Les cobertures globals contra la grip de la població de risc han decrescut arreu en les darreres campanyes.
En el territori del projecte foren 41,79%, 40,49% i 38,43% en les campanyes 2014-2016, respectivament.
Les experiències prèvies orientades a millorar la cobertura solen ser activitats aïllades en grups de risc concrets. En conseqüència, hem reorientat l’abordatge tradicional promovent noves estratègies de vacunació que contribueixin a revertir la tendència a partir d’un anàlisi DAFO: comunicació (estratègia defensiva i ofensiva), accessibilitat (estratègia ofensiva), rol d’infermeria (estratègia ofensiva) i reorganització de la campanya als centres (estratègia de reorientació i defensiva).
Respecte a la comunicació, una revisió Cochrane relacionada amb els recordatoris sobre la necessitat de vacunació que s’envien als pacients (correu postal, trucada telefònica) observa que quan es comparen respecte a cap recordatori augmenta un 8% de mitjana el nombre de pacients vacunats. La revisió sistemàtica inclou 75 estudis de 10 països, 24 dels quals son estudis de vacunació contra la grip en adults i 5 en nens. Els recordatoris contra la grip en nens tenen un quocient de risc (QR) 1,51 (IC 95%, 1,14 a 1,99; diferència de risc del 22%) i en adults, QR 1,29 (IC 95%, 1,17 a 1,43; diferència de risc del 9%)

Objectius
Objectiu principal: Avaluar l’efectivitat de la sensibilització de la població de més de 15 anys que presenta una o més d’una patologia basal que incrementa el risc de complicacions per la infecció del virus de la grip, que hagi autoritzat l’e-consentiment i que no s’hagi vacunat en el decurs de la primera quinzena de la campanya de la grip 2018.
Objectiu secundari: comparar la taxa de vacunació de la cohort vacunada aquest any respecte al seu
comportament en la campanya anterior.

Se sabe que son muchas las enfermedades que podemos prevenir mediante un estilo de vida saludable. Reconociendo que la mejora de la dieta y la promoción de la actividad física representan una oportunidad única para elaborar y aplicar una estrategia eficaz que reduzca sustancialmente la mortalidad y la carga de morbilidad mundiales, la OMS adoptó en mayo de 2004 la “Estrategia mundial sobre régimen alimentario, actividad física y salud”. De la misma forma, en España en 2005, se inició la Estrategia NAOS (Nutrición, Actividad Física y Prevención de la Obesidad). A nivel autonómico, en Cataluña en el 2006, se implantó desde el Departament de Salut el “Pla integral per a la promoció de la salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludable”, conocido como PAAS. Queda claro que hay un movimiento importante hacia la promoción de la salud en todos los niveles y que unos de los protagonistas principales con una labor fundamental para ello son los profesionales de la salud. Dando por supuesto que tanto médicos/as y enfermeros/as conocemos dichas estrategias, ¿nos las aplicamos a nosotros mismos/as? ¿Cuáles son nuestros hábitos de vida saludables? ¿Qué salud tenemos los profesionales de la misma? El objetivo de este estudio es conocer los hábitos de vida de los profesionales de la salud, sus factores de riesgo cardiovascular y si existe relación con las exigencias horarias de nuestra profesión. La metodología empleada será un estudio transversal descriptivo mediante encuestas en 6 equipos de atención primaria y su hospital de referencia. Una vez recogidos y analizados los datos, se creará una escala que permita cuantificar el grado de cumplimiento de hábitos de vida saludable.

Antecedents:
El dèficit de iode és causa de retard mental evitable i un problema mundial de salut pública. La iodació de sal i la ingesta de làctics son les accions preventives més eficients. L’adolescència implica canvis en els hàbits alimentaris i de vida que afecten les fonts dietètiques de iode. A Espanya es desconeix el nivell de iode en adolescents. El consum de làctics és especialment baix en noies adolescents fet que suggereix que podrien ser una població de risc.

Hipòtesis:
La mediana de concentració urinària de iode (UIC) en població adolescent serà inferior a la observada en població infantil (173?g/l) i la ingesta diària de iode estarà per sota dels requeriments nutricionals òptims (<150 ?g/dia) pel grup d´edat d'entre 15 i 17 anys. Objectius: Determinar la concentració mediana urinària de iode i estimar la ingesta diària de iode mitjançant qüestionari de freqüència alimentària. Metodologia: Estudi descriptiu transversal amb una mostra de 565 adolescents de 15 a 17 anys dels centres d'educació pública de Blanes.

ACTIVEHIP is an educational and training program with a person-centered approach through an on-line platform for patients with a hip fracture and their caregivers to increase their functional level and prevent secondary fractures. We use the technology to prolong the medical support to patients after they are leaving the hospital. It is innovative because: a) the contents of the program will be co-designed between patients, caregivers, health professionals and sport scientists, b) patients and caregivers will be both implicated in the program and both will have specific sections for them, c) the on-line platform will allow users to complete questionnaires and visualize exercises and activities through videos (prescribed by levels of difficulty). Videoconferences between patients, caregivers, and health professionals will also occur via the on-line platform.

Antecedents:
El 56.9% de la població catalana pateix dues malalties cròniques o més, el que comporta que els professionals i els gestors que s’enfrontin a el repte d’adaptar-se a noves demandes de cures que integrin no només a l’usuari, sinó i sobretot als cuidadors informals. En aquest estudi aplicarem una intervenció infermera tenint com a referència els Principis Ariadne, realitzant una educació sanitària centrada en el pacient, per millorar la implementació de noves pràctiques assistencials.

? Objectius
? 1.- Avaluar l’efectivitat d’una intervenció infermera en pacients identificats com Pacients Crònics Complexos (PCC) amb seguiment en dos Centres d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) de l’àrea Vallès Occidental (Barcelona), en la disminució dels seus ingressos hospitalaris i la seva despesa sanitària, millora de la qualitat de vida, autocura, estabilitat clínica i psicològica en el període comprès de març de l’any 2020 a setembre de l’any 2022.
? 2.- Avaluar l’efectivitat d’una intervenció infermera en el Cuidador Principal Informal (CPI) en relació la càrrega de la cura dels Pacients Crònics Complexos (PCC), millorant la seva autoestima amb seguiment en dos Centres Urgències d’Atenció Primària (CUAP) de l’ àrea Vallès Occidental (Barcelona) en el període comprès entre març de l’any 2020 a setembre de l’any 2022.

? Disseny:
Assaig clínic amb assignació aleatòria per quotes de grups paral·lels prospectiu.

? Àmbit d’estudi:
Servei d’Atenció Primària del Vallès Occidental.

? Subjectes d’estudi:
78 Pacients Crònics Complexos i els seus cuidadors Principals Informals visitats en els dos Centres d’Urgències d’Atenció Primària del Vallès Occidental en els anys 2020 i 2021, 39 pacients i 39 cuidadors seran grup intervenció i 39 pacients i 39 cuidadors seran grup control.

El projecte COVIDFAPP era un projecte assistencial que es va realitzar durant la pandèmia COVID. L’eina era una app que ja tenien els de HGTIP (els de fundació lluita per la SIDA) i que utilitzen amb els pacients HIV. I la van reutilitzar per fer el seguiment dels pacients de les residencies geriàtriques del territori MN durant el COVID.
El que es va fer es una publicació.

OBJECTIUS: L’objectiu general d’aquest projecte és proporcionar i avaluar les dades longitudinals sobre els fills dels addictes a l’heroïna i els seus pares a partir dels serveis de tractament de drogues ubicats en quatre centres europeus. Les dades seran recollides en forma de mesures de resultat estandarditzades de tres modalitats diferents de tractament i seguits anualment per un període de tres anys. El projecte té com a objectiu produir dades i l’avaluació dels serveis de drogues que condueixin a decisions europees de millores polítiques i més coordinació transnacional en el camp del tractament de drogues, d’acord amb les recomanacions de desició Nº 102/97 / CE del Parlament Europeu, i per tant per millorar la qualitat de vida dels addictes a l’heroïna, els seus fills i altres europeus. DISSENY: L’estudi és un disseny de cohorts prospectiu longitudinal. Els nens menors de deu anys i els seus pares entren en tres principals modalitats de tractament en un període de sis mesos seran objecte de seguiment durant tres anys i avaluats anualment sobre les mesures de resultat definides pertinents per al benestar dels nens . A continuació, realitzarà una comparació dels resultats. Intervencions de suport no invasius sense prescripció de medicaments serviran com control per a les intervencions basades en medicaments. MESURES DE RESULTATS: Les mesures de resultat, estandarditzat per als quatre centres europeu , es recolliran: a) Primària (resultats dels nens), incloent el lloc i el nombre d’habitatges per any, les fites del desenvolupament, condició jurídica, l’estat de salut. b) (resultats dels pares secundaris que repercuteixen en els nens), incloent el tractament, la terminació o la retenció, l’estat actual addicció, comportaments de risc actuals, criminal i l’estatus social. OBJECTIUS CIENTÍFICS : Els objectius científics d’aquest projecte són quatre aspectes: i) Desenvolupar resultats estandarditzats a nivell europeu per als fills dels addictes a l’heroïna. ii ) Per comparar tres modalitats de tractament típics en termes dels seus efectes sobre el benestar dels nens. iii ) Per identificar possibles diferències entre els quatre centres europeus. iv ) Descriure característiques d’admissió dels pares i els nens que poden predir millors resultats per als fills dels addictes a l’heroïna. RESULTATS ESPERATS: Després d’un període d’estudi de quatre anys, aquest projecte produirà no només molt necessàries dades a escala europea sobre la qualitat de vida dels fills d’addictes a l’heroïna, sinó que també dóna lloc a la demostració dels efectes relatius i l’eficàcia de les tres modalitats de tractament seleccionats. Normes i protocols paneuropeus i guies es desenvoluparan per a les intervencions més eficaces per tal de facilitar l’harmonització de les millors pràctiques europees.

La OMS estima que 466 millones de personas en todo el mundo sufren pérdida auditi-va (hipoacusia), lo que representa un 6,1% de la población mundial. También se esti-ma que esta cifra aumentará a 630 millones en 2030 y a 900 millones en 2050.
Existe la necesidad actual en la sanidad pública de conocer la prevalencia de la hipoa-cusia en la población y poderla tratar. Según cálculos recientes de la OMS, los siste-mas de salud pueden obtener 16USD de ahorro por cada USD que se invierte en pre-vención.
Por esa razón, se han unido en este proyecto las siguientes entidades:
1) Devimetrix, S.L. (a partir de ahora “Kiversal”) como empresa coordinadora
2) Y la Gerencia Territorial Metropolitana Norte del “Institut Català de la Salut” (GTMN, ICS), formada por el Hospital Universitario Germans Trias i Pujol (HGTP) por una parte, y por la Dirección de Atención Primaria (DAP) por la otra. Dicha acti-vidad de investigación, será coordinada en parte desde:
a) el Institut Germans Trias i Pujol (IGTP)
b) y el Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària (IDIAP).
Con los siguientes objetivos:
1) diseñar y realizar un estudio de prevalencia de la pérdida auditiva (hipoacusia) en el entorno asistencial de la zona Metropolitana Norte de Barcelona, un área que comprende 1.6M habitantes, al segmento poblacional de 60 años de edad;
2) y desarrollar el equipamiento audiológico necesario para realizar cribados masivos a la población desde los servicios de Asistencia Primaria y domiciliaria sin la nece-sidad de la existencia de cabinas audiológicas.