Els primers professionals que tenen contacte amb els pares i els infants són els especialistes en pediatria. Aquests sanitaris són els encarregats de controlar el bon desenvolupament de l’infant i de la instrucció d’activitats preventives, incloent-hi la salut bucodental.
– Hi ha manca de formació en coneixements, actituds i pràctiques d’aquests professionals amb relació a la salut bucodental. Per tant, el primer objectiu és avaluar, mitjançant una enquesta, el grau de coneixement i actitud d’aquests professionals sobre les malalties bucals més freqüents i mesurar el consens que hi ha a l’hora d’instruir als pares sobre prevenció en aquest terreny. Alhora, es vol demostrar que fins i tot tenint els coneixements no s’apliquen a la consulta diàriament.
– Es realitzarà un estudi transversal descriptiu, aplicant un qüestionari, amb catorze preguntes que valoren la formació i aplicació dels coneixements sobre salut oral, anònim, als professionals d’Atenció Primària que treballen a pediatria. Aquest qüestionari està basat en el realitzat per Kalkani al Regne Unit el 2013.
RESULTATS: Abans de realitzar l’estudi de forma àmplia a la DAP Costa de Ponent es proposa realitzar un estudi pilot als dos equips de les investigadores. Els resultats esperats, basant-nos en estudis realitzats a altres països, són una manca de formació, actitud i pràctiques d’aquests professionals.
CONCLUSIONS: Els professionals de pediatria demostren una manca d’actituds, formació i pràctiques en salut bucodental. Aquests resultats serviran per instaurar la formació necessària per part d’odontòlegs d’Atenció Primària. Servirà també per donar un impuls a la recerca per part dels odontòlegs d’Atenció Primària.
PARAULES CLAU: Odontología preventiva, qüestionaris de salut dental, odontologia pediátrica, formación, profesionales de la sanidad pública.

ANTECEDENTES: El cáncer de cérvix (CC), causado por el virus del papiloma humano (VPH), se puede cribar mediante citología cervico-vaginal para diagnosticar sus lesiones precursoras. Las mujeres con cribado inadecuado (última citología hace 5 años o más) presentan una alta prevalencia de estas lesiones. Diferentes estudios muestran un aumento de participación en el cribado mediante un dispositivo de auto-recogida de muestra para detección de VPH (autotoma cérvico-vaginal (ACV)).
HIPÓTESIS: Mediante ACV conseguimos aumentar la participación en el cribado más del 10% respecto a ofrecer una exploración ginecológica convencional (EGC) con buena tolerancia.
OBJETIVOS: Aumentar la participación en el cribado de CC y conocer las razones del cribado inadecuado.
METODOLOGIA: Selección de 394 mujeres de Viladecans con cribado inadecuado y aleatorización en dos grupos: ACV y EGC. Encuesta telefónica sobre motivos asociados al cribado inadecuado. Posteriormente, envío de carta con cita para EGC o ACV.
DETERMINACIONES: Entrega de ACV al centro de referencia o asistencia a EGC programada.
ANÁLISIS ESTADÍSTICO: Se realizará estudio descriptivo respecto a los motivos de no cribado, aceptabilidad a ACV y test de Chi cuadrado para analizar las diferencias entre la aceptación a cada opción.
RESULTADOS ESPERADOS: Un 30% de las pacientes del grupo ACV entregarán la muestra, y un 19% del grupo de EGC acudirán a la visita programada.
APLICABILIDAD: Conocer las causas de cribado inadecuado permitirá establecer estrategias para mejorar la aceptación del cribado de CC, como la ACV.
RELEVANCIA: aumentar la participación en el cribado de CC entre las mujeres con cribado inadecuado, que son las que tienen mayor riesgo de desarrollar un CC

Antecedents: La investigació en el camp de la medicina de l’estil de vida confirma la importància de l’activitat física en la salut física, cognitiva i emocional. Malgrat aquests beneficis, hi ha moltes persones sedentàries i amb baixa adherència a intervencions. Els resultats del projecte de recerca MoviMent, assaig clínic multicèntric, en el qual van participar 115 persones sanes de més de 50 anys de l’àrea metropolitana de Barcelona, han demostrat l’eficàcia d’un programa de caminar en la cognició i la salut física i cerebral.

Objectius: El nostre objectiu és: 1. Traslladar els beneficis d’aquesta intervenció als ciutadans mitjançant la co-creació d’una solució digital personalitzada, 2. Demostrar l’eficàcia d’estratègies neuropsicològiques, basades en les funcions executives, per a potenciar l’adherència al programa i 3. Profunditzar en els factors implicats en els beneficis de la plataforma en la nostra població (sexe, edat, estat físic i de salut, context social i natural, i funcionalitats de l’aplicatiu).

Mètode: Co-dissenyarem i crearem una plataforma tecnològica intel·ligent i personalitzada per a telèfons mòbils per motivar a persones majors de 50 anys a caminar 45 minuts diaris durant 3 mesos, socialitzar-se i endinsar-se en el coneixement de la ciutat i territori. Registrarem dades clíniques i de salut cerebral abans i després de la intervenció (sexe, factors de risc vascular, cognició, benestar emocional, qualitat de vida), així com l’exercici realitzat, i el grau de contacte amb natura i socialització. S’inclouran tècniques de gamificació per la salut, i intel·ligència artificial per a promoure la motivació i adherència al programa.

La pandèmia mundial per SARS-Cov2 declarada per la OMS ha portat un gran impacte a les vides de les persones i sobretot ha pogut afectar al benestar infanto-juvenil donat que estan en un període de creixement i de creació d´identitat personal que son els trets que els acompanyaran al llarg de la seva vida. Fins al moment hi ha escassa bibliografia de l´impacte relacionat amb la pandèmia, el confinament i la percepció dels joves davant d´aquesta malaltia desconeguda. Aquest treball té per objectiu explorar i crear evidència vers els coneixements, percepció i actituds dels joves davant de la COVID-19, a partir d´una enquesta adhoc que es realitzarà als alumnes de batxillerat i cicles formatius dels centres educatius de Sta. Coloma de Gramenet.

Antecedentes

Desde el inicio de la pandemia por Covid-19 se ha demostrado que los barrios más pobres han sufrido en mayor medida las consecuencias derivadas de ésta. Los barrios de Gorg y Sant Roc (Badalona) se encuentran entre los barrios más desfavorecidos de toda Cataluña, contando este último con la población de nivel socioeconómico más bajo de la región según el Indicador Social Compost (ISC-MEDEA), así como con una elevada tasa de inmigración. Estos factores influyen directamente en la salud y accesibilidad a los recursos sociales y, creemos que han dificultado la comunicación entre los usuarios y el personal sanitario del Centre d´Atenció Primària (CAP) de Sant Roc-Gorg durante este periodo. Por ello, consideramos necesario llevar a cabo investigaciones diseñadas de manera que permitan mejorar la comprensión del impacto de la pandemia.

Pregunta de investigación

¿Cuáles son las vivencias de los/las vecinos/as de los barrios de El Gorg y Sant Roc en relación con la pandemia de Covid-19?

Objetivo principal

Conocer las vivencias de la población de las ABS Badalona 4 y 5 en relación con la pandemia de la Covid-19.

Metodología

Enfocamos el proyecto como una acción-investigación comunitaria participativa, promoviendo así la participación pública en los procesos de investigación. Utilizaremos una metodología cualitativa con el método Photovoice para la recogida y el análisis de los datos.

Análisis

De forma conjunta entre el equipo investigador y las participantes se realizará la interpretación, análisis y difusión de los resultados posterior.

Resultados esperados

A partir del análisis de los datos recogidos, esperamos visibilizar problemáticas relacionadas con el contexto social y cultural de los barrios en los que trabajamos.

Aplicabilidad y relevancia

Con este proyecto de investigación pretendemos mejorar los vínculos con nuestra comunidad así como a través de sus vivencias recoger, en la medida que sea posible, propuestas para adaptarnos mejor a futuras necesidades del barrio.

RESUM
Atesa la situació de pandèmia actual, l´actualització de coneixements davant la Covid i l´aparició de protocols setmanals i mensuals, fa necessària una formació específica i transversal incloent tots els estaments dels CAPS. La utilització de la ludificació facilita l´aprenentatge dels nous protocols. La nostra proposta fa servir l´essència del propi Trivial® (pregunta/resposta) en el Joc que anomenem COVID-JOC©, incloent un supòsit final. El projecte va dirigit als professionals de l´AP per millorar la integració de nous protocols.

HIPÒTESI
Contrastar, mitjançant ludificació, utilitzant COVID-JOC© per millorar, enriquir i consolidar la integració dels protocols rebuts a l´AP.

OBJECTIU GENERAL
Avaluar l´efectivitat d’una Intervenció Educativa de formació en format Joc sobre SARS-Cov-2, al personal de l’ICS d´AP, en el període de març 2021- maig 2021.

OBJECTIU ESPECÍFIC
Reduir l’incidència de dubtes a la pràctica diària i unificar criteris amb tots els professionals de l´AP. Consolidar coneixements.