La EPOC es una enfermedad con una elevada morbimortalidad a nivel mundial. Tradicionalmente se ha aceptado su asociación etiológica con el tabaquismo. Estudios publicados han sugerido que existirían factores de riesgo diferentes al consumo de tabaco que se asociarían con la enfermedad y que estos pacientes EPOC no fumadores tendrían unas características clínicas que diferirían de los EPOC fumadores. La mayoría de estudios concluyen que son necesarias más evidencias científicas y en diferentes regiones geográficas del mundo para seguir estudiando el comportamiento de la EPOC en los no fumadores que permitan desarrollar medidas preventivas con el fin de minimizar su aparición.
En este sentido, el presente estudio pretende determinar la prevalencia de EPOC en no fumadores en la Región Sanitaria de Lleida, y compararla con la de EPOC fumadores así como determinar las características clínico-epidemiológicas diferenciales en ambos grupos. También, determinar la prevalencia de hospitalización por exacerbación de la EPOC en ambos grupos así como la prevalencia de Long COVID.

Introducción
La evolución y mortalidad asociada al COVID-19 se ha visto modificada en pacientes con EPOC. Las medidas no farmacológicas y una mayor adherencia al tratamiento podrían justificar un menor número de exacerbaciones y de infecciones por SARS-CoV2. Existe variabilidad interterritorial en la incidencia de exacerbaciones de EPOC, siendo mayor en el ámbito rural. La reducción de las visitas durante la pandemia ha empeorado el control de los pacientes. Los corticoides inhalados aumentan el riesgo de neumonía, aunque la dexametasona está indicada en neumonía por SARS-CoV2 en pacientes hospitalizados, desconociéndose el efecto de los corticoides inhalados en la prevención de infección de SARS-CoV2.
Hipótesis
Las medidas no farmacológicas dirigidas a mitigar la infección por SARS-CoV2 reducen la frecuencia y gravedad de las exacerbaciones de EPOC. En el ámbito rural se ha producido un incremento de las exacerbaciones de EPOC durante la pandemia. La dispensación de broncodilatadores y corticoides ha aumentado en pacientes EPOC durante la pandemia. Se ha producido una pérdida de seguimiento de los pacientes EPOC durante la pandemia. Los pacientes EPOC tratados con corticoides inhalados presentan un menor riesgo de hospitalización. Los pacientes diagnosticados de EPOC presentan una incidencia menor de COVID-19. Los pacientes EPOC infectados por SARS-CoV2 presentan mayores tasas de hospitalización y muerte. Los pacientes EPOC presentan una cobertura vacunal para la COVID-19 elevada con variaciones por grupos de edad.
Métodos
Estudio descriptivo transversal en pacientes con EPOC de Atención Primaria de la Región Sanitaria de Lleida desde el 01/01/2019 al 30/06/2022. Se estudiará información socio-demográfica, antecedentes médicos, datos referentes al estado y exacerbaciones de EPOC, a la infección por SARS-CoV-2 y vacunación. Dichos datos serán proporcionados por la Unidad de Evaluación Clínica y serán transmitidos de forma pseudoanonimizada al equipo investigador. El tamaño muestral será de 1292 pacientes. La variable dependiente COVID-19 y la gravedad de la infección por SARS CoV-2 serán analizadas mediante la incidencia acumulada y su intervalo de confianza del 95%. La relación de esta variable con el resto de variables independientes se estudiará con la OR y su intervalo de confianza del 95%. Se utilizará la OR ajustada mediante modelos de regresión logística para analizar la asociación entre las variables independientes con el número de exacerbaciones de EPOC. La ?² permitirá comprobar la asociación entre exacerbación de EPOC en caso de variables categóricas y la prueba de la t de Student o U de Mann-Whitney para variables continuas.
Los modelos de regresión logística serán utilizados para eliminar factores de confusión.

En el context de les cures pal·liatives, poden aparèixer, en els darrers estadis de final de vida, diverses lesions a la pell anomenades lesions terminals.
J. Chaplin, l’any 2000 va liderar el disseny de l’escala Hunters Hill per determinar el risc d’aparició de lesions cutànies en la fase d’agonia en què el malalt està més dèbil, experimenta cansament i immobilitat.
La hipòtesi primera d’aquest estudi doctoral és que l’escala de Hunters Hill és una eina predictiva del risc de desenvolupar lesions de final de vida en un context assistencial residencial/ llarga estada a Espanya. Com a objectiu principal, es planteja fer una adaptació transcultural i determinació de les propietats psicomètriques. I com a objectiu secundari, es vol valorar la llegibilitat, acceptabilitat i aplicabilitat de l’escala de Hunters Hill/ Chaplin.
D’altra banda, es planteja una segona hipòtesi: La prevalença de les lesions terminals dels pacients en situació d’últims dies ingressats en les residències del Berguedà no diferirà de les xifres de prevalença de d’altres entorns culturals i assistencials i legals com les obtingues als Estats Units, Gran Bretanya o Suècia. Per tal de poder acceptar o validar aquesta hipòtesi, es determinen els següents objectius: Determinar la prevalença de les diferents lesions de final de vida dels usuaris de les residències de la comarca del Berguedà; explorar les característiques sociodemogràfiques de la mostra estudiada i, finalment, conèixer si existeixen diferències significatives per sexe o altres variables (antecedents patològics, per exemple) en relació a l’aparició de lesions

Antecedents: Arran de l’augment de la incidència de malaltia mental durant la pandèmia COVID-19 i el risc de la transmissibilitat del virus SARS-CoV2 en espais tancats, la prescripció de natura pot ajudar en el tractament de la depressió, l’estrès i l’ansietat.
Hipòtesis: La prescripció de natura en grup i amb una guia de boscos terapèutics en adults amb estrès, ansietat i/o depressió millora el control de la seva patología de base.
Objectius: Avaluar l’efecte sobre els estats de depressió, ansietat i estrès en una població rural major de 30 anys de la Garrotxa d’un programa d’immersions guiades a la natura, en grup i acompanyats per una guia de boscos terapèutics.
Metodologia: Assaig clínic aleatoritzat. Estudi longitudinal experimental pre-post aleatoritzat amb grup control, amb pacients diagnosticats de depressió, ansietat o estrés.
Determinacions: S’avalua l’eficàcia de la intervenció passant el test DASS-21 per part de les referents de benestar emocional i comunitari (RBEC) dels equips d’atenció primària, la psicòloga de suport a l’atenció primària (PSAP), psicòlegs col·laboradors o contractats. Els tests es passen abans de la intervenció, després de 7 sessions i en haver acabat la intervenció durant la setmana posterior a la 12a sessió.
Anàlisi estadística: a través del programa SPSS
Resultats esperats: S’espera que hi hagi una millora en els testos DASS-21 de nivell d’estrès, depressió i ansietat, de 3 punts o més com a objectiu principal.
Aplicabilitat i Rellevància: Els resultats es podran aplicar a poblacions similars amb espais naturals propers al domicili.

El término de “prediabetes”, incluye la presencia de una glucemia basal alterada (GBA), de una intolerancia a la glucosa (ITG) o de ambas condiciones a la vez. Todas estas situaciones implican un riesgo elevado de desarrollar diabetes tipo 2 (DM2) y de sufrir complicaciones a largo término, sin embargo esta progresión es evitable.
El informe diagnóstico de salud cuantitativo del servicio de atención primaria Delta a agosto 2022 informa de un aumento de la morbilidad por riesgo cardiovascular por DM2 de 2,4% con respecto al 2020. En España, según los datos del estudio Di@bt.es un 13,8% de la población adulta padece diabetes y un 14,8% prediabetes.

Hipótesis: Dada la elevada prevalencia de diabetes en nuestro medio esperamos encontrar prevalencias de DM2 y prediabetes similares a las descritas en el estudio Di@bet.es.

Objetivos: Determinar la prevalencia de prediabetes y DM2 en el área básica de salud Can Serra (L’Hospitalet de Llobregat) en octubre 2022. Determinar la asociación entre la prediabetes y la DM2 con los factores de riesgo cardiovascular y otros factores.

Metodología: Estudio transversal descriptivo en la población mayor de 15 años asignada al equipo de atención primaria Can Serra a fecha de octubre de 2022. Las variables estudiadas son: diagnóstico de DM2, último valor de GBA en ayunas (mg/dl) previo al mes de octubre del 2022, último valor del resultado del test ITG previo al mes de octubre del 2022. Además de las variables edad, sexo, talla, índice de masa corporal, dislipemia, presión arterial elevada, hipertensión arterial, tabaquismo activo, actividad física, diabetes gestacional, síndrome de ovario poliquístico y acantosis nigricans.

Aplicabilidad y utilidad práctica de los resultados del estudio: Concienciar a los profesionales sanitarios para establecer un diagnóstico precoz y medidas que retrasen la progresión de prediabetes a DM2.

Palabras clave: prediabetes; diabetes; detección; intervención; factores de riesgo

Els factors de risc cardiovascular són un element sobre el qual els metges incideixen per prevenir la presència de MACE, malgrat el correcte abordatge i tractament, fins un terç dels pacients presentaran un elevat risc de presentar un MACE. Amb aquest estudi, es pretén fer un anàlisi de la distribució del colesterol residual en la població adulta del Pla d’Urgell, una variable que en múltiples estudis s’ha detectat la seva rellevància però per la seva falta d’estandarització encara no s’ha estès a nivell de pràctica clínica. Per aquest motiu, amb aquest estudi es pretén correlacionar aquesta variable amb els factors de risc cardiovascular analítics i antropomètrics ja coneguts per a poder realitzar un diagnòstic més acurat de les alteracions lipídiques i relacionar la presència de MACE amb el colesterol residual.

ANTECEDENTS: La pèrdua de qualitat i esperança de vida en pacients amb diabetis tipus 2 (DT2) i els alts costos associats en Salut Pública que causa l’alta prevalença de la patologia podrien reduir-se a través de la realització d’activitat física. No obstant, els baixos nivells d’activitat física fan necessaris eines d’implementació i prescripció efectiva per a que l’activitat física sigui adquirit com a rutina a llarg termini. La perspectiva socioecològica del canvi de comportament podria ser una bona eina per a aconseguir-ho.
HIPÒTESIS: La prescripció de l’activitat física utilitzant una perspectiva socioecològica del canvi de comportament, a través de la Marxa Nòrdica, és efectiu per aconseguir canvis a curt termini i establir uns nivells estables d’activitat física a llarg termini.
OBJECTIUS: Avaluar l’efectivitat i l’aplicabilitat en l’adherència d’una intervenció de prescripció d’activitat física, a curt i llarg termini, utilitzant un model socioecològic del canvi de comportament en persones que pateixen DT2.
METODOLOGIA: Assaig clínic aleatoritzat amb tres grups, grup control (n=48)(seguirà el circuit actual d’assistència en atenció primària), grup intervenció (n=48)(2 cops a la setmana de Marxa Nòrdica amb assessorament sobre les barreres i facilitadors per adherir-se a un programa d’activitat física) i grup intervenció comprador (n=48)(2 cops a la setmana de Marxa Nòrdica). La intervenció durarà 12 setmanes i tindrà un seguiment als 9 i 21 mesos post-intervenció. Es mesuraran les variables demogràfiques (p. ex. edat) a l’inici de l’estudi, i les variables de qualitat de vida (SF-12), nivells d’activitat física-sedentarisme (ActivPal- acceleròmetre), abandonament/assistència (Excel), i nivells d’hemoglobina glicada (dades de la història clínica del pacient), abans d’iniciar la intervenció, al finalitzar, i als 9 i 21 mesos post-intervenció.
ANÀLISI ESTADÍSTICA: L’estadística descriptiva és farà a través de la mitjana i la desviació estàndard (DS) per les variables quantitatives i per les qualitatives s’utilitzaran taules de freqüències i percentatges. L’efecte dels dos protocols s’avaluarà mitjançant una anàlisis de variància de dos factors: el primer factor serà el grup de tractament i el segon factor serà el temps. Per determinar si un tractament millora les puntuacions de les variables de l’estudi en comparació amb l’altre, es realitzaran proves ANOVA de dos factors amb models mixtes lineals per a mesures repetides. Es considerarà estadísticament significant un p-valor de >0,05. Quan es realitzin comparacions múltiples, s’aplicarà la correcció de Bonferroni. La anàlisis seguirà els principis de “intenció a tractar”. Es posaran a prova les suposicions sobre dades que falten, aleatorització i contaminació. Totes les anàlisis es realitzaran mitjançant el programa R versió 3.6.1.
RESULTATS ESPERATS: S’espera una major adherència, juntament amb increment de la qualitat de vida i els registres metabòlics en el grup intervenció respecte als altres dos. No obstant, un cop acabada la intervenció inicial (i. e. 12 setmanes), l’abandonament de la practica d’activitat física, sigui de Marxa Nòrdica o no, disminuirà significativament més en aquells pacients que tinguin una major desavantatge socioeconòmica i de xarxes socials de suport. APLICABILITAT: En un moment en que tot sembla indicar que els centres d’atenció primària s’incorporaran fisioterapeutes, i sabent que l’activitat física és imprescindible per a mantenir la salut, sobretot en aquesta tipologia de pacients, l’aplicabilitat principal d’aquest estudi es donar eines als futurs professionals dels centres d’atenció primària per millorar els registres d’activitat física de les persones que conviuen amb DT2.
RELLEVÀNCIA: Aquest assaig clínic pretén donar una nova eina a la pràctica assistencial per a que les persones que conviuen amb DT2 tinguin més fàcil accessibilitat a l’activitat física. A més, pretén enfocar el problema des d’una problemàtica diferent, intentant no només realitzar la mateixa activitat, sinó ajudar a les persones a entendre les barreres alhora de canviar els seus hàbits de vida en relació a l’activitat física i com afrontar-les.

Introducción: La violencia de género (VdG) es considerada por la Organización Mundial de la Salud un problema prioritario de salud pública. Según una Macroencuesta realizada en España por el Ministerio de Igualdad en 2019, una de cada dos mujeres (57,3%) de 16 años o más ha sufrido algún tipo de violencia a lo largo de su vida por ser mujeres, y una de cada cinco (19,8%) la ha sufrido en los últimos 12 meses. El papel de la enfermería en este problema es muy importante, ya que todas las mujeres pasan por algún servicio de salud en algún momento de su vida, y es prioritaria la escucha activa y la empatía del personal sanitario. Por ello, es importante conocer el protocolo de actuación de los centros sanitarios para poder prevenir, detectar y dar atención a las
mujeres que sufren este tipo de violencia.
Objetivos: Describir los conocimientos, las actitudes y la opinión de los profesionales de enfermería sobre la detección y abordaje de la violencia de género en las consultas de Atención Primaria del área Metropolitana Sud de Barcelona.
Métodos: Se trata de un estudio observacional, descriptivo, de corte transversal. Se entregará un cuestionario validado a 20 profesionales de enfermería pertenecientes a cuatro centros de Atención Primaria del área Metropolitana Sud de Barcelona escogidas mediante un muestreo aleatorio estratificado. Se realizará un análisis descriptivo univariado de las variables
sociodemográficas, de conocimientos, de actitudes y opinión. Por otro lado, un análisis bivariante para los factores asociados a las diferentes variables de conocimientos, actitudes y opinión.
Resultados esperados: Los conocimientos de los profesionales de enfermería sobre el abordaje de la violencia de género en la consulta de atención primaria son escasos.
Aplicabilidad: El personal de enfermería de Atención Primaria desempeña un papel importante en la detección y abordaje de la VdG, por lo que la determinación de sus conocimientos y actitudes podría contribuir a mejorar la detección de la VdG en las consultas mediante las estrategias oportunas.
Palabras clave: actitud; atención primaria de salud; conocimiento; personal de enfermería; violencia de género.