La dieta mediterrània (DM) és considerada un dels patrons alimentaris més saludables. Amb l’evidència científica s’ha mostrat com un model de referència de les cultures occidentals degut a les seves virtuts cardiosaludables. Al nostre país els patrons alimentaris estan canviant a conseqüència de la modernització de la societat que comporta certs canvis sociològics, com ara estils de vida més sedentaris, menys temps destinat a la preparació d’aliments, i per tant augment del consum d’aliments preparats i més processats, que poden anar deteriorant el patró de la dieta mediterrània. Això és especialment crític entre la població infantil i juvenil. És en la infantesa i l’adolescència on es detecta el patró alimentari més allunyat del model mediterrani, fet que predisposa a que en un futur augmenti la prevalença de malalties cròniques entre la població adulta. En els últims anys, en el comportament alimentari de la població infantil ha augmentat molt el consum d’aliments amb elevat contingut greixós i de carbohidrats, com els coneguts “snacks” i sucs. Moltes vegades, inconscientment, els pares influeixen en l’augment de pes en els seus fills afavorint aquests comportaments alimentaris. Amb l’arribada d’un fill, les preocupacions i els conflictes apareixen. Els pares es pregunten si estan preparats per educar-los. Aquesta educació comença amb l’alimentació. Els primers 5 anys de vida són bàsics pel creixement i desenvolupament del nen, és l’edat clau per instaurar uns correctes hàbits alimentaris basats en la dieta mediterrània que adquiriran a través dels seus pares i els comportaments d’aquests (creences, actituds, hàbits alimentaris…) Els professionals d’infermeria d’atenció primària tenim la competència i la responsabilitat d’abordar aquestes situacions des de l’Educació per la Salut i proporcionar la informació i l’educació necessària en tots els àmbits, basant-nos en el marc conceptual de Dorotea Orem que defineix les autocures com “una conducta que existeix en situacions concretes de la vida, dirigida per la persona cap a ella mateixa o cap el seu entorn, per regular els factors que afecten el seu propi desenvolupament i funcionament en benefici de la seva vida, salut o benestar. Creiem que des de la vessant comunitària tenim un paper molt important, podem abastar amb més facilitat aquest problema per la proximitat i accessibilitat a la nostra comunitat. El nostre projecte pretén avaluar l’efectivitat d’una intervenció educativa grupal als pares de nens d’un any d’edat per millorar els hàbits alimentaris dels seus fills.

HIPÒTESI Es trobaran nivells de distrés crònic alts entre les diferents comunitats d’immigrants recents i variaran conjuntament amb el grau de somatitzacions. Hi haurà un pic al voltant del segon any per desprès descendir lentament. Els símptomes explicats i les atribucions que faran d’aquests símptomes variaran d’un grup ètnic a un altre. OBJECTIU GENERAL Conèixer els diferents estressors que tenen les comunitats immigrants més grans al Maresme, el seu grau de distrés i la seva relació amb els condicionants culturals propis de cada grup que puguin tenir alguna implicació en els seus processos d’emmalaltir, amb atenció especial a les atribucions que fan dels seus símptomes i el seu correlat somàtic. OBJECTIUS ESPECÍFICS Avaluar el grau de distrés percebut que tenen una mostra d’individus de 3 comunitats d’immigrants: magrebins, subsaharians i sud-americans. Avaluar l’autopercepció de situacions estressores en la seva vida diària. Avaluar el nivell i tipus de somatitzacions per comunitats. Conèixer el mites i simbolismes al voltant dels seus símptomes i malalties d’aquests col·lectius. DISSENY Aquesta investigació consisteix en un estudi observacional, transversal i multicèntric, qualitatiu-quantitatiu entre població immigrant resident al Maresme. ÀMBIT D’ESTUDI: Atenció Primària. Centres d?Atenció Primària (CAPs) d’un àmbit de Catalunya. (Comarca del Maresme). SUBJECTES D’ESTUDI: La població objecte d?estudi és la compresa per tots els immigrants de més de 18 anys i menys de 80, que han arribat a Europa en els darrers 10 anys provinents dels països següents: Marroc, Tunisia, Algèria, Senegal, Gàmbia, Mali, Bolívia, Equador i Colòmbia, i que s’han visitat en els CAPs d’estudi alguna vegada des de la seva arribada. Les 3 comunitats d’immigrants que s’estudiaran seran: magrebins (s’inclouran les persones provinents de Marroc, Tunisia, Algèria), subsaharians (s’inclouran les persones provinents de Senegal, Gàmbia, Mali) i sud-americans (s’inclouran les persones provinents de Bolívia, Equador, Colòmbia).

El equipo investigador de este proyecto ha realizado entre Marzo y Noviembre de 2009 un estudio descriptivo transversal para valorar la prevalencia de factores de riesgo de sufrir una Lesión de Trafico (comprendiendo toda lesión derivada de colisión y toda colisión sin que exista necesariamente una lesión) relacionados con patologías crónicas, medicamentos y consumo de substancias psicoactivas en una población de conductores atendidos en Atención Primaria de Salud, denominado estudio LESIONAT. Para este estudio multicéntrico se han recogido datos de 1686 conductores atendidos en centros de atención primaria (CAP) de la provincia de Barcelona, seleccionados aleatoriamente entre población conductora mayor de 16 años. Han participado 25 centros y 114 profesionales

El tenir cura d’un malalt amb Alzheimer afecta al seu cuidador i a la seva família. La relació entre els avis i néts pot veure’s molt afectada per la malaltia. Els trastorns de comportament de les persones malaltes durant algunes fases o la manca de reconeixement dels seus familiars, la seva dependència poden ser aspectes impactants pels néts que de vegades fins i tot han estat cuidats per aquests avis. L’atenció a la família i el suport davant les malalties es un dels processos infermers propis en l’Atenció Primària. Així com la prevenció de les possibles conseqüències d’aquestes malalties. Objectiu Principal: L’objectiu d’aquest estudi es conèixer com viuen els nets/es la malaltia d’Alzheimer del seu avi/a. Àmbit: La recerca es durà a terme amb nens de 6 a 12 anys de diferents comunitats autònomes, de l’àmbit rural i urbà de Catalunya, que el seu avi/a estigui diagnosticat de malaltia d’Alzheimer i tinguin relació amb ell/a. Disseny: Es tracta d’un estudi qualitatiu, basat en el paradigma Constructivista i el mètode de recerca fenomenològic. Metodologia: Les tècniques que es duran a terme seran : l’entrevista en profunditat amb els nens, Grups de discussió amb els pares, i la revisió de materials. L’anàlisi es farà amb les gravacions de les entrevistes i dels grups de discussió i s’utilitzarà el programa informàtic ATLAS-TI.

OBJECTIU: Determinar la concordança dels diagnòstics d’infermeria i el grau d’adherència terapèutic. DISSENY: Estudi multicèntric transversal i d’intervenció. FASE 1:observacional i descriptiu. FASE 2:assaig clínic controlat i aleatoritzat, es farà una intervenció consistent en un seguiment telefònic mensual durant un any. ÀMBIT I SUBJECTES D’ESTUDI: 10 centres d’Atenció Primària del Servei d’Atenció Primària (SAP) Mataró-Maresme. Pacients d’entre 15 i 80 anys, diagnosticats com crònics i que tinguin prescripció activa per Diabetis Mellitus, Hipertensió Arterial o Malaltia Obstructiva Crònica, i que estiguin catalogats per infermeria como maneig efectiu o inefectiu del règim terapèutic codificat a l’e-CAP. VARIABLES. FASE 1: Diagnòstic d’infermeria (maneig efectiu/inefectiu, és la variable independent) i data del diagnòstic. Variables explicatives: sociodemogràfiques, clínica del pacient, comorbiditat, mesures antropomètriques, hàbit tabàquic i exercici físic. S’aplicaran qüestionaris validats per quantificar l’adherència al tractament relacionada amb cadascuna de les quatre malalties cròniques esmentades. Per cada malaltia crònica, es mesurarà la qualitat de vida relacionada amb la salut. La satisfacció de l’usuari es mesurarà amb l’enquesta dels serveis d’atenció primària 2000. FASE 2: les variables pre-intervenció seran les recollides en la fase 1 i les variables que formaran part de la post-intervenció seran les que es recolliran en l’aplicació dels qüestionaris a l’any de seguiment. Les variables que es recolliran en els seguiments mensuals són: compliment terapèutic (si prenen les pastilles, si utilitzen inhaladors, o insulina, en cas dels diabètics), es registrarà el dia i hora de la trucada i l’estat del pacient pel que fa a la seva malaltia (si es troba malament, bé o regular) i si hi ha hagut ingrés hospitalari. També s’inclou un qüestionari de qualitat de vida professional (CVP-35) que es passarà al personal d’infermeria en aquesta segona fase. RECOLLIDA DE DADES: FASE 1: Se seleccionarà una mostra aleatòria de tots els pacients que compleixin els criteris d’inclusió. Els individus seleccionats seran convidats a participar mitjançant una trucada telefònica. FASE 2: Dels pacients inclosos en la primera fase, s’agafarà aleatòriament la meitat dels complidors i la meitat dels no complidors per formar part del grup intervenció. La intervenció és un seguiment telefònic mensual durant 12 mesos on es preguntarà pel compliment terapèutic. En finalitzar el seguiment, es tornarà a citar a tots els pacients i se’ls passarà els mateixos qüestionaris que es van aplicar en la fase 1. ANÀLISIS DE DADES: Es farà una depuració de les dades i un anàlisi descriptiu de les variables dependents i explicatives. Anàlisi bivariat entre el diagnòstic d’infermeria i el grau d’adherència al tractament. Es calcularà l’índex Kappa entre el diagnòstic d’infermeria i el compliment. Es calcularà la mitjana i la desviació estàndard per cadascuna de les 3 escales del qüestionari de qualitat de vida dels pacients. S’avaluarà la relació bivariant entre la puntuació de cadascuna de les escales amb les variables explicatives. Es realitzarà un anàlisi de correlacions entre les escales mitjançant el coeficient de correlació de Pearson. Fase 2: Anàlisi bivariat entre el compliment abans i després de la intervenció amb el test de la chi-quadrat. S’analitzaran també els resultats dels qüestionaris pre i post intervenció. PARAULES CLAUS: enfermetat crònica, procés d?infermeria, documentació, avaluació, intervencions, diagnòstics d’infermeria, resultats, compliment, adherència a la medicació.

OBJECTIU: Determinar la concordança dels diagnòstics d’infermeria i el grau d’adherència terapèutic.
DISSENY: Estudi multicèntric transversal i d’intervenció. FASE 1:observacional i descriptiu. FASE 2:assaig clínic controlat i aleatoritzat, es farà una intervenció consistent en un seguiment telefònic mensual durant un any.
ÀMBIT I SUBJECTES D’ESTUDI: 10 centres d’Atenció Primària del Servei d’Atenció Primària (SAP) Mataró-Maresme. Pacients d’entre 15 i 80 anys, diagnosticats com crònics i que tinguin prescripció activa per Diabetis Mellitus, Hipertensió Arterial o Malaltia Obstructiva Crònica, i que estiguin catalogats per infermeria como maneig efectiu o inefectiu del règim terapèutic codificat a l’e-CAP.
VARIABLES. FASE 1: Diagnòstic d’infermeria (maneig efectiu/inefectiu, és la variable independent) i data del diagnòstic. Variables explicatives: sociodemogràfiques, clínica del pacient, comorbiditat, mesures antropomètriques, hàbit tabàquic i exercici físic. S’aplicaran qüestionaris validats per quantificar l’adherència al tractament relacionada amb cadascuna de les quatre malalties cròniques esmentades. Per cada malaltia crònica, es mesurarà la qualitat de vida relacionada amb la salut. La satisfacció de l’usuari
es mesurarà amb l’enquesta dels serveis d’atenció primària 2000. FASE 2: les variables pre-intervenció seran les recollides en la fase 1 i les variables que formaran part de la post-intervenció seran les que es recolliran en l’aplicació dels qüestionaris a l’any de seguiment. Les variables que es recolliran en els seguiments mensuals són: compliment terapèutic (si prenen les pastilles, si utilitzen inhaladors, o insulina, en cas dels diabètics), es registrarà el dia i hora de la trucada i l’estat del pacient pel que fa a la seva malaltia (si es troba malament, bé o regular) i si hi ha hagut ingrés hospitalari. També s’inclou
un qüestionari de qualitat de vida professional (CVP-35) que es passarà al personal d’infermeria en aquesta segona fase. RECOLLIDA DE DADES: FASE 1: Se seleccionarà una mostra aleatòria de tots els pacients que compleixin els criteris d’inclusió. Els individus seleccionats seran convidats a participar mitjançant una trucada telefònica. FASE 2: Dels pacients inclosos en la primera fase, s’agafarà aleatòriament la meitat dels complidors i la meitat dels no complidors per formar part del grup intervenció. La intervenció és un seguiment telefònic mensual durant 12 mesos on es preguntarà pel compliment terapèutic. En finalitzar el seguiment, es tornarà a citar a tots els pacients i se’ls passarà els mateixos qüestionaris que es van aplicar en la fase 1. ANÀLISIS DE DADES: Es farà una depuració de les dades i un anàlisi descriptiu de les variables dependents i explicatives. Anàlisi bivariat entre el diagnòstic d’infermeria i el grau d’adherència al tractament. Es calcularà l’índex Kappa entre el diagnòstic d’infermeria i el compliment. Es calcularà la mitjana i la desviació estàndard per cadascuna de les 3 escales del qüestionari de qualitat de vida dels pacients. S’avaluarà la relació bivariant entre la puntuació de cadascuna de les escales amb les variables explicatives. Es realitzarà un anàlisi de correlacions entre les escales mitjançant el coeficient de correlació de Pearson. Fase 2: Anàlisi bivariat entre el compliment abans i després de la intervenció amb el test de la chi-quadrat. S’analitzaran també els resultats dels qüestionaris pre i post intervenció.
PARAULES CLAUS: enfermetat crònica, procés d?infermeria, documentació, avaluació, intervencions, diagnòstics d’infermeria, resultats, compliment, adherència a la medicació.

OBJETIVO: Evaluar el coste- efectividad de tres tipos de intervenciones de carácter poblacional para mejorar la cobertura del cribado de cáncer de cuello uterino en las mujeres de 30 a 70 años con criterios de cribado incorrecto dirigidas desde Atención Primaria frente al cribado oportunista. DISEÑO: Ensayo clínico aleatorizado pragmático de cuatro ramas con asignación por grupos, controlado, con evaluador ciego y multicéntrico. Unidad de aleatorización: municipios. ÁMBITO DE ESTUDIO: Servicio de Atención Primaria de Cerdanyola-Ripollet, provincia de Barcelona. POBLACIÓN DE ESTUDIO: mujeres de 30 a 70 años con criterios de cribado incorrecto. VARIABLES DE ESTUDIO: Dependientes: Principal: participación en el cribado, Otras: lugar en el que se hace el cribado de cuello uterino, periodicidad con la que se ha hecho el cribado, resultado de la última citología; Independientes: Del sujeto: Principal: grupo de estudio, Otras: administrativas, sociodemográficas, relacionadas con antecedentes de patología cervicouterina, determinación del VPH previa, relacionadas con la intervención, Del municipio. DESARROLLO DE ESTUDIO: se crearán 4 grupos de estudio: 1.- Grupo no intervención: se seguirá la práctica clínica habitual, 2.- Grupo intervencióbn (GI) 1: carta de invitación para participar en el cribado, 3.- GI2: carta y folleto informativo, 4.- GI3: carta, folleto informativo y llamada de recordatorio. ANÁLISIS ESTADÍSTICO: estadística descriptiva de todas las variables y análisis de niveles múltiples con un modelo de regresión logística. Todos estos análisis se realizarán por intención de tratar y ajustando por los potenciales factores de confusión y variables clínicas relevantes. RESULTADOS ESPERADOS: se aumentará la cobertura del cribado cervicouterino en un en un grupo de mujeres de riesgo y se evaluarà el coste-efectividad de los 4 grupos de estudio.

OBJETIVO: Evaluar la utilidad diagnóstica de la retinografía en la detección de isquemia cerebral silente en población mayor de 50 años sin ictus previo. DISEÑO: Estudio analítico observacional multicéntrico de evaluación de una prueba diagnóstica. SUJETOS: 644 individuos con una Resonancia Nuclear Magnética (RNM) practicada por sospecha de patologia cerebral no vascular, pertenecientes a Centros de Salud de Atención Primaria (AP) del área metropolitana de Barcelona. Definición de caso: paciente que presente isquemia cerebral silente diagnosticada por RNM; para cada caso se seleccionará un control de las mismas características sin patologia vascular cerebral por RNM. Se excluyen los individuos con alguna limitación para la lectura de la retinografía o la patología cerebral que altere su interpretación o de la RNM. MÉTODOS: Se realizará una entrevista para recoger datos socio-demográficos, de tratamiento, factores de riesgo y comorbilidades cardiovasculares. Se solicitará una analítica y ECG. Posteriormente, se realizará una retinografía mediante cámara amidriática a todos los participantes. ANÁLISIS ESTADÍSTICO: La sensibilidad, especificidad y valores predictivos se calcularán a partir de tablas 2×2 (isquemia cerebral silente sí/no vs. retinografía positiva/negativa). Sus intervalos de confianza se calcularán como el intervalo de confianza de una proporción. RELEVANCIA Y APLICABILIDAD: La detección de isquemia cerebral silente precisa una RNM, exploración poco accessible desde AP. Conocer la utilidad de la retinografia como prueba de cribaje, comportaria una optimización de recursos con reducción de costes

Contexto: Un elevado porcentaje de los casos de cáncer cervical no tienen citología previa durante los 10 años anteriores al diagnóstico. Diferentes intervenciones poblacionales pueden mejorar la cobertura en el sistema público, aunque también aumentar los costes. *Objetivo: Comparar la efectividad y los costes de tres tipos de intervenciones de carácter poblacional para aumentar el número de participantes en los programas de cribado de cáncer de cuello uterino dirigidas desde Atención Primária a las mujeres de cuatro áreas básicas de salud *Métodos: Se realizará un análisis coste-efectividad desde la perspectiva del Sistema Público de Salud. Mujeres (20.994) con criterios de cribado incorrecto de cuatro áreas de salud básica del Vallés Occidental, Barcelona. Las pacientes serán distribuidas aleatoriamente en el grupo control y los tres grupos de intervenciones (GI1: carta de invitación para participar en el cribado; GI2: carta invitación y folleto informativo; GI3: carta invitación, folleto informativo y llamada recordatorio), y seguidas a lo largo de tres años. La medida de efectividad clínica será nº de infecciones de VPH, lesiones epiteliales y cáncer de cuello uterino. Medidas secundárias de efectividad será el número de muertes evitadas. Se llevarà a cabo un análisis de sensibilidad univariante y multivariante .*Resultados esperados: Se espera que la GI3 sea una estratégia más coste-efectiva que GI1 y GI2, generando mayores detecciones de infecciones de VPH, lesiones epitaliales y cáncer que las demás estratégias, aunque a mayor coste. Se preveé que el ratio coste-efectividad esté por debajo del umbral de los 20.000?, y por tanto recomendar GI3 como estratégia poblacional desde el punto de vista de la eficiencia.

Las funciones de riesgo cardiovascular dejan de identificar más del 50% de los pacientes que desarrollarán enfermedad cardiovascular. Este hecho es especialmente evidente en los pacientes catalogados de riesgo intermedio cuyo manejo clínico resulta complicado. Nuestro objetivo es analizar si el índice tobillo brazo (ITB), las medidas de rigidez arterial, la glicemia capilar post-pandrial, la hemoglobina glicada, la auto-medida de presión arterial y la presencia de comorbilidad, están asociadas de manera independiente a la incidencia de acontecimientos vasculares y si pueden contribuir a mejorar la capacidad predictiva de las ecuaciones de riesgo actuales en la población de riesgo intermedio. El proyecto implica 3 grupos de la REDIAPP (RETICS RD06/0018) de 3 comunidades autónomas. Se creará una cohorte multicéntrica de 2688 pacientes de riesgo intermedio (riesgo coronario entre 5 y 15% o riesgo de muerte vascular entre 3-5% a 10 años) y sin antecedentes de enfermedad arteriosclerótica, seleccionados al azar. Se registrará información socio-demográfica, información sobre dieta, ejercicio físico, comorbilidad y claudicación intermitente. Se realizarán medidas de ITB, velocidad de onda de pulso, cardio-ankle brachial index, presión arterial (automedida y en consulta) y medidas antropométricas. Se cuantificarán lípidos, glicemia y hemoglobina glicada en ayunas y la glicemial capilar post-pandrial. Se realizará un seguimiento al año y medio para conocer la incidencia de eventos vasculares (posteriormente se prevén seguimientos a 5 y 10 años). Se analizará la contribución de los factores de riesgo estudiados a la predicción de la enfermedad vascular, ajustados por factores de riesgo clásicos.