banner-risc-cardiovascular

Projects

Realització de simulacres per a valorar l’adquisició i retenció d’habilitats en suport vital bàsic i desfibril·lació automàtica en professionals sanitaris d’atenció primària

  • PI: Yoseba Cánovas Zaldúa
  • Duration: 2013-2015
  • Funders: ICS - Institut Català de la Salut

La mort sobtada és la responsable de més del 60 % de les morts per malaltia coronària en adults i el suport vital és un recurs bàsic per incrementar la supervivència. Existeix la percepció entre els professionals sanitaris d’atenció primària de la necessitat de formació en suport vital bàsic i desfibril·lació automàtica (SVB i DEA). L’objectiu d’aquest treball és mesurar l’efectivitat d’una intervenció formativa mitjançant simulacres en la retenció i adquisició d’habilitats en suport vital bàsic i desfibril·lació automàtica entre els professionals sanitaris (metges i infermeres) d’un centre d’atenció primària urbà. La mesura dels canvis en coneixements i habilitats en SVB i DEA i la seva retenció, s’obtindran mitjançant el Test Raval Sud (publicat a la revista Atención Primaria), dissenyat per aquest objectiu i que compta amb proves de validesa. Sis avaluadors independents, amb diferents nivells de coneixements, revisaran les filmacions utilitzant el Test Raval Sud per mesurar les variables de l’estudi. És previsible que les habilitats en suport vital bàsic i desfibril·lació automàtica millorin després d’una intervenció formativa adequada. No està clar però, el període de retenció d’habilitats suficients i, per tant, quins serien els intervals formatius òptims. Tanmateix, podria ser factible la mesura d’aquestes habilitats en qualsevol centre d’atenció primària amb l’ajuda d’una videocàmara domèstica, un mínim entrenament i poca inversió de temps per tal de poder avaluar les vídeo-grabacions.

Seguiment dels pacients amb oxigenoteràpia crònica domiciliària pels professionals d’Atenció Primària. Estudi ATDOM-O2

  • PI: Elisabet Carrera Alfonso
  • Duration: 2013-2015
  • Funders: ICS - Institut Català de la Salut

Objectius: avaluar l’impacte en el nivell de coneixements, habilitats i adherència de l’ús de l’oxigen crònic domiciliari (OCD) en pacients / cuidadors després d’un seguiment protocol·litzat per infermers d’Atenció Primària. Avaluar l’impacte en la qualitat de vida relacionada amb la salut, comparar el nombre de ingressos hospitalaris, visites a urgències i exacerbacions durant l’any anterior i posterior al estudi. Disminuir els accidents derivats de l’ús de l’OCD i descriure les característiques sociodemogràfiques i clíniques d’aquests pacients. Disseny: assaig controlat no aleatori. Tots els pacients amb OCD de vuit equips d’atenció primària de Barcelona. Es recolliran variables generals i clíniques dels pacients; relacionades amb l’oxigen i amb el cuidador, variables de coneixements i habilitats i secundàries. Al grup intervenció se li farà un intervenció protocol·litzada. Al grup control se li realitzarà el seguiment habitual. Les dades es recolliran mitjançant la revisió de la història clínica i visita domiciliària als 0 i 12 mesos. Anàlisi de dades: s’establirà comparabilitat entre variables dels 2 grups, a l’inici de la intervenció (chi quadrat i t-student). Anàlisi descriptiu del nivell de coneixements, habilitats i adherència de l’ús de l’oxigen abans i després de la intervenció. Per avaluar el canvi en el nivell de coneixements es compararan les mitjanes de les variables diferència entre grup intervenció i control amb proves paramètriques (o no paramètriques si cal). Es compararan les mitjanes de les variables diferència entre grup control i intervenció per avaluar la freqüentació dels pacients als serveis sanitaris. L’anàlisi es farà segons intenció de tractar.

Revisió Sistemàtica dels algoritmes diagnòstics de la Trombosi Venosa Profunda i la seva aplicabilitat a l’Atenció Primària de Salut

  • PI: Eva Maria Fuentes Camps
  • Duration: 2013-2015
  • Funders: ICS - Institut Català de la Salut

El diagnòstic de la trombosis venosa profunda (TVP) és complicat pels signes i símptomes tan inespecífics amb els que es presenta. Davant la sospita de TVP es poden utilitzar diferents escales de probabilitat clínica, i/o diferents proves complementàries (Dímer-D i/o ecografia doppler). Malgrat això, a l’Atenció Primària de Salut del nostre entorn, es deriven a l’hospital totes les sospites de TVP i només en un 25% dels pacients es confirmarà el diagnòstic. Els objectius d’aquesta revisió sistemàtica són: avaluar la validesa d’algoritmes diagnòstics de detecció de la Trombosis Venosa Profunda en pacients amb sospita de tenir aquesta patologia i descriure els algoritmes diagnòstics de detecció de TVP segons diferents nivells assistencials: atenció especialitzada i atenció primària. Metodologia: revisió sistemàtica d’estudis publicats, prospectius i retrospectius, realitzats tant a l’Atenció Primària com a l’àmbit hospitalari. Per a la seva selecció han d?haver inclòs a pacients amb sospita d’un primer episodi de TVP, haver avaluat la sospita mitjançant un algoritme diagnòstic en el que es podrà incloure una o varies escales de probabilitat clínica i el paràmetre Dímer-D. A més el diagnòstic s’ha d’haver confirmat mitjançant l’ecografia doppler (prova ‘gold standard’) i tenir els resultats d’algun dels següents paràmetres: Sensibilitat, Especificitat, Valor Predictiu Positiu (VPP), Valor Predictiu Negatiu (VPN), Corbes ROC, Likelihood ratio i/o Índex de Youden. La cerca es realitzarà en MEDLINE, EMBASE i la base de dades de la Cochrane. Es revisaran els articles des de l’inici d’aquestes fonts d’informació fins l’actualitat. No hi haurà limitacions en l’idioma. En l’anàlisi estadística s’avaluarà l’efectivitat dels diferents algoritmes diagnòstics tenint en compte els paràmetres de sensibilitat, especificitat, VPP, VPN, likelihood ratios i corbes ROC. Les anàlisis d’aquestes variables es realitzaran inicialment de manera global i posteriorment es crearan dos subgrups de diagnòstic: hospitalari i d’atenció primària. Amb aquesta revisió sistemàtica esperem arribar a l’algoritme clínic més vàlid per arribar a un correcte diagnòstic de tots els pacients amb sospita de patir TVP, ja sigui en un àmbit hospitalari, com en l’àmbit de l’Atenció Primària de Salut. Esperem que aquests algoritmes diagnòstics ens permetin consensuar de manera homogènia el maneig d’aquests pacients a l’Atenció Primària de Salut.

Ensayo clínico para evaluar la efectividad de un protocolo de cuidados integrales de la Diabetes Mellitus 2 y sus comorbilidades asociadas

  • PI: Vicencia Laguna Fernandez
  • Duration: 2013-2015
  • Funders: ICS - Institut Català de la Salut

Objetivo. Evaluar la efectividad de la aplicación sistemática del protocolo de cuidados integrales en personas con DM2 y comorbilidades asociadas en términos de 1) calidad de vida relacionada con la salud, 2) evolución de los parámetros biológicos (HBA1C, TA, IMC, Perfil lipídico, IMC) y 3) cumplimiento del plan terapéutico. Métodos. Ensayo clínico aleatorio, multicéntrico, de un año y medio de seguimiento, comparando un grupo de pacientes atendidos según protocolo de cuidados integrales en la DM2 con comorbilidades con un grupo de similares características que reciben los cuidados habituales. Las variables respuesta se evaluaran antes de iniciar los cuidados según protocolo, y a los 6, 12 y 18 meses, en el grupo intervención (GI) y grupo control (GC). Participaran 10 Centros de Atención Primaria. Se aleatorizaran en GI y GC. Se estima necesario incluir 123 pacientes en GI y 123 en GC. Los sujetos del GC recibirán el seguimiento y consejo habitual. Se llevara a cabo: análisis de comparabilidad basalentre GI y GC en relación a las variables estudiadas, análisis multivariado: se valorara el cambio en el tiempo de variables dependientes y se establecerán comparaciones entre GC y GI. Todos estos análisis se realizaran por intención de tratar.

Estudio del insomnio en Atención Primaria

  • PI: M Carmen Pilar Martinez Altarriba
  • Duration: 2013-2015
  • Funders: ICS - Institut Català de la Salut

El insomnio es el trastorno del sueño más frecuente y uno de los que mayor trascendencia sanitaria y social tiene. El paciente con insomnio se queja principalmente de su insatisfacción con la calidad y/o cantidad del sueño. Esta insatisfacción puede provenir de la dificultad que tiene para quedarse dormido o para mantener el sueño a lo largo de la noche, así como del número de despertares precoces que sufre.

1º Objetivo principal – Estudiar el efecto de aplicar normas higiénicas y terapias conductuales sobre la calidad y cantidad del sueño en una población de pacientes insomnes en atención primaria.

2º Para conseguir el objetivo principal anteriormente explicado previamente se realizara clasificación de los pacientes diagnosticados con trastornos del sueño en diferentes grupos según tipos de insomnio.

3º Objetivo derivado del estudio seria de forma posterior en otra fase y otro estudio intentar en los pacientes que hayan mejorado con las normas higiénicas y terapias conductuales, intentar retirar poco a poco las benzodiacepinas, cuyo abuso es preocupante en atención primaria.

Estudio de morbilidad y mortalidad cardiovascular en pacientes con diabetes tipo 2 en Catalunya

  • PI: José Manuel Mata Cases
  • Duration: 2013-2015
  • Funders: ICS - Institut Català de la Salut

Objetivo: Describir la relación entre la presencia, tratamiento y grado de control de los factores de riesgo cardiovascular (FRCV) clásicos y el desarrollo de alguna manifestación de la enfermedad cardiovascular (ECV), con especial atención a las diferencias entre la población con diabetes respecto a la población general

Diseño y Ámbito del estudio: Estudio de cohortes con seguimiento de dos cohortes (personas con y sin diabetes) durante 5 años a partir de un registro poblacional (base de datos SIDIAP) que incluye todos pacientes atendidos por el ICS en Catalunya.

Sujetos del estudio: Cohorte DM (diabetes diagnosticada antes del 2006) y noDM (sin el diagnóstico de diabetes en el 2006).

Instrumentación: uso de la base de datos SIDIAPQ, con análisis anual desde 2006 al 2012

Determinaciones: Al inicio del estudio (año 2006) presencia de los FRCV clásicos así como el tratamiento empleado para cada uno de ellos y el grado de control alcanzado. En los seguimientos anuales posteriores hasta el 2012 se determinará la incidencia de DM, la presencia de las manifestaciones de la ECV o las causas de la mortalidad

Análisis estadístico: Estadística descriptiva general. Análisis de la asociación bivariante y multivariante de los FRCV y la ECV con estimación de los HR y sus diferencias en función de la presencia o ausencia de la enfermedad diabética.

Resultados esperados: Diferencias significativas en la importancia de los FRCV según la presencia de una DM2. Escaso porcentaje de casos con un control óptimo de los FRCV clásicos. Baja tasa de eventos CV adversos

Aplicabilidad: Conocer las diferencias existentes en la población diabética y la población general respecto a la presencia de FRCV y las manifestaciones ECV

Relevancia: Definir los FRCV que más influyen en la presencia de la ECV en nuestro medio en población general y en población diabética

Limitaciones: Las propias de la calidad de los registros de las grandes bases de datos

Avaluació de la eficàcia de la neuroestimulació del nervi tibial en el síndrome de l’intestí irritable. Estudi clínic, prospectiu i aleatoritzat

  • PI: Fabián Ostiz Zubieta
  • Duration: 2013-2015
  • Funders: ICS - Institut Català de la Salut

El síndrome de l’intestí irritable (SII) es un trastorn funcional digestiu que es defineix clínicament per l’associació de malestar o dolor abdominal i alteracions en l’hàbit deposicional (en nombre o en consistència) sense causa orgànica coneguda El tractament habitual d’aquest pacients és sintomàtic, consisteix en mesures higiénic-dietètiques, que inclouen la fibra segons tolerància del pacient, ingesta adequada d’aigua, alguns fàrmacs astringents a demanda (p. e. loperamida i codeïna), espasmolítics per la distensió abdominal i en ocasions antidepressius tricíclics o inhibidors de la recaptació de la serotonina OBJECTIUS: Avaluar la efectivitat de la Neuroestimulació del Nervi Tibial (NET) pel tractament d’aquest síndrome. DISSENY: Estudi d’intervenció, prospectiu, aleatoritzat, SUBJECTES D’ESTUDI: 90 pacients adults diagnosticats de SII. El tipus de mostreig serà consecutiu no probabilístic, amb assignació aleatòria al grup control i al grup experimental METODOLOGIA: Es realitzarà un estudio prospectiu, doble cec, en pacients amb SII, als que es randomitza per incloure-los en els dos grups a. Grup control-placebo b. Grup de neuroestimulació del tibial. Les variables dels estudis seran la severitat del síndrome, mesurat pel Irritable Bowel Syndrome Severity Score (IBSSS) i la qualitat de vida qüestionari de qualitat de vida específic pel síndrome del intestí irritable (IBSQOL) La eficàcia del tractament es mesurarà al a l’inici, als 3 mesos i als 12 mesos. RESULTATS ESPERATS: S’estima una disminució de la severitat, millora de la qualitat de vida tant després del tractament (3 mesos) com a l’any. Donat que es tracta d’una patologia altament prevalent, amb una alta despesa sanitària, tant des del punt de vista de l’activitat laboral com del requeriment de productes farmacèutics, així com uns tactaments poc eficasos, la NET potencialment pot aportar un benefici econòmic i social molt destacable, ja què és un tractament senzill i assequible.

Hepatitis vírica crònica B i C al Raval Sud, característiques epidemiològiques i associació amb la diabetis mellitus 2 i altres factors de risc cardiovascular. ESTUDI HEPCRON

  • PI: Marta Sendra Pons
  • Duration: 2013-2015
  • Funders: ICS - Institut Català de la Salut

OBJECTIU: descriure les característiques dels pacients amb hepatitis vírica crònica B i C de l´Àrea Bàsica de Salut Raval Sud i analitzar l´associació amb diabetis mellitus 2, altres factors de risc i events cardiovasculars. DISSENY, ÀMBIT D’ESTUDI: Estudi de cohorts ambipectiu: cohort exposada amb hepatitis vírica crònica i cohort sense hepatitis. Anàlisi de l´associació entre hepatitis , DM2, factors de risc i events cardiovasculars. Una part retrospectiva (antecedents de DM2 i paràmetres cardiovasculars) i una part prospectiva (desenvolupament de la DM2). Dintre la cohort amb hepatitis, comparació interna entre subgrups amb diferents presentacions d´hepatopatia (esteatosi, cirrosi, hepatocarcinoma). Estudi descriptiu de característiques clinicoepidemiològiques dels pacients amb hepatitis. SUBJECTES: Individus majors de 14 anys assignats i atesos. Partim de 693 pacients amb registre e-CAP d´hepatitis vírica crònica B i/o C a juny de 2012. INSTRUMENTACIÓ: e-CAP, qüestionari de recollida de dades en Access. DETERMINACIONS: variables sociodemogràfiques, antropomètriques, hàbits de risc, comorbiditats infeccioses, serologies, glicèmia basal, HbA1c, perfil lipídic, perfil hepàtic, altres factors metabòlics, risc i events cardiovasculars, tractament de l´hepatitis i resposta viral. ANÀLISI ESTADÍSTICA: 1. Descriptiva de variables epidemiològiques. 2. Inferencial de variables de comparació: Incidències, Riscos Relatius i Atribuïbles: – Estimació de la incidència d?Hepatitis en el grup amb antecedents de DM2. – Estimació de la incidència de DM2 i factors i events cardiovasculars en la cohort amb Hepatitis versus la no exposada. RESULTATS ESPERATS: la prevalença d´hepatitis crònica vírica entre els pacients atesos serà superior a l´esperada a Catalunya, amb distribució diferent segons el país d´origen. Els pacients amb hepatitis C desenvoluparan més diabetis, més síndrome metabòlica i risc cardiovascular més elevat. APLICABILITAT: descriure el perfil clínic dels pacients amb hepatitis i aplicar mesures de prevenció cardiovasculars. RELLEVÀNCIA: importància de detectar precoçment l´hepatitis crònica vírica i de fer seguiment integral d´aquests pacients.

Estudi pilot sobre l’efectivitat d’un tractament d’acupuntura en la millora de la dispnea dels pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC)

  • PI: marta vidal ramperez
  • Duration: 2013-2015
  • Funders: ICS - Institut Català de la Salut

OBJECTIUS: Avaluar l’efectivitat d’un tractament d’acupuntura com a tractament coadjuvant del tractament grupal de fisioteràpia respiratòria (FR) en pacients diagnosticats de malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), derivats al Servei de rehabilitació. DISSENY: Estudi pilot prospectiu i aleatoritzat. SUBJECTES D’ESTUDI: 16 pacients adults diagnosticats de MPOC amb assignació aleatòria al grup control i al grup experimental. METODOLOGIA: El facultatiu del Servei de rehabilitació del CAP Sant Andreu confirmarà el diagnòstic de MPOC i explicarà l’estudi al pacient per si vol formar part d’ell. Es farà una entrevista inicial amb el fisioterapeuta per recollir les primeres mesures d’avaluació mitjançant l’escala per la dispnea crònica (MRC), el test de marxa dels 6 minuts i el qüestionari pels problemes respiratoris crònics autoadministrat (CRQ). Tant el grup control com l’experimental efectuaran un programa de Reentrenament a l’esforç durant 24 sessions. El grup experimental realitzarà el tractament d’acupuntura combinat amb el tractament grupal de FR. Es realitzaran els seguiments posttractament, als 3 i 12 mesos de la finalització de les sessions. Es realitzarà l’anàlisi descriptiu i analític amb el programa SPSS. RESULTATS ESPERATS: S´estima una disminució de la dispnea en un punt en l?escala de MRC, una millora de 45 metres al test de marxa de 6 minuts i una millora d 10 punts al CRQ en els pacients que han seguit el tractament amb acupuntura amb referència als que només han rebut tractament grupal.

Analitzar l’impacte de les caigudes i fractures i descriure i identificar les activitats sanitàries post-caigudes o fractures de la població major de 65 anys al barri Raval de Ciutat Vella Barcelona

  • PI: Nuria Dolores Villanueva Ferrer
  • Duration: 2013-2015
  • Funders: ICS - Institut Català de la Salut

Objectiu principal Analitzar l’impacte de les caigudes, factors risc associats i identificar les activitats realitzades post- caigudes de la població major de 65 anys del barri de Raval de Ciutat Vella de Barcelona. Realitzar intervenció preventiva i formativa a la població i avaluar l’efectivitat de la mateixa. Objectius específics: 1) Avaluar l’existència d’infraregistre de caigudes en la història clínica del pacient 2) Estudiar els factors de risc coneguts bio-sanitaris i socials, intrínsecs i extrínsecs, individualitzats associats a les caigudes. 3) Analitzar l’associació de caigudes als canvis en relació a l’autonomia en les AVD, salut mental i relacions socials pre- caiguda i post- caiguda 4) Descriure les intervencions i registres realitzat pels professionals sanitàries post- caiguda. 5) Avaluar l’efectivitat d’una intervenció comunitària preventiva i formativa sobre caigudes a la població, en termes de nombre de caigudes, repercussions, coneixements i canvi d’hàbits. Metodologia Disseny: L’estudi consta de tres etapes diferenciades: 1ª. Estudi descriptiu retrospectiu en els que s’avaluarà mitjançant revisió de l’historia clínica les dades intrínseques dels pacients que han patit una caiguda (a partir de llistat d’altes de l’hospital de referència), valoració i el registre fet pels professionals sanitaris post-caiguda així com la intervenció realitzada. 2ª. Estudi descriptiu prospectiu per mitjà contacte individualitzat a les persona /cuidadora que han patit una caiguda (a partir de llistat de l’hospital de referència). Recollir els impactes que ha provocat i analitzar els factors intrínsecs i factors de exposició al risc. 3ª. Estudi d’intervenció comunitària, no aleatòria, sense grup control, dirigida a la població i als professionals sanitaris. Població i Àmbit de estudi: S’analitzarà la mostra del total de la població major de 65 anys dels CAP del Raval (Raval Nord i Raval Sud) que ha estat atesa al servei d’urgències/ingressos hospitalaris de l’Hospital de referència del barri del Raval. Instrumentalització: Les Infermeres dels centres de salut del Barri de Raval seran las responsables de l’extracció de les dades del sistema informàtic Ecap i la intervenció/entrevista a la població que ha patit caigudes o a les cuidadores. Posteriorment els responsables de projecte organitzaran i portaran a terme la campanya de prevenció e informació i avaluació del projecte. Resultats esperats: 1) Identificar factors de risc (intrínsecs, extrínsecs i analitzar els factors d’exposició. 2) Identificar síndrome post-caigudes. 3) Augmentar la intervenció -sanitària en post- caigudes per reduir les caigudes de repetició. 4) Reduir l’infraregistre en l’historia clínica 5) Sensibilitzar a la població/i cuidadors de la importància dels canvis d’hàbits per reduir factores de risc identificats. E incidir als professionals sanitaris. Impacte esperat: Reduir les seqüeles que produeixen les caigudes segons bibliografia descrita. Establir paràmetres que indiquen un possible Síndrome post-caiguda i l’abordatge del mateix. Augmentar la qualitat de vida i reduir els costos sanitaris.

Board of Trustees

Collaborators

Accreditations