Antecedents: la inseguretat alimentària (IA) s’ha identificat com a factor de risc per patir diabetis mellitus (DM) i condiciona un pitjor control metabòlic de la malaltia. La versió curta del Household Food Security Survey Module (HFSSM-SF), és una eina validada a l’espanyol pel cribratge de la IA. Hipòtesi: Els pacients diabètics amb IA presenten un pitjor control metabòlic en comparació als pacients diabètics sense IA. Objectius: Comparar el control metabòlic dels pacients diabètics en funció de la seva seguretat alimentària. Disseny: Estudi observacional transversal. Àmbit: Centre d’Atenció Primària d’una àrea urbana de Girona. Subjectes: Pacients adults amb DM tipus 2 en tractament farmacològic que hagin rebut educació dietètica els últims 5 anys i disposin de contacte telefònic. Determinacions: es recolliran les variables de sexe, edat, país de naixement, índex de massa corporal, hipertensió arterial, temps d’evolució de la DM, medicació activa, control metabòlic i seguretat alimentària. Per la valoració del control metabòlic es mesurarà l’hemoglobina glicosilada (HbA1c), les visites a urgències i els ingressos hospitalaris. Pel cribratge de la IA s’emprarà el test HFSSM-SF. Anàlisi estadística: Estudi descriptiu i de contrast d’hipòtesis incloent regressió logística multivariant. Resultats esperats: S’estima una prevalença de IA entre el 7 i el 8% en pacients diabètics i es preveuen nivells més elevats de HbA1c, major nombre de visites a urgències i més ingressos per descompensacions de la DM en el grup de diabètics amb IA respecte els diabètics sense IA. Aplicabilitat: El treball servirà per mesurar la prevalença de IA entre els pacients diabètics del centre, estudiar la seva associació amb el control metabòlic d’aquests malalts i comparar els resultats obtinguts amb la bibliografia actual. Rellevància: Tant IA com DM es troben en augment al nostre medi i comporten elevats costs directes i indirectes al sistema de salut i al pacient. En cas de confirmar-se les hipòtesis plantejades, el treball justificaria el disseny de futurs estudis a la cerca d’intervencions no farmacològiques que millorin el control metabòlic a través del control de la seguretat alimentària.

ANTECEDENTS: El Departament d’Educació conjuntament amb el Departament de Salut posen en marxa, l’octubre de 2004, el Programa Salut i Escola (PSiE), amb el propòsit de potenciar la coordinació dels centres docents, els serveis educatius i els serveis sanitaris en accions de promoció de la salut i d’atenció a l’alumnat. Degut a que aquest programa no ha estat avaluat en el nostre territori, s’ha plantejat el següent estudi.
OBJETIU: Avaluar l’estat del Programa Salut i Escola a la regió sanitària de Lleida.
DISSENY: Es tracta d’un estudi de metodologia qualitativa fenomenològica descriptiva.
SUBJECTES D’ESTUDI: La població estudiada seran les persones implicades en el PSiE de la regió sanitària de Lleida. La selecció de la mostra és realitzarà utilitzant la tècnica de mostreig no probabilístic opinàtic.
METODES: L’estudi consisteix en la realització d’ entrevistes en profunditat a persones implicades en el projecte. Posteriorment és farà un categorització d’aquestes per tal d’arribar a les conclusions de l’anàlisi del Programa Salut i Escola.

Diagnosticar la etiología de la GEA en AP pediátrica utilizando test de diagnóstico rápido inmunocromatográfico en heces

Antecedents: El benestar mental, la capacitat per assolir objectius individuals, fer front a l’estrès de la vida, gaudir del treball i ser productius i contribuir a la comunitat, durant el període perinatal (per exemple, l’embaràs i l’any després del part) és fonamental pel seu impacte sobre el benestar físic, mental i social de les mares i els seus fills. El naixement d’un fill representa un esdeveniment crucial i estressant en la vida de la dona i de la parella, provocant reptes substancials per a la identitat personal, l’organització de l’activitat diària i l’estructura familiar. Hipòtesi: El benestar mental de les dones i de les parelles durant l’embaràs i després del naixement es correlaciona positivament amb el nivell de resiliència i amb el suport social percebut, i negativament amb l’aparició de simptomatologia ansiosa i depressiva. L’objectiu principal és conèixer el nivell de benestar mental de les dones i de les parelles durant l’embaràs i després del naixement i els seus factors determinants. Es planteja un estudi observacional prospectiu de seguiment d’una cohort de dones i de parelles durant l’embaràs i un any després del naixement. Es realitzaran 5 avaluacions, la primera durant l’embaràs, la segona a les 6 setmanes postpart, la tercera als 3 mesos postpart, la quarta als 6 mesos postpart i la cinquena als 12 mesos postpart.
??Paraules clau: Benestar mental, salut mental perinatal, embaràs, postpart, resiliència, suport social.

Risk scores are used for making decisions about primary prevention of cardiovascular diseases (CVD).
SCORE2 and SCORE2-OP estimates 10-year risk of fatal and non-fatal CVD events in healthy people aged 40
-69 years and 70-89 years, respectively. These scores have been incorporated in the 2021 European Society
of Cardiology Guidelines on cardiovascular disease prevention.
The main objective of this study is to conduct an independent external validation of SCORE2 and SCORE2-OP
models for low-risk regions.
Design: Retrospective cohort study with 10 years of follow-up.
Participants: People from an occupational cohort (cohort-1) and patients attended in a primary health care
center (cohort-2) with no previous cardiovascular diseases or diabetes with available data to compute
cardiovascular risk registered and visited during 2012 and 2013.
Outcomes: Cardiovascular events (fatal and non-fatal) will be recorded over a period of 10-year follow-up.
Statistical analysis
General model accuracy will be tested computing the Brier Score,
Calibration will be assessed graphically by comparing estimated to observed scores based on the Nelson-
Aalen estimator with competing risks for both algorithms.
Discrimination will be assessed by plotting the receiver operating characteristic curve and calculating Harrell’s
C-statistic. The Youden index and other statistics will be calculated at the recommended treatment thresholds.

OBJETIVO. Identificar pacientes con serología VHC positiva a los que no se les ha hecho el seguimiento correspondiente que pueden ser potencialmente tributarios a tratamiento curativo.
DISEÑO. Se trata de un estudio en dos fases. La primera de estudio descriptivo transversal y una segunda de plan de intervención.
EMPLAZAMIENTO. Consultas de Atención Primaria del CAP Primer de Maig.
SUJETOS DE ESTUDIO. Pacientes del CAP Primer de Maig de Lleida con serología positiva de Hepatitis C.
MEDICIONES PRINCIPALES. Variable principal: Diagnóstico de hepatitis C (Anti-VHC y RNA VHC). Variables secundarias: Características sociodemográficas (edad, sexo, nivel de escolarización, estado civil y país de origen), problemas de salud, consumo de tóxicos y características relacionadas con la atención sanitaria.

Una de les tendències demogràfiques més significatives a nivell mundial és l’envelliment de la població, amb cronicitat i multimorbiditat creixent als països d’ingressos alts. Els sistemes de salut han de prendre les mesures necessàries per preparar-se per a aquest canvi demogràfic per garantir una atenció adequada. Les persones amb malalties cròniques són les principals usuàries dels serveis sanitaris en totes les franges d’edat i representen dos terços de la despesa sanitària. Aquest projecte pretén, desenvolupar, implementar i avaluar un nou model proactiu d’atenció al pacient crònic en atenció primària, amb el suport d’una nova eina digital Planificat, amb l’objectiu de millorar la gestió, la qualitat de l’atenció, els resultats en salut, l’optimització de recursos, i l’equitat en l’accessibilitat de l’usuari crònic. El projecte va néixer al 2021 a les Terres de l’Ebre amb la realització d’un estudi per conèixer les experiències viscudes pel personal sanitari, personal d’administració i persona usuària de l’Institut Català de la Salut (ICS) amb l’atenció habitual a la cronicitat i conèixer les seves opinions sobre els elements claus a incorporar en el disseny d’un nou model d’atenció als pacients crònics i els protocols corresponents. Amb les anàlisis preliminars qualitatives (fase 1) es van dissenyar dues noves fases del projecte. A la fase 2 s’implementarà el model i s’avaluarà la seva efectivitat i cost-efectivitat en la millora de l’eficiència, l’equitat i la qualitat assistencial del pacient crònic amb un estudi de cohorts aparellades. Finalment a la fase 3 s’avaluarà l’acceptabilitat i factibilitat de la intervenció desenvolupada a partir de les opinions, experiències i vivències dels pacients crònics i dels professionals participants de la intervenció. Metodologia: Estudi de metodologia mixta (quantitativa i qualitativa) de 3 fases, seguint la guia Medical Research Council. Fase 1: Estudi de metodologia qualitativa fenomenològic-hermenèutic, de 4 grups focals (2 de professionals i 2 de pacients) realitzats en 2 EAPs de l’ICS. Es realitzarà un anàlisi de contingut temàtic interpretatiu. Fase 2: Intervenció: Es realitzarà formació als professionals abans de l’inici de la intervenció. La intervenció consisteix en vincular l’eina digital Planificat a l’ECAP i posar-la a disposició dels professionals fins a desembre de 2023. L’algoritme de l’eina analitza les dades del pacient i d’acord a les malalties cròniques diagnosticades i el perfil d’analítiques de l’historial clínic fa una proposta de visites i proves per els propers 12 mesos. Els pacients, inclosos a la intervenció per part dels professionals sanitaris, són contactats per un personal d’atenció al ciutadà que mitjançant la mateixa aplicació programa les visites i/o proves. Disseny d’estudi: Estudi de cohorts aparellades. Les dades seran extretes de l’ECAP i del Sistema d’informació dels Serveis d’atenció Primària (SISAP). Es compararà l’efectivitat (nombre de visites) amb models de regressió per dades de recompte (Poisson o Binomial Negativa) amb metodologia propensity score matching i amb la resta de variables de resultat es faran models de regressió logística amb la mateixa metodologia Es realitzarà l’estudi de cost-efectivitat del nou model comparant cost per unitat de millora d’equitat i qualitat assistencial del grup d’intervenció comparat amb el grup control. L’anàlisi es farà des de la perspectiva de la societat. Fase 3: Avaluació amb metodologia qualitativa mitjançant 4 grups focals de pacients i 4 de professionals, a diferents EAPs de Catalunya, per conèixer les opinions i experiències dels participants en la intervenció.

Exposure to air pollution can increase the risk of developing a wide range of diseases, from respiratory to metabolic and mental. In asthma, acute episodes are 40% more frequent on high-pollution days than days with average pollution, and this frequency varies depending on the season. Small increases in air pollution are linked with significant rises in depression and anxiety, and exposure to PM2.5 is associated with increased risks of developing cardiovascular and metabolic disorders. To date, little is known about the impact of exposure to contaminants as a function of the age and sex of patients, as well as the duration of such exposure. In this study, we want to combine air pollution measures with respiratory, skin, metabolic, mental, and cardiovascular disorder diagnoses to determine the impact the former has on the latter. In addition, we will use mobility data to correct measures of exposure to air pollutants. A main limitation of census-based epidemiological studies is the lack of data about the daily population dynamic distribution and mobility pattern. Several studies have shown that integrating daily population mobility helps to reduce errors and inconsistencies when estimating the effect of pollution. In recent years, mobile phone anonymized data has begun to be used to study population activity and mobility patterns throughout the day. The main objective of this project is to analyse the impact of pollution levels and demographic variables (sex and age) on the incidence of respiratory, skin, metabolic, mental, and cardiovascular diseases while considering the daily dynamic distribution of the population.

Un dels desencadenants dels problemes en salut mental pot ser el sentiment de soledat
no desitjada.
L’efecte esperat a futur plaç del projecte és evitar que els adolescents desenvolupin
problemes relacionats amb el benestar emocional a través de l’abordatge precoç de la
soledat no desitjada, integrant els sistemes socials, sanitaris i la participació del sistema
educatiu.
La detecció precoç del risc de soledat no desitjada ens permet intervenir precoçment i
mantenir el benestar emocional dels nostres infants i les seves famílies.
Per poder fer la detecció del risc de soledat, hem dissenyat una escala de valoració
pròpia (Escala de valoració del risc de Soledat Social, Emocional, Familiar i de Relació
escolar – SESFaR). Aquesta ha estat creada a partir d’altres escales ja validades i
també ha estat sotmesa a judici d’experts de diferents perfils professionals.
La intervenció del projecte consta, de tres sessions grupals a l’escola als alumnes de
5è primària. A la primera i l’última sessió es passa l’escala SESFaR. També hem
constituït una comissió avaluadora multidisciplinar formada per professionals de l'àmbit
social i sanitari que valorarà quin és millor pla de treball per aquells alumnes i les seves
famílies a les que es detecti un risc de soledat.
Amb aquestes accions esperem reduir el risc de soledat no desitjada i potenciar la
xarxa entre iguals per millorar el benestar emocional dels nostres joves.

La vacunació és una de les mesures preventives més eficaces i es important mantenir-la tot i la situació epidemiològica actual produïda per la infecció per SARS-CoV-2(COVID-19). Tot i els eforços per a garantir l’accessibilitat a la vacunació i mantenir les cobertures de vacuanció, la pandèmia ha tingut un impacte negatiu en les mateixesa Catalunya.
Per aconseguir assolir cobertures de vacunació òptimes a Catalunya, s’han establert diferents mesures de captació, entre les quals s’inclou l’enviament de missatges SMS als pares/mares/tutores d’infants d’entre quatre i 14 anys als quals els hi mancava alguna dosi de vacuna segons les recomanacions del Calendari de vacunacions durant el mes de setembre de 2022.
L’objectiu principal d’aquest estudi és descriure l’impacte de la mesura de captació mitjançant l’enviament de missatges SMS als pares/mares/tutors d’infants en les cobertures de vacunació.