Objetivos: Evaluar la eficacia del programa Nereu, como herramienta integral de intervención sanitaria, para el tratamiento del sobrepeso y la obesidad infantil; respecto a un grupo control al finalizar el programa, a medio (6 meses) y largo plazo (12 meses). Diseño: Ensayo clínico aleatorio controlado multicéntrico. Población y muestra: Niños de 6 a 12 años con sobrepeso u obesidad, según el puntaje z del Índice de Masa Corporal (IMCz) igual o mayor a 1 para su edad y género (Hernández, 1988). Se estima necesario reclutar un total de 100 niños distribuidos en dos Grupos: 50 grupo control (GC) e 50 Intervención (GI). Intervención del estudio: Grupo Intervención: Programa de 9 meses de duración, realizando 3 sesiones semanales de ejercicio físico y una sesión semanal para los padres/tutores de asesoramiento de hábitos de actividad física y alimentación saludable. Grupo control: Recibirán una sesión mensual de hábitos de alimentación saludable a parte del tratamiento habitual. Principales medidas de resultado: Mejora del IMCz, circunferencia cintura-cadera, factores de riesgo cardiovascular, gasto energético, hábitos de actividad física y alimentación, estado psicológico y de calidad de vida relacionada con la salud al finalizar y a los 6 y 12 meses de la intervención.

En España, organismos oficiales como el Ministerio de Sanidad y la Sociedad Española de Ginecología y Obstetricia (SEGO) recomiendan la vacunación de la gripe estacional y pandémica en embarazadas en cualquier trimestre de la gestación. No existen estudios de base poblacional sobre coberturas vacunales ni morbilidad asociada a gripe en este grupo de riesgo.
Objetivos: 1) Estimar la cobertura de vacunación antigripal de las gestantes en Cataluña y determinar las variables asociadas 2) Estimar la morbilidad por gripe en las gestantes de Cataluña (síndrome gripal y hospitalizaciones asociadas a complicaciones de la gripe) y determinar las variables asociadas y 3) Determinar el conocimiento, las actitudes y las prácticas de los obstetras y matronas de los Servicios de Atención de la Salud Sexual y Reproductiva (ASSIR) de Atención Primaria de Cataluña sobre la vacunación antigripal de las gestantes. Diseño: Estudio descriptivo transversal de series temporales de base poblacional. Periodo: Temporadas gripales de 2007 a 2011. Fuente de Información: Bases de datos SIDIAP y CMBD.
Sujetos: Gestantes atendidas en Atención Primaria y Hospitalaria del sistema público de salud de Cataluña. Variables: Cobertura de vacunación antigripal, morbilidad asociada a gripe (enfermedad similar a gripe y hospitalizaciones por gripe), variables sociodemográficas (edad, procedencia), IMC, comorbilidad asociada, número de visitas de seguimiento del embarazo, vacunación antigripal previa, mes de vacunación y trimestre gestacional. Análisis estadístico: Cálculo de porcentajes, proporciones y tasas. Odds ratio crudas y ajustadas (IC95%) para variables explicativas. Relevancia: Los resultados del estudio permitirán orientar futuros programas de intervención para mejorar las coberturas actuales y reducir la morbilidad por gripe en gestantes.

OBJETIVO
Evaluar la efectividad del programa educativo de igual a igual Programa Paciente Experto
Diabético (PPED) para mejorar el control de la enfermedad (disminución de la hemoglobina glicada), el grado de autocuidado, el conocimiento sobre la diabetes, los estilos de vida y la calidad de vida en pacientes con Diabetes Mellitus Tipo 2 (DMT2) a los 6 y 12 meses.

MÉTODOS
Ensayo clínico controlado aleatorizado multicéntrico. Participaran 25 Centros de Atención Primaria, con un máximo de 25 pacientes con DMT2 sin demencia ni atención domiciliaria por centro. Los participantes se aleatorizarán en grupo intervención (GI) y en grupo control (GC). El GI recibirá el PPED, donde un paciente diabético formado previamente lidera 9 sesiones grupales educativas con 10-12 pacientes para manejar y controlar mejor la enfermedad.
La variable principal es la mejora de la hemoglobina glicada. Las secundarias son: Índice de masa corporal (IMC), capacidad de autocuidado (cuestionario SDSCA), conocimiento sobre la diabetes (cuestionario ECODI), estilos de vida (cuestionario IMEVID), calidad de vida (cuestionario EsDQOL), consultas a los servicios sanitarios y cumplimiento terapéutico. Todas las variables serán medidas antes de la intervención y al cabo de 6 y 12 meses.
Se llevará a cabo un análisis de comparabilidad basal entre GC y GI en relación a las variables estudiadas. Se realizará un análisis multivariado (regresión logística para variables categóricas y regresión lineal para continuas) para valorar el cambio en las variables dependientes en función del grupo ajustado por covariables. Todos estos análisis se realizarán por intención de tratar.

Objectiu: Analitzar la millora en un grup de gonartrosis al afegir exercicis de teràpia reequilibradora de l’aparell locomotriu (TRAL) als exercicis convencionals Mètodes: . 70 pacients diagnosticats amb gonartrosis seran aleatoritzats en dos grups; grup A amb tractament grupal amb cinesiteràpia clàssica de la gonartrosis , o grup B amb tractament grupal cinesiteràpia clàssica més exercicis de TRAL (grup B) prèvia acceptació del pacient a participar en l’estudi mitjançant signatura del consentiment informat. Es recolliran dades sociodemogràfiques, edat, sexe, situació laboral (actiu, aturat) amb el qüestionari preintervenció i es farà un seguiment fins 6 mesos després del tractament. Mesures: En el qüestionari postintervenció recollirem dades de satisfacció i d’activitat física. Per valorar la millora funcional utilitzarem: – L’escala validada i adaptada al castellà de l´index de OA ( osteoartrosi) del Western Ontario and MacMaster universities Osteoarthritis Index ( WOMAC) – El grau de dolor utilitzant una escala visual analògica (EVA). – L’escala TINETTI que valora la propiocepció/equilibri El WOMAC , l’EVA i TINETTI es passaran a l’inici, al final del tractament i als 6 mesos. Resultats esperats: mitjançant la introducció dels exercicis de TRAL als grups de cinesiteràpia habitual es pretén assolir una major reducció del dolor, una millora de la força muscular i la propiocepció/equilibri . Impacte potencial esperat: tot aquest treball està encaminat a assolir una disminució del dolor, millora de la capacitat funcional i la propiocepció/equilibri per redüir el temps d’incapacitat amb un seguiment als 6 mesos, basant-nos en les escales WOMAC, EVA i TINETTI.

Objectiu principal: Mesurar l’efectivitat d’una intervenció formativa sobre els professionals sanitaris d’atenció primària en el maneig del malestar psicològic al finalitzar la intervenció, als 12 mesos i als 24 mesos. Objectius secundaris: – Aconseguir que un 70% dels professionals sanitaris del grup intervenció realitzin el 70% de les activitats formatives. – Millorar els coneixements dels professionals sanitaris en el maneig del malestar psicològic. – Millorar les actituds dels professionals sanitaris en el maneig del malestar psicològic. – Millorar les habilitats dels professionals sanitaris en el maneig del malestar psicològic. – Millorar la selecció de principis actius d?antidepressius i d’ansiolítics. – Disminuir la prescripció d?antidepressius i ansiolítics no lligada a un diagnòstic de depressió o ansietat. – Disminuir el número total de derivacions a salut mental. Material i mètodes: Disseny: prova pilot quasi experimental amb grup control. Àmbit: urbà, equip d?atenció primària Subjectes: professionals sanitaris del CAP Roquetes-Canteres i del CAP Sant Andreu. Intervenció: Realització d’un programa de formació específic sobre el maneig del malestar psicològic: criteris diagnòstics, diagnòstic diferencial, eines d’abordatge a la consulta, alfabetització en salut, recursos útils del barri, habilitats per interrompre tractaments crònics amb antidepressius i ansiolítics, … La intervenció durarà un any. Variables a estudi: A mesurar abans de la intervenció, a l’acabar la intervenció (als 12 mesos) i als 2 anys d’haver començat. – Coneixements dels professionals sanitaris en el maneig del malestar psicològic. – Actituds dels professionals sanitaris en el maneig del malestar psicològic. – Habilitats dels professionals sanitaris en el maneig del malestar psicològic – Idoneïtat en la selecció de principis actius d’antidepressius i d?ansiolítics – Quantitat d’antidepressius i ansiolítics prescrits durant els mesos de novembre 2012, 2013 i 2014. – Quantitat d’antidepressius i ansiolítics no lligada a un diagnòstic de depressió o ansietat – Quantitat de derivacions a salut mental – Edat dels professionals – Sexe dels professionals – Professió dels professionals – Experiències de formació específica en maneig de malestar psicològic – Assistència dels professionals a les sessions de formació i de discussió dels casos. Es compararà aquests professionals amb els professionals d’un grup control d’un altre centre d’atenció primària de similars característiques que no participarà en aquest programa d’intervenció i en els que es mesurarà les mateixes variables, al inici de l’estudi, als 12 mesos i als 2 anys de la inclusió.

Introducció: La malaltia de Chagas és una parasitosi ocasionada pel protozous Trypanosoma cruzi (T. Cruzi). Cursa amb una fase aguda i una crònica i pot provocar problemes al sistema cardiocirculatori, digestiu i nerviós. El fenomen mundial de les migracions, junt amb algunes de les vies de transmissió (transfusions, trasplantament d’òrgans i teixits i congènita o vertical) de la malaltia de Chagas està fent que la infecció i malaltia estiguin presents a països on no és endèmica, sent actualment una malaltia de distribució mundial. La manca o poca formació dels professionals sanitaris de països no endèmics respecte aquesta malaltia, junt al dèficit de programes i protocols d’actuació i al desconeixement dels circuits de derivació a les unitats especialitzades dificulta l’accessibilitat al diagnòstic, tractament i seguiment de les persones afectades i debilita la vigilància epidemiològica de la malaltia. La finalitat d’aquest projecte és, en una primera fase, determinar el grau de coneixements sobre la malaltia de Chagas dels professionals sanitaris en l’àmbit de la atenció primària i el de les persones afectades per la malaltia, i en una segona fase, si es detecta un baix nivell de coneixements, desenvolupar i avaluar una intervenció formativa. Objectiu General: Comparar el grau de coneixement que tenen de la malaltia de Chagas les persones afectades per la malaltia i els professionals sanitaris d’atenció primària. Mètode: Estudi descriptiu transversal (en una primera fase). La població d?estudi serà: subjectes que pateixin malaltia de Chagas visitats a la Unitat de Medicina Tropical Salut Internacional Drassanes (UMTSID), professionals sanitari en formació (metges, infermers), professionals sanitaris formats (màsters, pla XB, tècnics laboratori) que realitzin estada de formació en la UMTSID i professionals sanitaris dels centres on treballen els metges residents i infermeres. Durant l’any 2013 el professional en formació, el primer dia d’estada a la UMTSID, contestarà el qüestionari de coneixements que s?utilitza en el Programa Pacient Expert Institut Català de la Salut (PPE ICS) en malaltia de Chagas(annexes 1 i 2). Paral·lelament es passarà el mateix qüestionari a persones diagnosticades de malaltia de Chagas durant el mateix període. Amb el consentiment de les unitats docents i els tutors dels metges residents i infermeres , aquests prepararan una sessió formativa sobre la malaltia de Chagas pels seus centres de treball. Abans de començar la sessió es demanarà contestar el qüestionari de coneixements als professionals assistents a la sessió. Es sol·licitarà consentiment informat i les dades es tractaran confidencialment sense fer-se cap ús en contra dels participants. Els qüestionaris de coneixements seran complimentats pels participants a l’estudi. Resultats esperats: Esperem trobar una desigualtat en el grau de coneixements sobre la malaltia de Chagas entre els professionals sanitaris i les persones afectades per la malaltia, sent més baix en el col·lectiu professional que en el de les persones afectades.

El objetivo principal de este estudio es conocer las dificultades que perciben los profesionales de Atención Primaria de Salud en la atención a personas de culturas y etnias foráneas. El conocimiento de sus percepciones, creencias y valores nos permitirá sentar las bases conceptuales para el diseño de estrategias de mejora (objetivo secundario).

Diseño: Estudio de metodología cualitativa con enfoque teórico sociocontructivista. Los datos se obtendrán mediante grupos de discusión triangulados con técnicas observacionales.

Ámbito de estudio: estudio multicéntrico desarrollado en diferentes Equipos de Atención Primaria (EAP) y Unidades de Atención a la Salud sexual y reproductiva (ASSIR) del Ámbito de Barcelona Ciudad. Estos Equipos/unidades ASSIR se seleccionarán según el pocentaje de población immigrante adscrita y su perfil étnico-cultural. Se buscarán específicamente contextos sanitarios donde se atiendan a pacientes de cultura paquistaní, filipina, china y latinoamericana. Se ha desarrollado un estudio piloto en l’EAP Raval Sud.

Población de estudio: profesionales de Atención Primaria de diferentes perfiles profesionales: médicos de familia, enfermeras, pediatras, trabajadores sociales y personal de atención al usuario.

Muestreo: muestreo teórico en el cual, en primer lugar, se seleccionarán contextos sanitarios (EAP y ASSIR) en los que estén presentes pacientes de las culturas seleccionadas. En cada uno de estos contextos, a su vez, se seleccionarán profesionales sanitarios de diferentes perfiles, con el fin de obtener los significados de diferentes variantes discursivas (para obtener finalmente la máxima variabilidad de discursos). Las variables que definirán estos perfiles son: profesión, edad, sexo y antigüedad profesional.

Técnicas de generación y recogida de información: se realizarán grupos de discusión y técnicas observacionales. Videograbación de los grupos de discusión y posterior transcripción literal de los mismos. Las observaciones se registrarán en un cuaderno de campo que junto con las transcripciones de los grupos constituirán el “”corpus textual””.

Análisis de los datos narrativos: se realizará un anàlisis de contenido temático. El texto se codificará y se elaborarán categorías emergentes con ayuda del programa informático Atlas-ti versión 7. Con las diferentes categorías y sus relaciones se elaborará un marco explicativo.

Impacto potencial esperado: identificar los problemas que plantea la atención sanitaria en la población immigrante a través de las percepciones de los profesionals sanitarios, nos ayudará a plantear estrategias de mejora y optimizar esta atención para el beneficio de los immigrantes y del sistema sanitario.
La prueba piloto realizada (grupo de discusión en Raval Sud) nos mostró la necesidad sentida por los profesionales para “”hablar”” y compartir este tema en grupo. El comentario realizado por uno de los informantes: “”hablar ha sido una catarsis”” unido al éxito de participación de todo el grupo y la riqueza del contenido temático aportado, nos animó a ampliar y desarrollar este proyecto.

Como grupo investigador, creemos que conocer las barreras culturales y las dificultades que generan en la atención puede permitirnos desarrollar estrategias de mejora y aumentar el “”empowerment”” de los profesionales sanitarios.

El objetivo principal de este estudio es conocer las dificultades que perciben los profesionales de Atención Primaria de Salud en la atención a personas de culturas y etnias foráneas. El conocimiento de sus percepciones, creencias y valores nos permitirá sentar las bases conceptuales para el diseño de estrategias de mejora (objetivo secundario).

Diseño: Estudio de metodología cualitativa con enfoque teórico sociocontructivista. Los datos se obtendrán mediante grupos de discusión triangulados con técnicas observacionales.

Ámbito de estudio: estudio multicéntrico desarrollado en diferentes Equipos de Atención Primaria (EAP) y Unidades de Atención a la Salud sexual y reproductiva (ASSIR) del Ámbito de Barcelona Ciudad. Estos Equipos/unidades ASSIR se seleccionarán según el pocentaje de población immigrante adscrita y su perfil étnico-cultural. Se buscarán específicamente contextos sanitarios donde se atiendan a pacientes de cultura paquistaní, filipina, china y latinoamericana. Se ha desarrollado un estudio piloto en l’EAP Raval Sud.

Población de estudio: profesionales de Atención Primaria de diferentes perfiles profesionales: médicos de familia, enfermeras, pediatras, trabajadores sociales y personal de atención al usuario.

Muestreo: muestreo teórico en el cual, en primer lugar, se seleccionarán contextos sanitarios (EAP y ASSIR) en los que estén presentes pacientes de las culturas seleccionadas. En cada uno de estos contextos, a su vez, se seleccionarán profesionales sanitarios de diferentes perfiles, con el fin de obtener los significados de diferentes variantes discursivas (para obtener finalmente la máxima variabilidad de discursos). Las variables que definirán estos perfiles son: profesión, edad, sexo y antigüedad profesional.

Técnicas de generación y recogida de información: se realizarán grupos de discusión y técnicas observacionales. Videograbación de los grupos de discusión y posterior transcripción literal de los mismos. Las observaciones se registrarán en un cuaderno de campo que junto con las transcripciones de los grupos constituirán el “corpus textual”.

Análisis de los datos narrativos: se realizará un anàlisis de contenido temático. El texto se codificará y se elaborarán categorías emergentes con ayuda del programa informático Atlas-ti versión 7. Con las diferentes categorías y sus relaciones se elaborará un marco explicativo.

Impacto potencial esperado: identificar los problemas que plantea la atención sanitaria en la población immigrante a través de las percepciones de los profesionals sanitarios, nos ayudará a plantear estrategias de mejora y optimizar esta atención para el beneficio de los immigrantes y del sistema sanitario.
La prueba piloto realizada (grupo de discusión en Raval Sud) nos mostró la necesidad sentida por los profesionales para “hablar” y compartir este tema en grupo. El comentario realizado por uno de los informantes: “hablar ha sido una catarsis” unido al éxito de participación de todo el grupo y la riqueza del contenido temático aportado, nos animó a ampliar y desarrollar este proyecto.

Como grupo investigador, creemos que conocer las barreras culturales y las dificultades que generan en la atención puede permitirnos desarrollar estrategias de mejora y aumentar el “empowerment” de los profesionales sanitarios.

Son necessàries accions per augmentar la identificació dels conductors de risc, especialment aquells que condueixen sota els efectes de l’alcohol i les intervencions de consell breu per disminuir el consum en la població conductora. Objectiu: A una prova pilot, valorar l’efectivitat i factibilitat d’una intervenció breu per reduir el consum d’alcohol (consum d’alcohol relacionat amb la conducció) als 12 mesos, entre conductors atesos a centres d’atenció primària. Objectius secundaris: 1. Valorar l’efecte de la intervenció en l’estadi del canvi i el nivell d?autoeficàcia, al mes i als 12 mesos de la intervenció. 2. Valorar la factibilitat de aquesta intervenció per part dels professionals i els pacients. 3. Valorar l’eficàcia en disminució del consum d?alcohol als 12 mesos de la intervenció Mètodes: Estudi d’intervenció en fase pilot, sense grup control, amb inclusió aleatoritzada, de caràcter obert i de tipus abans/després. Esta prevista la inclusió de 178 persones de 18 a 65 anys, conductors amb permís de conduir de qualsevol tipus de vehicle amb vigència actual, que declarin haver conduit almenys 1 cop després de consumir begudes alcohòliques en els 30 dies previs. Variables de resultat: Freqüència de la conducció sota els efectes de l’alcohol en els 30 dies previs. Consum d’alcohol segon test en E-Cap, en unitats de beguda estàndard setmanal (UBE) i Nivell de autoeficacia i Estadio de canvi segons Prokasca, segons qüestionari de Wells Parker. Variables relacionades: Perfil sociodemogràfic, Perfil de conductor, Nivell de percepció de risc i conductes conducció sota els efectes de l’alcohol els darrers 30 dies. Intervenció: Consell breu consum d’alcohol i efectes relacionats amb la conducció de vehicles. Es faran 3 visites: inicial, al mes i la final als 12 mesos. Es demanarà opinió de factibilitat del projecte a professionals i població. Impacte potencial esperat: Aquesta prova pilot determinarà la factibilitat de fer una intervenció de consell breu en conductors sota els efectes del alcohol en atenció primària.

El projecte consisteix en la realització d’un assaig clínic aleatori per valorar l’impacte sanitari en la utilització d’un entorn virtual (en aquest cas un Wikispace sanitari-educatiu i social) en l’atenció als cuidadors informals (familiars) dels malalts oncològics versus l’atenció Sanitària convencional. Objectiu: L’objectiu principal de l’estudi és valorar si la utilització d’un entorn virtual (wikispace) per part dels familiars dels malalts oncològics és efectiu per millorar l’atenció d’aquest tipus de malalt. L’eficàcia de la intervenció serà valorada mitjançant la comparació de les següents variables en el grup control i en el grup intervenció en diferents moments de l’estudi: (Basal-3m-6m-1 any) – Percepció de qualitat de vida del malalt, en relació amb el dolor i el confort ( EVA) – Grau de sobrecarrega en el cuidador.( ZARIT) – Valoració de l’ansietat-depressió durant el procés de malaltia en els familiars. (Golbert) – Nombre de visites realitzades per l’EAP en resposta a la demanda aguda. – Valoració de l’índex funcional de Karnosfky del malalt per part dels cuidadors. – Percepció de satisfacció del servei per part dels familiars i pacient. Metodologia: Població diana: Familiars dels malalts oncològics de les diferents ABS del SAP litoral. Selecció de la mostra: Assaig clínic aleatori a simple cec. Selecció dels familiars de pacients amb diagnòstic de neoplàsia i distribuïts en els diferents grups de manera aleatòria (per codificació) Criteris d’exclusió: Incapacitats de les persones cuidadores i/o no disponibilitat d’entorn web a la llar. Període de seguiment: 1 any. (al tractar-se de malalts amb diagnòstic de neoplàsia si la mort té lloc abans de l’any d’observació s’analitzaran per intenció de tractar.) Criteris d?avaluació de l’eficàcia: Es valorarà el tamany de la mostra i els resultats seran analitzats per intenció de tractar. Un cop obtingut els resultats es valorarà el NNT i s’acceptarà valors de p <0,05 com estadísticament significatius amb una confiança del 95%. El seguiment es realitzarà de la mateixa manera al grup intervenció que al grup control, només es diferenciarà pel tipus d?intervenció. Resultat esperat: Obtenir diferencies estadísticament significatives en les diferents variables mesurades: (diferència d'igual o més del 5 %) - Una reducció de la demanda urgent sol·licitada pel pacient a l'EAP respecte el grup control. - Un manteniment de la percepció de qualitat de vida durant el període de seguiment en els malalts oncològics en relació al dolor i el confort. (EVA) - Una disminució de la percepció d'ansietat i depressió en els cuidadors del malalt. - Una millora en la percepció de sobrecàrrega en el cuidador. - Percepció de ser millor atesos (qualitat de servei) superior que en grup control per part dels familiars i el propi pacient. (Enquesta de qualitat assistencial) Impacte potencial esperat: S´ espera que un suport web aplicat al procés d?atenció al malalt oncològic contribueixi a la millora en l'atenció al propi malalt i augmenti la percepció de seguretat en els familiars disminuint el seu grau de sobrecarrega, els seus nivells d'ansietat i depressió i que finalment repercuteixi en el nombre de visites de caràcter urgent que els familiars demanden als serveis sanitaris.