OBJETIVO: Conocer el perfil de riesgo de la población adulta de Cataluña con anterioridad al primer evento cardiovascular (ECV) cuando este ocurre a edad prematura (55 años en hombres o 65 en mujeres).
METODOLOGIA: Diseño de casos y controles donde se incluirán todos los adultos (35-74 años) que sufrieron su primer ECV (Casos: grupo ECV) durante el periodo 2010-2016 y un grupo de controles (grupo CONTROL) apareados por edad y sexo, todos ellos sin antecedentes de eventos cardiovasculares. Se evaluarán las características clínicas más cercanas al evento (1-3 años antes) en el grupo ECV, o más próximas (1-3 años) a la finalización del seguimiento en el grupo CONTROL.
Se estimará el perfil de riesgo cardiovascular clásico (REGICOR), que es la herramienta de cálculo establecida por el Institut Català de la Salut (ICS), mediante la información que contiene la base de datos SIDIAP (historia clínica informatizada eCAP de los Centros Atención Primaria del ICS). Se evaluarán también factores de riesgo no clásicos o emergentes. Los eventos se identificaran mediante los diagnósticos registrados en el eCAP, la base de datos CMBD hospitalaria y el registro de mortalidad. Se usará entre otras estadística descriptiva y regresión logística. Se compararán hombres y mujeres por separado.
RESULTADOS ESPERADOS: La mayoría de personas con un primer ECV prematuro no pertenecerán a categorías de riesgo alto/muy alto. Conoceremos, en este segmento poblacional prioritario, incidencia y edad del primer ECV, y prevalencia de factores de riesgo clásico y no clásicos, así como su grado de control. Esta realidad local y actual será útil (traslación e individualización) para mejorar la prevención CV en población joven catalana.
PALABRAS CLAVE: Diabetes, Enfermedad cardiovascular, Prevención, Prematura, REGICOR

Objectiu: Identificar la existència de diferències per sexe en la supervivència a llarg termini i discapacitat després d?un episodi de ICTUS isquèmic segons tipus de tractament.
Disseny: transversal, observacional, analític, no al.leatoritzat, multicentre, i prospectiu d?una cohort [Ictus Code].
Àmbit d?estudi: Catalunya.
Subjectes d?estudi: Pacients ?18 anys amb un primer episodi d?ictus isquèmic entre l?01/01/2011 al 31/12/2012, tractats amb rtpa-iv (subgrup1) o tractament endovascular (subgrup2) o cap d?ells (subgrup 3). Grups d?estudi: Tots/Estàndar Cures/Fibrinòlisis/Trombectomia.
Instrumentació: Not applicable
Determinacions: variables socio-demogràfiques, clíniques, procediments terapeutics, prescripció de fàrmacs, discapacitat residual i estat vital. Dades procedents dels registres electrònics SIDIAP database: Information System for the Enhancement of Research in Primary Care i Taula de indicadors utilitzats pel Pla Director de la Malaltia Vascular Cerebral.
Anàlisis estadística: La hipòtesi nul·la és l?absència de diferències en llarga supervivència i discapacitat residual entre els diferents grups. Final seguiment 31/12/2016. Es compara el pronòstic de dos grups de pacients, un dels quals està exposat al factor d?estudi.
Resultats esperats: la fibrinòlisis s?associa a un significatiu augment de la supervivència a llarg plaç entre les dones, però no en els homes. Disminució de discapacitat residual
Aplicabilitat: avaluació dels beneficis de la fibrinòlisis i les seves indicacions.
Rellevància: aporta evidencia per la millora del resultats de salut en pacients amb ictus isquèmic per la disminució del risc associat i la millora de la eficiència en la selecció de la població diana.
Limitacions: el registre de dades d?acord als criteris del Codi Ictus en vigència al territori català.

Objectiu: 1.Valorar el risc entre àcid úric i malaltia renal crònica (MRC). 2.Valorar el risc entre àcid úric, malaltia cardiovascular (MCV) i fetge gras no alcohòlic (FGNA). 3.Estimar la prevalença de hiperuricèmia en la població d?estudi. 4.Valorar si els criteris per tractar la hiperuricèmia són adequats per disminuir la incidència de MRC, MCV i FGNA en la població.
Disseny: Estudi poblacional, longitudinal, retrospectiu de 6 anys de seguiment.
Àmbit d?estudi: Atenció primària.
Subjectes d?estudi: Subjectes >18 anys amb determinació d?àcid úric a l?inici de l?estudi.
Instrumentació: Població sense MRC, MCV ni FGNA a l?inici i es valorarà l?aparició d?aquestes al final.
Determinacions: Sociodemogràfiques, comorbiditats, hàbits tòxics, exploració física, analítica, REGICOR/Framinghan, síndrome metabòlica.
Anàlisis estadística: Càlcul de hazard ratios per valorar el risc de MRC, MCV i FGNA mitjançant models de regressió de Cox. Estudi de la relació amb models bivariants (àcid úric com a variable explicativa), per quartils i com variable contínua. Models multivariants ajustant per factors de confusió. Càlcul de prevalença d?hiperuricèmia global, per gènere i edat. Anàlisis bilaterals i confiança del 95%.
Resultats esperats: Augment de MRC, MCV i FGNA.
Aplicabilitat i rellevància: Valors normals d?àcid úric poden associar-se a augment de MRC, MCV i FGNA. Aquest paràmetre és un factor de risc cardiovascular i renal. S?ha de valorar el punt de tall a tractar en aquestes patologies.
Limitacions: 1.Infrarregistre d?algunes variables tant a l?inici com al final de l?estudi. 2.Pèrdua d?individus: control mèdic privat, trasllat fóra de Catalunya. 3.Infrarregistre o diagnòstic erroni de MRC. 4.Infrarregistre de FGNA.

Los trastornos tiroideos son comunes entre las embarazadas, siendo la disfunción tiroidea la segunda endocrinopatía en frecuencia entre las mujeres en edad fértil . La prevalencia del hipotiroidismo entre las mujeres en edad reproductiva oscila entre un 2 y un 4%.
Actualmente está bien establecido que la disfunción tiroidea tiene efectos adversos para la madre, el feto y el recién nacido. El hipotiroidismo materno ha sido asociado con un aumento de riesgo para que se presenten: hipertensión asociada al embarazo , anemia, hemorragia postparto, prematuridad, aborto espontáneo y muerte fetal. La tasa de aborto en las gestantes hipotiroideas está incrementada incluso entre aquellas en tratamiento con levotiroxina.

Objetivos:
? Conocer la prevalencia de alteraciones tiroideas diagnosticadas previamente o durante la gestación.
? Evaluar si existe relación entre patología tiroidea y resultados perinatales en las gestaciones estudiadas.
Metodología:
Estudio transversal sobre embarazos iniciados en los años 2014-15, a partir del registro informatizado SIDIAP, analizando resultados perinatales (abortos, cesárea, prematuridad, bajo peso al nacer y Apgar) con presencia o no de patología tiroidea en las gestantes de Cataluña.
Información recogida:
1. Datos de la gestante:
a. Socio demográficos,
b. Clínicos: diagnósticos de patología tiroidea y concomitante
c. Farmacológicos. Medicación prescrita y retirada
d. Información de laboratorio (evaluar grado de control de la patología tiroidea)
e. Control y finalización embarazo
2. Datos recién nacido
Análisis estadístico: se realizará estadística descriptiva, bivariante para evaluar relación entre patología tiroidea y variables resultado, y multivariante.
Resultados esperados: conocer la prevalencia de las patologías tiroideas durante embarazo y su relación con la tasa de abortos, cesareas, prematuridad, bajo peso al nacer.
Aplicabilidad y Relevancia: Los resultados del trabajo mejorarán el conocimiento sobre la patología tiroidea y sus posibles repercusiones en la gestación.
Limitaciones: Hallazgo de registros incompletos, realizados por profesionales diversos, variabilidad en el registro de la información. Se minimiza utilizando protocolos y un único programa informático de registro. Variabilidad de los distintos laboratorios clínicos implicados en la medición de los valores de TSH durante el embarazo, cuyas técnicas y precisión pueden variar. Sin embargo, la gran amplitud de la muestra estudiada (casi el 80% de la población de Cataluña) minimiza dichas limitaciones.

Cardiovascular disease (CVD) is a group of disorders of the heart and blood vessels, such as coronary heart disease (CHD), cerebrovascular disease and peripheral artery disease. In 2012, it was the leading cause of mortality worldwide, accounting for 31% of an estimated 56 million deaths from all causes. Long-term administration of aspirin, statins, beta-blockers, and angiotensin-converting enzyme inhibitors (ACEI) or angiotensin-receptor blockers (ARB) improve survival in high risk CHD patients. Nevertheless, adherence to prescribed medication is poor for long-term drug treatment in CVD.
In this cohort study we aim to assess the risk of major cardiovascular events and all-cause mortality according to the level of adherence to antiplatelet agents, beta-blockers, ACEI or ARB, and statins, in a population of incident cases of CHD, defined as patients with a first episode of acute coronary syndrome (ACS).
The main objective of the study is to assess the relationship between adherences to the four pharmacological groups recommended for secondary prevention and the clinical outcomes of cardiovascular morbidity and mortality in patients with established CHD.
This is a population-based retrospective cohort study of patients with a first episode of ACS registered in CMBD-HA of the ICS from 2006 to 2015.
We will estimate adherence to antiplatelet agents, beta-blockers, ACEI or ARB, and statins. The primary endpoints of the study are a composite endpoint including: all-cause mortality, ACS and ischaemic stroke; and the first of these three events.
We expect to find that adherent patients would have a lower risk of the primary endpoints compared with non-adherent patients.

OBJETIVO Desarrollar y evaluar un conjunto de estrategias de implementación de una intervención compleja multiconductual dirigida a promover la salud de las personas de 45-75 años atendidas en Atención Primaria (AP).
METODOLOGÍA Ensayo híbrido controlado aleatorizado por conglomerados de evaluación de la efectividad y la implementación con dos grupos paralelos (intervención y atención habitual). Se seleccionarán centros de AP de Catalunya en los que al menos un 70% de los profesionales acepten participar. La intervención se fundamenta en el modelo transteórico del proceso del cambio y se llevará a cabo a nivel individual, grupal y comunitario. La entrevista motivacional será la herramienta clave de la intervención individual. La intervención grupal será conducida por los profesionales participantes. La comunitaria se centrará en la prescripción social. La implementación se fundamentará en marcos teóricos del campo de la investigación en implementación y se llevará a cabo en tres etapas: preimplementación, implementación y posimplementación. Se evaluarán los determinantes, el grado de desarrollo de las estrategias y los resultados de la implementación mediante metodologías cuantitativa y cualitativa.
RESULTADOS ESPERADOS Las estrategias de implementación promoverán la adopción, la aceptabilidad, la adecuación, la factibilidad, la fidelidad y la penetración de las intervenciones de promoción de la salud en la práctica clínica habitual de los profesionales de la AP. La realización del estudio contribuirá a proveer de pruebas científicas sobre cuáles son los principales determinantes de la integración de las intervenciones de promoción de la salud en el ámbito de la AP.

Les arbovirosis emergents (Zika, dengue, Chikungunya) han adquirit una rellevant importància en els darrers anys. Les favorables condicions climatològiques, la presència dels vectors transmissors i els nombrosos viatges internacionals, fan de la mar Mediterrània, i especialment Catalunya, una zona d’alt risc per a la introducció d’aquestes malalties.

Uns sistemes de vigilància centralitzats i agències de salut pública amb recursos limitats, podrien no ser suficientment operatius per donar una resposta adequada enfront una nova amenaça d’aquest tipus.

La plataforma PICAT pretén integrar tota la informació rellevant que pot determinar l’aparició de casos autòctons al nostre territori i crear una xarxa amb els principals agents involucrats (atenció primària, centres especialitzats, centres de recerca avançada, agències de salut pública i societat civil). Mitjançant el desenvolupament d’un sistema innovador de gestió de dades i de software avançat, es generaran eines d’anàlisi i visualització de dades geolocalitzades (incloent simulacions) en mode interactiu que ajudaran a predir el risc potencial d’epidèmies i dinàmica de les infeccions, ajudant a optimitzar les intervencions de control epidemiològic.

A més, incorporem a la ciutadania com a font activa d’informació i agents per al control de determinants epidemiològics, contribuint a un canvi de model en la presa de decisions.

Finalment, mitjançant la millora de la capacitat diagnòstica dels laboratoris de referència i accions formatives tant dels professionals de la salut com de la societat, s’enforteix la capacitat de resposta enfront a malalties emergents.

L’estudi REGICOR (Registre Gironí del COR; www.regicor.org) ha fet contribucions molt rellevants en Recerca de Salut cardiovascular (CV) en els darrers 35 anys. Una de les seves fites hae stat el reclutament d’una cohort poblacional de 11.158 persones de 25 a 79 anys a les comarques de Girona. L’objectiu general d’aques projecte és re-examinar i identificat esdeveniments clínics dels 11.158 participants de la cohort REGICOR per respondre als següents objectius específics:
i) establir la incidència d’esdeveniments CV, factors de risc CV i identificar els factors associats a la seva aparició:
ii) re-calibrar/derivar i validar noves funcions de risc CV que s’adaptin a l’evolució de les característiques de la nostra població
iii) avaluar la capacitat predictiva de nous biomarcadors de risc CV (bioquímics, epigenètics, d’imatge);
iv) determinar les tendències en al prevalença de factors de risc CV, i analitzar l’efecte de l’edat, el període i la cohort sobre els canvis observats;
v) determinar l’associació dels canvis en els nivells de factors de risc i altres biomarcadors en una cohort poblacional amb mesures repetides en el desenvolupament de malaltia CV i identificar factors causals i mediadors;
vi) constituir un biobanc amb espècimens d’una mostra representativa de població general. Per respondre a aquests objectius hem format un equip interdisciplinari amb epidemiòlegs, metges d’atenció primària i investigadors bàsics amb experiència en malalties CV. Aquest estudi proporcionarà dades molt rellevants per a progressar en el coneixement dels mecanismes implicats en les malalties CV i en la seva prevenció.

Objectiu: Avaluar l’efectivitat de 3 programes de sensibilització i alfabetització en salut mental per a joves escolaritzats en l’augment de coneixements de salut mental, cerca d’ajuda, ús de serveis sanitaris i reducció de l’estigma amb la finalitat de prevenir els trastorns mentals i disminuir els seus símptomes. Secundàriament, avaluar el cost- efectivitat dels 3 programes,l?impacta sobre la qualitat de vida i la seva efectivitat segons la situació socio-econòmica.
Metodologia:
Disseny:Assaig multicèntric aleatoritzat basat a l’escola de 12 mesos de seguiment. Subjectes:408 estudiants d’entre 14 i 17 anys que cursen 3e d’E.S.O. en 8 centres educatius aleatoritzats dels districtes de Sant Martí i Ciutat Vella de Barcelona.
Intervenció: 3 grups d?intervenció de menor a major intensitat: 1) Programa de sensibilització en salut mental (PSSM)(1h); 2) Programa d’Alfabetització en Salut Mental (PASM) (6h); 3) PASM més Reducció estigma (RE) (7h). Grup control: Llista d’espera.
Mesures principals de resultat: 1)Coneixements en salut mental (CSM) i 2)Estigma (RIBS i CAMI).
Mesures secundàries resultat: 1)Símptomes Mentals i Salut Mental Positiva ( SDQ);2) Ús de Serveis i de tractament; 4)Intenció de canvi d’un problema de salut mental ( DiClemente); 5) Qualitat de vida (EQ-5D); 6)Assetjament escolar/Internet; 7) Satisfacció.
Variables potencialment confusores: 1)Socio-demogràfiques; b) Familiars; c) Acadèmiques/Escolars i d) Formació previa en salut mental.
Resultats esperats:Un augment dels coneixements dels símptomes mentals i de l’ús de serveis sanitaris, i una reducció de l’estigma el que permetrà augmentar el benestar emocional i disminuir els trastorns mentals.

Objectiu General:Dissenyar una plataforma amb component d?aplicació Web adaptada a mòbils (Web app) i avaluar-ne el seu rol per afavorir la notificació a parelles sexuals en joves de 16 a 24 anys. Específics: A)Descriure les característiques socio-demogràfiques dels casos índex i parelles sexuals. B) Descriure les coinfeccions que apareguin. C) Descriure l?acceptabilitat, barreres y preferències per a notificar sobre una ITS utilitzant les TIC. D)Avaluar la utilitat d?aplicar la teoria del joc en el disseny del Web app, per afavorir la notificació a parelles sexuals. E) Avaluar el rendiment de les TIC en la notificació a parelles sexuals. F)Avaluar l?impacte de les TIC en la reducció de la transmissió primària de les ITS. Disseny: Es un estudi experimental que assigna la intervenció mitjançant mostreig estratificat d?assignació proporcional per centres i dins de cada centre s?aleatoritza l?assignació al grup control o intervenció. Àmbit i subjectes: L?estudi es realitza en l?àmbit de l?atenció primària, als 7 centres d?atenció a la salut sexual i reproductiva de la Direcció d?Atenció Primària Metropolitana Nord. La població d?estudi són: 1- tots els joves de 16 a 24 anys diagnosticats de les tres ITS (sífilis, gonococ i clamídia) de declaració obligatòria i curables. 2- les seves parelles sexuals independentment del seu estat d?infecció. Intervenció: Disseny d?un Web app per a notificació a parelles, avaluació de l?acceptació, rendiment per a notificar i impacte en la reducció de la transmissió primària d?ITS. Resultats esperats: Major nombre de notificacions a parelles, i consultes al centre assistencial en el grup intervenció comparat amb el control.