La prevalença del mal d?esquena no és menyspreable en infants. Determinats factors s?han associat a patir mal d?esquena i sobre aquests factors de rics associats es podria incidir, amb l’aplicació d’un programa d’educació sanitària.

Una intervenció educativa sobre els factors de risc associats amb el dolor d?esquena en infants pot disminuir la incidència de mal d?esquena.

Els objectius 2016 de l?estudi seran:
– Continuar el programa d?educació sanitària en escolars: recollida de dades del grup de 5è.
– Continuar el programa d?educació sanitària en escolars: recollida de dades del grup de 6è.
– Analitzar els resultats preliminars dels grups que han finalitzat l?estudi: grup 6è.
– Proporcionar la informació de l?estudi al grup de 6è, que no ha rebut la intervenció ( grup control)

Introducció: la síndrome de Dhat (SD) és una síndrome transcultural originària de l’Indostan caracteritzada per episodis de pèrdues seminals subjectives associades a símptomes somàtics i transtorns sexuals. No presenta etiologia orgànica aparent. L’origen de la síndrome està relacionada amb les tradicions religioses de l’hinduisme i la Medicina ayurvèdica. El seu desconeixement per part de la Medicina occidental pot originar visites repetitives, derivacions innecessàries i excés de proves. L’Equip d’Atenció Primària (EAP) Raval Sud ha detectat una sèrie de casos de la SD. Ara plantegem realitzar un estudi descriptiu per millorar la seva detecció i abordatge. A Barcelona ciutat, un 33% de la població immigrada és d’origen indostaní, percentatge que es duplica a l’EAP Raval Sud amb un 59,9% de la població assignada d’aquest origen. Els pacients homes atesos a l’EAP Raval Sud representen un 17% del total de la població atesa i sovint aquests pacients refereixen símptomes i somatitzacions de l’esfera genitourinaria compatibles amb la síndrome de Dhat.

Objectius:
– Objectiu principal: detectar, diagnosticar i caracteritzar la SD de la població indostaní atesa a l’EAP Raval Sud.
– Objectius secundaris:
Descriure els símptomes orgànics i somàtics mes freqüents desencadenats per suposades pèrdues seminals.
Descriure la simptomatologia de l’esfera genitourinària.
Conèixer el perfil dels pacients: característiques sòcio-demogràfiques, econòmiques, culturals, pràctica religiosa i hàbits sexuals.
Definir criteris clínics per descartar causa orgànica.

Població i mètodes:
Disseny: Estudi observacional descriptiu longitudinal.
Àmbit d’estudi: EAP Raval Sud.
Mètode: Cerca activa de casos.
Població d’estudi: Criteris d’inclusió: homes originaris de l’Indostan atesos per qualsevol motiu de consulta amb ajuda d’anamnesi dirigida, qüestionari heteroadministrat, exploració física i proves complementàries per descartar organicitat.
Variables d’estudi: característiques demogràfiques, socials, econòmiques, culturals, pràctica religiosa, hàbits sexuals i simptomatologia de sospita de la síndrome de Dhat.
Resultats esperats i impacte potencial esperat: mitjançant la cerca activa, podrem identificar pacients amb la SD, diagnosticar-los i conèixer les seves característiques per millorar el seu abordatge a l’Atenció Primària i evitar visites repetitives, un possible excés de derivacions i proves complementàries.

Objectiu: Avaluar l’efectivitat d’una intervenció multifactorial basada en un programa d’activitat física i dieta, tallers de memòria i revisió de medicació per a modificar paràmetres de fragilitat, força muscular i rendiment físic i cognitiu, en persones igual o majors de 65 anys amb cribratge de fragilitat positiu. Secundàriament, avaluar els canvis en caigudes, hospitalitzacions, risc nutricional, discapacitat e institucionalització o confinament.

Mètodes: Assaig clínic aleatori amb grup control, d’un any i mig de seguiment, realitzat en vuit Equips d’Atenció Primària de Barcelona. S?estudien pacients majors de 65 anys amb cribratge positiu de fragilitat, get-up-and-go entre 10 a 30 segons i test de Lobo major o igual a 18. S´han seleccionat 165 pacients en cada grup (diferència a detectar en el rendiment físic (Short physical performance battery (SPPB): 0,5 unitats; DE comuna: 1,42; 20% pèrdues).

Intervencions: La intervenció ha consistit en una triple actuació consecutiva sobre diferents dimensions de fragilitat, aplicada a cada subjecte del grup d’intervenció, en grups de 15 participants: teràpia rehabilitadora + 1 batut hiperproteic durant i 1 mes post teràpia rehabilitadora, taller de memòria i revisió de polimedicació. Les avaluacions han estat emmascarades i s´han dut a terme als 0 i 3 mesos i resten pendents les dels 18 mesos. Anàlisi de variància de mesures repetides per ajustar les diferències atribuïbles a l’efecte de la intervenció de possibles confusors: comorbiditat, limitacions sensorials, risc social, intervencions mèdiques o socials paral·leles, entre d’altres.

OBJECTIU GENERAL: Avaluar l’efectivitat d’un programa de seguiment de pacients amb MPOC a l’alta hospitalària per part de gestió de casos i l’equip d’atenció primària

MÈTODE:

Estudi quasiexperimental, pre-post. S’inclouen per mostreig consecutiu, tots els pacients ingressats a l’hospital de referència (Hospital del Mar) per exacerbació de MPOC durant els anys 2012 a 2014 al CAP Besòs.
Un infermer/a gestor de casos revisa setmanalment els ingressos i altes de l’hospital de referència (revisió de llistats de cens hospitalari), participant en la reunió setmanal de planificació d’altes de la unitat de i Pneumologia, i efectuant una visita precoç domiciliària en tots els casos en els 10dies posteriors a l’alta, que comporta una valoració integral del pacient i de l’entorn cuidador, valoració del grau de coneixement de la malaltia, coneixement dels signes d’alarma i habilitats per al maneig de símptomes, autocores i del tractament per part del pacient i/o cuidador. A partir d’aquesta visita es planifica un seguiment estructurat per part del seu equip de referència, que suposa un mínim de 8 contactes a l’any, alternant visites presencials al centre de salut o domicili i seguiment telefònic.
S’avalua l’impacte de la intervenció als 6 mesos i als 12 mesos en termes de
– Reingressos i visites a urgències (revisió capitatiu IMAS i Història Clínica Compartida)
– Mortalitat (revisió de la Història Clínica)
– Qualitat de vida percebuda Euroqol 5D. Es calcularà perfil de salut i index Euroqol seguint indicacions dels autors
– Qualitat de vida específica en MPOC: COPD Assessment Test (CAT) i CCQ (Clinical COPD Questionnaire)
– Adherència terapèutica: Escala Likert

Els resultats esperats són que la intervenció produeixi un millora de resultats en termes d’ingressos hospitalaris, visites a urgències, qualitat de vida, adherència terapèutica i autocura de la malaltia

Els instruments emprats per a l’avaluació permetran objectivar resultats en dimensions específiques per al maneig de la MPOC, dels quals actualment no disposem al full de monitoratge ecap (qualitat de vida específica en MPOC, autocura en MPOC, valor pronòstic MPOC alternatiu amb BODEX)

A la vegada, l’ús d’aquests test per a l’estudi, però enmarcats dintre de la pràctica assistencial, permetran comprovar la facilitat de cumplimentació i pertinència, i adaptar-se a les noves recomanacions de valoracions específiques recomanades a les principals guies de pràctica clínica sobre MPOC consultades (GOLD, GesEPOC)

Els resultats permetran obtenir informació de qualitat en termes d’impacte en símptomes de MPOC i afectació en la qualitat de vida dels pacients MPOC atesos per exacerbació greu (Hospitalització) en els pacients del nostre territori, i aqeust coneixement ens serà d’utilitat per a la presa de decisions futures si cal redisenyar o innnovar sobre altres intervencions o aliances amb altres dispositius (per exemple, el servei de rehabilitació del territori)

Al nostre país tenim una prevalença de lactància materna als 6 mesos del 28%, pel que estem molt lluny d?aconseguir la recomanació de la OMS de lactància materna exclusiva fins els 6 mesos i complementària fins els 2 anys.
Les causes d?abandonament són culturals, socials, laborals i, una part important, per causes mèdiques en la lactància, sobretot les mastitis i, amb més freqüència, en la forma de mastitis subagudes.
L?objectiu d?aquest estudi experimental, assaig clínic controlat i aleatoritzat a doble cec, és avaluar l?efectivitat de la teràpia neural com a tractament complementari al tractament actual de primera elecció per la mastitis subaguda, els probiòtics, ja que aquests presenten alguns inconvenients:

La millora clínica no apareix fins els 15-20 dies de tractament

La seva efectivitat és del 65-70% dels casos

La pauta recomanada pot variar segons el professional i la clínica que expressa la dona

L?acceptació i adhesió al tractament no és bona degut al cost econòmic

La metodologia plantejada consisteix en establir 3 grups d?estudi per valorar l?efectivitat de la teràpia neural junt amb el tractament recomanat de probiòtics en la disminució del dolor i altra simptomatologia abans dels 15 dies.
S?han establert els criteris d?inclusió i exclusió.
Es recolliran les dades de variables sociodemogràfiques i clíniques, amb la mesura del dolor en l?escala EVA.
S?ha establert el circuit de tot el procés, amb el tractament a seguir per cada grup i els controls que es realitzaran des del dia 1 d?entrada a l?estudi, fins el dia 30 de sortida de l?estudi. A més es realitzarà un darrer control telefònic als 3 mesos per valorar el període post tractament.

Els resultats esperats, després de l?experiència en la consulta d?atenció al postpart on s?ofereix la teràpia neural pel tractament del dolor i veient la prevalença de mastitis subagudes en els grups de suport a l?alletament, són obtenir una millora en la clínica de les dones abans dels 15 dies.
La conseqüència d?aquest resultats pot influir en:

La disminució del dolor i altra simptomatologia en la lactància materna de manera ràpida i efectiva

Millorar la valoració, diagnòstic i tractament de la mastitis subaguda que pot passar desapercebuda, sobretot quan el símptoma més important no és el dolor.

Manteniment de la lactància materna més enllà dels 6 mesos, millorant la prevalença de la lactància en aquestes dones

Objectius: Principal: Descriure la ingesta proteica dietètica en la gent de 65 o més anys que viu en la comunitat. Secundaris: Analitzar l’associació entre baixa ingesta proteica i nivell d’activitat física, sarcopènia, fragilitat, caigudes i estat funcional de forma transversal i longitudinal.

Mètodes: Estudi transversal descriptiu i analític i formació d’una cohort de seguiment longitudinal de 18 mesos, en un centre d’atenció primària (CAPs) urbà de la ciutat de Barcelona. La població d’estudi seran les persones de 65 o més anys assignades al centre, i s’exclouran pacients institucionalitzats, amb malalties terminals, dificultats de deglució, persones amb deteriorament cognitiu moderat-greu dels quals no es pugui obtenir informació subrogada de familiars o cuidadors, pacients amb malaltia renal greu i pacients amb cirrosi hepàtica. La grandària de la mostra serà de 406 subjectes, i el mostreig serà aleatori. La variables principal d’estudi serà la proporció de subjectes amb una ingesta dietètica de proteïnes menor de 0,8mg/Kg/d, mesurada amb un qüestionari de freqüència de consum alimentari (QFA) validat a Reus. Es mesuraran també variables socio-demogràfiques i les variables dependents: activitat física; sarcopènia, definida com a massa muscular baixa + disminució de força muscular i/o disminució de rendiment físic; fragilitat, mesurada mitjançant l’escala FRAIL; caigudes en l’últim any; i estat funcional mesurat mitjançant l’escala de Barthel. La recollida de dades serà a partir d’una entrevista personal i amb les dades registrades a la història clínica informatitzada. Es farà una anàlisi descriptiva de les dades i una anàlisi inferencial per analitzar l’associació entre baixa ingesta proteica i les variables dependents.

Resultats esperats: no hi ha dades al nostre medi que determinin la proporció de persones de 65 o més anys amb una ingesta proteica insuficient. Hi ha estimacions (no a Espanya) de què podria ser entre 22-42%.

Impacte potencial esperat: La població catalana és una població envellida, i conseqüentment la proporció de gent gran fràgil augmenta. Pretenem descriure la ingesta proteica dels ancians (aspecte potencialment relacionat amb la morbi-mortalitat) i formar una cohort de seguiment per avaluar l’associació amb diferents aspectes de la fragilitat. Ampliar els coneixements en aquest aspecte por ajudar a augmentar els recursos -sanitaris i no sanitaris- i intentar millorar el consum alimentari en les persones de 65 o més anys, especialment en les més vulnerables.

Limitacions: En ser un estudi observacional transversal, no es poden establir relacions causals entre baixa ingesta proteica i les variables dependents. Ens plantegem fer un estudi longitudinal a 18 mesos per investigar els objectius secundaris.

Objetivo: Comparar las diferentes técnicas al manipular la silla de evacuación domiciliaria por el personal sanitario e identificar aquella que es más favorable ergonómicamente, analizando el registro de la musculatura implicada mediante la técnica de electromiografía de superficie.
Métodos: El ensayo se ha centrado en el descenso por escalera y se ha distribuido en las cuatro disposiciones posibles para la misma operación de transporte, donde las variables del estudio han sido: las características antropométricas de los trabajadores (percentil 5 y percentil 95, correspondientes a los extremos de la curva normal de distribución de talla-peso), la ubicación de los mismos durante la técnica de traslado de la silla (parte superior e inferior), y la posición del individuo que se sitúa en la parte inferior (ciclo de bajada deambulando frontalmente o de espaldas).
Resultados: Para ambos trabajadores participantes en el estudio, se identifica como posición más favorable de trabajo la ubicación en la parte inferior de la escalera descendiendo de frente, al ser la que supone menor actividad muscular. En general, se observa que la demanda física para los distintos músculos analizados es mayor para el trabajador correspondiente al percentil 5 (menor talla-peso), a excepción de la musculatura paravertebral que para determinadas posiciones de manipulación
es significativamente mayor para el percentil 95.
Conclusiones: La posición que supone menor actividad muscular en la técnica de transporte de la silla de evacuación domiciliaria por escalera es la ubicación en la parte inferior, descendiendo de frente.

Hipòtesi:
La cobertura de vacunació enfront tos ferina en gestants a Catalunya en el primer any d’implantació del programa d’immunització serà inferior al 50%.

Objectius:
? General
Estimar la cobertura de vacunació enfront tos ferina de les embarassades en el tercer trimestre de gestació en el primer any d’implantació del programa d’immunització de gestants en l’àrea sanitària de Maresme Nord.
? Específics
Estimar els percentatges de cobertura de vacunació enfront tos ferina de les embarassades en el tercer trimestre de gestació segons l’edat de la mare, setmana de gestació i setmana en el període d’estudi.

Objectius: Determinar la prevalença del diagnòstic d’insomni als centres de l’ICS de Catalunya. Comparar la comorbiditat clínica, social i el consum de fàrmacs entre aquells pacients amb el diagnòstic d’insomni i aquells pacients que no el tenen. Estudiar l’associació entre classe social ocupacional i índex de privació MEDEA en població diagnosticada i població no diagnosticada.

Disseny i àmbit d’estudi: Estudi descriptiu amb informació de la base de dades SIDIAP a 1 de gener de 2016. Subjectes d?estudi: Homes i dones de més de 18 anys.

Instrumentació i determinacions: Diagnòstic d’insomni a partir de la codificació CIM-10. Gènere, edat, classe social ocupacional, l’índex de privació social MEDEA. Comorbiditats: hipertensió, diabetis, cefalea, migranya, cardiopatia isquèmica. Problemes psicològics i psiquiàtrics: ansietat i depressió. Consum de determinats fàrmacs.

Anàlisis estadística: Anàlisi descriptiva exhaustiva i presentació de la distribució en funció de les característiques poblacionals i càlcul de proves t-Student. Valoració de l’efecte de la classe social ocupacional i MEDEA sobre la població diagnosticada i no mitjançant regressió binomial.

Limitacions: Impossibilitat d’establir causalitat donat el disseny descriptiu, desconeixement de la patologia del son per part dels metges de família que pot portar a inexactituds, manca d’exhaustivitat en la codificació de diagnòstics, escassetat de baixes laborals amb el registre de l’ocupació.

Un diagnòstic primerenc de la malaltia renal crònica (MRC) és bàsic per evitar-ne la progressió a estadis més avançats, en què la morbimortalitat és major. Els malalts hipertensos, diabètics i amb antecedents de malaltia cardiovascular constitueixen els grups principals de risc per a desenvolupar la malaltia. Tot i aquesta evidència, el control que es fa de la MRC des de l?AP és millorable. Es realitzarà un estudi descriptiu per conèixer la qualitat del cribratge, el diagnòstic i el control de la MRC als centres d?AP de l?ICS de Catalunya. La població d?estudi seran els pacients d?entre 18 i 80 anys amb HTA, DM i antecedents de MCV. S?analitzarà el cribratge i diagnòstic al llarg del 2014, i el control durant el 2015. Es farà un descripció de les variables als diferents grups de pacients i les possibles diferències entre grups s?analitzaran amb el test de la Chi2 per a variables categòriques i el t-test per a les contínues. La limitació que podria representar la recollida de dades estrictament informatitzada, s?ha pal·liat fent un selecció escrupolosa i detallada de les variables incloses a l?estudi. Dels resultats de l?estudi es podrà conèixer quin és l?estat del maneig de la MRC a les consultes d?AP, i si els resultats són pertinents, en el futur es preveu dissenyar un assaig clínic per a realitzar una intervenció als professionals de primària amb l?objectiu de millorar el cribratge, diagnòstic i control de la malaltia.