El molusco contagioso es una infección vírica no grave frecuente en niños. Dada su historia natural, que es muy contagiosa y los efectos estéticos y psicoterapéuticos de su curación, se pretende probar en el contexto de la atención primaria la solución de hidróxido de potasio en diferentes concentraciones. Ensayo clínico aleatorizado, doble ciego, en tres grupos de tratamiento tópico para el tratamiento de molusco contagioso. El tratamiento previsto es la aplicación tópica diaria de hidróxido de potasio en concentraciones de 10% y 15% en solución acuosa, al grupo control se le administrará placebo. Evaluación en 4 visitas de seguimiento (15, 30, 45 y 60 días) de la eficacia y la tolerancia al tratamiento. Como objetivo principal de la investigación se determinará la tasa de curación, definida como la desaparición de las lesiones en una zona afectada, tras la aplicación del tratamiento. Objetivos secundarios son la descripción basal y evolución de las principales características de la zona afectada (superficie, número de lesiones, tamaño y densidad). Evaluación de la tolerancia al tratamiento (hiperpigmentación, picor, ardor y dolor). Estimación de la tasa de recurrencia y descripción de la evolución natural de las lesiones a partir del grupo placebo.

OBJECTIU PRINCIPAL Conèixer la percepció de l’estat de salut i de qualitat de vida dels pacients amb PRA. DISSENY Estudi descriptiu observacional transversal multicèntric. ÀMBIT D’ESTUDI Centres d’Atenció Primària (CAP) que pertanyen al Servei d’Atenció Primària (SAP) Cerdanyola-Ripollet. SUBJECTES D’ESTUDI Subjectes amb un o més diagnòstics de PRA atesos pels professionals sanitaris dels CAP de l’àmbit de l’estudi. Mostra: totalitat de la població diagnosticada amb PRA en el SAP Cerdanyola-Ripollet. VARIABLES Dependents: Percepció de l’estat de salut (qüestionari General Health Questionnaire (GHQ-28)) i Qualitat de Vida (qüestionari SF-36). Independents: variables sociodemogràfiques, variables relacionades amb els problemes de salut, variables relacionades amb els medicaments, variables relacionades amb hàbits tòxics, Patologia Relacionada amb l’Amiant (PRA), Dependència física, Estat anímic i estat funcional de la família. ANÀLISI DE DADES Es realitzarà estadística descriptiva de totes les variables recollides i regressió logística i linial múltiple per avaluar l’associació entre cadascuna de les variables dependents descrites i les variables independents que hagin resultat ser d’interès en l’anàlisi bivariat. Totes les anàlisis es faran ajustant pels potencials factors de confusió i les possibles variables clíniques rellevants. Totes les proves es realitzaran amb un nivell de confiança del 95% a nivell bilateral i le paquet estadístic que s’utilitzarà serà el SPSS versió 16 per a Windows.

OBJETIVOS: Evaluar la asociación entre el síntoma de alarma rectorragia (y/o combinación con otros signos y síntomas de alarma) y el subsecuente diagnóstico de cáncer colorrrectal en la población de Atención Primaria (AP) > 15 años, estratificado por diferentes grupos de edad y sexo. DISEÑO: Estudio prospectivo de base poblacional. Evaluación test diagnóstico. Pacientes que consultan por rectorragia (test diagnóstico) y pacientes diagnósticos de cáncer colorrectal o no (gold estándar). SUJETOS: 1.500.000 >15 años de AP. VARIABLES: test diagnóstico: rectorragia y/o combinación de diferentes signos y síntomas de alarma acompañantes; patrón de oro: cáncer colorrectal, no cáncer colorrectal; edad y sexo y otras variables clínicamente relevantes. RECOGIDA Y ANÁLISIS DE DATOS: Información generada por los propios registros de actividad informatizada. Determinación de los criterios de validez que cuantifican la capacidad de la rectorragia (y/o combinación de signos y síntomas de alarma) para el diagnóstico de CCR. LIMITACIONES: La dificultades para obtener e incorporar de forma sistemática la información de todas las bases de datos disponibles para completar la información de cada registro.

0BJECTIU: Determinar si l’aplicació d’un programa estructurat d’abordatge de la depressió comportarà millors resultats de salut en els pacients (valorats individualment) que els que s’aconsegueixen amb l’abordatge habitual en atenció primària. MÈTODES: DISSENY: Assaig controlat aleatoritzat per conglomerats (centres de salut) amb dues alternatives: grup control [tractament habitual] o grup d’intervenció [programa d’abordatge de la depressió]. ÀMBIT: 20 centres d’atenció primària de salut a Tarragona. MOSTRA: Pacients de >18 anys, amb episodi depressiu major (DSM-IV) i indicació per a iniciar tractament antidepressiu. INTERVENCIÓ: Implementació d’un programa per a l’abordatge de la depressió que inclou mesures d’efectivitat demostrada i aplicables en la nostra organització sanitària. Inclou formació per als metges i disponibilitat d’una guia clínica basada en l’evidència. Incorpora la figura del “care manager”, que oferirà suport als pacients (educació, adherència al tractament) i assumirà el seguiment clínic actiu i sistemàtic. La informació ajudarà al metge responsable en la presa de decisions clíniques. Amb el nivell especialitzat psiquiàtric s’establiran els mecanismes òptims de supervisió i interconsulta. MEDICIONS: Monitorització mitjançant entrevistes telefòniques per un entrevistador “cec” respecte al grup on s’ubiquen els pacients. Entrevistes de seguiment a 0, 3, 6 i 12 mesos. VARIABLES PRINCIPALS: Gravetat de la simptomatologia depressiva, taxa de resposta i taxa de remissió. ESTRATÈGIA D’ANÀLISI: Anàlisi de resultats per intenció de tractar i a nivell de pacients valorats individualment. Es considerarà en l’anàlisi l’efecte del disseny en la potencial falta d’independència entre observacions dins d’un mateix conglomerat. RESULTATS ESPERATS: La hipòtesi d’aquest estudi és que la implementació d’un programa d’abordatge de la depressió en atenció primària, adaptat a la nostra organització sanitària, comportarà millores en el procés d’atenció a la depressió, millors resultats clínics i millores en la qualitat de vida, comparat amb la pràctica assistencial habitual. La relació cost-benefici serà favorable. IMPACTE POTENCIAL: L’execució d’aquest projecte: disseny i avaluació d’un programa d’abordatge de la depressió en AP, està lligada a la seva utilitat i aplicabilitat pràctica. Si la hipòtesi inicial es confirma: la intervenció és efectiva comparada amb la pràctica actual i el cost és raonable, l’objectiu és impulsar l’aplicació d’aquesta intervenció en atenció primària

Objectiu Principal: Conèixer la magnitud i l’impacte que genera l’atenció dels pacients amb asma ocupacioanal dins l’activitat de l’Atenció Primària. Disseny: estudi descriptiu transversal multicèntric. Àmbit d’estudi: un Servei d’Atenció Primària (SAP) de la província de Barcelona on s’ubiquen 16 Equips d’Atenció Primària (EAP). Subjectes d’estudi: Asmàtics amb edats compreses entre los 16 i 64 anys que treballin o hagin treballat. Variables: Dependents: Asma ocupacional i Asma no ocupacional que empitjora amb l’activitat laboral; Independents: administratives, socio-demogràfiques, relacionada amb l’hàbit tabàquic, amb exposició a desencadenant no laborals, amb la vida laboral, amb els símptomes d’asma, amb el tractament actual de l?asma, amb l?impacte econòmic a l’Atenció Primària. Desenvolupament de l’estudi: Fase I: Preparació de l’estudi: es farà una reunió entre l’equip investigador i els directors de cada EAP per fer difusió de l’estudi, es farà una jornada de formació sobre el diagnòstic de l’asma, el diagnòstic diferencial amb la MPOC i les característiques específiques de l’asma ocupacional i que serà d’assistència obligada per tots els metges investigadors que participin a l’estudi. Es farà una prova pilot amb 15-20 pacients per valorar el procés d’inclusió, la recollida de dades i els circuits establerts. Fase II: Selecció de la mostra: a partir dels llistats de la base de dades de l’e-cap i dels pacients que cada facultatiu participant pugui reclutar a la consulta durant el desenvolupament de l’estudi. Fase III: Desenvolupament de d’estudi: Inclusió dels participants (el metge col·laborador citarà telefònicament a cada pacient o aprofitarà qualsevol consulta que el pacient realitzi al centre per valorar si és candidat a participar), Recollida de dades (si el pacient accedeix a participar a l’estudi se li citarà en el seu ABS per a la recollida de dades que serà realitzada per una sola persona contractada específicament per a realitzar aquesta tasca en totes les ABS. Tota aquesta informació serà codificat per un sol membre de l’equip investigador expert en asma laboral, amb la finalitat d’evitar variabilitat subjectiva en la interpretació d’aquesta informació) i Classificació dels asmàtics; Fase IV: Avaluació final i difusió dels resultats. Anàlisi estadístic: Es realitzarà estadística descriptiva de totes las variables d’estudi i regressió logística per a avaluar l’associació entre cadascuna de les variables dependents descrites i les variables independents que hagin resultat ésser d’interès en l’anàlisi bivariado. Tots les anàlisis es faran ajustant pels potencials factors de confusió i les possibles variables clíniques rellevants. Impacte esperat: s’espera conèixer la prevalença de l’AO i de l’asma empitjorat per l’entorn laboral així com disposar d’informació real per poder plantejar i aplicar les mesures necessàries. No hi ha estudis en població asmàtica en l’àmbit de l’AP en l’actualitat que valorin la càrrega que l’asma ocupacional suposa a aquest sector sanitari. Això pot comportar un millor maneig de la patologia i de l’entorn desencadenant.

OBJECTIUS Obejectiu Principal: determinar l’efectivitat d’un actuació educativa oportunista breu, dirigida a pares i/o mares que fumen, dins del context de visites programades de pediatriaa l’atenció primària, per a reduir l’exposició dels bebès a l’aire contaminat de fum de tabac (ACFT). Objectius secundaris: 1. reducció / abandonament del consum de tabac de la mare i/o el pare. 2. Determinar relació entre nivells d’exposició a l’ACFT i les principals variables. DISSENY Assaig clínic controlat aleatori multicèntric i obert. Unitat d’aleatorització: unitat bàsica assistencial de pediatria. Centres d’Atenció Primària (AP) de Catalunya. SUBJECTES 552 bebès de pare i/o mare que fuma/en i que van per a qualsevol motiu als centres d’AP (276 en el grup intervenció: GI, i 276 en el grup control: GC). MESURES D’INTERVENCIÓ 1. GC/GI: Qüestionari situació/antecedents metges dels bebès. Característiques del pare/mare que fuma. Situació basal exposició al ACFT. Primera mostra de cabell. 2. GI: Aplicació d’una intervenció breu en base a les recomanacions d’una guia de pràctica clínica i GC: Cura habitual. 3. GI/GC: Seguiment bebès (3 i 6 mesos) en relació a la salut i exposició ACFT. Seguiment cuidadors: condició de fumador. Segona mostra de cabell. AVALUACIÓ Nivell d’exposició ACFT bebès mitjançant qüestionari i anàlisi de nicotina cabell. Reducció / abandonament del tabac mitjançant qüestionari i CO als qui declarin abstinència. Salut i característiques bebè i pare/mare mitjançant qüestionari i dades historial bebè.

En la cardiopatia isquèmica les estatines juguen un paper fonamental en la prevenció primària i secundària. Per una correcte adequació en l’ús d’aquests medicaments, es fa necessària l’elaboració i la implementació de guies de pràctica clínica i la seva posterior avaluació.

L’objectiu principal d’aquest treball és avaluar la efectivitat de la implementació d’una guia de prescripció d’hipolipemiants consensuada entre l’hospital i atenció primària per millorar el control lipídic (LDL-colesterol) en pacients amb cardiopatia isquèmica en la Gerència Territorial de l’ICS de Terres de l’Ebre. Els objectius secundaris són avaluar l’efectivitat de la implantació de la guia en la millora de l’adequació de la prescripció de fàrmacs hipolipemiants, valorar la comorbiditat cardiovascular i la mortalitat dos anys després de la implantació de la guia i avaluar la influència de les característiques sociodemogràfiques, el tipus de fàrmacs hipolipemiants i el perfil del professional i del centre participant en el control de la LDL.

Es tracta d’un estudi d’intervenció abans després que consisteix amb la implantació de la guia mitjançant cursos virtuals i presencials impartits a facultatius d’atenció primària i hospitalària per avaluar la millora de control de LDL en els 3402 pacients amb cardiopatia isquèmica del nostre territori. S’utilitzarà el test de McNemar i es valorarà la millora de control de la LDL realitzant una anàlisi de la covariança amb regressió logística.

OBJECTIU: Valorar l’efecte d’una intervenció educativa nutricional, dirigida als seus cuidadors/es, sobre l’estat nutricional dels pacients dependents desnutrits als 6 mesos i a l’any. MATERIAL I MÈTODES: Estudi d’intervenció amb grup control, amb selecció de 97 subjectes a l’atzar en cada grup. Participen els pacients del Programa d’Atenció domiciliària de 5 CAPs, majors de 65 anys amb dependència i desnutrició, i que tinguin cuidador. Es registren característiques socioeconòmiques i culturals del pacient i del cuidador. Als 0-6-12 mesos s’avalua com a variable principal el Mini Nutritional Assessment i altres: dieta (Qüestionari de freqüència de consum), antropometria i paràmetres bioquímics de l’estat nutriconal: Albúmina, Prealbúmina, Transferma, Hemoglobina, Recompte linfocitari, Ferro sèric, Ferritina Sèrica. També es valora ala presència de malalties, dentadura, activitats bàsiques de la vida diàries, (test Barthel), estat cognitiu (test Pfeiffer) esta d’ànim (test Yesavage). Previ a la intervenció s’estandarditzarà el procediment educatiu entre les infermeres i el disseny de material educatiu. Les infermeres realitzaran una sessió inicial als cuidadors i el seguiment educatiu en el domicili de forma mensual (4 visites) fins als 6 mesos. S’utilitzarà la metodologia NANDA (NORTH AMERICAN NURSING DIAGNOSIS ASSOCIATION) específica de la professió infermera. Es valorarà l’efecte de la intervenció sobre l’aprenentatge i posada en pràctica dels cuidadors sobre l’estat nutricional del pacient estimat amb el test MNA, dieta, antropometria i paràmetres bioquímics. S’utilitzaran els tests estadístics bivariants habituals i es crearan models multivariants per ajustar l’efecte de la intervenció. S’utilitzarà el programa estadístic SPSS/PC.

OBJECTIU: Avaluar l’impacte de la implementació de guies de pràctica clínica electròniques de hipercolesterolèmia, diabetis mellitus tipus 2 i hipertensió arterial. DISSENY: S’utilitzen dos tipus de disseny, segons els objectius específics: 1. estudi descriptiu del grau d’utilització i 2. estudi prospectiu d’intervenció amb avaluació abans-després per mesurar el grau de millora del diagnòstic, seguiment i tractament. ÀMBIT: Centres d’Atenció Primària (250) SUBJECTES: Metges d’AP (objectiu 1) i pacients diagnosticats de les patologies cròniques incloses en el programa informàtic (objectiu 2). VARIABLES: – relacionades amb el metge que utilitza la GPC: edat, sexe, nivell de compliment inicial d’objectius i indicadors de farmàcia – relacionades amb el pacient: edat, sexe, nombre GPC en les quals està inclòs – variables d’ús de la guia: nombre d’accessos a: pantalla d’integració de GPC, ajudes al diagnòstic i tractament, alertes generades per la guia (sospita de mal control i seguretat) i consells als pacients – variables relacionades amb indicadors de diagnòstic, tractament i control de cada GPC FONTS D’INFORMACIÓ: Història informàtica del pacient, CPG electròniques. ANÀLISI: Mitjançant una plataforma informàtica elaborada per a l’avaluació de les GPC, es realitzarà l’anàlisi trimestral de les dades, avaluant el grau d’ús de les GPC electròniques, així com els canvis registrats en els indicadors de les diferents patologies, estratificant en funció de les característiques de metges i pacients. RESULTATS ESPERATS: La implantació del programa ha de permetre millorar la implementació de les GPC i aconseguir millores en el procés de diagnòstic, seguiment i tractament d’aquestes patologies.