Antecedentes: Las personas que se identifican con una identidad trans* poseen experiencias particulares en lo relativo a su salud y su relación con el sistema sanitario.
Las inequidades sociales en salud, los estereotipos o el desconocimiento en la atención hacia este colectivo impacta en su nivel de salud y en la propia relación con el sistema sanitario. La escasa bibliografía existente acerca de esta población, profundiza sobre la prevalencia en salud mental e infecciones de transmisión sexual. Sin embargo existe un vacío epistemológico en lo relativo a otros campos de atención y de su calidad; así como en la conceptualización de las personas trans* como sujeto activo ante sus propias narrativas de salud.
Objetivo Principal: Explorar las experiencias y discursos en relación el ámbito de la atención primaria del colectivo trans* del área de Girona.
Método: Se realizará un estudio con metodología cualitativa y perspectiva interseccional, retendiendo analizar la interrelación de la identidad de género con otras categorías de opresión (etnia, nivel
socioeconómico, edad…). Se recogerá la información mediante grupos triangulares a personas trans* usuarias de atención primaria de la provincia de Girona. Se pretende alcanzar una muestra de 18 personas y/o alcanzar una saturación de la información; y se realizará la división de los grupos atendiendo a la identidad de género (mujeres trans*/ hombres trans*/ personas no binarias). Posteriormente, se realizará un análisis temático con el fin de responder a los objetivos planteados.
Palabras Clave
transgender person, primary health care, discrimination, intersecionality, dissident identities

La COVID-19 es considerada la pandemia más importante del siglo XXI. La morbilidad neuropsiquiátrica asociada es relevante aunque existe heterogeneidad de los datos publicados según las zonas de estudio influidas, en parte, por sus factores socio-culturades y sistemas sanitarios. Revisiones sistemáticas concluyen que son necesarios más estudios que aporten nuevas evidencias científicas. En este sentido, se precisan de estudios en nuevas regiones que traten de determinar la prevalencia de COVID-19 y las características diferenciales de los pacientes que desarrollan dichos trastornos psicológicos (ansiedad/trastorno del estado de ánimo/trastorno adaptativo/insomnio) respecto los que no los desarrollan con el fin de promover el desarrollo de campañas de ayuda de salud pública como la realizada en Illinois (“”Call4Calm””)1. También ha sido publicado que la incidencia de long COVID es alta, pero siendo oscilante su prevalencia según la zona y población de estudio. Conocer las características de los pacientes que desarrollan dicho síndrome permitiría al clínico disponer de mayor evidencia científica de las características clínico-epidemiológicas asociadas de los pacientes para sospecharlo en la consulta.
El objetivo del estudio es determinar la incidencia de trastornos neuropsiquiátricos en la población con antecedente de COVID-19 de una región sanitaria concreta de estudio y determinar aquellas características diferenciales asociadas de los pacientes que desarrollan dichas afecciones (respecto los que no las desarrollan) así como conocer la incidencia de Long COVID y las características de los pacientes que desarrollan el síndrome.

PALABRAS CLAVE
Depression; Anxiety; Epidemiology; Primary Health Care; COVID-19.

Introducció: el tabaquisme és una addicció que representa un greu problema de salut mundial i afecta a un terç de la població. Les emocions constitueixen patrons individuals de conducta expressiva. Existeix una interacció complexa entre l’emoció, l’efecte i la raó que està connectada al cervell. Les cigarretes estan connectades emocionalment a les vides dels fumadors, pel que es relaciona amb l’hàbit tabàquic amb aspectes positius i negatius, provocant així una motivació per continuar fumant o cessar l’hàbit.
Preguntes d’investigació: Quines són les emocions que mostren les persones en el moment de decidir deshabituar-se del tabac? Què expressen aquestes emocions? Com s’expressen aquestes emocions? Com es gestionen i com poden influir en la decisió final?
Objectius:
? Descriure les emocions, sentiments o impressions més freqüents que experimenta una persona en el moment que decideix deixar de fumar mitjançant les cartes de comiat, i com les manifesten.
? Identificar els elements psicològics que poden influir en l’èxit o fracàs en el procés de deshabituació tabàquica.
Metodologia: es realitzarà una investigació qualitativa, des d’una perspectiva fenomenològica, amb un estudi explicatiu-interpretatiu a partir de la lectura i anàlisi de les cartes de comiat al tabac dels tallers grupals de deshabituació tabàquica de l’ABS de Santa Eugènia de Berga (2011-2020).
Resultats esperats: les emocions més freqüents que experimenten els pacients durant la deshabituació tabàquica són negatives i influeixen de forma negativa en la cessació de l’hàbit.
Aplicabilitat i rellevància: millorar l’atenció a les persones en procés de deshabituació tabàquica a través d’una millor comprensió dels sentiments que influeixen en les seves conductes.

Antecedents : La malaltia renal crònica (MRC) constitueix una patologia que en la seva evolució causa una gran discapacitat als pacients que la pateixen i una gran càrrega per al sistema sanitari. Constitueix un risc important en l’esdeveniment de malaltia vascular. En els últims estadis, el tractament passa per la diàlisi o el trasplantament. La MRC es pot detectar de manera senzilla i els tractaments i controls dels estadis inicials que poden prevenir aquesta evolució es duen a terme fonamentalment des de l’atenció primària.
Hipòtesis: S’ha produït una millora en el cribratge, detecció i control dels pacients amb MRC, des de l’any 2016.
Objectius: Descriure l’evolució del cribratge, detecció i control de la MRC a l’atenció primària entre els anys 2016 i 2021. Comparar aquests resultats amb les dades publicades d’altres països.
Metodologia: Estudi descriptiu transversal. S’inclou totat la població major de 18 anys, atesos en centres d’atenció primària amb història clínica informatitzada ECAP. Es recullen les variables següents: edat, sexe, filtrat glomerular estimat (FGe) amb la fòrmula CKD-EPI , albuminúria, xifres de pressió arterial, glicèmia, hemoglobina glicada, index de massa corporal estadiatge de MRC, fàrmacs usats, i vacunacions. Totes les dades s’obtenen de la història clínica d’atenció primària (ECAP). Les dades es recullen de forma anonimitzada (HASH) i agregades.
Anàlisi estadística: Totes les dades es descriuen amb freqüències i percentatges. Resultats esperats: S’espera trobar una millora en el cribratge, detecció adecuada i grau de control de diferents factors de risc cardiovascular respecte de l’any 2016.
Aplicabilitat: Conèixer l’evolució del cribratge i abordatge de la MRC a l’atenció primària permetrà detectar àrees de millora en aquesta patolgia, i valorar la utilitat dels protocols d’actuació existents actualment
Rellevància: És imprescindible conèixer les àrees en les que cal millorar en l’abordatge d’aquesta patologia des de la situació d’atenció primària per reduir les complicacions finals de la malaltia.

Paraules Clau: Renal Insufficiency, Chronic; Primary Health Care, diagnosis, comorbidity

Objetivo principal
Establecer los límites de normalidad de un conjunto de 18 pruebas neuropsicológicas en la población muy anciana (80 ó más años) no institucionalizada, ajustados por edad y nivel educativo.
Período del estudio: 18 meses
Diseño del estudio: Estudio multicéntrico transversal de tipo normativo
Muestra: Criterios de inclusión
? Persona de 80 ó más años no institucionalizada.
? Domicilio habitual en la Comarca del Garraf.
? Posibilidad de desplazamiento al centro donde se realizará la evaluación neuropsicológica.
? Capacidad de lectoescritura suficiente para realizar las pruebas neuropsicológicas, a criterio del evaluador.
Criterios de exclusión
? Paciente en situación de final de vida o con expectativa de vida muy corta (días-semanas).
? Ingreso hospitalario en los 3 meses previos.
? Historia de enfermedad mental relevante: depresión mayor, psicosis, trastorno bipolar, trastorno obsesivo-compulsivo.
? Enfermedad del sistema nervioso central con posible repercusión cognitiva: enfermedad de Parkinson, esclerosis múltiple, tumor cerebral, ictus con secuelas cognitivas, epilepsia, traumatismo craneoencefálico severo.
? Antecedente de enolismo o de abuso de sustancias.
? Déficit sensorial severo que impida realizar las pruebas neuropsicológicas, a criterio del evaluador.
? Test del informador (cuestionario SS-IQCODE) positivo o Test Miniexamen-cognoscitivo de Lobo con puntaje < 23 (20 en personas con baja escolaridad o analfabetismo). ? Criterios de demencia según el Manual de Diagnóstico de Salud Mental (DSM) IV. Tamaño muestral: 120 personas Análisis estadístico: La normalidad será definida por los percentiles a los que correspondan las puntuaciones obtenidas, previo ajuste por edad y nivel educativo mediante regresión lineal. Centros de estudio: Centros de Salud Vilanova i la Geltrú 1, 2, y 3; Sitges, y Les Roquetes-Canyelles, Hospital Sant Antoni Abat. Promotor: Consorci Sanitari Alt Penedès - Garraf

La Unitat d’Enllaç Centralitzada de Vacunació antiCOVID19 (UECeV) de la Direcció d’Atenció
Primària Metropolitana Nord (DAP MN) es va crear al mes d’abril de 2021 amb l’objectiu de
resoldre les consultes relacionades amb la vacunació contra el virus SARS-CoV-2 tant per part
dels professionals sanitaris com per part de la població general i donar suport als equips
d’atenció primària (EAP) i als punts de vacunació poblacionals anti-COVID-19 (PVP) en la gestió
d’aquestes consultes.
Així, l’objectiu principal del present estudi és conèixer quina ha estat l’activitat de l’UECeV des
de que es va implementar i el motiu de les consultes ateses. Altres objectius són descriure el
perfil de les persones que han realitzat les consultes en els centres sanitaris sobre vacunes
contra la COVID19 i si es van vacunar un cop feta i resolta la consulta per part de la UECeV.
És un estudi observacional retrospectiu a partir del registre de consultes ateses en tot el
territori de la DAP MN entre l’abril i octubre de 2021. Per a l’anàlisi descriptiu s’inclouen totes
les consultes ateses.
La variable principal és el número de consultes rebudes i ateses. Altres variables són: motiu de
la consulta; edat i sexe de les persones que realitzen les consultes; vacunació contra la
COVID19 posterior a la resolució de la consulta si/no.

Introducció. La salut mental és un component fonamental de la salut. En els últims anys, s’ha desenvolupat un important cos d’evidència sobre la influència que el benestar emocional té, no només sobre la salut, sinó també sobre la qualitat de vida, les relacions socials i el manteniment d’hàbits saludables. En vista de la tendència a un baix benestar emocional, sobretot en la població adulta jove, és convenient indagar sobre la seva situació actual.
Objectiu. Determinar el grau de benestar emocional de la població adulta jove a través de l’escala de benestar mental Warwick-Edinburgh.
Material i mètodes:
? Disseny d’estudi: Descriptiu i transversal.
? Àmbit de realització: Atenció Primària.
? Criteris de selecció: Criteris d’inclusió (tota persona amb edat ? 18 anys i ? 29 anys i correu electrònic disponible) i criteris d’exclusió (presència de diagnòstic d’ansietat o depressió).
? Mostra: Aleatòria de la població que tingui assignat professional al CAP.
? Variables: Nivell de benestar emocional, edat, gènere, situació laboral i nivell d’estudis.
? Limitacions de l’estudi: Pèrdua de subjectes, nivell de comprensió de la informació, barrera idiomàtica i bretxa digital.
? Aspectes ètics: A través d’un correu electrònic s’informarà de les bases de l’estudi i les intervencions vinculades a la participació, en aquest cas, contestant un qüestionari autoemplenat en línia.
Aplicabilitat dels resultats. La utilitat pràctica té dues vessants: la relacionada amb la salut mental de la població adulta jove i la necessitat de conèixer en quin punt estem, i, la importància de tractar aquest problema des de la prevenció en l’àmbit de l’Atenció Primària.

Antecedentes: el Covid-19 es una enfermedad producida por el virus Sars-CoV-2, causante
del Síndrome Respiratorio Agudo Severo. Dada su alta capacidad de transmisión y gravedad
en aquellas personas a las que infecta, la alternativa para disminuir la agresividad de la
infección es la vacunación. No obstante, hay muchos detractores de la vacuna, lo que
implica una disminución de la inmunidad colectiva. Una de las competencias enfermeras es
la administración de ésta vacuna junto con la educación sobre la misma; por ello, es
relevante conocer los motivos de rechazo a la vacunación y así poder motivar dichas
opiniones al cambio.
Objetivos: describir los motivos de no vacunación contra la Covid-19 en la población adulta
de los barrios de Girona Oeste mediante un cuestionario autoadministrado y explorar los
determinantes que modificarían la postura de rechazo ante la vacuna Covid-19 de la
población adulta de los barrios de Girona Oeste mediante un cuestionario
autoadministrado.
Material y métodos: estudio descriptivo transversal, con muestreo aleatorizado de la
población sin vacunar en el CAP Girona 4. Se cumplimentarán tres cuestionarios de forma
anónima sobre factores demográficos, los principales motivos de rechazo a la vacuna contra
la Covid-19 y los supuestos ante los cuales la población cambiaría de opinión. Se emplearán
las bases de datos del ICS y la plataforma LimeSurvey.
Resultados esperados: los motivos principales por los que la población adulta de los barrios
de Girona Oeste decide no vacunarse contra la Covid-19 están relacionados con la seguridad
y efectividad de la vacuna.

Fundamento: Las parasomnias son eventos físicos indeseables, o
experiencias sensoriales que ocurren al inicio, durante o al
despertar del sueño. La prevalencia de muchas de las parasomnias
en la población general no está clara debido a la escasez de
estudios epidemiológicos. El objetivo del presente estudio es
explorar la prevalencia de parasomnias y la frecuencia con la
que estos episodios ocurren en la población adulta española a
través de un cuestionario autoadministrado. Asimismo,
investigaremos las asociaciones de las parasomnias con la edad,
el género, y el consumo de ciertos fármacos.
Diseño: Estudio prospectivo descriptivo de tipo transversal.
Sujetos de Estudio: Participantes mayores de 18 años a lo largo
del territorio español que no tengan alteraciones cognitivas que
impidan rellanar un cuestionario.
Intervenciones: Autoadministración de un cuestionario de
parasomnias
Resultados esperados: Determinar la prevalencia de distintos
tipos de parasomnias en el último año en la población española.
Análisis a realizar: Las pruebas estadísticas se considerarán
estadísticamente significativos con una p? 0,05.
Para el estudio de la asociación entre las diferentes variables
cualitativas del estudio se utilizaron las pruebas de ?-cuadrado
y prueba exacta de Fisher, para variables cuantitativas se
utilizará la prueba de t de comparación de medias.

ANTECEDENTS:
Diversos autors han informat que la saliva és una mostra fiable,
alternativa als hisops nasofaringes i nasals de cornet mitja, per detectar infeccions per
SARS-CoV-2 recollides mitjançant RT-PCR és sap poc sobre la comparació de ambdues
preses de mostres, especialment amb la nova variant Omicron del SARS-CoV-2. Realitzar
un estudi de comparació en la practica clínica habitual ajudarà a resoldre aquests dubtes.

OBJECTIUS
1. Avaluar la usabilitat i acceptabilitat per a la detecció d’antígens amb test ràpid vers el
SARS CoV-2 en pacients de l’Àrea Metropolitana Nord de Barcelona.

2. Analitzar la sensibilitat i especificitat de la presa de mostra amb hisop amb saliva a la
cavitat bucal per a la detecció d’ d’antígens amb test ràpid vers el SARS CoV-2 respecte
la presa de mostra amb hisops al cornet mitja nasal.

METODOLOGIA
Disseny: estudi transversal de precisió de una mètode de recollida de mostres per una
prova diagnòstica de SARS-CoV-2 d’una setmana de duració en als centres d’atenció
primària del Nord Metropolitana Nord de Barcelona (Espanya) en 300 persones > 18

Els resultats primaris inclouen: resultats del test d’antigen determinat per presa de
mostra nasal i bucal , resultats de rt-PCR en els casos discrepants i altres variables: COVID19 prèvia, vacunació i simptomatologia.