A través de la inserció d’una part de l’equip investigador vinculat al consultori del Barri St Josep Obrer de Reus- ABS Reus-4, al grup d’alfabetització d’unes 70 dones marroquines de la Fundació Josep Pont i Gol, volem conèixer les característiques estructurals i funcionals del sistema de suport social i analitzar la seva relació amb el benestar subjectiu d’aquestes dones. Les agents socials i de salut que sorgeixin del grup d’alfabetització poden esdevenir un nexe d’unió entre les famílies de la seva comunitat i el sistema formal de salut, apropant-lo a aquelles famílies amb menys accessibilitat, revertint la llei de cures inverses. Utilitzant una metodologia qualitativa i participativa volem estudiar les necessitats de salut percebudes per aquest grup de dones, d’elles mateixes i de la seva pròpia comunitat. Aquest anàlisis d’informació ens servirà per formar-les com agents de salut per a la seva comunitat. En definitiva, el projecte pretén la inserció i integració social de les dones immigrants marroquines reagrupades, a través del coneixement de la llengua i l’adquisició d’habilitats socials; millorar l’accés als serveis sanitari i social dels membres de la seva comunitat; alhora que fa possible augmentar la formació i experiència dels professionals dels serveis públics en contacte amb població immigrant

Identificar el percentatge de persones amb alta dependència i/o alta complexitat de la població adulta major de 18 anys, en base al registre Sistema d’Informació d’Atenció Primària (SIAP). Disseny: Estudi descriptiu transversal multicèntric. Subjectes d’estudi: Tota la població major de 18 anys atesa per l’Institut Català de la Salut (ICS) a les tres Àrees Bàsiques de Salut (ABSs) on es desenvoluparà l’estudi. Tamany de la mostra: 1049 persones del SIAP, identificades per mostreig aleatori, sistemàtic i estratificat. Variables dependents: pacients amb alta dependència (Índex de Barthel, Test de Pfeiffer) i/o complexitat clínica. Variables independents: sòcio-demogràfiques, d’utilització de recursos, comorbilitat (Índex de Charlson) i indicadors de risc social (Escala de Tirs). Anàlisi de les dades: anàlisi descriptiu de totes les variables i de factors associats. Els resultats esperats ens donaran l’estimació del percentatge amb l’interval de confiança (IC 95%) de la població real per les intervencions posteriors.

OBJECTIUS Les lesions per trànsit (LT) suposen un gran problema de salut pública, i són, en part, evitables. Objectiu principal: estudiar la distribució de les malalties cròniques i consum de fàrmacs relacionats amb risc de patir una LT. Objectiu secundari: determinar la relació entre aquests factors i l’antecedent de LT l’any previ. MATERIAL I MÈTODES DISSENY: descriptiu, observacional, transversal, multicèntric. POBLACIÓ: conductors, ?16 anys d’edat, visitats i amb història als centres d’Atenció Primària participants. Analitzem els 1.039 pacients inicialment inclosos. ANÀLISI ESTADÍSTIC: Per analitzar la distribució dels factors de risc, es presenten nombre i percentatge. Per estudiar la relació entre aquests i l’antecedent de LT s’utilitza regressió logística, ajustant per edat, gènere i hores de conducció/setmana. RESULTATS 988(95.1%) pacients prenen ?1 medicació de risc. 200 pacients (19.2%) en prenen de forma crònica 3 o més. Similarment, 531(51,11%) participants patia alguna patologia de risc. Els pacients amb alguna patologia crònica tenen un risc incrementat (no significatiu) de LT (OR ajustat 1.28 [0.83-1.96];p-val 0.26), i de LT amb atenció mèdica (OR ajustat 1.31 [0.73-2.33]; p-val 0.36). Mostrem també un increment de risc no significatiu associat a l’ús de medicacions cròniques, tant per LT (OR ajustat 1.41 [0.88-2.26]; p-val 0.15) com per LT amb atenció mèdica (OR ajustat 1.53 [0.80-2.91]; p-val 0.20). CONCLUSIONS Més del 50% dels conductors estudiats presenten algun factor de risc per LT. Mostrem un increment de risc no significatiu d’entre el 28 i el 53% associat al consum de fàrmacs de risc i la presència de malalties cròniques.

La inactivitat física és un dels factors que contribueix al desenvolupament de les patologies cròniques més prevalents de la societat moderna. Una de les línies prioritàries d’actuació del Sistema Sanitari Públic és reduir els nivells de sedentarisme de la població. OBJECTIU. Avaluar l’efectivitat d’una intervenció des de l’Atenció Primària basada en sessions d’activitat física, que contempla estratègies comunitàries coordinades amb alguns recursos municipals i la incorporació de diferents disciplines professionals, per augmentar els nivells d’activitat física en la població en general. MÈTODE. Assaig clínic aleatori controlat. Participaran 424 subjectes, majors d’edat, amb un nivell d’activitat física baix (segons l’International Physical Activity Questionnaire, IPAQ), autònoms, sense contraindicació a seguir un programa d’activitat física, i procedents de diferents CAP. Se’ls ofereix participar voluntàriament a un programa d’activitat física (24 sessions, 2 sessions/setmana, 60 minuts/sessió). Hi haurà 2 grups (grup intervenció, GI; i grup control, GC) de 15-20 subjectes per cada un dels 8 CAP participants. L’estudi es desenvoluparà en dues fases (16 grups: 8 grups GI i 8 GC, en cadascuna). S’avaluen diferents paràmetres pre-post intervenció: (1) qualitat de vida relacionada amb la salut (SF-12), (2) actitud vers la pràctica d?una activitat física (estadis de canvi de Prochaska), (3) canvi de percepció de salut (vinyetes de la Cooperative World Organization of National Colleges, Academies, and Academic Associations of Family Physicians,COOP/WONCA), i (4) nivell de suport social per la pràctica d’una activitat física (Social Support for Physical Activity Scale, SSPAS). Es registra la freqüentació al CAP de cada participant durant els 6 mesos anteriors i posteriors al programa. El GI realitzarà el programa i el GC continuarà amb una activitat habitual. Passats 1, 3 i 6 mesos de la intervenció, es realitza un seguiment amb l’IPAQ, l’SF-12 i la SSPAS. Als 6 també s’avaluen els estadis de canvi de Prochaska. RESULTATS ESPERATS. Amb el programa s’aconseguirà crear l’hàbit de realitzar activitat física a mig termini en la majoria de participants. Així mateix, influirà en una menor pressió assistencial.

Las organizaciones sanitarias disponen de relativamente pocos recursos para lograr que las actividades que se desempeñan en sus centros sean seguras y efectivas y proporcionen los mejores resultados en salud. Entre las estrategias orientadas a la mejora de la terapéutica farmacológica, destacan las dirigidas a los profesionales sanitarios y que utilizan métodos de intervención basados en la auditoria y retroalimentación de datos de prescripción. Se conoce que estos métodos son más efectivos cuando se dan a los profesionales recomendaciones específicas para cada uno de sus pacientes. Por otro lado la informatización de la historia clínica proporciona la posibilidad de integrar ayudas al proceso de toma de decisiones de los facultativos en un entorno de gran presión asistencial. Bajo estas premisas se ha diseñado este estudio que persigue la finalidad de aumentar la seguridad de los pacientes relacionada con el empleo de los medicamentos; para ello se facilita a los médicos la posibilidad de revisar sistemáticamente y de manera exhaustiva las principales condiciones de empelo de medicamentos que suponen un riesgo para sus pacientes y ayudándoles a gestionar el cambio cuando sea necesario con un módulo informático integrado en su estación de trabajo clínica habitual. Se pretende demostrar que este tipo de ayudas informáticas, diseñadas por un equipo multidisciplinar y diseminadas por los centros de salud por los farmacéuticos de atención, son utilizadas por los facultativos y son capaces de reducir el número de pacientes susceptibles de padecer problemas de seguridad relacionados con una prescripción inadecuada de medicamentos.

OBJECTIU: Estimar la prevalença i analitzar els efectes a llarg termini de l’abús sexual en la infància (ASI) sobre la salut sexual i reproductiva i sobre la satisfacció en les relacions afectives i sexuals de parella, en una població de dones adultes que demanden atenció psicològica als equips del Programa d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (PASSIR) de Catalunya. METODOLOGIA: Disseny: Estudi multicèntric, descriptiu transversal que inclou dones que reben atenció psicològica a 15 equips del PASSIR de Catalunya, dintre de la Atenció Primària. Participants: Dones majors de 18 anys ateses en els equips citats, que acceptin participar. S’estima necessari incloure 490 dones, seleccionades mitjançant mostreig consecutiu Mesures: Qüestionari estructurat autoadministrat i anònim amb preguntes dissenyades adhoc per a aquest estudi o adoptades del test de Rosen i Wyatt. Es recullen variables sociodemogràfiques (edat, nivell d’instrucció i ocupació), salut autopercebuda, salut sexual i reproductiva, satisfacció en les relacions afectives i sexuals amb la parella, antecedents d’abusos sexuals en la infància i característiques dels mateixos (relació amb l’abusador, durada, edat d’inici), Anàlisi de les dades: S’avaluarà l’associació entre l’experiència d’abús sexual en la infància amb les conductes de risc en les relacions sexuals, la salut autopercebuda i la satisfacció en les relacions de parella mitjançant anàlisis multivariables (models de regressió lineal i logística binaria i ordinal) ajustats segons variables independents.