OBJETIVO Valorar la efectividad de una intervención de feedback sobre los profesionales de Atención Primaria para la mejora del grado de control de los factores de riesgo cardiovasculares (FRCV) y el tratamiento antiagregante en los pacientes con arteriopatía periférica. METODOLOGÍA DEL PROYECTO Ensayo clínico aleatorio por grupos o comunitario (cluster randomized trial). El estudio se llevará a cabo en todas las Áreas Básicas de Atención Primaria del Ámbito de Girona. Los participantes serán los médicos de Atención Primaria, la unidad de análisis serán los pacientes con arteriopatía periférica (AOP) diagnosticada y se considerará el cluster al Equipo de Atención Primaria. Se medirán variables sobre los pacientes: sociodemográficas, de comorbilidad, datos de laboratorio, datos exploratorios, solicitud de analítica y tratamiento antiagregante. Como variables sobre los profesionales: sociodemográficas, antigüedad del cupo, urbano o rural, docente, índice de calidad asistencial del SISAP y motivación o burn-out de los profesionales. Los datos se obtendrán a partir de los datos estraídos del sistema informatizado e-cap y de una encuesta a los profesionales posterior a la intervención. El grupo intervención y el grupo control se aleatorizará por muestras estratificadas por el tamaño de los Equipos de Atención Primaria (EAP). La asignación a un grupo u otro será por EAPs para evitar contaminación entre los profesionales. Se realizará una intervención de feedback, con duración anual, que constará de una actividad formativa, con audit de datos y feedback de forma trimestral e individual de cada profesional. Al año de la intervención se evaluará su efectividad.

Objetivos. Conocer la prevalencia de disfunción diastólica (DD) e insuficiencia cardiaca (IC) en pacientes hipertensos > 65 años en atención primaria (AP). Objetivos secundarios. Conocer sus características, morbilidad asociada y utilidad del NT- proBNP en el diagnóstico y pronóstico. Diseño del estudio. Primera fase: estudio observacional transversal. Segunda fase: estudio observacional longitudinal prospectivo durante tres años. Ámbito estudio: Doce centros de salud y un hospital del área metropolitana de Barcelona. Sujetos. De una población de hipertensos de larga evolución (> 3 años) mayores de 65 años atendidos en AP, se seleccionarán 410 pacientes, clasificados según criterios de IC clinica (Framinghan), fracción de eyección (FE) y DD (ecocardiograma). Metodología. Tras informar por carta y cita telefónica, se recogeran variables demográficas, clínicas y tratamiento de la histotia clínica informatizada y anamnesis.Se realizará exploración física, radiografia de torax, electrocardiograma y analítica con determinación de NT-proBNP. Todos los pacientes serán remitidos al Hospital Universitari Bellvitge para realización de ecocardiograma. Se seguirán durante tres años dos grupos de estudio: 1- con IC,FE>50%,conDD, 2 ? sin IC,FE>50%,conDD y tres grupos de control: 3 ? sin IC,FE>50%,sinDD, 4 ?con IC,FE>50%,sinDD y 5- FE<45%(con/sin IC, con/sinDD). Se registrará la incidencia anual de IC, ingresos hospitalarios por IC y mortalidad en todos los grupos. Se realizará determinación de NT- proBNP y ecocardiograma a los 3 años a todos los grupos (excepto grupo 5). Los resultados pueden mostrar que la DD en estos pacientes está infradiagnosticada y su diagnóstico precoz, mediante NT-proBNP podria mejorar la estratificación del riesgo y adecuación del tratamiento

OBJETIVOS: Analizar la relación del ejercicio físico, forma física, consumo calórico y patrón dietético con el perfil circadiano de presión arterial, la presión arterial central y periférica, velocidad de la onda del pulso y marcadores biológicos de disfunción endotelial en sujetos activos y sedentarios sin enfermedad arteriosclerótica. METODOLOGÍA DISEÑO: Descriptivo transversal como fase previa a un ensayo clínico posterior. Proyecto multicentrico con seis grupos de investigación. SUJETOS: De la cohorte de sujetos del proyecto PEPAF permanecen en el último control 3105 (1.163 activos y 1.942 sedentarios) y se excluyeron por activos 2.346. Por muestreo aleatorio se incluirán 352 sujetos que permanecen sedentarios, 588 que han pasado a ser activos y 560 de los que fueron excluidos por ser activos en la valoración basal, en total 1.500. Cada uno de los seis grupos incluirá 250 sujetos. MEDICIONES PRINCIPALES: Se evaluará talla, peso, perímetro abdominal, presión arterial clinica, presión arterial ambulatoria con el Radial pulse wave acquisition device (BPro), la presión arterial central (aórtica) y el Augmantation index con el Pulse Wave Application Software (A-Pulse) y Sphigmo cor System Px (Pulse Wave Analisys), la velocidad de la onda del pulso (PWV) con el Sphigmo cor System Px (Pulse Wave velocity), el patrón nutricional con una encuesta de consumo alimenticio, la actividad física con el cuestionario 7-Par day y el acelerómetro (MTI/CSA 7164) y la capacidad física con el ciclooergometro (PWC170) y marcadores biológicos de disfunción endotelial (endoglina y osteoprotegerina).

Introducció: Els trastorns psiquiàtrics lleus són patologies importants en Atenció Primària, degut a la seva prevalença i a l?elevat consum de recursos sanitaris que generen. Objectius: – Avaluar l’efectivitat de la Teràpia racional emotiva (REBT), com instrument d’intervenció del treball social per a millorar canvis en paràmetres de qualitat de vida, freqüentació a les consultes mèdiques i consum de fàrmacs en pacients amb distímia. Disseny: Estudi prospectiu, multicèntric, d’intervenció, no aleatori, amb grup control coincident en el temps, en un àmbit urbà d’atenció primària i de 2 anys de durada. Participants: pacients atesos en consultes d’Atenció Primària ABS Sant Andreu i ABS Martorell diagnosticats de distímies segons classificació DSMIV Intervenció: Els subjectes rebrien un màxim de 8 sessions quinzenals de trenta minuts per part de la Treballadora Social (TS). La intervenció és realitzarà en la població atesa de l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) de Sant Andreu (Barcelona) després de l’entrevista basal. Variables: dades sociodemogràfiques, nivell d?instrucció, convivència, comorbiditat, valoració de qualitat de vida, valoració de Creences irracionals (grup intervenció), variables de seguiment en AP (visites realitzades a metge de família (MF), treballadora social(TS), consum de fàrmacs: ansiolítics / antidepressius. Resultats esperats: Els resultats esperats de la intervenció, estimats a partir de dades prèvies, són: – Una disminució de freqüentació a les consultes mèdiques de l’ordre de 10 visites menys per any – Una millora de la qualitat de vida percebuda, amb un increment d’un 13% de promig, segons valors del qüestionari QUALITY OF LIFE (QOL) de Baker & Intagliata – Una disminució del tractament amb psicofàrmacs (disminució d?hipnòtics en un 19% i d?ansiolítics en un 29,6%). Impacte potencial esperat: Esperem que la teoria racional emotiva sigui un mètode d’intervenció efectiu pel maneig patologia psiquiàtrica menor dins del treball social.

INTRODUCCIÓ: Diversos organismes sanitaris fan èmfasi en la importància d’una millor col·laboració entre el Metge d’Atenció Primària (MAP) i el Farmacèutic Comunitari (FC) en atenció primària. OBJECTIU: Identificar i prioritzar, des de la perspectiva dels professionals sanitaris, barreres i facilitadors per a la comunicació i la col·laboració entre MAP i FC, i buscar-ne solucions que permetin una millor col·laboració multidisciplinar. MÉTODE: Estudi qualitatiu multicèntric de tipus descriptiu-exploratori. Es farà simultàniament en 3 províncies: Barcelona, Mallorca. Biscaia. Es realitzaran entrevistes individuals semi-estructurades amb MAP i FC per tal d’identificar barreres i facilitadors per a la comunicació i col·laboració, utilitzant l’experiència en col·laboració com a criteri de segmentació. També es faran entrevistes semi-estructurades amb professionals clau a nivell nacional (autoritats sanitàries, corporació professional, societat científica, universitat). A més, es realitzaran grups nominals (2 per província) amb MAP i FC per tal d’identificar i prioritzar les barreres i els facilitadors i trobar estratègies per a millorar la col·laboració MAP-FC. Les entrevistes individuals seran enregistrades i transcrites i se’n analitzarà el contingut. El rigor metodològic es garantirà mitjançant l’ús de porters, tècniques de triangulació, guia d’entrevista i d’observació, diari de camp, contrastació de dades obtingudes amb els participants i auditoria externa. LIMITACIONS: condicionament de la informació per a l’entrevistador, la resta de participants i pel redactat de les preguntes. El guió l’elaboraran investigadors de diferents formacions i el revisarà un analista extern, entrevistadors i moderadors seran entrenats. Una altra dificultat és l’accés als MAP i als FC, que serà resolta mitjançant l’ús de porters.

OBJECTIU PRINCIPAL: Avaluar l’impacte de la intervenció de la infermera d’enllaç (IE) en termes de millora de la qualitat de vida i satisfacció amb el servei rebut, en cuidadors de pacients ingressats que necessiten continuïtat dels seus processos a l’alta hospitalària, en relació amb els cuidadors dels usuaris en la mateixa situació que no han rebut la intervenció de l’IE. OBJECTIUS SECUNDARIS: – Comparar en el grup de pacients que han rebut intervenció de l’IE vs els pacients que no l’han rebut: Evolució del seu procés. Seguiment per equip d’atenció primària. – Qualitat de vida relacionada amb la salut del pacient i del cuidador. Satisfacció amb el servei rebut. Temps mitjà d’accés a visites i serveis en ambdós grups. – Construir un model d’indicadors que permeti sistematitzar l’avaluació de la continuïtat assistencial. METODOLOGIA: Estudi observacional prospectiu de 18 mesos de seguiment realitzant una comparació entre dos grups categoritzats segons tinguin o no IE Àmbit de l’estudi: 54 centres d’atenció primària de Barcelona i els seus 4 hospitals de referència. Subjectes: 484 pacients amb intervenció de IE i 484 pacients sense intervenció de IE. Variables sociodemogràfiques; Clíniques, Qualitat de vida relacionada amb la salut (QVRS) mitjançant qüestionari SF-36.

OBJECTIU: Explorar des d’una perspectiva fenomenològica les expectatives, percepcions i opinions de les infermeres que han desenvolupat el Programa Salut i Escola als centres escolars de Barcelona, durant el període 2009-2010. DISSENY: Estudi qualitatiu de tipus exploratori i perspectiva fenomenològica. Per generar la informació s’utilitzaran els grups de discussió (GD). S’ha elaborat una guia de les entrevistes coherent amb la generació dels significats temàtics que interessa explorar. ÀMBIT: Centres d’Atenció Primària de Barcelona ciutat. MOSTRA: S’ha dissenyat una mostra teòrica, intencionada i raonada. A fi d’assolir la màxima variabilitat discursiva s?inclouran infermeres/informants de diferents franges d’edat i temps de participació en el programa i dels centres escolars públics o concertats i grans (més de 100 alumnes) o petits (menys de 100 alumnes). Els participants es seleccionaran en base al compliment de les variables definides anteriorment. Inicialment es preveu realitzar un mínim de quatre GD, si bé, la grandària final de la mostra vindrà determinada per saturació de la informació. Els GD es realitzaran de abril a juny de 2010. ANÀLISI: Es desenvoluparà un anàlisis de contingut categorial temàtic, amb l’ajuda del programa informàtic Atlas-ti (14 – 15). L’anàlisi es realitzarà de manera independent per part de dos investigadors que triangularan els resultats obtinguts. A més, els resultats es retornaran als participants per a al seva verificació

OBJECTIU: Conèixer l’efectivitat d’un programa educatiu sobre l’alimentació de nens d’un any adreçat als seus pares en quant a l’adquisició d?habits alimentaris saludables. DISSENY: Estudi de cohorts d?intervenció multicèntric i multidisciplinari d’àmbit comunitari. ÀMBIT: Atenció Primària SUBJECTES D’ESTUDI: Ser pares de nens que el 31 de desembre de l’any en curs tinguin al menys 12 mesos i assisteixin a les escoles bressol municipals de Mataró.( linea de 12 a 24 mesos ). Nens (fills dels pares descrits) que el 31 de desembre de l?any en curs tinguin al menys 12 mesos d?edat i assisteixin a les escoles bressol municipal de Mataró.( linea de 12 a 24 mesos).

DEFINICIÓ-INTRODUCCIÓ La Rehabilitació Respiratòria (RR) es una intervenció que ha demostrat ser eficaç en els pacients amb Malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) sota la perspectiva de la Medicina basada en l’evidÈncia. Així se sap que redueix la dispnea, incrementa la capacitat d’esforç i millora la qualitat de vida relacionada amb la salut (QVRS) amb un nivell A d’evidència. A més a més aconsegueix reduir els costos sanitaris al disminuir el numero d’aguditzacions i hospitalitzacions produïdes per la malaltia encara que amb un nivell d’evidència moderat (B). La majoria d’estudis que analitzen l’eficàcia de la RR estan realitzats en centres hospitalaris. Existeix poca evidencia de l’eficàcia d’aquests programes quan es realitzen a domicili i encara menys si es fan en centres d’assistència primària. OBJECTIU GENERAL: Avaluar l’impacte d’un programa de Rehabilitació Respiratòria senzill fet a l’àmbit de l’atenció Primària sobre la capacitat d’esforç i la qualitat de vida dels pacients amb MPOC (CRQ). OBJECTIUS ESPECÍFICS: – disminuir la dispnea – incrementar l’activitat física en la vida diària – augmentar la capacitat d’esforç – millorar la Qualitat de vida relacionada amb la salut – reduir el número de aguditzacions i/o hospitalitzacions MÈTODE: Estudi prospectiu en el que intervindran pacients MPOC moderats i greus (GOLD II-III) distribuïts aleatòriament en dos grups. El grup intervenció inclourà 51 pacients que faran un programa de RR de 2 mesos i mig que inclou: educació, fisioteràpia i tècniques de potenciació de l’activitat física. El grup control amb 50 pacients únicament farà un programa d’educació. MESURES D’AVALUACIÓ: Les variables per avaluar la resposta al tractament amb RR son: la dispnea(escala MRC), l’activitat física (qüestionari d’activitat física) (Aceleròmetre), la capacitat d’esforç (prova dels 6 minuts de marxa), la Qualitat de vida relacionada amb la salut (QVRS) a través del qüestionari CRQ i el número d’exacerbacions i/o ingressos MILLORES SIGNIFICATIVES AMB LES VARIABLES D’ANÀLISIS: Desprès de l’aplicació del programa de RR esperem trobar millores significatives en el control dels símptomes, la tolerància a l’esforç i la QVRS a més a més de una reducció en la freqüència i gravetat de les exacerbacions i/o hospitalitzacions. IMPACTE POTENCIAL ESPERAT: Aquest projecte pretén demostrar que un programa de RR per pacients amb MPOC, senzill, amb pocs recursos i escassa supervisió, realitzat en l’àmbit de l’atenció primària, pot assolir els mateixos beneficis que un programa més complexa hospitalari, en termes de control de símptomes, capacitat funcional i QVRS. Si s’assoleixen aquests objectius, sembla clar que el programa es podria aplicar de forma habitual en els centres d’atenció primària com un tipus més de tractament per els pacients amb MPOC.