Introducción / Justificación: El climaterio es una etapa de la vida de la mujer que debe serconsiderada como un proceso natural. Uno de los determinantes que inciden en la etapa delclimaterio es la calidad de vida, la cual se encuentra condicionada por cambios a nivelfísico, psicológico y social. Mediante esta intervención comunitaria se busca aumentar losrecursos y dar herramientas que permitan abordar y disminuir estos síntomas.
Hipótesis: La educación para la salud en mujeres en la etapa de climaterio a través de una intervención comunitaria, mejorará la calidad de vida y el nivel de conocimientos de estas mujeres en esta etapa de transición.
Objetivo: Instruir en los factores que condicionan la calidad de vida y el bienestar de la
mujer en el climaterio en pacientes del CAP Morera – Pomar Metodología:Se trata de un estudio de tipo análitico cuasi-experimental pre-post basado en una intervención comunitaria del abordaje de la etapa de climaterio, donde se evaluarán los
efectos de la intervención en la población diana una vez realizada. Se trata de una prueba piloto de 10 mujeres seleccionadas a través de muestreo no probabilístico por conveniencia.
Plan de análisis: Se extraerán los datos de cuestionarios autoadministrados en formato papel. Para el análisis de las variables cualitativas, se hará el cálculo de las frecuencias y porcentajes de respuestas.
Resultados esperados: Se espera que la actividad comunitaria mejore la calidad de vida y el control de los síntomas de las mujeres en etapa de climaterio.
Aplicabilidad: Se trata de una intervención factible, ya que los espacios necesarios para llevarlo a cabo se encuentran disponibles, así como los recursos humanos y materiales. Este proyecto de investigación requiere una inversión económica baja en comparación con sus posibles beneficios, y no presenta riesgos derivados de su aplicación para los participantes.
Relevancia: La actividad grupal pretende ofrecer una alternativa desde la perspectiva de la salud comunitaria en el abordaje de los factores que influyen en la etapa de climaterio.
Palabras clave: Climaterium, Menopause, Quality of Life, Physical Exercice, Feeding.

Las enfermedades respiratorias crónicas siguen siendo una de las principales causas de discapacidad y muerte en todo el mundo.
A pesar de las recomendaciones de guías, como GOLD o GesEPOC, la espirometría en Atención Primaria está infrautilizada (3,4).
Existen estudios que intentan valorar las alteraciones respiratorias mediante el estudio ecográfico tanto del grosor y como la excursión diafragmática en los movimientos respiratorios, sin embargo, son escasos y con tamaños muestrales bajos.
Por ello, nos proponemos determinar ecográficamente el índice de obstrucción en modo M (MIO) así como la fracción de engrosamiento diafragmáticas (TF) en modo B y ver si guardan correlación con los valores de la espirometría en porcentajes i en z-score.
Para ello, realizaremos ecografías diafragmáticas a pacientes a los que previamente se les ha realizado una espirometría y confrontaremos los resultados.
Consideramos que este trabajo tiene gran relevancia en el diagnóstico precoz de enfermedades respiratorias debido al gran infradiagnóstico de estas últimas y por tanto de máxima aplicabilidad en los Centros de Atención Primaria (CAP) que son la puerta de entrada al sistema sanitario de la mayoría de pacientes con enfermedades respiratorias.

Antecedents :El programa de prescripció social prioritza intervencions sobre persones en risc d’aïllament social o soledat no volguda a partir dels actius de la comunitat i se’ls hi ofereix una sèrie d’activitats que poden contribuir al seu benestar emocional com alternativa saludable a una atenció sanitària medicalitzada.
Existeix un tipus de població que per problemes de mobilitat o de patologia mental crònica es troben aïllats a domicili amb més problema per accedir als actius socials de salut disponibles a la comunitat. La funció social d’acompanyament i escolta pot ser realitzada als domicilis per voluntaris del mateix barri com a part de la oferta d’actius en prescripció social. Aquesta funció pot ser potenciada en forma d’assessorament i gestió emocional grupal per la referent de benestar emocional comunitària (REBEC).
Hipòtesis: Una intervenció per part de voluntaris del barri recolzats per la comunitat i la REBEC pot produir efectes beneficiosos en la soledat no volguda i salut general dels pacients aïllats en domicili o amb problemes de socialització.
Objectius:
· Avaluar l’efectivitat d’una intervenció comunitària d’acompanyament i gestió emocional amb voluntaris sobre la soledat no volguda de les persones amb aïllament social, el seu benestar emocional i la seva qualitat de vida

· Avaluar l’impacte de la intervenció en els mateixos voluntaris i en la pròpia comunitat

· Avaluar l’efecte de la intervenció en els serveis sòcio-sanitaris.
Metodologia: Estudi d’intervenció pre-post de disseny mixt amb grup control. Primera fase de detecció de candidats per part del Grup Motor format per entitats del barri i de l’equip de salut comunitària de manera oportunista. Segona fase de reclutament de persones aïllades i voluntaris i registre amb criteris d’inclusió.Tercera fase d’implementació de la intervenció voluntaris-persones aïllades, al domicili o participant dels actius comunitaris al carrer, i paral·lelament grups de voluntaris de suport amb la REBEC. Quarta fase d’anàlisi quantitativa i qualitativa de resultats i revisió de protocols, amb propostes de millora i feed-back als participants. Determinacions: Variable principal quantitativa: aïllament social; qualitativa: soledat. Variables Sociodemogràfiques, indicadors de salut, qualitat de vida, benestar emocional, i satisfacció amb la intervenció. Anàlisis estadístic : Estadística descriptiva per variables sociodemogràfica. Anàlisis quantitativa per variables contínues i dicotòmiques i anàlisi qualitativa per les dades obtingudes d’entrevista semiestructurada, preguntes obertes de qüestionaris, observació de grups i grups focals.
Resultats esperats: Millora en els indicadors de salut de la població atesa pel que fa a la vinculació social, la qualitat de vida, el benestar emocional i la participació comunitària. Incorporació d’ajudes tècniques per superar barreres arquitectòniques i socials.
Aplicabilitat i rellevància : L’estudi forma part d’un programa liderat per la treballadora social, la REBEC i els professionals de l’ABS amb la participació dels voluntaris del barri. S’emmarca en la part avaluadora del cicle d’Investigació Acció Participativa (IAP) posat en marxa junt amb el Grup Motor d’entitats. Es vol apropar la salut a persones marginades socialment des d’una perspectiva d’apoderament per a ells i per als actius del barri que treballen amb la xarxa comunitària. La detecció i superació de barreres arquitectòniques i socials és clau en el procés de construir comunitats equitatives i fomentar la salut col·lectiva.

L’embaràs, el part i el naixement d’un nounat són experiències que marquen un punt d’inflexió a la vida de les dones. Sovint, aquestes vivències es relacionen amb sentiments positius, com la felicitat, el benestar o l’alegria. Tanmateix, aquesta concepció idealitzada no representa les experiències de totes les dones que han donat a llum, una part d’elles, recorda aquesta experiència
de manera traumàtica. Hi ha factors vinculats en aquest període, que poden influir en el benestar i la salut mental perinatal. Cal obtenir evidències dels possibles factors protectors com de risc, que poden impactar en la salut de la dona i de les persones amb capacitat gestant que han tingut una criatura, per poder oferir la millor pràctica clínica basada en l’evidència i optimitzar l’atenció. Alguns dels condicionants del part i postpart poden restringir el benestar i salut de la dona en aquest moment del cicle vital, i és per aquest motiu que el diagnòstic del trastorn d’estrès posttraumàtic perinatal (TEPTP) no pot passar desapercebut o el que és més important no-diagnosticat. Existeixen diversos factors (protectors i de risc) que influencien el desencadenament del TEPTP. Aquests han estat esmentats en diferents troballes de recerca, però no s’han considerat en conjunt per a la creació d’un model integrat. Conèixer aquests factors, permetrà dissenyar un protocol per prevenir i/o tractar les persones amb capacitat gestant afectades per aquesta problemàtica, proporcionant una important eina per a la planificació i la presa de decisions clíniques.
La hipòtesi amb la qual es treballa és que existeixen factors protectors i de risc que influencien el desenvolupament del TEPTP, i que aquests permeten la creació d’un model explicatiu i predictiu del trastorn en el context perinatal.

Antecedentes: La gestación es un período vital clave para la mujer en el que se dan numerosos cambios físicos y psicológicos, aumento la incidencia de trastornos emocionales que tienen un impacto en la gestación, parto, postparto, así como en el desarrollo físico y mental de la criatura. Actualmente existen terapias psicológicas que se han adaptado con éxito al formato online mostrando una elevada eficacia en los estudios clínicos. Sin embargo, en las tiendas de aplicaciones online abundan aplicaciones para gestantes que no están probadas con métodos científicos rigurosos.
Dana es una herramienta digital que pretende mejorar el bienestar de las mujeres que se trasforman en madres a través de un acompañamiento integral durante la gestación. Los contenidos de Dana están desarrollados por profesionales de la Salud Perinatal y las técnicas psicológicas y herramientas que Dana utiliza para la mejora del bienestar están avaladas por las principales guías de práctica clínica.
Hipótesis: El uso habitual de Dana mejorará el bienestar de las mujeres que se transforman en madres, los resultados obstétricos, así como el desarrollo de la criatura.
Objetivo: Probar la eficacia de Dana para mejorar el bienestar de la gestante, disminuir los síntomas emocionales durante la gestación y el posparto, así como mejorar el desarrollo de la criatura.
Metodología: Ensayo clínico aleatorizado (ECA) a doble ciego con dos grupos paralelos (experimental-control). Estudio multicéntrico que será llevado a cabo en Hospital Vall d’Hebrón, Centros de Atención Primaria de Tarragona, Centros de Atención Primaria del Litoral (Barcelona) y las Clínicas Navarra de Madrid y Pamplona. Las participantes serán mujeres gestantes entre 12-14 semanas que sigan su embarazo en estos centros y se las seguirá a ellas y sus bebés hasta los 24 meses posparto. El protocolo ha sido diseñado siguiendo los estándares CONSORT (CONsolidated Standards Of Reporting Trials).
Determinaciones: A lo largo de la gestación, parto y dos primeros años se van a evaluar los estados emocionales de la mujer, así como datos relacionados con hábitos y estilos de vida. También se van a recoger datos clínicos y obstétricos de la gestación, parto y posparto. Finalmente se va a evaluar el desarrollo psicológico y cognitivo de las criaturas.
Resultados esperados: El ECA permitirá analizar y validar una herramienta terapéutica para la salud materna durante el embarazo a través de una intervención holística que apunta tanto a la salud física como mental. Se espera encontrar la misma incidencia de síntomas emocionales en el grupo experimental y en el grupo control al inicio del estudio. A través del uso de Dana, se espera encontrar en el grupo experimental: menor incidencia de problemas emocionales durante la gestación y posparto; mejor experiencia de parto y resultados obstétricos, mayor bienestar a lo largo de la gestación y primeros años de vida; y mejor desarrollo psicológico y cognitivo de las criaturas.
Aplicabilidad: Este proyecto pretende responder a preguntas científica y socialmente relevantes y contribuir a las prioridades temáticas del plan de investigación científica, técnica y de innovación 2021-2023 del Gobierno español. De las seis prioridades temáticas, este proyecto pretende contribuir a la Salud y la Cultura, la creatividad y la sociedad inclusiva. Además, los objetivos principales del plan son Aprovechar los beneficios de la digitalización para ciudadanos, empresas y administraciones, y como líneas estratégicas están Nuevas técnicas diagnósticas y terapéuticas (Salud) y Cognición, lingüística y psicología (Cultura, creatividad y sociedad inclusiva).
Relevancia: En el contexto actual, existe la necesidad de demostrar la eficacia de una herramienta digital en la promoción del bienestar de las madres y el impacto que comporta en sus bebés, el sistema y la sociedad. La propuesta de valor es proporcionar a los profesionales de la salud mental y materna una solución tecnológica de salud digital disruptiva y escalable basada en datos cuantificables y objetivos para mejorar su capacidad, eficiencia y estandarizar los protocolos actuales. Este modelo se basa en la revolución tecnológica en el ámbito de la salud, y en el cambio de paradigma actual. El carácter interdisciplinar y multicéntrico de este proyecto es especialmente necesario y uno de los valores más fuertes del mismo.

Estudi analític experimental “abans-després” sense aleatorització ni grup de control. L’objectiu és valorar si una formació en desprescripció als professionals de medicina de l’ABS té impacte en la disminució del nombre de pacients polimedicats i el nombre de fàrmacs prescrits. Es realitzaran dues sessions sobre la prescripció inadequada de medicaments als professionals mèdics, que prèviament hagin acceptat la participació. Posteriorment, es deixarà un període de sis mesos perquè els professionals puguin aplicar els coneixements adquirits en els pacients polimedicats. Transcorregut aquest temps es revalorarà el nombre de pacients polimedicats i el nombre de medicaments que tene

ANTECEDENTS: La manca d’adherència al pla terapèutic prescrit és una de les principals causes de fracàs terapèutic. Així mateix la manca d’adherència al tractament sol estar infra-detectada, ja que la seva correcta exploració requereix dedicar un temps addicional a la consulta de què no se sol disposar. Identificar els usuaris i les situacions amb mala adherència o en risc de presentar-ne és prioritari de cara a aconseguir un major èxit terapèutic amb impacte sobre la salut de les persones. L’adherència a la medicació es pot estimar en base a la medicació obtinguda pels usuaris a l’oficina de farmàcia en relació a la medicació prescrita (ratio de possessió).

HIPÒTESIS: Les hipòtesis sobre què es planteja l’estudi són que determinats factors relacionats amb l’usuari, la medicació i la relació metge-pacient influeixen en l’adherència i que és possible desenvolupar eines automàtiques de predicció d’elevat risc de baixa adherència.

OBJECTIUS: Identificar els factors que s’associen a una mala adherència al tractament farmacològic, desenvolupar un model predictiu de presentar baixa adherència que pugui ajudar els professionals de la salut a millorar l’adhesió dels seus pacients al pla de medicació i optimitzar els plans terapèutics.

METODOLOGIA: Estudi observacional de cohorts de base poblacional. Població analitzada: usuaris de l’ICS de la Atenció Primària Metropolitana Sud (APMS) exposats a prescripció de fàrmacs anticoagulants orals directes durant almenys un any i amb tractament actiu el 31/12/2023. Anàlisi de dades multivariant. Desenvolupament d’un model de predicció usant diferents mètodes. S’usaran els entorns de R-Studio i Python-Pytorch. Així mateix està previst recórrer a l’entorn del Barcelona Supercomputing Center i la Universitat Politècnica de Catalunya per aquells càlculs que requereixin un poder computacional elevat no proporcionat pels PC convencionals disponibles dins la Secretaria Tècnica de l’APMS .

APLICABILITAT: El coneixement descriptiu generat amb el present estudi pot ser aprofitat de manera directa pels professionals de la salut en la mesura que contribueix a prendre consciència de la magnitud del problema i del seu impacte en salut, alhora que els ajuda a identificar els pacients o les situacions amb major risc, de cara a poder intervenir. A més, el model predictiu es podria usar per desenvolupar una eina de notificació integrada a la història clínica i facilitar als professionals una millor gestió de l’adherència en els seus pacients. Tot i que el present projecte es focalitzarà en els fàrmacs anticoagulants orals directes, el coneixement i les eines generades amb l’estudi son fàcilment aplicables a la resta de medicaments d’ús prolongat.

RELLEVÀNCIA: Donat que la deficient adherència terapèutica explica entorn del 50% de fracassos terapèutics, considerem que l’impacte del present estudi és rellevant, ja que pot contribuir a millorar l’estat de salut de la població, sobretot dels pacients complexos, crònics i exposats a polimedicació que són els de major risc i els que suposen un major cost en termes econòmics.

Hipòtesi
Fer un estudi descriptiu dels pacients que tenen un diagnòstic de TMS i quins FRCV presenten, així com la presència de malaltia cerebrovascular i/o demència.
Objectius
Objectiu primari
Determinar la prevalença de TMS a la nostra població de referència
Objectius secundaris
Determinar la prevalença de factors de risc cardiovascular (FRCV): obesitat, hipertensió, diabetis, dislipèmia, tabaquisme; així com malaltia cerebrovascular i/o deteriorament cognitiu o demència, en aquesta població
Analitzar si existeix associació amb l’edat /sexe
Conèixer el consum de tòxics
Conèixer el consum de fàrmacs psicòtrops
Conèixer la vinculació a altres serveis de salut: servei de neurologia, centre de salut mental d’adults (CSMA), centre de salut mental infanto-juvenil (CSMIJ), centre d’atenció a addiccions i drogodependències (CASD).
Metodologia
Disseny
Estudi descriptiu transversal a partir de l’historial clínic , tot revisant l’estació clínica d’atenció primària informatitzada (hcap- e-cap) de pacients amb antecedent patològic de TMS

Introducción: actualmente el suicidio constituye un problema de salud pública. Entre los factores de riesgo de los adolescentes, población más vulnerable, destacan, dentro de los trastornos mentales el Trastorno Límite Personalidad (TLP), así como el consumo de sustancias y acontecimientos vitales/familiares estresantes.
Objetivo: valorar el impacto de la intervención sobre los factores de riesgo suicida presentados a través de la escala psicométrica MINI.
Así mismo, se pretende detectar adolescentes con conductas de riesgo tras la primera evaluación psicométrica, promover los factores protectores del suicidio entre los adolescentes, y fomentar la Inteligencia Emocional entre los adolescentes.
Metodología: diseño cuasi experimental antes-después dirigido a alumnos de 13-17 años. Se llevarán a cabo 7 sesiones de 2 horas de duración en el centro escolar. En la primera y última sesión se recogerá la información necesaria para medir el riesgo de conductas autolíticas entre los adolescentes, a través de las escalas psicométricas Global School-based Health Survey (GSHS), MINI International Neuropsychiatric Interview y la Escala Warwick-Edinburgh Mental Well Being (WEMWBS). En las otras 5 sesiones se realizará la intervención que pretende fomentar los factores protectores y reducir los factores de riesgo del suicidio, así como habilitar en competencia emocional. El programa será dirigido por un equipo multidisciplinar sanitario.
Resultados esperados: tras la realización del programa propuesto, se espera mejorar los indicadores de las escalas de ambas intervenciones. Se espera minimizar el riesgo de conducta suicida. Según la literatura revisada se constata que una mayor inteligencia emocional, afrontamiento adecuado del estrés, y una mejor salud mental y física, condiciona un menor riesgo de conducta suicida.
Conclusiones: la introducción de programas de salud mental y emocional en la población adolescente puede contribuir a la detección de la conducta suicida y favorecer la detección precoz.
Palabras Clave: enfermería; suicidio; gestión de emociones; intento autolítico; prevención.
Key Words: nursing; suicide; emotion management; suicide attempt; prevention.

La teoria del vincle de Bowlby és un dels models explicatius més rellevants per comprendre la
importància de la qualitat de les primeres interaccions entre mares i nadons per al seu futur
benestar emocional, psicològic i social. Segons aquesta teoria, la qualitat del vincle que es creï
entre ells conformarà les representacions cognitives i emocionals que més endavant determinaran
les percepcions d’un mateix, dels altres i de les noves relacions socials. Una criança atenta, capaç
de percebre i interpretar les necessitats de confort, alimentació o protecció del infant seguida
d’una resposta de cura ràpida, adequada, constant i coherent afavorirà l’establiment de
l’anomenat vincle de base segura. Aquest entorn relacional permetrà a l’infant sentir-se segur,
confortable i estimulat a iniciar de manera saludable l’exploració del seu entorn i l’aproximació a
noves figures de referencia.
Per respondre a la demanda de professionals d’Atenció Primària de la Salut i de l’Educació infantil
de la demarcació de Girona de disposar d’eines practiques per la translació de la teoria del vincle a
la pràctica diària, s’ha elaborat el programa i la Guia “10 maneres de dir-te que t’estimo”. Una
proposta de promoció de la salut que té l’objectiu d’acompanyar a famílies amb infants de 0-3
anys. Abans de la seva difusió s’ha dissenyat un estudi amb metodologia mixta (qualitativa i
quantitativa) per avaluar la seva utilitat per facilitar la translació dels principis teòrics en
pràctiques concretes i tallers amb famílies en els àmbits de la Salut, l’Educació i l’Acompanyament
Comunitari.