banner-risc-cardiovascular

Projects

Avaluació d’una intervenció del dolor d’esquena des de l’Atenció Primària: programa d’educació sanitària en l’àmbit escolar

  • PI: Maria Isabel Garcia Gil
  • Duration: 2013-2015
  • Funders: ICS - Institut Català de la Salut

El mal d’esquena és la patologia més freqüent en països industrialitzats. De fet, el 90% de les persones pateix dolor lumbar en algun moment de la seva vida.
El dolor d’esquena en nens i adolescents varia entre el 7 i el 63% (Erhmann-Feldman et al 2001)
Si bé el mal d’esquena inespecífic és molt infreqüent en els menors de 7 anys, quan apareix s’ha de descartar causes potencialment greus. Fins els 9 anys, la prevalença del mal d’esquena és molt baixa, però a mesura que els nens van creixent, el percentatge augmenta i cap als 15 anys la prevalença és similar a la dels adults.
En els darrers anys, en l’àmbit escolar no existeix pràcticament intervencions per a la prevenció del mal d’esquena.

Els objectius de l’estudi són:
– Avaluar si un programa d’educació sanitària realitzat en escolars de segon cicle de Primària pot disminuir la incidència del mal d’esquena en escolars de tercer cicle de Primària.
– Avaluar la prevalença de dolor d’esquena en joves escolars de 4t curs de Primària (entre 9-10 anys) i analitzar possibles factors que suposin més risc de patir mal d’esquena.

Mètode:
Durant el curs lectiu 2013-2014 s’iniciarà un estudi prospectiu tipus assaig clínic aleatoritzat en dues escoles concertades del districte de Sant Andreu.
La intervenció del programa d’educació sanitària consisteix en un temari teòric-pràctic d’higiene postural i promoció d’hàbits de vida saludables, estructurat en 5 sessions grupals amb una periodicitat mensual. Les sessions tindran una durada de 50 minuts.
El grup intervenció i el grup control estaran formats per alumnes que estiguin cursant 4t de Primària.
Per tal d’analitzar l´eficàcia del programa d’educació sanitària i eventual prevenció del mal d’esquena, es farà una valoració de la prevalença de dolor com a variable qualitativa (EVA (escala visual analògica) >0 Sí; EVA=0 No) i quantitativa (EVA) en un grup d’escolars de 4t de Primària (grup intervenció, grup control) i es compararan els resultats obtinguts dos anys després, quan els mateixos alumnes cursin 6è de Primària. (annexe 1)
Així doncs, el grup intervenció complimentarà un qüestionari anònim de prevalença de dolor i hàbits de vida en la primera sessió, en la darrera sessió i als dos anys d’haver finalitzat la intervenció. (annexe 2)
Tanmateix el grup control omplirà el mateix qüestionari anònim de prevalença de dolor i hàbits de vida a 4t i a 6è de Primària.
Tots els nens d’una mateixa classe formaran part d’un mateix grup, control o intervenció, assignat aleatòriament.
Previ a l´inici de l´actuació, es sol·licitarà el consentiment informat (annexe 3) als pares per omplir el protocol de recollida de dades consistent en: sexe, edat, prevalença i quantitat de dolor, antecedents familiars de dolor , escoliosi, activitat física, sedentarisme i el pes de la motxilla (annexe 2).

Impacte potencial esperat:
Abans de l’adolescència és el millor moment per realitzar una intervenció en les àlgies vertebrals que afecten a la població infantil i juvenil a través de l’aplicació d’un programa d’educació postural, per conscienciar-los de l’alta prevalença del mal d’esquena en l’edat adulta i per difondre mesures d’educació sanitària preventiva al respecte.
Tot i que és d’esperar que en aquest grup d’edat (9-10 anys) la prevalença de dolor d’esquena sigui baixa, la promoció d’hàbits de vida saludables i la higiene postural en edats primerenques, reduiria la prevalença de mal d’esquena en nens d’un cicle de Primària superior (11-12 anys).
Amb l’objectiu de la promoció d’hàbits saludables de vida i en la prevenció de problemes potencials de salut com el mal d’esquena, l’àmbit d’Atenció Primària és el mitjà ideal per impulsar projectes encarats a la població més jove, moltes vegades no contemplats dins dels programes habituals de salut.
El marge de reducció de la incidència de dolor que esperem és d’un 20%.

Anàlisi del sobrepès i l’obesitat infantil en la població de 6 a 12 anys del CAP Besòs i la seva relació amb els factors socioeconòmics

  • PI: Montserrat Povedano Saldaña
  • Duration: 2013-2015
  • Funders: ICS - Institut Català de la Salut

Objectiu:
L´objectiu del present estudi és determinar la prevalença del sobrepès i de l´obesitat en la població amb edats compreses entre els 6 i 12 anys atesos al CAP Besòs en les revisions previstes del Protocol d?activitats preventives i de promoció de la salut a l?edat pediàtrica en el període de temps octubre 2013-maig 2014.

Disseny:
Estudi observacional descriptiu, mostreig intencional.

Mètode:
Es realitza una mostra transversal de 150 nens/es amb edat compreses de 6 a 12 anys ateses al CAP Besòs en les revisions previstes al Protocol d´activitats preventives i de promoció de la salut a l´edat pediàtrica. Es van utilitzar escales per identificar i valorar dades personals i familiars i els seus factors socioeconòmics.

Resultats esperats:
Determinar la prevalença del sobrepès i l´obesitat a la població amb edats compreses entre el 6 i 12 anys atesos al CAP Besós.
Identificar els factors socioeconòmics que envolten aquest procés.
Millorar el protocol d´atenció als nen/es i a les seves famílies.

Impacte potencial esperats:
Identificar el factors socioeconòmics més influents per poder elaborar noves estratègies per afrontar aquesta patologia. Posar les bases per poder realitzar un protocol més adaptat a les necessitats dels nostres usuaris i la seva família.

Función renal (FR) y marcadores de inflamación en relación con mortalidad, eventos cardiovasculares y deterioro de FR. Estudio de cohortes en población general adulta: EPIRCE II.

  • PI: Pilar Gayoso Diz
  • Duration: 2013-2019
  • Funders: Instituto de Salud Carlos III, Instituto de Salud Carlos III

OBJETIVOS: Determinar el impacto clínico de la función renal (FR) en población general española: Estudiar la FR en población general adulta en relación con marcadores de inflamación, considerando: factores socio-demográficos y estilos de vida, en especial ejercicio físico, tabaco y alcohol. Estudiar la evolución de FR e identificar aquellos factores que pueden predecir el deterioro a insuficiencia renal terminal. Evaluar la capacidad pronóstica de FR en predicción de eventos cardiovasculares mayores (síndrome coronario agudo, SCA, e ictus), y mortalidad. METODOLOGÍA: Estudio prospectivo multicéntrico con seguimiento de 7 años. Cohorte constituida en la Fase I del estudio EPIRCE, entre 2005-2007, por muestreo aleatorio estratificado de población general mayor de 20 años (Censo 2001), con 2746 sujetos estudiados con una completa caracterización basal: variables socio-demográficas, estilos de vida, factores de riesgo vascular, morbilidad, y FR. Variables dependientes- presentación durante el periodo de seguimiento de: síndrome coronario agudo (SCA), ictus, evolución a enfermedad renal crónica terminal y/ó mortalidad (por causa cardiovascular y por cualquier causa). Para estudiar el valor predictivo de la función renal se utilizarán modelos de riesgos proporcionales de Cox con predictores aditivos. Todos los modelos se ajustarán por variables sociodemográficas y estilos de vida. Para conocer si la adición de FR mejora la capacidad predictiva de las escalas ya existentes, se utilizarán IDI y NRI. Se utilizarán los análisis de curvas de decisión para indicar diferentes puntos de corte de FR, considerando coste y beneficio neto en la decisión de tratar vs. no tratar.

Los fármacos como factores de riesgo de muerte súbita cardíaca no explicada. Estudio de casos y controles

  • PI: Dolors Capellà Hereu
  • Duration: 2013-2016
  • Funders: Instituto de Salud Carlos III

Objetivo principal: determinar el riesgo de muerte súbita cardíaca (MSC) no explicada asociado al uso de fármacos proarrítmicos. Objetivos secundarios: describir y comparar con los controles las principales características (demográficas y clínicas) de los pacientes con MSC no explicada. Estimar la incidencia global y por grupos de edad y género de MSC no explicada. Determinar el riesgo de MSC no explicada asociado al uso de fármacos proarrítmicos en pacientes que presenten insuficiencia cardiaca o cardiopatía comórbida. Metodología: estudio de casos y controles apareados de base poblacional. Los casos se identificarán a partir del Instituto de Medicina Forense de Cataluña y los controles, apareados con los casos por fecha índice, sexo, edad y centro de salud, de una base de datos epidemiológica de historias clínicas de asistencia primaria (SIDIAP). Se incluirán todos los fallecidos de forma súbita, de entre 20 y 85 años, que cuenten con un estudio necrópsico sin una causa clara de la muerte, ocurridos en los últimos
3 años en Cataluña. La información de exposición a medicamentos, covariables y factores de riesgo tanto de los casos como de los controles se obtendrá de la base de datos SIDIAP. Se calculará el odds ratio (OR) y sus intervalos de confianza (IC95%) mediante técnicas de análisis de regresión logística condicionada de todos los grupos de fármacos potencialmente causantes de MSC no explicada.

Prevalença de la retinopatia diabètica. Factors clínics i metabòlics associats

  • PI: Xavier Mundet Tudurí
  • Duration: 2013-2014
  • Funders: ICS - Institut Català de la Salut

Objectiu: estimar la prevalença de retinopatia diabètica (RD) en diabètics tipus 2 a qui s?ha realitzat el cribatge amb la càmera no midriàtica. Avaluar quines variables estan relacionades amb la RD i especialment la malaltia renal crònica (MRC).
Disseny: estudi observacional. Anàlisi de dades extretes de l?ecap.
Àmbit d?estudi: Atenció Primària
Subjectes d?estudi: Pacients diabètics tipus 2 atesos a Girona, Martorell i alguns EAP de Barcelona a qui se?ls ha realitzat una retinografia.
Instrumentació i determinacions. Es determinaran les variables socio-demogràfiques, clíniques, i de laboratori habituals. Es determinarà la presència de complicacions de la DM i específicament els marcadors de malaltia renal crònica (Filtrat glomerular i quocient Albúmina/Creatinina).
Anàlisi estadística: anàlisi descriptiu de les variables. Es quantificarà la prevalença de la RD en percentatge amb el seu IC del 95 %. Es realitzarà una anàlisi bivariant i multivariant per determinar les variables relacionades amb la RD.
Resultats esperats Aplicabilitat i rellevància : Donada la reducció dels costos del cribatge de la RD amb la retinografia, és pertinent estudiar la prevalença de RD amb aquest nou mètode diagnòstic i comparar-lo amb l?oftalmoscopia amb dilatació pupil?lar. Donat que aquest nou mètode és més fiable es pertinent estudiar la relació entre la RD i els factors clínics relacionats amb ella i especialment la MRC.
Limitacions: registre incorrecte de variables de l?estudi o infraregistre. No és cas de la retinografia ja que, en les tres àrees geogràfiques on es realitzarà l?estudi, els professional que fan les lectures estan especialment entrenats .

Termometría plantar y pìe de riesgo en Atención Primaria. Estudio Termopiedi

  • PI: Rafael Medrano Jiménez
  • Duration: 2014-2016
  • Funders: Fundació d'Atenció Primària (FAP) - CAMFIC

Objetivos: 1.- Describir los valores de la termometría plantar observando las variaciones termoplantares, pre y post actividad física leve en un grupo de personas con diabetes (DM), mediante aplicación de dos sistemas distintos de medición de temperatura plantar (termometría por infrarrojos (TIF) y báscula termal con sensores térmicos (TST)). 2.- Conocer la concordancia entre los dos sistemas de medición de termometría plantar utilizados. 3.- Conocer la concordancia entre estos dos sistemas y la presencia de neuropatía diabética y/o índice tobillo-brazo (ITB) alterado. Diseño: estudio observacional descriptivo y de concordancia. Muestra: 505 pacientes DM >40 años adscritos a 2 centros de Atención Primaria de Badalona. Variables: Principal dependiente. Asimetria termoplantar ±0,38ºC mediante TIF y TST, pre y/o post a una actividad física leve. Independientes: Neuropatía (mediante cuestionario NSS y escala NDS. Neuropatía si NDS>5 con o sin síntomas o si NDS entre 3 y 5 y NSS?5. Arteriopatía mediante índice tobillo-brazo.Rango de normalidad (0,90-1,30). Análisis estadísticos: Concordancia entre TIF y TST mediante kappa (asimetría sí/no) y coeficiente de correlación intraclase (diferencia en grados). Modelo de regresión logística con asimetría (sí/no) como variable dependiente y neuropatía y/o arteriopatía como variables independientes, ajustando por potenciales factores de confusión. Cálculo de sensibilidad y especificidad de asimetría termoplantar usando neuropatía, arteriopatía y ambas como patrones de referencia.

Nou punt de tall del quocient FEV1/FEV6 mesurat amb el Vitalograph COPD6 pel cribatge de la MPOC en atenció primària

  • PI: Lydia Roig Remon
  • Duration: 2014-2016
  • Funders: Fundació d'Atenció Primària (FAP) - CAMFIC

La MPOC és una malaltia infradiagnosticada. Una de les causes d’infradiagnòstic són les limitacions de l’espirometria convencional . Existeixen dispositius portàtils (un d’ells el VITALOGRAPH-COPD6) que mesuren el FEV6 enlloc de la FVC, que poden ser equiparats a l’espirometria i solucionen algunes d’aquestes limitacions. Però el punt de tall de FEV1/FEV6 < 0,7 recomanat pel fabricant sembla poc sensible per detectar obstrucció respiratòria en comparació a l'espirometria. OBJECTIU: Avaluar si el quocient FEV1/FEV6 <0,75 és adequat per a utilitzar el dispositiu VITALOGRAPH -COPD6 com a eina de cribratge de patologia respiratòria obstructiva en població fumadora a l'atenció primària. METODOLOGIA Estudi descriptiu, transversal i multicèntric de validació d'una prova diagnòstica. Centres d'Atenció Primària de SAP Vallès Oriental. Mostra de 691 subjectes entre 40-80 anys fumadors o ex-fumadors, sense diagnòstic de MPOC i/o asma a l'eCAP. Mesura de resultat: Criteri diagnòstic de MPOC si FEV1/ FVC< 0,7 segons espirometria convencional postbroncodilatació i probable obstrucció si el FEV1/FEV6 < 0,75 amb el dispositiu Vitalograph-COPD6. Variables sociodemogràfiques, clíniques i funció pulmonar segons espirometria i segons dispositiu. Anàlisi descriptiva univariada ; per la validesa del dispositiu es calcularà sensibilitat, especificitat, VPP i VPN. S?avaluarà la concordança amb l'índex Kappa. LIMITACIONS: Infraregistre a l'eCAP dels codis de MPOC i de tabac. IMPLICACIONS: El VITALOGRAPH-COPD6 està validat per detectar obstrucció respiratòria però amb un major punt de tall del FEV1/FEV6 es podria millorar la seva sensibilitat. Pot ser una bona eina de cribratge de MPOC per la seva facilitat d'utilització a les consultes d'AP.

Estudio controlado de la implementación de una guía computerizada de depresión en atención primaria

  • PI: Diego Palao Vidal
  • Duration: 2014-2017
  • Funders: Fundació Parc Taulí, Instituto de Salud Carlos III

La aplicación de la evidencia científica disponible sobre la depresión mayor en la práctica clínica entraña notables dificultades. Numerosos estudios muestran que más del 50% de los pacientes depresivos en atención primaria no reciben atención apropiada, o reciben tratamientos ineficaces o potencialmente perjudiciales. En general, el proceso de difusión e implementación de las Guías de Práctica Clínica (GPC) en formato de texto induce cambios modestos en la práctica clínica. El desarrollo de una versión computarizada e integrada en los registros clínicos electrónicos de atención primaria de Cataluña (eCAP) de la adaptación de la GPC de la Depresión Mayor en el Adulto del SNS (GPC-DEPc), ofrece una oportunidad extraordinaria para mejorar los resultados. El diseño integrado permitirá acceder a las ayudas precisas en la propia visita, para mejorar el diagnóstico, el tratamiento y facilitar el seguimiento y la evaluación del riesgo de suicidio de los pacientes depresivos. OBJETIVO: Evaluar los efectos de un proceso de implementación multifactorial activo de la GPC-DEPc, mediante el análisis de su utilización, de los resultados clave y de su mantenimiento en el tiempo -en pacientes y profesionales-, y del análisis coste-efectividad. METODOLOGÍA: Ensayo aleatorizado por conglomerados, multicéntrico, realizado en diez centros de atención primaria (EAPs) de Barcelona, coordinados con un mismo servicio de salud mental. En 5 centros la GPC-DEPc se implementará activamente y en otros 5 se realizará el proceso habitual y servirán como control. La implementación activa incluye la constitución de equipos de implementación locales, realización de seminarios, feedback regular y visitas de seguimiento durante cuatro meses. Se medirán indicadores de calidad derivados de la propia guía para todos los pacientes nuevos con diagnóstico de depresión y los resultados principales.

Evaluación de la eficacia de una intervención basada en la disminución de las horas de sedestación en pacientes con sobrepeso u obesidad moderada (proyecto SEDESTACTIV). Ensayo clínico aleatorio controlado

  • PI: Carlos Martin Cantera
  • Duration: 2014-2016
  • Funders: Universidad Europea de Madrid S.L.U.

Justificación. Actualmente más de un 25% de la población tiene sobrepeso u obesidad. La sedestación prolongada se ha asociado negativamente al estado de salud de las personas y positivamente con el sobrepeso y la obesidad. Es importante evaluar intervenciones cuyo objetivo sea reducir el tiempo diario de sedestación y así poder aumentar el gasto calórico diario y conocer el impacto en calidad de vida y otros parámetros biológicos en la población. Objetivo. Evaluar la efectividad de una intervención de seis meses de duración para reducir las horas de sedestación diarias en personas con sobrepeso y obesidad moderada, con respecto a un grupo control, a corto, medio y largo plazo. Material y Métodos. Ensayo clínico aleatorio controlado. Se invitarán a participar centros de Atención Primaria (AP) de Cataluña, Almería y Zaragoza, seleccionando los 22 primeros que muestren interés. Los pacientes se aleatorizarán en grupo control (CG) y en grupo intervención (GI). Cada profesional invitará a participar, según un sistema aleatorizado, a pacientes de entre 25 y 65 años de edad, con sobrepeso u obesidad moderada y que estén sentados 6 ó más horas al día. Se ha estimado necesario incluir 116 pacientes en el Gl y 116 en el GC. La variable principal (horas de sedestación) se medirá mediante dispositivos electrónicos ActivPal y también con un cuestionario específico. Se analizarán también: gasto calórico semanal, número de pasos realizados, nivel subjetivo de actividad física, calidad de vida relacionada con la salud, peso, talla, IMC, pliegue graso tricipital, circunferencia de cintura, perfil lipídico, glucosa y hemoglobina glicosilada, presión arterial y variables sociodemográficas. La intervención se basará en encontrar alternativas para sustituir de manera progresiva la sedestación realizando las mismas actividades de pie, caminando, o cambiándolas por otras. Los sujetos del GC continuarán su rutina diaria y recibirán el consejo habitual desde las consultas. Se llevará a cabo un análisis de comparabilidad basal de GC y GI en relación a las variables estudiadas. Para el análisis multivariado, se valorará el cambio en el tiempo de las variables dependientes descritas, y se establecerán comparaciones entre el GC y el GI. El protocolo tiene la aceptación del Comité Ético de Investigación Clínica (CEIC) del Institut d?Investigació en Atenció Primària (IDIAP) Jordi Gol y los participantes firmarán un consentimiento informado. Aplicabilidad de los resultados esperados. Se espera hallar en el GI una reducción del tiempo sentado y en consecuencia un aumento del gasto calórico, que comporte una mejor calidad de vida relacionada con la salud así como una mejora en las variables fisiológicas. La intervención basada en la reducción de las horas de sedestación es sencilla y aplicable desde las consultas de atención primaria y se perfila como una forma efectiva de prevención y control del peso en los pacientes con sobrepeso y obesidad moderada. Además, puede ser un primer paso para motivar a los pacientes a iniciar una AF regular, mientras se reducen las horas que los pacientes están sentados a diario. Por lo tanto, éste puede ser un buen instrumento para que los profesionales sanitarios pongan a disposición de los pacientes con estas condiciones. La cada vez más habitual utilización en la consulta clínica diaria de recomendaciones sobre hábitos saludables factibles en este problema de salud puede facilitar su generalización. Además, los datos sobre diferentes estrategias para el abordaje del gasto calórico en personas con sobrepeso y obesidad moderada pueden añadir una herramienta que diversifique las actualmente disponibles

Implementació d’un protocol d’actuació segons les guies de pràctica clínica en pacients amb úlceres d’etiologia venosa en Atenció Primària: trasllat de l’evidència a la pràctica.

  • PI: Miriam Berenguer Perez
  • Duration: 2014-2015
  • Funders: ICS - Institut Català de la Salut

L’úlcera d’origen venós és la complicació més important que pot aparèixer en l’evolució de la insuficiència venosa crònica. És àmpliament conegut la importància de les mesures de prevenció i autocura en aquests pacients per millorar l’evolució de les lesions i la prevenció de recidives. En el nostre medi es desconeix quins tipus d’abordatges són més adequats i si s’utilitzen adequadament els tractaments segons les Guies de Pràctica Clínica basats en l’evidència clínica, per tant cal saber que és més adequat i cost-efectiu en relació a la cura d’aquests pacients. Objectiu: Determinar la prevalença e incidència en els pacients amb úlcera venosa en el Cap Pare Claret. Implementar un protocol d’actuació (Implementation Evidence-Based Practice) basat en l’evidència sobre l’ús i tractaments habituals en el Cap Pare Claret. Avaluar els costos, qualitat de vida i nombre de recidives durant la pre i post implementació del protocol. Disseny: Estudi retrospectiu sobre els tipus de tractaments utilitzats en l’abordatge de les úlceres d’etiologia venosa en el cap Pare Claret. Disseny i implementació d’un protocol d’actuació segons les Guies de pràctica clínica en pacients amb úlceres d’etiologia venosa en el cap Pare Claret, incidències i prevalences. Població d’estudi: Pacients amb diagnòstic d’úlcera venosa del CAP Pare Claret d’Àmbit d’Atenció Primària de Barcelona ciutat. Variables principals: Temps de cicatrització, nombre de recidives, costos, qualitat de vida, característiques de tractaments rebuts. Variables secundàries: sociodemogràfiques, comorbiditat, variables relacionades amb l’úlcera. Recollida de dades: S’han recollit les dades a través d’una entrevista estructurada i també de la història clínica informatitzada e-CAP (Estació Clínica en Atenció Primària). Anàlisis de dades: Es descriurà la prevalença i incidència d’aquestes úlceres i es comprovarà l’associació de l’efectivitat de cadascuna de les variables d’estudi en relació a costos, qualitat de vida, temps de cicatrització i tractaments rebuts, mitjançant el Chi quadrat o T-test, acceptant un nivell de significació del 5%. Limitacions: Possible Manca de registres adequats, possible biaix de memòria i de Hawthorne

Board of Trustees

Collaborators

Accreditations