Antecedents:
El consum de plantes medicinals (PM) és freqüent entre els pacients i poden causar interaccions i disminuir l’adherència al pla terapèutic.

Hipòtesi:
Coneguda l’elevada prevalença de consum de PM considerem que aquest consum pot ser alt també en els pacients crònics complexos (PCC) i produir interaccions amb el seu pla de medicació i modificar l’adherència al mateix.
Pensem que l’augment del coneixement per part dels professionals sanitaris d’Atenció Primària (AP) i la detecció de possibles interaccions pot disminuir el risc associat a aquest consum.

Objectius:

Objectius principals:
Mesurar la prevalença de les interaccions potencials entre PM i medicació prescrita en els PCC a l’AP i l’adherència al tractament.
Avaluar el grau de coneixement per part dels professionals sanitaris d’AP.

Metodologia:
Estudi observacional descriptiu.
Població: PCC assignats als Equips d’Atenció Primària (EAP) Mataró 6 i Pinetons. Es valorarà el consum de PM, es revisaran les interaccions potencials amb els medicaments prescrits i l’adherència al tractament.
S’avaluarà el grau de coneixement dels professionals sanitaris d’AP amb una enquesta dissenyada per l’estudi.

Determinacions:
Prevalença de consum de PM.
Característiques d’aquest consum.
Nombre d’interaccions potencials detectades.
Grau d’adherència al tractament mèdic.
Grau de coneixement dels professionals sanitaris d’AP.

Anàlisi estadística:
Anàlisi descriptiu de les variables recollides. Tests de ?2, Fisher, t de student o no paramètrics (Mann-Whitney o Kruskal-Wallis) per avaluar diferències entre grups.

Resultats esperats:
Conèixer la prevalença i les possibles interaccions de l’ús de PM en els PCC , el grau d’adherència al tractament i el grau de coneixement dels professionals.

Aplicabilitat i Rellevància:
Major coneixement de l’ús de PM en el nostre entorn i el risc de presentar interaccions rellevants . Millorar els resultats en el control de salut i la seguretat dels pacients.

Antecedents: S’ha evidenciat un consum emergent de les begudes energètiques, isotòniques i ensucrades estès entre una població cada vegada més jove, fins i tot en la població infantil. Cada vegada és més freqüent observar entre nens un consum quotidià i inadequat d’aquestes begudes, el que pot representar un problema de risc per a la seva salut.
Malgrat existir algun estudi europeu que ja alerta d’aquest fet, no coneixem amb exactitud la magnitud del problema en el nostre entorn. Conèixer aquesta informació ens permetrà avaluar la necessitat de realitzar intervencions educatives en l’àmbit escolar i serviria a més com a referència per avaluar la seva efectivitat
Objectius: Determinar el consum de begudes energètiques, isotòniques i ensucrades en alumnes d’Educació Primària, Secundària i Batxillerat, de les escoles i instituts de Sabadell, així com els hàbits de consum i el coneixement dels joves i pares sobre els seus riscos per a la salut.

HIPÒTESI
El manteniment de l’estabilitat i l’equilibri és fonamental per millorar la qualitat de l’envelliment. És necessari disposar d’eines que permetin quantificar el risc de caigudes des del primer nivell assistencial per poder incidir en una disminució de la taxa de caigudes i de complicacions derivades.
Creiem que la força d’extensió del genoll pot ser un bon predictor d’alteracions d’equilibri i de caigudes a la nostra població.
Creiem que l’equilibri determinat per la consola Wii de Nintendo i els test d’equilibri (Tinetti, Unipodal i Timed Up and Go) i la força extensora del genoll es relacionen positivament.

OBJECTIUS
Principals:
1- Conèixer el percentatge de caigudes i les seves conseqüències en la cohort poblacional de l?estudi EWii als 5 anys de seguiment. I conèixer la incidència de caigudes als sis mesos.
2- Conèixer la incidència d’alteracions de l’equilibri d’aquesta cohort als 5 anys de seguiment amb els test d’equilibri de la consola Wii de Nintendo (centre de gravetat i test equilibri ¿pata coja?), el test de Timed Up and Go, el test de Tinetti, el test d’estació Unipodal i la força extensora del genoll.

Secundaris:
1- Avaluar la correlació de l?equilibri determinat per la consola Wii i la força extensora del genoll.
2- Avaluar si la consola és un bon predictor de caigudes avaluant la correlació de l’equilibri determinat per la consola Wii i les caigudes.
3- Avaluar si la força extensora del genoll és un bon predictor d’alteracions del balanç postural i de caigudes a la nostra població .

ANTECEDENTES
En la fibrilación auricular no valvular (FANV), existen 2 tipos de tratamiento anticoagulante: los Antagonistas de la Vitamina K (AVK), eficaces, pero con limitaciones como la variabilidad de respuesta, inicio de acción lento, estrecho margen terapéutico, necesidad de ajuste de dosis y múltiples interacciones; y los nuevos anticoagulantes orales de acción directa (ACOD), con efecto más predecible, menos interacciones, dosificación fija, sin necesidad de monitorización, pero con precio más elevado. Existen actualmente, diferentes guías y criterios para prescribir uno de los dos tramientos. El criterio para utilizar ACOD o AVK es controvertido. En el Institut Catalá de la Salut (ICS), el tratamiento de primera elección, continúa siendo los AVK.

HIPÓTESIS
El coste de los ACOD es mayor respecto a los AVK. Pero si tenemos en cuenta todas las variables relacionadas con los gastos de anticoagulación en la FANV, los ACOD podrian tenir un perfil mas favorable.

OBJETIVO
Analizar el coste de los ACOD y los AVK en la FANV en Atención Primaria (AP) del ICS.

Introducción: El miedo al parto es un importante problema de salud de la mujer gestante, muchas veces menospreciado (complica alrededor del 20% de los embarazos). El miedo provoca una subida de la concentración de la adrenalina plasmática, que a su vez provoca entre otros efectos una disminución de los niveles de oxitocina y un aumento del dolor. El cuestionario Wijma Delivery Expectancy/Experience Questionnaire (W-DEQ) fue desarrollado en Suecia para identificar e intervenir sobre el miedo ante el parto, ya que, si se dispone de un instrumento específico que evalúe el miedo al parto se podrán controlar y reducir las posibles complicaciones.
Objetivo: Adaptar y validar al castellano el cuestionario W-DEQ en la población española.
Método: Se trata de un estudio psicométrico. La población estudiada será de 325 mujeres (? de Cronbach 0,70, d: 5%, IC 95%) y que cumplan los criterios de inclusión y exclusión. La técnica de muestreo será de tipo consecutivo hasta completar el tamaño de la muestra. Las variables serán sociodemográficas y las relacionadas con los instrumentos de medida: cuestionario WDEQ versión A 33 ítems, cuestionario WDEQ versión B 33 ítems, escala STAI estado/rasgo 40 ítems y la escala EPDS 10 ítems. El estudio se realizará en dos fases: la primera la traducción y retro traducción a la lengua española y la segunda la validación del cuestionario analizando la fiabilidad en términos de consistencia interna y estabilidad temporal, y la validez de constructo, validez convergente y validez discriminante. Para el análisis estadístico se usará el programa SPSS 22.0 y el EQS versión 6.1 para el análisis factorial confirmatorio.
Palabras clave: Miedo al parto, Cuestionario W-DEQ, Validación

Introducció: La prevalença de factors de risc cardiovascular (FRCV) i la morbimortalitat cardiovascular s?eleven més en els pacients amb trastorn mental sever (TMS) que en la població general. Les eines d’estimació de risc cardiovascular (RCV) que s?utilitzen en el nostre entorn estan construïdes en base a població general i no sembla que siguin sensibles als pacients amb TMS. Objectius: El nostre objectiu principal és estudiar si l?estimació del risc cardiovascular mitjançant les escales QRISK3 i REGICOR en la població TMS prediu l?aparició d?esdeveniments cardiovasculars i avaluar les diferències entre les dues escales. Material i mètodes: Estudi longitudinal retrospectiu de dos cohorts de pacients, una amb TMS i l?altra sense. S?inclouran els pacients entre 20 i 85 anys assignats a qualsevol equip d?atenció primària de l?Institut Català de la Salut i que hagin estat atesos alguna vegada entre l?1 de gener de 2007 i el 31 de desembre de 2009. Inclourem a tots els pacients TMS que compleixin els criteris de selecció. La selecció dels pacients del grup no TMS es realitzarà de forma aleatòria i aparellada amb els pacients del grup TMS, amb una proporció 1:2. Es recolliran variables sociodemogràfiques, d?estimació de RCV amb les escales QRISK3 i REGICOR, i els esdeveniments cardiovasculars (ECV) provinents de la base de dades anonimitzada SIDIAP. Anàlisi estadística: Es calcularan les taxes de d?incidència d?ECV amb intèrvals de confiança del 95%. S?usaran models de regressió de Cox per estimar l?associació entre l?estimació de RCV amb les dues escales i la taxa d?incidència d?ECV.

Antecedents: La depressió puerperal és un trastorn mental amb una prevalença que oscil?la entre el 5 i el 60% al món i que al nostre context s?estima al voltant d?un 12-15%. Tot i que consta evidència científica que mostra els diferents factors de risc associats a la depressió puerperal, alguns investigadors consideren que pot ser útil detectar els factors socials, estils de vida i altres condicions de salut física en les dones que ens ajudin a predir el risc de depressió puerperal per a poder dissenyar programes de prevenció eficaços.
Hipotetitzem que el dèficit de ferro en la dona durant la gestació manifestat com un baix nivell de ferritina sèrica és un factor predictiu per al desenvolupament posterior de depressió puerperal.
Objectiu general: Determinar com i en quin grau els nivells de ferritina sèrica durant la gestació s?associen de forma independent a la incidència de depressió puerperal.
Objectius secundaris: Determinar la prevalença d?anèmia gestacional, de dèficit de ferro i d?incidència de depressió puerperal entre les dones ateses en les consultes de l?atenció primària de Catalunya.
Metodologia: estudi de cohort en l?àmbit de l?Atenció Primària de Catalunya durant el període de l?1 de gener del 2010 a 31 de desembre de 2016. S?inclouran en l?anàlisi les dones que han tingut un embaràs (Z.33) i part (080 ? 084) en el període d?estudi. Es farà un screening de la base de dades a nivell basal i després de forma continua per identificar els casos incidents que s?aniran incloent en la cohort. La data índex serà la primera visita de control de l?embaràs (primer trimestre). El seguiment es definirà fins (a) el diagnòstic de depressió puerperal, (b) tres mesos després del part, (c) final del seguiment (31 de desembre de 2016) o (d) mort. Es consideraran criteris d?exclusió: (a) antecedents d?un trastorn mental greu (Trastorns esquizofrènics (F20.x),Trastorn esquizotímic (F21), Trastorns delirants persistents (F22), Trastorns delirants induïts (F24), Trastorns esquizoafectius (F25), altres trastorns psicòtics no orgànics (F28 y F29), Trastorn bipolar (F31.x), Episodi depressiu greu amb símptomes psicòtics (F32.3), Trastorns depressius greus recurrents (F33) i Trastorn obsessiu compulsiu (F42); (b) mort perinatal. Les variables de resultat: es definirà la depressió puerperal a partir de: (a) codi F53.0: depressió puerperal, (b) qualsevol codi F32 o F33 (depressió major) o F38/F39 trastorns afectius no especificats diagnosticats dins del període de 90 dies després del part. Es defineix l?exposició a través del nivell socioeconòmic (determinat a través de l?índex de privació MEDEA (Domínguez-Berjón. Gac Sanit.2008;22:179-87) i els nivells sèrics de ferritina (1º trimestre i 3º trimestre de gestació). Considerarem nivells baixos de ferritina < 12 ng/mL. Les covariables d?estudi; variables sociodemográfiques: data de naixement, regió de residencia assistida i tipus de localitat (rural <2500 habitants; semiurbana població entre 2500 y 10.000; o urbana > 10.000 habitants), número de fills, tipus de lactància (materna, artificial, mixta), proteïna C reactiva, altres biomarcadors de ferro (transferrina, saturació transferrina). Antecedents patològics: antecedents d?ansietat, depressió, diabetis mellitus tipus 1 i tipus 2, diabetis gestacional, hipertensió arterial, dislipèmia, malalties cròniques, tabaquisme i consum d?alcohol (test AUDIT) i la medicació: suplements de ferro. Totes les covariables seran recollides en el 1º trimestre de gestació.
Anàlisis estadístic: Es calcularan les taxes d?incidència com el nombre d?esdeveniments (nous diagnòstics de depressió puerperal) per 1000 persones-anys segons la presencia de nivells baixos o normals de ferritina sèrica (a) en el primer trimestre o (b) en el tercer trimestre de la gestació.
Resultats esperats: Comprovar com i en quin grau els nivells baixos de ferritina en les gestants, s?associen a major risc de depressió puerperal
Aplicabilitat i rellevància: L?estudi tindrà rellevància a nivell científic , doncs la hipòtesi plantejada, tot i que es basa en resultats científics publicats, no ha estat estudiada en una gran cohort poblacional

ANTECEDENTS: La MPOC és una malaltia crónica amb una elevada morbimortalitat. Actualment és la quarta causa de mort i la seva prevalença segueix augmentant, considerada segons els estudis epidemiològics sobre un 10 % de la població entre els 40 i 80 anys. Un dels reptes en el diagnòstic
de la MPOC és l’elevat infradiagnòstic existent que se situa sobre el 80%, probablement en relació a la necessitat de la pràctica d’una espirometria, que ha de confirmar la troballa d’un patró d’obstrucció de la via aèria. Però també s’ha descrit un sobrediagnòstic davant la presència del diagnòstic de la MPOC sense la presència d’un patró espiromètric compatible. Estudis realitzats han demostrat la presència d’un error diagnòstic per l’abscència del patró espiromètric, tant per la no pràctica d’una espirometria com per la troballa d’un patró espiromètric no obstructiu, el que determina una prevalença de la malaltia real a l’atenció primària de fins a un 1,5%.
HIPÒTESIS: La prevalença de la MPOC en la població a Catalunya s’estima al voltant del 2,5% en la població de més de 40 anys, que se situaria sobre el 1,5% en funció del criteri espiromètric (només un 60% dels pacients amb diagnòstic de MPOC presentaran el registre d’una espirometria amb patró espiromètric). L’error diagnòstic es relacionarà amb l’absència de tabaquisme, l’edat i el sexe femení, aixi com un major ús de corticoids inhalats.
OBJECTIUS: Analitzar la prevalença de MPOC i l?error diagnòstic en funció de la realització d?una espirometría compatible en un tall el 2018 en els pacients ambulatoris de Catalunya. Valorar quines variables s’associen a un error diagnòstic segons l’edat, el tabaquisme, el tractament broncodilatador i corticoids inhalats, les aguditzacions (en funció de l’ús d’antibiòtics), la presència de bronquiectasies, el diagnòstic d’asma i diagnòstic de tuberculosi. Valorar la utilitat de l’index CODEX com a factor pronòstic d?aguditzacions en l?any següent.
MATERIAL I MÈTODES: Estudi de casos. Se seleccionaran els pacients amb diagnòstic codificat de MPOC segons ICD-10. S?analitzaran els pacients amb realització d?una espirometría, i d?aquests, s?identificaran els pacients amb diagnòstic correcte si l?IT (FVC/FEV1) és menor a 70. Els pacients amb diagnòstic incorrecte serán els pacients amb IT>70 o sense constancia d?espirometria. Les dades s?obtindran del Sistema d?Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària (base de dades SIDIAP) que conté dades electròniques anònimes d?atenció primària d?uns 5.8 mil.lions de persones a Catalunya, representant un 80% de la població total.
Igualment es poden analitzar altres paràmetres com el sexe, l?edat, el tractament amb BD?s i corticoids inhalats, antibiòtics, corticoids orals, la comorbiditat (index de charlson), el grau d?obstrucció segons l?espirometria, el nombre d?ingressos en l?any previ, el grau de dispnea, la presencia de tabaquisme (actual o previ). Calculariem l?index CODEx per valorar la seva validació en població ambulatòria (en funció de la mortalitat i ingrés hospitalari als 3 mesos i a l?any del tall de prevalença).
ANÀLISI ESTADÍSTIC: anàlisi descriptiu de les dades obtingudes. Descriure la prevalença de MPOC i l?error diagnòstic. Descripció dels fenotipus i del tractament amb broncodilatadors. Valorar la utilització del codex per valorar temps a la propera agudització moderada-severa.
RESULTATS ESPERATS: Prevalença de 2.5% de MPOC amb un error diagnòstic del 60%. Descripció dels fenotipus i el tractament amb BD?s, valorades segons les guies actuals. Valorar utilitat CODEx.
APLICABILITAT, RELLEVÀNCIA I LIMITACIONS: avançar en el coneixement dels paicents MPOC a nivell de l?atenció primària. Conèixer el nivel de diagnòstic segons les guies actuals, amb realització de l?espirometria i una bona interpretació de la mateixa. Adequació del tractament en fase estable. Validació de l?escala CODEx a nivell de l?Atenció Primària.
Les limitacions són les pròpies de l?anàlisi d?una base de dades electronica d?un Sistema de Salut.

Objectiu: 1.Descriure la comorbiditat i el grau d?utilització dels centres Atenció Primària (AP) amb diagnòstic de fibromiàlgia (FM) a Catalunya, comparant-ho amb la població general. 2-Valorar el risc associat entre patir FM i la incidència del diagnòstic d?ansietat i depressió, comparant-ho amb la població general.
Disseny: Estudi observacional de cohorts retrospectiu de 6 anys de seguiment.
Àmbit d?estudi: Atenció primària.
Subjectes d?estudi: Majors de 18 anys amb diagnòstic a l?ecap de FM (M79.7) de l?any 2010-2016.
Determinacions: Sociodemogràfiques, comorbiditats, hàbits tòxics, utilització de recursos sanitaris, incapacitat laboral transitòria, interconsultes i dispensació de fàrmacs.
Anàlisi estadístic: Per cada pacient s?extrauran les diferents variables seleccionades sobre els diagnòstics de comorbiditat, utilització de recursos sanitaris i freqüentació. Per valorar el risc de patir un trastorn mental es calcularà mitjançant models de regressió de Cox en el què es considerarà la data del diagnòstic de la FM i a partir d?aquest la data de diagnòstic d?ansietat i de depressió. Les dades s?analitzaran mitjançant el software SPSS v18.
Resultats esperats: L?estudi ens aportarà resultats per a la planificació d?activitats a l?AP, de malalties que poden influir en la qualitat de vida del pacient.
Limitacions: 1.No cobertura territorial completa. 2. Infraregistre d?algunes variables recollides.

ANTECEDENTES
En la fibrilación auricular no valvular (FANV), existen 2 tipos de tratamiento anticoagulante: Antagonistas de la Vitamina K (AVK), única opción hasta hace poco, eficaces, pero con limitaciones (la más relevante: el estrecho margen terapéutico, requiriendo ajuste de dosis a través de una monitorización frecuente). Y los nuevos anticoagulantes de acción directa (ACOD), con efecto predecible, por lo que no necesitan monitorización, pero tienen un precio elevado. El criterio para utilizar ACOD o AVK es controvertido.

HIPÓTESIS
El coste de los ACOD es mayor respecto a los AVK, pero cuando valoramos todos los factores asociados al tratamiento en ambos casos, los ACOD resultan menos costosos.

OBJETIVO
Analizar el coste de los ACOD frente a los AVK en la FANV en Atención Primaria (AP) en el ICS.

METODOLOGÍA
Estudio observacional, retrospectivo, de cohortes, para comparar el coste entre los anticoagulantes orales en pacientes con FANV en AP del ICS durante el 2016.

DETERMINACIONES
Determinaremos las variables independientes: sociodemográficas, las relacionadas a los antecedentes personales y al tipo de tratamiento anticoagulante. Y como variables dependientes: las relativas a costes y al seguimiento.

ANÁLISIS ESTADÍSTICO
Se realizará una comparación del coste medio de ambos grupos y su intervalo de confianza.

RESULTADOS ESPERADOS
Tomando en cuenta los costes por todas las causas en ambos tratamientos, los AVK tendrán mayor coste respecto a los ACOD.

APLICABILIDAD Y RELEVANCIA
De comprobarse nuestra hipótesis, tendría una gran relevancia porque podría constituir la base para revalorar el tratamiento de elección en estos pacientes, pudiendo llegar a afectar los criterios terapéuticos del ICS.