El present treball pretén incrementar i millorar l’estat de salut comunitari en relació a les malalties cerebrovasculars segons les prioritats objectivades en els estudis observacionals: quantificar la seva incidència; quantificar l’impacte de la fibril·lació auricular en la incidència i la recurrència del ictus; avaluar de forma prospectiva la qualitat del procés assistencial del Codi Ictus (especialment els resultats del tractament fibrinolític) i la interacció entre els diferents nivells assistencials; quantificar l’evolució dels NACOs i la qualitat de substitució; avaluar la mortalitat i discapacitat associades a tipus de ictus i tractaments anticoagulants i el seu impacte en els programes d’atenció domiciliària i en
els recursos sociosanitaris, amb una avaluació econòmica dels costos associats associats al primer episodi de ictus i les seves seqüeles. El nostre projecte de recerca es desenvoluparà en un territori on l’índex d’envelliment és superior al de la resta de Catalunya i on la població de més de 80 anys ha presentat un major i més ràpid creixement absolut, fins un 66%, entre aquells en què ocorren més del 30% dels ictus.
Es tracta d’un estudi longitudinal de base poblacional de casos incidents d’un primer episodi d’ictus en la població de referència del CatSalut al territori de les Terres de l’Ebre, entre 15-90 anys, segons els criteris d’incidència “”ideal”” mitjançant metodologia directa de seguiment. Les variables principals avaluades: identificació i dades del pacient, registre de factors de risc relacionats amb els risc de sofrir un ictus tant abans com després de l’ ictus; valors a les escales de Framingham, Regicor, Framingham-ictus, variables clíniques relacionades amb l ‘ictus, data del mateix, escala NIHSS, activació o no del codi ictus, exploracions radiodiagnòstiques, fibrinòlisi o no; característiques del procés assistencial hospitalari; fàrmacs de prescripció activa,; incidència de nous processos patològics després de l’episodi i valor en l’escala Essen modificada; valor escala Barthel tant abans i a l’any de l’episodi; situació funcional del pacient als 3 i 12 mesos de l’episodi; estat vital al final de seguiment. En el cas de presentar una FA, s’inclouran les variables CHA2DS2-VASc per al càlcul de risc trombòtic, HAS-BLED per al càlcul del risc d’hemorràgia, TTR com el temps en rang terapèutic amb el TAO, SAMe-TT2R2 com a mesura de qualitat del TAO i els propis de la Ruta -FA del Pla Director de la malaltia vascular cerebral.
L’evidència científica ens suggereix que davant la important incidència d’ictus al nostre territori, hem de definir una pràctica clínica més estandarditzada i efectiva tant individual com socialment.

Introducción A pesar que existe una amplia evidencia en el diagnóstico, pronóstico y tratamiento de la Insuficiencia cardiaca crónica (IC), existen pocos estudios sobre estos pacientes en los últimos estadios de la enfermedad.
Objetivo General : Conocer las variables que predicen con mayor probabilidad la muerte a muy corto plazo (menos de tres meses) y menor de un año, en los pacientes en estadios avanzados de IC ( NYHA III/IV) Diseño: Se plantea un estudio de cohortes retrospectivas en el que se utilizará la información procedente de la historia clínica informatizada de atención primaria con datos anonimizados (SIDIAP), de la base de datos del Conjunto Minimo Básico de Datos de ingresos hospitalarios de Catalunya (CMBD) y del registro de mortalidad. Se realizará análisis multivariante por regresión logística a partir del que se generará un modelo predictivo para conocer la probabilidad de muerte. Resultados esperados: Conocer las variables que predicen con mayor probabilidad la mortalidad a corto plazo ( 3 meses y un año) de los pacientes en estadios avanzados de Insuficiencia cardiaca, permitiría ofrecerles a ellos y a sus familiares una atención holística adecuada, optimizando los tratamientos y centrándose en las medidas paliativas que supongan un mayor confort.

Objectius: Examinar la utilització de serveis i recursos sanitaris en pacients deprimits segons la presència de problemes de salut concomitants que cursen amb dolor musculoesquelètic crònic. Addicionalment examinarem el paper dels trastorns d?ansietat en aquestes variables.
Disseny: Estudi de cohorts retrospectives.
Àmbit: Catalunya, base de dades SIDIAP.
Subjectes: Individus de 18-65 anys amb diagnòstic de depressió major. Classificació segons la presencia de dolor músculo-esquelètic crònic.
Classificació dels pacients (variables independents): Presència d?un (o més) diagnòstic lligat al dolor musculoesquelètic crònic. Addicionalment es considerarà la presència d?un diagnòstic de trastorn d?ansietat.
Variables dependents: Tractament amb antidepressius, tractament farmacològic concomitant, utilització de serveis sanitaris: visites d?atenció primària, visites d?hospital i ingressos, visites de psicologia/psiquiatria, proves diagnòstiques.
Altres variables modificadores de l?efecte: Sociodemogràfiques, Clinical Risk Groups.
Rellevància i utilitat dels resultats esperats: Conèixer com la presència de dolor musculoesquelètic concomitant a la depressió influeix quantitativament i qualitativa en la utilització i en el consum de recursos sanitaris es rellevant ateses les íntimes relacions tant a nivell etiopatogènic com terapèutic d?ambdues condicions, i les evidències creixents dels beneficis d?un maneig terapèutic integrat. Obtenir dades de la situació en propi sistema sanitari és útil per a la planificació assistencial i formativa del professionals.
Limitacions: El diagnòstic de depressió pot estar infraregistrat i, a més, pot tenir limitacions en la seva validesa. Els diagnòstics escollits per identificar els pacients amb dolor musculoesquelètic crònic poden no capturar adequadament els pacients amb dolor rellevant, atesa la heterogeneïtat en la presentació i en la evolució de les patologies que etiqueten.

Objetivo: Nos proponemos estudiar la relación, que se ha mostrado controvertida en estudios previos, entre los diagnósticos de depresión y ansiedad durante el embarazo y el riesgo de parto pretérmino, bajo peso al nacer del bebé, y práctica de lactancia artificial. Se dispone de la base de datos SIDIAP basada en la historia clínica informatizada de Atención Primaria (e-CAP) del ICS en Catalunya. Método: estudio de caso-control de todas las mujeres embarazadas durante los años 2012-2014 que han cumplido el programa de seguimiento del embarazo y puerperio por parte de los servicios de ASSIR del ICS con resultado de hijo vivo. Se recogerán los diagnósticos de Ansiedad y Depresión antes y durante el embarazo, como factor de exposición; y los meses de gestación, peso al nacer y tipo de lactancia como resultados, además de posibles factores de confusión. Se realizará análisis estadístico descriptivo, bivariante y multivariante. Resultados esperados: Si se demuestra la asociación de ansiedad y depresión durante el embarazo con prematuridad, bajo peso al nacer, o disminución de lactancia materna estaría justificado introducir sistemáticamente un instrumento de cribado de ansiedad y depresión durante el embarazo.

L’Esclerosi Múltiple (EM) és una malaltia crònica, potencialment discapacitant del sistema nerviós central, s’estima que afecta més de 6.500 persones a Catalunya. Els pacients amb EM poden estar afectats per altres malalties concomitants, però hi ha poca informació sobre quines són més freqüents i quin és el seu impacte sobre els pacients i el sistema sanitari. L’objectiu d’aquest estudi és descriure el patró i la freqüència de comorbiditat i la utilització dels recursos d’Atenció Primària en pacients amb EM i comparar amb la població general. L’estudi dissenyat es observacional tipus transversal. La població d’estudi son els pacients amb diagnòstic d’EM registrats e-cap i, per a cada cas, es seleccionaran aleatòriament 5 controls aparellats per sexe, edat i nivell socioeconòmic entre la població lliure de l’EM de la base de dades SIDIAP. Per cada pacient s’extrauran les diferents variables seleccionades sobre diagnòstics de comorbilitat, freqüentació i utilització de recursos. Les dades es processaran amb el programa SPSS17 per el seu anàlisi. Els resultats aportaran una informació crucial per la planificació de estratègies preventives a nivell de la Atenció Primària de malalties que poden influir negativament en la evolució de l’EM i en la qualitat de vida del pacient.

OBJETIVOS: Distintos ensayos clinicos han demostrado que los medicamentos anti-osteoporosis tienen una efectividad del 50% en reduccion de fracturas. Sin embargo, existe poca información sobre la efectividad y seguridad de dichos fármacos en práctica clínica real en Atención Primaria de Salud (APS).
Objetivos:
Principal: estimar la incidencia de fractura y de efectos secundarios en los usuarios de cada una de estas medicaciones en la práctica clínica diaria.
Secundario: analizar la incidencia de los mismos eventos en subgrupos de población infra-representados en ensayos clínicos: 1.hombres, 2.ancianos, 3.usuarios de corticoides orales, 4.obesos, 5.pacientes con demencia, 6.diabetes tipo 2, y 7.insuficiencia renal.

Los pacientes diabéticos tipo 2 (DM2) presentan mayor riesgo de fracturas. Existen pocos datos sobre la eficacia de los fármacos anti-osteoporosis (FOP) en estos pacientes y el efecto de los nuevos fármacos antidiabéticos sobre el riesgo de fracturas. Nuestro objetivo es analizar la efectividad de FOP en DM2 y estudiar el efecto sobre el riesgo de fracturas de los antidiabéticos.

Estudio de cohortes retrospectivas de base poblacional. De la base de datos SIDIAP se seleccionan a todos los pacientes con diagnóstico de DM2 previo a 31/12/2013. En subestudio 1 se seleccionarán todos los DM2 con FOP y se aparearán hasta 5 pacientes DM2 sin FOP con similares características basales. En subestudio 2 se identificarán los pacientes DM2 usuarios de fármacos antidiabéticos y se aparearán hasta 5 DM2 no usuarios de fármacos del mismo grupo con similares características clínicas basales.

La variable resultado será el tiempo desde el inicio del fármaco hasta la aparición de la primera fractura mayor (Center & Eisman). Como variables predictoras se considerarán los diferentes FOP y los antidiabéticos no insulínicos. Se considerarán confusores: edad, sexo, índice masa corporal, consumo de tabaco y alcohol, fracturas previas, complicaciones de la DM2, cataratas y fármacos que aumentan riesgo de caídas o de fractura.
Análisis estadístico: El apareamiento por características basales se realizará mediante propensity scores. El riesgo de fractura después de la fecha índice se calculará para cada una de las cohortes expuestas, y se comparará a los controles apareados por propensity score correspondientes mediante regresión de Cox.

Background: Heart failure (HF) is in many cases the final way for coronary heart diseases. In older than 65 years is the most important cause of hospitalization. Many studies have analyzed the causes of decompensation and the possible causes of hospital re-admission but most evidences come from the hospital setting. Many of these patients are usually attended in primary care setting and are not referred to the hospital. The determinants which condition whether stable HF patients will be hospitalized as a consequence of a decompensation remain still unclear. Objective: To develop and validate a predictive model based on clinical variables easy to measure at primary care to predict short-term hospitalization or mortality in a cohort of patients attended in primary care setting as a consequence of a HF decompensation. Methods: We will select variables which previously have been found involved in the risk of hospitalization or mortality as a consequence of HF as well as other ones which could be relevant and have not been studied yet. Variables selected should be easily determined in primary care setting. A cohort of patients with established HF attended in primary care setting as a consequence of an episode of HF decompensation will be follow up. The predictive model obtained in the derivation cohort from Spain will be validated in an external (several European countries) validation cohort. Relevance: Our study will help GP to identify HF patients at higher risk of hospitalization or death and manage them according to an accurate prognostic rule (escala pronostica) made in primary care setting.

El sistema de notificacions d’incidents es considera un element estratègic per la promoció de la cultura de seguretat entre els professionals sanitaris i no sanitaris. Al tenir una finalitat no punitiva i orientat a la prevenció d?errors i a l?aprenentatge, facilita poder evitar-los i oferir una atenció més segura als pacients.

Antecedentes: Las infecciones neumocócicas representan una importante causa de morbimortalidad, especialmente en personas mayores y/o con condiciones de riesgo. Actualmente, dos tipos de vacunas antineumocócicas, conjugada 13-valente (VNC13) y polisacárida 23-valente (VNP23), están disponibles para uso en adultos.

Objetivo: Investigar y comparar la efectividad clínica de ambas vacunas antineumocócicas VNC13 y VNP23 para prevenir enfermedad neumocócica invasiva y neumonía en personas ? 50 años con distintos niveles de riesgo.

Metodología: Estudio de cohortes de base poblacional, en el ámbito de la Comunidad Autónoma de Cataluña, con un seguimiento prospectivo de 30 meses. La cohorte de estudio incluirá todos los individuos ?50 años activos en la base de datos del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria de Cataluña “”SIDIAP””, lo cual representa aproximadamente 2 millones de personas (n=1.999.745 a 01/01/2014). Los miembros de la cohorte serán clasificados según estratos de riesgo (inmunocomprometidos, inmunocompetentes con algún factor de riesgo e inmunocompetentes sin ningún factor de riesgo) y recepción o no de las VNC13/VNP23 antes del inicio del estudio. El estado vacunal será considerado como una condición variable en el tiempo (sujetos vacunados después del inicio del seguimiento) y la medida del efecto será la aparición de enfermedad neumocócica invasiva (meningitis, pericarditis, peritonitis, artritis, sepsis y/o bacteriemia neumocócica), neumonía neumocócica y/o neumonía por cualquier etiología. La efectividad vacunal se estimará mediante regresión de Cox, con cálculo de Hazard Ratios ajustados por edad, sexo, comorbilidad y estrato de riesgo.