Antecedents: Les tècniques gestàltiques són tècniques senzilles per tractar problemes emocionals i relacionals. En les consultes d?atenció primària de pediatria es poden aconseguir bons resultats sense la necessitat de derivació als serveis especialitzats que psiquiatritzen els infants i/o adolescents.

Hipòtesis: No procedeix en aquest tipus de metodologia

Objectius: Aprofundir des d?una perspectiva fenomenològica, en l?opinió i les experiències de pares, mares, infants i adolescents sobre l?aplicació de tècniques gestàltiques. També es vol aprofundir en les experiències i en les percepcions de la utilitat de les tècniques gestàltiques en les consultes de pediatria per part dels professionals d?atenció primària en l?ABS d?Agramunt i el IES durant l?any 2018 i 2019.

Metodologia: Es tracta d?un estudi qualitatiu de perspectiva fenomenològica. L?Àmbit d?estudi serà l?Àrea Bàsica de Salut d?Agramunt i el IES del Sió d?Agramunt. El període d?estudi: 2018-2019. Els participants de l?estudi pares, mares, infants que hagin rebut tècniques gestàltiques. També participaran professionals de pediatria. Es convidaran a participar 50 famílies que hagin rebut les tècniques gestàltiques durant l?últim any. Les tècniques de recollida d?informació seran entrevistes en profunditat i grups triangulars.

Determinacions: No procedeix en aquest tipus de metodologia

Anàlisi de les dades: Es realitzarà un anàlisi de contingut temàtic interpretatiu.

Resultats esperats: Amb l?avaluació qualitativa esperem conèixer les experiències de les famílies, adolescents i infants de les tècniques gestàltiques a les consultes pediàtriques.

Aplicabilitat i Rellevància: Si l?avaluació qualitativa és favorable, es valorarà la formació als professionals i la posterior implementació de les tècniques gestàltiques a l?àmbit d?atenció primària per ajudar a les famílies a resoldre problemes emocionals i relacionals.

Justificació:
La presència de malaltia vascular subclinica confereix un risc CV elevat independent del fenotipus de la HTA del pacient, incloent la HCA. En aquest context, sembla important tenir en compte el punt de tall de la normalitat per augmentar la seguretat en el diagnòstic del fenotipus de la HTA de cada pacient. S’accepta que el punt de tall normal per a la hipertensió aïllada a la consulta és tenir una mitjana de diverses mesures de la PA inferiors a 135/85 mmHg . No obstant això, hi ha algunes proves que suggereixen que un llindar de tall més baix s’associa amb una millor evolució de la MVS i un millor pronòstic en la morbiditat i la mortalitat CV.

Objectiu:
Avaluar la morbiditat cardiovascular i la mortalitat total en els pacients hipertensos de nou diagnòstic segons diferents punt de tall de l?automesura de la pressió arterial per determinar el punt de tall de seguretat per al diagnòstic de la hipertensió clínica aïllada

Metodologia
Disseny:
estudi longitudinal de cohorts. S’ha seguit una cohort de pacients amb hipertensió (HTA sostinguda o HCA; s’exclouen aquells amb HTA enmascarada) i una cohort de participants normotensos com a grup control, durant 9 anys.

Àmbit:
Atenció Primària de Salut. Participen 14 centres d’atenció primària de Girona i 5 centres d’atenció primària de Barcelona-ciutat.

Participants:
cohort de pacients amb HTA entre 15 i 75 anys, de nou diagnòstic que no han rebut cap tractament antihipertensiu i una cohort de participants normotensos.

Mostreig:
no probabilistic, a conveniència i consecutiu dels pacients amb HTA que compleixen els criteris d’inclusió i acudeixin a la consulta de cada metge investigador. La cohort de normotensos està formada pel primer participant normotens que ha anat a la consulta desprès de la inclusió d’un pacient amb HTA.

Criteris d’exclusió:
(i) incapacitat per efectuar adequadament la mesura per AMPA a criteri de l’investigador (ii) diabetes mellitus; (iii) hipertensió secundària; (iv) malaltia cardiovascular prèvia; (v) malaltia renal avanzada (filtrat glomerular < 30 mL/min/1.73m2 o excrecció urinària d'albumina ?300 mg/gr) o insuficiència hepàtica; (vi) alcoholisme o altres problemes psiquiàtrics greus; (vii) malalties endocrinològiques o hematològiques greus o altres malalties o limitacions que el metge investigador consideri com a motius d'exclusió; and (viii) absència de consentiment informat del participant.

Considerem necessari estudiar com es viu la preocupació de la mort i quin grau d?ansietat genera la proximitat de morir, en les franges d?edat entre 75-85 anys ( maduresa mitja) i els més grans de 85 (maduresa tardana), relacionant-ho respecte a diferents factors com l’edat, la religió, l?estat civil, autoestima i l’experiència prèvia de mort. S?ha decidit també fer dos preguntes de cribratge segons la Guia Fisterra Depresión18 per avaluar l?estat d?ànim i la capacitat de gaudir. La variable principal serà conèixer l?ansietat a morir que tenen els nostres pacients ancians utilitzant l?escala DAS de Templer (Death Anxiety Scale). Templer (1970) defineix l?ansietat davant la mort com una reacció emocional produïda per la percepció de senyals de perill o amenaces cap a la pròpia existència, ja siguin aquestes reals o imaginaries; les quals poden desencadenar-se arrel d?estímuls ambientals o interns, com pensaments relacionats amb la pròpia mort o aliena. Posteriorment concep l?ansietat davant de la mort com un estat emocional que es pot alleujar amb tractament simptomàtic de depressió (Templer et al., 2006).

Objectiu: Conèixer la tipologia i abordatge de les ferides actives en la població atesa pels Equips d?Atenció Primària (EAP) , GeriàtrICS i Equips d?Atenció a les Residències (EAR MUTUAM) inclosos a l? Atenció Primària de la DAP Metropolitana Nord, durant el període d?estudi.
Disseny: Estudi descriptiu transversal multicèntric en un període de temps de 15 dies en tots els Equips d?Atenció Primària i de 60 dies en els Centres Geriàtrics Residencials de la Direcció d?Atenció Primària Metropolitana Nord.
Subjectes d?estudi: Població diana és tota la població atesa institucionalitzada i no institucionalitzada dels Equips d?Atenció Primària de l?àmbit territorial de la Direcció d?Atenció Primària Metropolitana Nord de d?Institut Català de la Salut (Barcelonès Nord i Maresme. Vallès Oriental i Vallès Occidental).

Antecedents: Existe evidencia de los efectos inmediatos de las crisis económicas sobre la salud mental de las poblaciones. Como profesionales que atendemos a una población de bajo nivel económico, detectamos también un aumento de los problemas músculo esqueléticos o los traumatismos.
Hipòtesis: La crisis económica ha empeorado la salud mental de la población con mayor deprivación económica. Una parte de este sufrimiento se manifiesta en el sistema sanitario como trastorno mental, pero otra parte lo hace como problemas del aparato locomotor.
Objectius: Conocer la magnitud de la demanda sanitaria en las áreas de salud mental y aparato locomotor, para orientar hacía donde dedicar los nuevos recursos que llegan a estas poblaciones más desfavorecidas.
Metodologia: Estudio observacional, retrospectivo, antes y durante la recesión económica. Se estudia la población de >18 años con mayor deprivación económica y que acepta participar en el estudio.

Antecedents:
Les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TICs) proporcionen noves eines de comunicació entre pacients i professionals sanitaris, però son escassos els estudis que valoren el seu impacte en la nostra agenda diària. Els models amb un sistema integral de registre de salut com el de Kaiser Permanent als Estats Units redueixen de manera important el nombre de visites presencials amb un increment considerable de les consultes telefòniques i els correus electrònics. A Catalunya disposem, des de 2009, de la carpeta personal de salut, Cat@Salut La Meva Salut (LMS), accessible mitjançant certificat digital o utilitzant un usuari i una contrasenya que es proporcionen en el centre d’atenció primària (CAP) de referència del ciutadà. Un dels recursos que ens facilita LMS és l’eConsulta. Aquest és un nou canal de comunicació àgil per resoldre consultes del ciutadà de manera virtual. Pot iniciar la conversa tant el professional com el pacient. Es facilita, així, l’accés dels ciutadans al sistema sanitari i es dóna resposta a una part de la demanda assistencial sense concertar entrevistes presencials, amb l’estalvi de tràmits i temps que això comporta per als ciutadans i els professionals.
Actualment no hi ha cap estudi publicat a Catalunya que valori l’impacte que pot tenir l’eConsulta sobre el comportament i utilització de serveis per part dels usuaris del nostre Sistema Sanitari.

Hipòtesis:
Existeixen variables i condicionants determinants que influeixen de manera significativa en l?ús de l?eConsulta per part dels ciutadans. El seu coneixement pot determinar i redissenyar el model tradicional de les agendes dels professionals sanitaris cap a un model més flexible i satisfactori tant pels professionals com els pacients.

Objectius:
Conèixer quins són els factors associats a la utilització de l?eConsulta per part de la població i el seu impacte en la utilització de serveis sanitaris i en la gestió de les agendes dels professionals.

Metodologia:
Disseny:
Estudi observacional analític de casos i controls

Àmbit, periode i subjectes d’estudi:
Usuaris d’un Centre d’Atenció Primària (CAP) d’entorn semirural amb possibilitat d’utilització de l’eConsulta des de l’any 2016

Determinacions:
Es definiran com a casos aquells pacients que hagin utilitzat l’eConsulta en un periode determinat i com a controls aquells usuaris de les mateixes característiques (edat, sexe, comorbiditats) que no l’hagin utilitzat. Mitjançant un qüestionari s’explorarà els possibles factors associats amb l’utilització d’aquest recurs: condicions sòcio-demogràfiques, condicions de salut i comorbiditats, condicions de l’entorn social i de la llar….
Es farà un seguiment ambispectiu (6 mesos abans i despres) dels dos grups per valorar l’impacte de la utilització de l’eConsulta en el consum de recursos sanitaris.

Aplicabilitat i Rellevància:
No hem trobat cap estudi a la literatura mèdica nacional i internacional que investigui les característiques de la població que fan servir l’eConsulta així com que valorin l’impacte que pot tenir l’eConsulta en la nostra agenda laboral. Considerem aquesta informació de rellevància crucial per poder gestionar, impulsar i abordar de manera adequada dintre d’un context de sobrecàrrega assistencial als nostres professionals sanitaris.

Hipòtesi
Els sistemes d’informació i els indicadors automatitzats de comandament que s’elaboren des de les estructures de gestió són insuficients per conèixer la complexa realitat de les consultes d’assistència primària. Necessitem conèixer com estan els professionals, entendre’ls i saber com fan la seva feina per poder planificar un futur millor.

Objectiu
General:
Estendre el treball engegat al novembre de 2016, aprofundint en el coneixement de la complexitat de la tasca assistencial de les consultes dels metges de família de la comarca del Maresme creant l’OBSERVATORI DE LA MEDICINA DE FAMILIA AL MAREMSE.
Específics:
a) Establir una plantilla fixe de metges sentinella de tots els ABS de la comarca (des de Masnou a Tordera).
b) Conèixer el nombre de visites realitzades al final d’una setmana laboral ordinària (estàndar). Tipus de visita (presencials, virtuals, telefòniques, domicilis, …)
c) Conéixer el nivell d’estrés crònic professional (Burnout), fent servir l’escala MBI (Maslach i Jackson,1981), ampliament utilitzada en l’entorn clinic.
d) Aprofundir en la complexitat de la consulta per la demanda realitzada, valorant els domicilis, urgències, visites espontànies. Amb la intenció de poder determinar si la complexitat es deguda al problema clínic, o ver per atendre moltes demandes al mateix moment, o per problemes amb l’idioma/comunicació, o per patologia mental, etc).
e) Conèixer el nombre de demandes i els motius de consulta de les visites presencials.
f) Conéixer el grau de ressolució de les consultes des del punt de vista del professional.
g) Millorar en el coneixement de la percepció de fatiga al final de la jornada mitjançant la Escala Visual Analògica-fatiga (EVA-fatiga).

Disseny: Estudi transversal descriptiu
Àmbit: Comarca del Maresme, des de Masnou fins a Tordera.
Població: Metges d’Atenció Primària dels EAPs de l’Institut Català de la Salut, del Consorci Sanitari del Maresme i de la Corporaciò de Salut del Maresme i la Selva.
Observacions i medicions : Seguint el model de la vigilància epidemiològica s’ampliarà la Xarxa de Metges Sentinella per obtenir la informació requerida per realitzar l’estudi. Aquest model està basat en la col·laboració voluntària dels professionals sanitaris. Es necessiten un mínim de dos metges sentinella per cada Equip d’Atenció Primària, intentant equilibrar per gènere, torn de treball (majoritàriament matí o tarda), edat , temps d’antiguitat a l’equip.

Antecedents: Cada any als hospitals es fan molts ingressos per descompensacions de les patologies cròniques, degudes a les anèmies, provocant una gran despesa econòmica quan es podria evitar en molts casos. Al mercat existeixen uns sistemes portàtils que permeten la determinació immediata de l’hemoglobina en sang capil·lar, amb l?activació d?un circuit de transfusió, permetria la detecció precoç i resolució eficient de les anèmies cròniques; reduint consultes a urgències i ingressos hospitalaris.
Objectiu: Avaluar la implantació d?un circuit a l?atenció primària per a la detecció precoç d?anèmia en pacients crònics que requereixen transfusions, amb l?utilització de l?hemoglobinòmetre, per a la reducció d?ingressos i visites a urgències per aquest motiu.

La pàgina web institucional sobre sexualitat a Catalunya és la Web Sexe Joves (WSJ). El seu objectiu és contribuir a que els joves gaudeixin d?una sexualitat saludable, plena i responsable, juntament amb la prevenció d?embarassos no planificats i d?infeccions de transmissió sexual.
La WSJ únicament ha estat avaluada, l?any 2012, a través d?un estudi quantitatiu. En la present investigació es pretén explorar en profunditat el punt de vista dels actors principals d?aquesta web, els joves, pel que es fa ús de la metodologia qualitativa.
L? objectiu de l?estudi és aprofundir des d?una perspectiva sòcioconstructivista, en les experiències dels joves de 14 a 25 anys respecte la WSJ. De gènere femení, masculí o trans, de diferents orientacions sexuals, d?àrees urbanes, semi urbanes i rurals de Catalunya. En termes de coneixement, ús, facilitat d?ús (accessibilitat), utilitat i pertinença de continguts, amb la finalitat de millorar-la i adequar els continguts i recursos destinats.

Resumen:
Comparación el uso de un oscilómetro automático Watch BP Office (TWIN200ABI) con el método tradicional mediante sonda Doppler (Hintleigh Healthcore Dopplex II Model nºSD2) para la determinación del índice tobillo brazo (ITB) en la población de 50 a 79 años.

Antecedentes:
Los resultados de los diferentes estudios son contradictorios, ya que no se ha utilizado el mismo modelo de oscilómetro automático ni la aplicación ha sido en el mismo tipo de población, lo que hace necesario nuevos estudios para poder determinar la utilidad o no del método automático.

Hipótesis:
La concordancia en el uso de un oscilómetro automático y la sonda Doppler en la determinación del índice tobillo-brazo (ITB) es alta para la detección de la EAP.

Objetivo:
Evaluar el grado de correlación en la medición del ITB entre un método oscilómetro automático y el método tradicional mediante sonda Doppler.

Metodología:
Estudio observacional descriptivo-transversal. Muestra mediante método no probabilístico por conveniencia a las personas que de forma espontánea acuden a las consultas del centro de salud, siendo criterio de inclusión: edad entre 50 y 79 años. La determinación será lleva simultáneamente por dos profesionales de enfermería con experiencia en la recogida del ITB mediante el método con sonda Doppler, método que será siempre el primero.

Determinaciones:
ITB mediante oscilómetro automático o sonda Doppler.

Análisis estadística:
medida de la concordancia mediante el coeficiente de correlación intraclase y el índice Kappa.

Resultados esperados:
El oscilómetro automático se puede utilizar para la determinación del ITB.

Aplicabilidad y relevancia:
Disminuiría el tiempo para la realización de la prueba y la necesidad de experiencia por parte del personal que la realiza, así como favorecería el cibaje precoz de la MAP y la instauración de medidas preventivas lo antes posible.