Objectiu: avaluar l’efecte d’un programa de rehabilitació en atenció primària sobre la capacitat d’esforç i la qualitat de vida relacionada amb símptomes respiratoris en pacients afectats de tuberculosi pulmonar. Metodologia: Disseny: Estudi clínic prospectiu randomitzat obert. Subjectes: Pacients derivats de la Unitat de Tuberculosi a la de rehabilitació, que hagin estat diagnosticats de tuberculosi pulmonar i que acceptin participar a l’estudi. Mesures principals: Es realitzaran tests per determinar la capacitat d’esforç (test 6 minuts 6MWT) i la qualitat de vida (SF36) a l’inici i als 3 mesos de l’exploració inicial. A un grup de pacients assignat de forma aleatòria sels afegirà al tractament habitual un programa de rehabilitació precoç. Per avaluar l’efecte principal e la rehabilitació es compararà la variable canvi als 3 mesos de seguiment de l’escala 6MWT i SF36 entre el grup rehabilitació i un grup control, mitjançant el test de la t-student per mostres independents o la U de Mann Whitney. En cas de constatar diferències basals en alguna de les variables control s’analitzarà la variable resultat canvi als 3 mesos de seguiment en funció d’aquesta 3a variable mitjançant un anàlisi estratificat o bé mitjançant un anàlisi de regressió lineal multiple ajustant pels possibles factors de confusió. Resultats esperats: els professionals d’aquestes unitats des de fa anys treballen de manera coordinada en l’atenció a pacients amb problemes respiratoris i l’avaluació dels resultats obtinguts després dels tractaments a què són sotmesos. Per tant es tracta d’un equip multidisciplinari amb formació en la línia de patologies respiratòries, especialistes en tuberculosi i que estan habituats a tractar i donar resposta de manera conjunta als problemes de salut que presenten els pacients, el que facilita la realització del projecte que presentem. Amb tot això, esperem trobar una millora en la capacitat d’esforç respiratòria i la qualitat de vida dels pacients tractats amb rehabilitació respecte els que no se’ls fa rehabilitació. Impacte potencial: en cas de trobar aquests beneficis, es podria incorporar dintre de la pràctica diària la rehabilitació respiratòria. Tenint en compte que aquests malalts són majoritàriament persones en edat laboral, aquesta intervenció podria tenir una implicació en la reincorporació laboral més primerenca.

Objectiu: Valorar l’eficàcia de la implantació d’un programa interdisciplinar de tractament de l’Articulació TemporoMandibular (ATM) . Mètodes: La població total de l’estudi està formada per pacients amb disfunció d’ATM d’un Servei d’Atenció Primària Urbà, en estadis 1 i 2 de l’escala de Wilkes. Des de medicina de família, odontologia, reumatologia i otorrinolaringologia es detecten els pacients que refereixen dolor d’ATM i es deriven al servei de Rehabilitació. El metge rehabilitador realitza una primera visita, aplica el test de valoració de l’estat de l’articulació i, si el pacient compleix els criteris d?inclusió i signa el consentiment informat, se li programa una primera visita amb logopèdia, seguida de 8 sessions de fisioteràpia individual i 6 sessions més de logopèdia. Resultats esperats: Des del punt de vista de la fisioteràpia es pretén aconseguir una disminució del dolor, reduir la hipertonia de la musculatura masticatòria i periarticular i reharmonitzar l’articulació temporomandibular. I des del punt de vista de la logopèdia, millorar les funcions estomatognàtiques compromeses. La teràpia global pretén minimitzar la percepció de tensió, dolor o disconfort del pacient i millorar la seva qualitat de vida. Impacte potencial esperat: Aquest treball intenta instaurar un protocol adequat i permanent de diagnòstic, derivació i tractament després de fer una valoració de la seva eficàcia.

L’objectiu principal de l’estudi és conèixer l’ús fet pels viatgers del tractament d’urgència per a malària o paludisme indicat en la consulta pre-viatge de la Unitat de Medicina Tropical i Salut Internacional de Drassanes (UMTSID) durant el 2012. Es planteja un estudi descriptiu prospectiu en el que s’inclouran tots els viatgers atesos a la consulta pre viatge de la UMTSID durant el tercer quadrimestre del 2012, als quals se’ls hagi indicat tractament d’urgència per la malària o paludisme, motiu d’un viatge a una zona endèmica. Es contactarà per via telefònica a la tornada del viatge amb tots els viatgers que participen en l’estudi i se’ls realitzarà una enquesta telefònica. Aquesta enquesta serà realitzada per personal sanitari de l’àrea d’Atenció al viatger de la UMTSID. S’utilitzaran dues fonts d’informació: d’una banda la història clínica que es realitza al viatger a la consulta pre viatge i que es registra a l’ECAP, i d’un altra l’enquesta dissenyada exclusivament per a l’estudi i que es complementarà via telefònica a la tornada del viatge. Es crearà una base de dades en el programa SPSS versió 17.0 per a Windows i per a l’anàlisi estadístic de les dades s’utilitzaran els programes SPSS versió 17.0 per a Windows i EPIDAT 3.0. La UMTSID, és la Unitat d’Atenció al viatger amb més volum d’activitat pel que fa a la consulta pre viatge a Catalunya i al països que pertanyen a la xarxa del TropNetEurop, les xifres de 15.002 i 12,812 visites en els anys 2010 i 2011 respectivament així ho avalen. La nostra intenció és constatar que una gran part dels viatges internacionals per les seves característiques (organitzats, recorreguts urbans, accés a serveis mèdics, i fins i tot viatges llargs sense recorregut definit), no necessiten de la prescripció de medicaments antipalúdics per a la quimioprofilaxi i que l’auto tractament d’urgència pot garantir al viatger una seguretat davant de qualsevol imprevist, proporcionant un marge de temps suficient per resoldre’l sense risc de complicacions per a la seva salut, en cas de que es presenti qualsevol sospita durant l’estància en una zona on no es tingui garantida assistència medica de qualitat . Aquesta estratègia pot suposar un estalvi important en la prescripció i per tant una optimització de recursos en moments de grans dificultat com els actuals. Els resultats obtinguts podrien servir de referència per a guies utilitzades als centres d’atenció al viatger, no només a nivell nacional, sinó també a nivell europeu a través de les xarxes internacionals amb les quals col·laborem.

Objectiu Validar la utilització d’un qüestionari clínic de cribatge de malalts amb desaturació nocturna i alt risc de SAHS amb la pulsioximetria nocturna domiciliària (PND) en l’àmbit de l’atenció primària (AP). Valorar si el grau de somnolència mesurat amb l’escala d’Epworth dels pacients amb les preguntes RAS_HO positives pot ajudar a decidir a qui es fa la pulsioximetria nocturna. Obtenir la prevalença real de SAHS a les nostres consultes d’AP Mètodes Estudi de validació d’un qüestionari clínic al CAP de Trinitat Vella (EAP Via Barcino). Se seleccionaran de forma aleatòria els pacients que vinguin a consulta mèdica per qualsevol motiu i compleixin criteris d’inclusió. A tots els pacients es farà una anamnesi que constarà de 5 preguntes: R: Vostè Ronca? A: Té apnees observades? S: Té somnolència diürna? H: Té antecedent d’hipertensió? i O: Te antecedents d’obesitat?. Es realitzarà anamnesi recollint antecedents patològics, fàrmacs, història clínica del trastorn del son i grau de somnolència diürna segons escala Epworth. Es realitzarà exploració física (incloent mesura de circumferència del coll) i es recolliran els resultats de la pulsioximetria nocturna. Es remetrà per estudi amb polisomnografia aquells pacients que tinguin pulsioximetria nocturna patológica, la qual cosa ens permetrà conèixer la prevalença real de SAHS a les nostres consultes d’AP. Per la validació concurrent entre el qüestionari RAS_HO i la pulsioximetria nocturna es calcularan Sensibilitat, Especificitat, Valors Predictius Positius i Negatius, i Quocients de Probabilitat . S’utilitzarà l’anàlisi de les corbes de ROC per a comprovar la capacitat del qüestionari RAS_HO per diagnosticar pacients amb pulsioximetries patològiques. En diferents estudis s’ha demostrat la utilitat de la pulsioximetria nocturna com a instrument amb uns elevats valors predictius positius i negatius per a diagnosticar la SAHS. -sobretot el moderat i greu- i per a decidir si calen fer estudis més complexos com son la poligrafia respiratòria i la polisomnografia. Per tant podem utilitzar aquesta prova, més fàcil de realitzar; com a prova de diagnòstic verdader, ja que el pacient amb desaturacions nocturnes té un alt risc de patir SAHS. Resultats esperats Sabrem quin és el nombre de respostes positives a les preguntes RAS_HO, quines preguntes o combinació de preguntes són més predictives (valors predictius positiu i negatiu més alts) i si cal calcular sempre el grau de somnolència per l?escala Epworth i /o determinar la circumferència del coll. Sabrem també quina es la prevalença real de SAHS a les nostres consultes. Impacte potencial esperat Validaríem a l’àmbit d’AP el qüestionari RAS_HO com a eina de cribatge de pacients amb desaturacions nocturnes i alt risc de SAHS. Es podria recomanar que l’anamnesi amb el qüestionari RAS_HO es fes sistemàticament en les entrevistes que es duen a terme a malalts que venen a la consulta d’AP per a qualsevol altre motiu. Els pacients amb pulsioximetria patològica han de ser estudiats amb poligrafia respiratòria o amb polisomnografia.

Objectiu: Descriure el perfil cognitiu d’una cohort de pacients amb insuficiència cardíaca crònica mitjançant una bateria de tests cognitius. Determinar el test de detecció que millor descriu aquest perfil. Mètodes: L’estudi es durà a terme a partir de l’anàlisi de les dades recollides en el període 2005 a 2010 dels pacients ambulatoris i hospitalaris inclosos en la unitat d’insuficiència cardíaca segons els protocols conjunts de l’hospital del Mar i el Servei d’atenció Primària SAP Mar. L’estudi va ser aprovat pel Comitè d’ètica de l’hospital i tots els pacients van completar el consentiment informat. Es van incloure tots els pacients capaços de realitzar test neuropsicològics, donar consentiment informat i parlar català o castellà prou bé com per seguir instruccions per si mateixos. Es van excloure aquells pacients amb malaltia psiquiàtrica greu, insuficiència cardíaca no estabilitzada clínicament o malaltia extracardíaca amb esperança de vida menor d’1 any. Una infermera especialitzada prèviament formada administrà el Mini Mental State Examination (MMSE) (Folstein et al., 1975) (1) a tots els pacients amb insuficiència cardíaca estable en la seva versió validada a l’espanyol (Blesa et al., 2001) (2) . Els primers 325 pacients consecutius amb insuficiència cardíaca i una població de 50 voluntaris sans de la mateixa zona de salut van ser avaluats amb una bateria de proves cognitives a càrrec d?un neuropsicòleg amb experiència. Impacte potencial esperat i resultats previstos: Fins i tot en absència d’esdeveniments cardiovasculars o ictus clínicament rellevant, la malaltia cardiovascular s’ha vist associada a una disminució en les funcions cognitives, amb pitjors resultats en salut. (3,4,). El deteriorament cognitiu augmentaria la mortalitat en els pacients amb insuficiència cardiaca per factors encara en discussió. Encara no hi ha un consens establert sobre la necessitat de cribratge del deteriorament cognitiu en pacients amb insuficiència cardíaca tot i que s’ha suggerit per alguns autors (5). Tampoc es troba ben delimitat el moment en què seria més adequat administrar un test de cribatge al pacient o la fase de la malaltia en que aquest seria més eficient. Això seria important per disminuir la discapacitat associada al deteriorament cognitiu i donar eines de prevenció des d’atenció primària. Diversos tests s’han utilitzat per mesurar el deteriorament cognitiu en pacients amb insuficiència cardíaca. En una cohort prospectiva que va incloure un petit nombre de pacients (n = 36) amb insuficiència cardíaca es va utilitzar una completa avaluació neuropsicològica (6), altres estudis utilitzen diferents tests de cribratge del deteriorament cognitiu amb resultats diversos (7,8), quedant per determinar quina seria la prova més adequada per al diagnòstic de deteriorament cognitiu en persones amb insuficiència cardíaca. Es d’esperar que les proves que es fan servir fins ara, com és el Mini Mental State Examination de Folstein (MMSE) no siguin les més adient donades les caracteristiques fins ara observades del perfil cognitiu d’aquests malalts (8) i possiblement altres tests emergiren com a més útils als diferents àmbits (hospital i Primària) Aquest estudi pretén avaluar el perfil cognitiu en una mostra àmplia de pacients amb insuficiència cardíaca mitjançant múltiples tests de cribratge i amb l’ajuda d’una bateria neuropsicològica i valorar les variables clíniques, neurohormonals, comòrbides i sociodemogràfiques associades a l’evolució de deteriorament cognitiu. Trobar els factors relacionats permetria prevenir el deteriorament i millorar la qualitat de vida d’aquests pacients.

Introducción: La Hipomineralización Incisivo?Molar (MIH) se define como la presencia de defectos del desarrollo dental que se manifiestan con una hipomineralización del esmalte de 1 a 4 primeros molares permanentes (PMP)y que se asocia con frecuencia a la afectación similar de los incisivos permanentes. Se ha observado un aumento progresivo de su prevalencia y las consecuencias sobre el paciente y sobre la economía en salud pública son importantes. Existe una gran controversia sobre los factores etiológicos que pueden ser genéticos, pre, peri y post-natales durante el primer año de vida. Algunos estudios recientes apuntan a la posibilidad de que la lactancia materna prolongada tenga un importante peso etiológico, al parecer debido a la toxicidad que ejercen las dioxinas que pasan al bebé a través de la leche materna. Objetivo: Estudiar la relación entre lactancia materna prolongada y la presencia de lesiones de MIH en población pediátrica de Atención Primaria de Barcelona. Método: Se diseña un estudio de casos y controles. Se aparearan por edad, sexo y nivel sociocultural un grupo de 198 controles con 198 casos prevalentes e incidentes de niños de entre 6 y 10 años afectos de MIH en el CAP Turó de la Peira, CAP Adrià i Centre de Recolçament Odontològic de Barcelona. Se recogerán datos de su historial pediátrico durante el primer año de vida referente a la pauta nutricional (meses de lactancia materna, introducción de lactancia artificial e introducción de papillas) y se hará un análisis estadístico para hallar la Odds ratio que pueda relacionar exposición y enfermedad. Resultados esperados: Se esperan resultados similares a los obtenidos en estudios prospectivos anteriores en población europea: la lactancia materna prolongada aumenta el riesgo de desarrollo de lesiones severas de MIH en 1,9 veces. La combinación de este factor con un retraso en la introducción de lactancia artificial y el retraso en la introducción de papillas multiplica por 5 el riesgo de presentar dichas lesiones. Impacto potencial esperado: Aumentar el conocimiento de la etiología del MIH permitirá incidir en la prevención del desarrollo de esta entidad y mejorar el diagnóstico precoz, repercutiendo en el pronóstico de los dientes afectados, disminuyendo las consecuencias físicas y psicológicas que conlleva y permitiendo un manejo que disminuya considerablemente el coste/beneficio en términos económicos y de salud pública.

-Objectius: Diferents estudis epidemiològics posen de manifest que existeixen diferències en quant a prevalença i incidència de les fractures en relació amb la localització de la mateixa i els factors de risc associat. Aquest treball vol valorar la incidència de fractura per fragilitat registrada en un població atesa en l’atenció primària i conèixer els factors de risc associats. -Metodologia: Disseny i àmbit: Proposem un estudi descriptiu longitudinal retrospectiu d’incidència realitzat a 8 centres d’atenció primària de la ciutat de Barcelona. S’analitzaran tots els pacients de 50 o més anys que hagin presentat una fractura en el darrer any i es recollirà informació sobre el tipus de fractura, factors de risc de fractura (segons FRAX©) i altres variables que puguin haver jugat un paper en la producció de la fractura -Resultats esperats: Esperem obtenir resultats sobre incidència de fractures registrades tant vertebrals, com no-vertebrals i de maluc i conèixer quin percentatge d’aquestes són per fragilitat. També veurem quina relació tenen els diferents factors de risc de fractura. – Impacte potencial: Aquest estudi ens permetrà saber quin percentatge de les fractures registrades en el darrer en pacients de 50 o més anys atesos a l’atenció primària són per fragilitat. Podrà ser doncs un recolzament de cara a futurs estudis fets amb anàlisi de les bases de dades de SIDIAP. També ens permetrà valorar l’impacte dels diferents factors de risc i en cas de detectar que aquells que són modificables juguen un paper important ens plantegem en futurs treballs fer una intervenció per tal de veure l’impacte de la mateixa. En cas contrari ens plantegem fer un seguiment dels pacients amb fractura per fragilitat per a conèixer dades sobre la re-fractura.

No es coneix amb certesa si la hipertensió clínica aillada (HCA) és un fenòmen benigne o si comporta un major risc cardiovascular. No existeixen estudis prospectius a la literatura que demostrin que la HCA diagnosticada mitjançant Automesura de la pressió arterial domiciliària (AMPAd) sigui un procés benigne. El valor pronòstic de les lesions inicials del fons d’ull (alteració de la relació arteria-vena, espasmes) no està ben establerta. Objectiu: conèixer la morbimortalitat en pacients diagnosticats d’HCA, d’HTA establerta (HTAe) i de normotensió (NT) mitjançant AMPAd i Monitorització de la pressió arterial (MAPA) als 10 anys de seguiment. Establir el valor pronòstic de les lesions inicials del fons d’ull en termes de morbimortalitat. Disseny: estudi prospectiu observacional i multicèntric d?una cohort de pacients diagnosticats d’HTA en el consultori i que amb posterioritat van ser classificats mitjançant mesures ambulatòries de la PA (AMPAd i MAPA) com pacients amb HTAD o amb HCA. Es seguirà també a un grup control de NT en els que es va descartar prèviament la HTA enmascarada. Durant el seguiment es realitzaran mesures clíniques de la PA, AMPAd,MAPA de 24 hores. Participen en l?estudi 644 pacients (156 amb HCA, 488 amb HTAD i 250 amb NT). Els criteris d?inclusió inicials van ser: pacients entre 15-80 anys, pacients diagnosticats de nou. La recollida de dades es realitza en talls succesius cada 3 anys, a partir de l’historial clínic del pacient. Resultats esperats: Esperem obtenir resultats pel que fa als següents punts: valor pronòstic de l’AMPA front PA clínica i MAPA que ha de ser similar a la MAPA i superior a la PA clínica. Conèixer quin és el punt de tall de normalitat i el nombre de lectures amb millor valor predictiu de morbimortalitat que hauria de ser inferior al considerat normal fins la data <135/85 mmHg. La proposta actual és la de realitzar 7 dies de lectures i s'accepta el programa de 3 dies però sense estudis fets en hipertensos que ho refrendin. Creiem que tres dies de lectures d'AMPA serà tant bon predictor de morbimortalitat cv com la MAPA. L'evolució dels pacients diagnosticats d'hipertensió de bata blanca per AMPA ha de ser similar als que ho són per AMPA pel que fa a morbimortalitat amb una igualació del risc amb els pacients que presenten HTA sostinguda cap a la meitat del seguiment i possiblement sobrepasant-los en finalitzar el mateix, tal com ja s'havia descrit en pacients diagnosticats amb MAPA en altres estudis. Impacte potencial esperat: instauració a la pràctica diària pel diagnòstic incial de l'hipertens de l'AMPAd molt més econòmica, menys molesta i de fàcil accessibilitat a l'atenció primària respecte a la MAPA 24 hores. Major diagnòstic de pacients amb HCA en retallar els valors de normalitat, la qual cosa farà que inicialment molts hipertensos es beneficiin de no ser tractats amb fàrmacs amb el cost econòmic i en efectes secundaris que suposa. Saber durant l'evolució dels pacients amb HCA quan s'iniciarà l'aparició de LOD i de malalties cardiovasculars per tal de millorar el seu seguiment a la pràctica clínica. L'anàlisi evolutiu de les LOD en aquest tipus de pacients, en el cas de les lesions incipients en el FU, permetrà en un subestudi que s'està duent a terme la possibilitat del diagnòstic objectiu automatitzat d'aquestes lesions a partir de les imatges obtingudes amb càmeres amidriàtiques disponibles a l'atenció primària. Aquest fet permetria estratificar millor el risc cardiovascular dels pacients amb una prova menys costosa i accessible per a l'atenció primària en la valoració inicial de l'hipertens.

OBJETIVO: Desarrollar un instrumento de alerta de fragilidad de ágil aplicación en la consulta de atención primaria para la detección de ancianos frágiles susceptibles de una valoración geriátrica, y validarlo, en población de 70 años o más que atiende la consulta, de forma concurrente frente a una valoración geriátrica, y de forma predictiva con un seguimiento de dos años. DISEÑO: Estudio transversal de validación con la formación de una cohorte y un seguimiento de dos años. ÁMBITO: Atención Primaria de Salud, Barcelona. SUJETOS: Muestra sistemática de 163 personas de 70 años o más que atiendan la consulta de atención primaria del centro participante. VARIABLES PRINCIPALES TRANSVERSALES: a) Instrumento de alerta definido por consenso de expertos a partir de signos habituales de presentación de los pacientes. b) Valoración Geriátrica. VARIABLES PRINCIPALES EN EL SEGUIMIENTO: estado funcional, confinamiento, institucionalización, defunción. RECOGIDA DE DATOS: Obtención de las medidas de los signos de alerta por parte de profesionales de atención primaria, y de forma independiente se realizará una valoración geriátrica como gold estándar. VALIDACIÓN DEL INSTRUMENTO: Se estudiará la validez aparente y de contenido mediante consulta con un grupo de expertos. Se estudiará la validez criterio concurrente calculando las propiedades del instrumento de alerta en relación a los resultados obtenidos por la valoración geriátrica. La validez predictiva se valorará comparando los resultados que desarrollan las personas durante el seguimiento con los resultados del cribado inicial. Conseguir una herramienta de alerta de fragilidad válida y aplicable en la consulta de atención primaria de salud de forma ágil, permitirá valorar más exhaustivamente los pacientes de riesgo y así, mediante planes de actuación protocolizados, intentar evitar la posible pérdida de autonomía, confinamiento, institucionalización o muerte del paciente, y mejorar su calidad de vida. A su vez permitirá aplicar criterios de eficiencia en las actuaciones dedicadas a la atención de los ancianos en la consulta de atención primaria, evitando exploraciones innecesarias que quiten tiempo a otras que puedan necesitarse

Objetivo general Describir los conocimientos, actitudes, conductas y percepción de riesgo de contraer y transmitir ITS y VIH de las TSC de origen nigeriano, mediante un estudio cualitativo de perspectiva socioconstructivista realizado en la ciudad de Barcelona, durante el periodo 2012-2013. Métodos La metodología del presente estudio es cualitativa. Se realizará un estudio descriptivo interpretativo combinando la perspectiva fenomenológica y la socioconstructivista. Se pretende describir los conocimientos, actitudes y conductas para la prevención de las ITS/VIH de las TSC nigerianas y conocer e interpretar los significados sobre el riesgo de contraer y transmitir estas infecciones, construidos a partir de su propia experiencia y teniendo en cuenta factores individuales, culturales, sociales y del contexto global (laboral, acceso a los servicios socio sanitarios, servicios sociales a disposición, integración social). La información se obtendrá a través de entrevistas individuales semiestructuradas. Esta técnica permitirá un ambiente más íntimo, confidencial y de seguridad para que las participantes se sientan cómodas y sin ninguna presión, promoviendo así, discursos más espontáneos y ajustados a sus percepciones sobre el fenómeno de estudio. En una segunda etapa, se realizarán tres grupos triangulares con el objetivo de obtener discursos más abiertos y avanzar hasta la saturación del discurso. Aquí se obtendrán informaciones adicionales o complementarias a las obtenidas en las entrevistas individuales, mediante una dinámica interactiva e interpelativa, impulsada por el moderador. Se realizará un análisis sociológico del discurso, para describir e interpretar tanto los contenidos expresados a nivel individual, como en los grupos triangulares. El análisis del discurso como parte de los procesos sociales, posibilita la comprensión de lo social. Se identificarán los significados a través de la lectura y relectura gradual sistemática de la información obtenida. Resultados esperados A través de las entrevistas en profundidad realizadas se espera llegar a conocer la percepción de riesgo real para ITS y VIH de las TSC de origen nigeriano residentes en Barcelona, analizando e interpretando sus propias palabras se pretende llegar a la comprensión del contexto social. También se espera conocer las barreras y limitaciones que ellas sienten para dicha prevención y control así como para adquirir los conocimientos necesarios al respecto. En definitiva, se espera conocer más a fondo esta comunidad, sus vivencias, sentimientos y experiencias para poder realizar actividades adecuadas a las necesidades planteadas por ellas mismas. Impacto potencial esperado Hasta el momento actual las investigaciones sobre la percepción de riesgo de ITS/VIH en TSC son escasas. Es necesario profundizar a través de investigaciones cualitativas, como elemento fundamental para la reorientación y complemento de los programas multisectoriales y las acciones realizadas con este colectivo. El proyecto que presentamos podría aportar conocimientos esenciales para las estrategias de prevención y manejo de las ITS y VIH en la población de TSC en Barcelona. Por esto los resultados obtenidos serían muy útiles en el ámbito de la atención primaria de salud desde donde se realizan actividades de educación y prevención.