ANTECEDENTS: La manca d’adherència al pla terapèutic prescrit és una de les principals causes de fracàs terapèutic. Així mateix la manca d’adherència al tractament sol estar infra-detectada, ja que la seva correcta exploració requereix dedicar un temps addicional a la consulta de què no se sol disposar. Identificar els usuaris i les situacions amb mala adherència o en risc de presentar-ne és prioritari de cara a aconseguir un major èxit terapèutic amb impacte sobre la salut de les persones. L’adherència a la medicació es pot estimar en base a la medicació obtinguda pels usuaris a l’oficina de farmàcia en relació a la medicació prescrita (ratio de possessió).
HIPÒTESIS: Les hipòtesis sobre què es planteja l’estudi són que determinats factors relacionats amb l’usuari, la medicació i la relació metge-pacient influeixen en l’adherència i que és possible desenvolupar eines automàtiques de predicció d’elevat risc de baixa adherència.
OBJECTIUS: Identificar els factors que s’associen a una mala adherència al tractament farmacològic, desenvolupar un model predictiu de presentar baixa adherència que pugui ajudar els professionals de la salut a millorar l’adhesió dels seus pacients al pla de medicació i optimitzar els plans terapèutics.
METODOLOGIA: Estudi observacional de cohorts de base poblacional. Població analitzada: usuaris de l’ICS de la Atenció Primària Metropolitana Sud (APMS) exposats a prescripció de fàrmacs anticoagulants orals directes durant almenys un any i amb tractament actiu el 31/12/2023. Anàlisi de dades multivariant. Desenvolupament d’un model de predicció usant diferents mètodes. S’usaran els entorns de R-Studio i Python-Pytorch. Així mateix està previst recórrer a l’entorn del Barcelona Supercomputing Center i la Universitat Politècnica de Catalunya per aquells càlculs que requereixin un poder computacional elevat no proporcionat pels PC convencionals disponibles dins la Secretaria Tècnica de l’APMS .
APLICABILITAT: El coneixement descriptiu generat amb el present estudi pot ser aprofitat de manera directa pels professionals de la salut en la mesura que contribueix a prendre consciència de la magnitud del problema i del seu impacte en salut, alhora que els ajuda a identificar els pacients o les situacions amb major risc, de cara a poder intervenir. A més, el model predictiu es podria usar per desenvolupar una eina de notificació integrada a la història clínica i facilitar als professionals una millor gestió de l’adherència en els seus pacients. Tot i que el present projecte es focalitzarà en els fàrmacs anticoagulants orals directes, el coneixement i les eines generades amb l’estudi son fàcilment aplicables a la resta de medicaments d’ús prolongat.
RELLEVÀNCIA: Donat que la deficient adherència terapèutica explica entorn del 50% de fracassos terapèutics, considerem que l’impacte del present estudi és rellevant, ja que pot contribuir a millorar l’estat de salut de la població, sobretot dels pacients complexos, crònics i exposats a polimedicació que són els de major risc i els que suposen un major cost en termes econòmics.