarcadors, però també per als metges i els gestors del sistema de salut. Aquest estudi permetrà formular proposicions de valor pel sistema de salut català basades en l’evidència sobre el dispositiu B-Triage i altres innovacions destinades a millorar la gestió de les infeccions.

Introduction
Adolescent obesity is a global concern, with Spain leading the rate in Europe, particularly in lower-income urban areas. The rise in ultra-processed food (UPF) consumption, energy-dense and lacking essential nutrients, is alarming globally. This shift towards Westernised dietary patterns raises significant public health concerns. Examining food environments, which encompass diverse physical, economic, political, and sociocultural contexts influencing food systems, is crucial to understanding their impact on adolescent health. Policies and strategies are required to address obesogenic environments. This study aims to investigate the
association between unhealthy food environments, children, and adolescents overweight, and obesity in urban areas of Catalonia, considering socioeconomic status. It also aims to gather perspectives from families, healthcare professionals, and policymakers, regarding prevention strategies.
Objectives
To explore and establish the association between unhealthy food environments of children and adolescents living in urban areas of Catalonia with low socioeconomic status and overweight and obesity over time, with the aim of informing prevention strategies and public health policies.
Methods
This retrospective cohort study will include children and adolescents assigned to a Catalan Health Institute (ICS) primary care centre. Data will be obtained from the Information System for Research in Primary Care (SIDIAP) in Catalonia. The Unhealthy Food Facility Density (UFFD) variable will be estimated using the census tract at the start of the project. Overweight and
obesity risk per interquartile range increase in UFFD will be assessed using Cox proportional hazard models. R statistical software will be used for data analysis. Community-based participatory research utilising concept mapping will be employed to generate ideas around a statement to describe which factors affect families, healthcare professionals and policymakers’ ability to promote a healthy diet among children and adolescents, including both barriers and facilitators. Concepts and ratings will be analysed via Concept System Incorporated software. Sample size and characteristics The first part of the study will focus on children and adolescents aged 1-18 years assigned to a Catalan Health Institute (ICS) primary care centre who have been residing in the same urban areas of Catalonia (Spain) since 2012. Utilising the extensive SIDIAP dataset with a reference population of approximately 1.5 million, a large sample size is expected. Inclusion criteria include age, continuous residence, enrolment in the public healthcare system, and at least two BMI measurements with a two-year difference. Exclusion criteria include not meeting the inclusion criteria or lacking the required BMI measurements. The second part of the study involves families, healthcare professionals, and political agents. The aim is to involve 30 to 40 participants meeting language fluency and work experience criteria. Exclusion criteria encompass a lack of language fluency and insufficient work experience.
Expected Results
A positive association is expected between UFFD and children/adolescents’ overweight/obesity risk over time, especially in disadvantaged/deprived areas. Recommendations for implementing effective prevention strategies around children/adolescents’ obesogenic food environments will also be identified and prioritised.
Applicability and Relevance
This study addresses a significant public health concern and offers potential to inform interventions aimed at reducing obesity in children and adolescents in urban environments.

Antecedentes:
El climaterio se trata de una etapa en la vida de la mujer, en el que se pone fin a su vida reproductiva y con ello a su menstruación, dividiéndose en premenopausia, perimenopausia, menopausia y postmenopausia. Produciéndose numerosos cambios tanto fisiológicos, endocrino, psicosexuales, sociales y familiares, que afectan a la calidad de vida de la mujer.
Hipótesis:
Las mujeres que siguen el programa sobre promoción de estilos de vida saludables mejoran la calidad de vida.
Existe una correlación entre gravedad de sintomatología en menopausia y estilos de vida saludables.
Objetivos:
General:
Valorar la efectividad de un programa de promoción de estilos de vida saludables en mujeres menopaúsicas relacionado con su calidad de vida.
Específicos: Correlacionar la relación entre adherencia a dieta mediterránea y actividad física y la mejora de calidad de vida; Analizar los cambios en estilo de vida y su influencia en el Índice de masa corporal (IMC), cifras de TA, y perímetro abdominal, teniendo en cuenta el nivel sociodemográfico de la muestra; Reconocer las vivencias y percepciones en la menopausia y relacionarlo con la interculturalidad de la muestra.

Metodología: Estudio cuasi-experimental longitudinal prospectivo de intervención comunitaria, valorando la efectividad de una intervención sobre promoción de adherencia a dieta mediterránea y ejercicio físico, cogiendo la muestra en varios centro de salud de la provincia de Tarragona y un estudio de investigación cualitativa-descriptiva con enfoque desde la fenomenología y técnica conversacional.

Análisis estadístico: Se analizarán datos obtenidos a través de la Escala Cervantes reducida SF16, Cuestionario PREDIMED, Cuestionario de actividad física IPAQ, consultando en su historia IMC, TA, Perímetro abdominal.
Realizándose una entrevista semiestructurada, analizando datos sobre percepción con programa ATLAS.ti.
Resultados esperados: Mejorar la calidad de vida de las mujeres de 45-65 años en proceso de menopausia.
Aplicabilidad y relevancia: Crear un Programa de salud en todos los cap de la DAP Tarragona, donde se haga promoción de hábitos de vida saludables por la enfermera familiar y comunitaria.

MESH: Posmenopausia, Premenopausia, Promoción de la salud, Estilo de vida, valor de la vida, perfil de impacto de enfermedad

Antecedentes: El consumo de alcohol es un problema de gran relevancia en la salud pública presenta a lo largo de toda la historia. La OMS (Organización Mundial de la Salud) define el alcohol como una sustancia psicoactiva con propiedades embriagadoras y causantes de dependencia, cuyo consumo está relacionado con consecuencias negativas tanto a nivel físico, psicológico, problemas familiares y escolares.
Según los últimos datos disponibles sobre consumo de alcohol en adolescentes españoles, aportados por la Delegación del Gobierno para el Plan Nacional sobre Drogas, Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad en el estudio ESTUDES, el alcohol es la sustancia psicoactiva más consumida para los estudiantes de entre 14 y 18 años. El 75,9% reconoce haber consumido bebidas alcohólicas en alguna ocasión en su vida.
El consumo de alcohol en los adolescentes es el reflejo de la aceptación social, por este motivo es la sustancia que menor percepción del riesgo tienen los adolescentes en comparación con otras sustancias.
Hipótesis: A mayor percepción del riesgo de las bebidas alcohólicas, menor consumo de alcohol se realiza.
Objetivo: Determinar la relación entre la percepción del riesgo respecto a las bebidas alcohólicas y el consumo de alcohol en estudiantes de 4º de secundaria de la ciudad de Reus.
Metodología: El diseño del estudio es observacional descriptivo, correlacional. La población es adolescentes matriculados en el curso 4º ESO, pertenecientes a institutos públicos de Reus, Tarragona. El período de estudio será en octubre del año 2024.
Para la selección de institutos se ha realizado un muestreo probabilístico aleatorio estratificado según área básica de salud. Para la selección de clases se realizará un muestreo probabilístico aleatorio cuando se conozca el número de clases por curso de cada colegio seleccionado.
La recogida de datos se realizará por dos residentes de Enfermería Familiar y Comunitaria (autoras del trabajo) durante el mes de octubre del año 2024. Se contactará con los diferentes colegios para acordar día y hora disponible dentro del horario lectivo. Se entregarán impresos en formato papel tres cuestionarios a cada uno de los alumnos que cumplan los criterios de inclusión y exclusión y se realizarán de forma anónima. En primer lugar, se utilizará la Prueba de Identificación de Desórdenes por Uso de Alcohol (AUDIT) desarrollado por la OMS para conocer el tipo de consumo de alcohol.
En segundo lugar, se aplicará el Cuestionario de Percepción de Riesgo hacia el Consumo de Drogas Lícitas (CPRCDL) elaborado por Verdugo, Uribe y Zacarías.
En tercer lugar, se entregará el cuestionario ESTUDES con el fin de conocer variables sociodemográficas, de prevalencia del consumo de alcohol, etc.
Finalmente, los datos obtenidos en los cuestionarios se pasarán a una base de datos tipo Excel que se guardará en un ordenador corporativo con acceso con credenciales.
Para el análisis de los datos, las variables cualitativas se expresarán en porcentajes y las variables cuantitativas se utilizará la media y la desviación estándar.
En los análisis descriptivos, se utilizará la prueba estadística “Chi-cuadrado” para las variables cualitativas y la prueba estadística “T de Student” y el “ANOVA” para las variables cuantitativas.
Para determinar la relación entre el consumo de alcohol y la percepción del riesgo se realizará prueba de correlación de datos.
Se considerará un nivel de significación al 0,05. Se analizarán los datos con la versión 20 del programa SPSS.
Resultados esperados: La edad inicial de consumo sea muy temprana.
Los adolescentes que tengan una mayor percepción del riesgo sean los que menor consumo de alcohol realizan.
Aplicabilidad y relevancia: Las hipótesis describen que cuando la percepción de riesgo respecto al consumo de alcohol aumenta, como consecuencia disminuye la probabilidad de consumo. Por ello, es importante establecer la relación entre el consumo y la percepción de riesgo de las bebidas alcohólicas, para realizar intervenciones de educación para la salud y poder prevenir un consumo de riesgo.

Antecedentes: en respuesta a la transformación de los roles paternos en la sociedad actual, se han implementado los cursos de preparación a la paternidad, basados en el enfoque de “paternidad responsable, activa y consciente”. Esta iniciativa del 2016 de Barcelona y trasladada en un área rural busca que los padres tengan herramientas y conocimientos esenciales para implicarse activamente en la crianza y el desarrollo de sus hijos.
Objetivo: las prácticas y experiencias de crianza de los padres primerizos en función de su participación en los grupos de preparación a la paternidad de Osona durante el 2023.
Metodología: se empleará un diseño de investigación cualitativo des de una perspectiva fenomenológica para profundizar en las vivencias y experiencias de los padres. Los participantes serán dos grupos de padres cuyos bebés nacieron en 2023, residentes en la comarca de Osona. Se valorarán perfiles teóricos como la edad, nivel de estudios, nacionalidad, lugar y tipo de parto, tipo de lactancia y la participación a los grupos de preparación a paternidad. La recolección de datos se realizará mediante entrevistas semi-estructuradas y dos grupos focales, a una muestra representativa de participantes. Los criterios de inclusión serán padres que tengan al menos entre tres y nueve meses de experiencia en crianza Se procederá al análisis temático del contenido según los criterios propuestos por Taylor y Bogdan con el apoyo del programa Atlas Ti.
Resultados esperados: los padres que han participado a los grupos de paternidad percibirán una mejora significativa en su implicación y capacidad para participar en la crianza, tanto afectiva como emocional, con respecto al grupo de padres sin ninguna formación específica.
Aplicabilidad y Relevancia: el análisis de las vivencias y experiencias de los padres puede ser útil para favorecer y motivar a futuros padres a participar de los grupos.