La trombosi venosa profunda (TVP) es una patologia amb una elevada morbi-mortalitat. El seu diagnòstic es difícil pels signes i símptomes tan inespecífics amb els que es presenta. Davant la sospita de trombosis venosa profunda es pot utilitzar l’escala de Wells que ens classificarà al pacient amb una determinada probabilitat pre-test. Depenent d’aquesta, es realitzaran proves complementàries (Dímer D i/o ecografia doppler). Existeix també una escala de probabilitat clínica d’Oudega que es va dissenyar també per pacients amb clínica compatible amb TVP, però aquesta es va validar pels pacients de l’atenció primària. Actualment a l’atenció primària, davant la sospita de l’existència d’una TVP d’un pacient, sempre s’ha de derivar a urgències del hospital per confirmar o descartar aquest diagnòstic, ja que no es disposa de cap prova complementària. La confirmació d’aquest diagnòstic solament es duu a terme en un 25% dels pacients derivats, amb la qual cosa es pot dir que el sistema actualment es d’una eficiència dubtosa. A dia d’avui, es podrien plantejar tres possibles mètodes d’actuació davant la sospita d’una TVP a l’atenció primària: 1. Derivació de tots els pacients amb sospita de TVP a l’hospital per realitzar ecografia doppler sense la realització de cap escala de probabilitat clínica, ni algoritme diagnòstic o prova complementària a l’atenció primària (el que es realitza actualment). Posteriorment a l’hospital es realitzarà l’algoritme de Wells. 2. Realització d’escala de Oudega que inclou el Dímer D a l’atenció primària i depenent del resultat, derivació posterior a urgències d’hospital amb seguiment de l’algoritme de Wells. 3. Realització d’escala de Wells i Dímer D a l’atenció primària i depenent del resultat, derivació a urgències d’hospital amb seguiment d’?algoritme de Wells. En qualsevol de les tres opcions, el diagnòstic de confirmació es realitza mitjançant ecografia-doppler a l’hospital. Aquest projecte pretén determinar el cost-efectivitat de l’aplicació dels diferents algoritmes de diagnòstic en els pacients amb sospita d’un primer episodi de trombosis venosa profunda en l’atenció primària de salut. Així mateix, pretén avaluar la utilitat de la determinació del Dímer D en l’atenció primària. Es tracta d’un estudi transversal i multicéntric, en el que la població d’estudi seran els pacients que acudeixin al servei d’urgències de cirurgia vascular derivats des de els centres d’atenció primària que tenen com hospital de referència l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. A tots els pacients admesos al servei d’urgències de l’hospital, se’ls sol·licitarà un consentiment informat i es recolliran variables d’exploració física, anamnesis, variables de l’escala de Wells i Oudega, Dímer D en sang venosa (mitjançant dos mètodes: ràpid amb l’analitzador portàtil i el convencional), i es realitzarà una ecografia doppler. Per tant, els pacients no seran aleatoritzats a cap branca de diagnòstic pre-establerta, si no que tots seran sotmesos a les mateixes exploracions. L’objectiu de dur a terme aquest procediment es el d’avaluar, a posteriori, el cost-efectivitat de realitzar els diferents algoritmes diagnòstics. Per avaluar el cost-efectivitat s’analitzarà, per una banda, el cost en euros de cada un dels algoritmes possibles i, per l’altra, l’efectivitat, que estarà basada en el resultat de l’ecografia doppler, que es la que confirmar o descarta el diagnòstic. Aquest projecte pot canviar el circuit assistencial habitual en el diagnòstic de la trombosis venosa profunda, fent un circuit més eficient. La utilització de les escales de probabilitat clínica i el Dímer D en l’atenció primària poden evitar un gran nombre de derivacions a l’hospital i tot el que això comporta (cost del transport sanitari, cost de les visites i proves hospitalàries, molèsties innecessàries pels pacients). Es podrà descartar la trombosis venosa profunda en un gran nombre de pacients i iniciar el diagnòstic diferencial d’aquesta patologia. Els pacients que arribin al tercer nivell assistencial seran, exclusivament, els que tinguin una moderada o alta sospita de patir malaltia tromboembòlica. Si es demostra l’eficiència de l’ús de aquestes escales i del Dímer D en l’atenció primària podrem dotar a aquest nivell assistencial d’aquesta prova complementària de diagnòstic ràpid.