OBJETIVO: Describir la variabilidad de la realización de 7 actividades preventivas (AAPP: cribado de tabaquismo, consumo excesivo de alcohol, hipertensión arterial, hipercolesterolemia, obesidad, vacunación antigripal, vacunación antitetánica) en Atención Primaria y los factores relacionados con ésta. Describir la evolución de los problemas de salud detectados (PSD: tabaquismo, consumo excesivo de alcohol, obesidad, hipertensión arterial e hipercolesterolemia). Calcular los coeficientes de correlación intraclase (CCI). ÁMBITO: Equipos de Atención Primaria (EAP) informatizados desde hace >3 años de Madrid, Aragón y Cataluña (CCAA). DISEÑO: Estudio transversal multicéntrico de la variabilidad de la realización de las 7 AAPP y sus factores relacionados en 2006-2007. En diciembre de 2008 se analizará la evolución de los 5 PSD. PARTICIPANTES: Muestra aleatoria de 20 EAP por CCAA. Se seleccionarán los sujetos ? 15 años atendidos en 2006 y en 2007 para el análisis de la variabilidad y además atendidos en 2008 para el análisis de la evolución de los PSD. VARIABLES: Datos de los sujetos (edad, sexo, comorbilidad y AAPP) y características de EAP y del profesional. RECOGIDA DE INFORMACIÓN: Transferencia de los datos de las historias clínicas informatizadas a una base de datos centralizada previa encriptación y disociación de los datos de identificación del sujeto. ANÁLISIS: global y por CCAA. Análisis estándar a nivel de EAP y profesional (medias y proporciones), y análisis de regresión logística multinivel ajustado por variables individuales y de conglomerado. Se calculará la variabilidad en el número de las AAPP con modelos multinivel de Poisson. Efecto aleatorio: EAP y profesional. Cálculo de CCI, errores estándar y componentes de la varianza para las diferentes medidas de resultado.

Objectiu:Conèixer els hàbits alimentaris i l’estat nutricional de la població entre 18 i 44 anys d’edat atesa a l’atenció primària i identificar els factors sòcio-demogràfics i culturals associats. Estudi transversal. Àmbit:ABS Raval Nord. Població: N=111 casos. Medicions:variables sociodemogràfiques, qüestionari de freqüència alimentària setmanal i mesures antropomètriques. Resultats i Conclusions: 60% d?immigrants, el grup més nombrós els asiàtics seguit dels sud-americans.75% té ingressos baixos(<900euros/mes). 2/3 parts estudis secundaris o superiors. 10% d'atur. 45% no fa exercici físic. El 75% menja a casa. Hi ha una mediana: 3 convivents per pis (rang:0 a 7). Hàbits alimentaris: La població estudiada no fa una dieta equilibrada. Ingesta més baixa de làctics en el grup d'immigrants. Si barrera idiomàtica, consum més recomanat de farinacis. Ingressos alts i la pràctica d'exercici físic relació amb major consum de verdures. El perfil general de consum alimentari del col·lectiu estudiat expressa un consum excessiu de greixos i un consum insuficient dels altres aliments principalment de fruites i verdures. Mesures antropomètriques: 33% sobrepès amb IMC>25. Els immigrants tenen més sobrepès segons l’IMC i major risc cardiovascular mesurat tant per perímetre de cintura com pel quocient cintura/maluc vers els autòctons. Nivell educacional baix, més sobrepès. Si fan exercici físic tenen menor perímetre cintura, menor perímetre braquial i menor plec tricipital. L’augment del risc cardiovascular mesurat per perímetre de cintura té relació amb nivell educacional baix i amb no fer exercici físic. Limitacions: la població de l’estudi es limita a la població atesa però tenim dades que la població atesa i la població assignada són molt similars.

INTRODUCCIÓ: L’èmfasi de l’atenció als malalts terminals està en la millora de la qualitat de vida del pacient i poques condicions estan tan consistentment lligades a la pèrdua de qualitat de vida com la depressió i el malestar psicològic OBJECTIUS: Determinar la prevalença i els determinants de la presència de trastorns adaptatius i depressió major en pacients amb càncer terminal atesos en atenció primària. Determinar els factors predictius de l’aparició posterior d’aquests trastorns. METODOLOGIA: Disseny: Estudi prospectiu Pacients i ubicació: Pacients amb càncer terminal atesos en l’atenció primària. Procediments: Es realitzaran dues avaluacions: Avaluació bassal. Entrevista estandarditzada (Structured Clinical Interview for DSM-IV Disorders) per determinar els diagnòstics de depressió major i trastorn adaptatiu més una sèrie de qüestionaris que inclouran l’avaluació del malestar psicològic (Beck Depression Inventory), autonomia del pacient (Karnofsky Performance Scale), qualitat de vida (EORTC QLQ-C30), tractaments, tipus i estadi del càncer, símptomes, preocupacions del pacient i suport social (Duke-UNK functional social suport questionnaire). Avaluació de seguiment, a les 8 setmanes de la inclusió, als pacients sense diagnòstic psiquiàtric bassal. S’avaluarà l’aparició de depressió major o trastorn adaptatiu. RESULTATS ESPERATS: Preveiem una alta prevalença de depressió major/trastorns adaptatius: 20-30%. El sexe femení, els més joves, el dolor, la discapacitat física, l’ús de corticosteroides, la preocupació per ser una càrrega pels demés, els antecedents de depressió i la manca de suport social previsiblement estaran associats a la presència d’aquests trastorns psiquiàtrics. La presència prèvia de malestar psicològic predirà l’aparició subsegüent de trastorns adaptatius i/o depressió major.

OBJECTIU PRINCIPAL Determinar la utilitat del Nt-pro BNP com a prova de screening als pacients amb sospita d’Insuficiència Cardíaca (IC) atesos a les consultes d´Atenció Primària. METODOLOGIA Estudi multicèntric prospectiu de Fase 4 de la validació d’una prova diagnòstica. Pacients a estudi: S’inclourà a tots els pacients que, en l’àmbit d’estudi (7 CAP urbans), se’ls realitzi petició d’un Ecocardiograma Doppler per sospita d´IC i que acceptin la seva participació mitjançant un consentiment informat. S’exclouran aquells pacients que presentin descompensació en el moment de la inclusió en l’estudi. Mostreig consecutiu Mida de la mostra: Per a un valor predictiu del 99%, una prevalença estimada d’IC del 2%, un nivell de confiança del 95% (anàlisi bilateral) i un error de precisió màxim del 5% amb unes pèrdues estimades del 10%, la mida de la mostra serà de 324 pacients. La recollida de les variables serà realitzada per cadascú dels responsables de l’estudi de cada CAP, excepte els referits a l’Ecocardiografia i al diagnòstic d’IC i tipus de disfunció que seran recollits pel cardiòleg (Unitat d´Insuficiència Cardíaca hospitalària) que realitzi l’ecocardiografia sense conèixer els nivells de NtproBNP que s’hauran determinat en el CAP corresponent. Es realitzarà anàlisi estadístic mitjançant el programa SPSS i EPIDAT, es calcularà sensibilitat, especificitat, valor predictiu negatiu i positiu, corbes ROC pel NtproBNP en el diagnòstic d’IC. S’utilitzarà chi quadrat per comparar variables quantitatives i la t de student o la regressió múltiple per les variables quantitatives.

OBJECTIUS: Establir quins són els factors més freqüents associats a la presència d’esteatosi hepàtica no alcohòlica en la població atesa als centres d’atenció primària del Maresme. Avaluar la influència de cadascun dels components que formen la síndrome metabòlica (SM) i el risc de patir esteatosi hepàtica no alcohòlica. MÈTODES: Disseny: Estudi analític observacional de casos i controls. ÀMBIT: Nou Equips d’Atenció Primària (EAP) que donen cobertura a una població de 145.369 habitants. SUBJECTES: Pacients adults, majors de 15 anys, als que es practica una ecografia abdominal per qualsevol motiu. Es defineixen com a casos aquells que presenten alteracions de l’ecografia compatibles amb esteatosi i en els que es descarti l’origen alcohòlic. Els controls seran aquells individus en els que a l’ecografia abdominal no s’identifiqui lesió o alteració hepàtica, sense antecedents d’hàbit enòlic, a més s’aparellarà a cada cas un control de la mateixa edat, gènere i zona de residència. VARIABLES I MEDICIONS: La variable resultat es l’estudi dels factors de risc associats a la presència d’esteatosi hepàtica. Covariables: sociodemogràfiques, antecedents de malaltia hepàtica, presència de comorbilitats (obesitat, sobrepès, diabetis mellitus tipus 2, dislipèmia, síndrome metabòlica), hàbits dietètics, hàbits tòxics, consum de fàrmacs i paràmetres analítics bàsics. RESULTATS ESPERATS: Conèixer quins són els factors associats a la presència d’esteatosi hepàtica no alcohòlica en el nostre medi. A més també permetrà conèixer l’associació entre aquests factors i la presencia de l’anomenada Síndrome metabòlica molt prevalent en les societats occidentals. D’aquesta manera disposarem de dades pròpies de la nostra població de referència sobre aquesta malaltia cada vegada més prevalent, sensibilitzar als professionals de de la importància d’aquesta i incidir en els factors de risc des de les nostres consultes per tal d’evitar la seva progressió a la cronicitat. A més, el propi estudi generarà una cohort de pacients que permetrà, en anys successius, aportar coneixement de la història natural de l’esteatosi hepàtica no alcohòlica. IMPACTE POTENCIAL: Fins ara l’esteatosi hepàtica sense causa associada era considerada como una troballa casual sense transcendència clínica. Estudis recents semblen indicar una possible evolució a formes més greus d’hepatopatía com ara la cirrosi hepàtica. L’esteatosi hepàtica s’ha associat també al sobrepès, l’obesitat i la resistència a la insulina, essent aquestes condicions molt prevalents en la nostra població. Estem parlant, per tant, d’un transtorn hepàtic que podria ser molt prevalent, amb conseqüències clíniques greus i fins ara infravalorat. Corregint els factors de risc associats és possible la reversió del trastorn hepàtic, d’aquí la importància i impacte de quantificar el problema i les possibilitats d’intervenció des de l’atenció primària de salut.

L’objectiu principal del treball és avaluar l’efectivitat de una intervenció (pla de millora), basada en la metodologia de millora qualitativa i sobre els professionals sanitaris, per augmentar el grau de control dels pacients hipertensos

ÀMBIT: Àrees bàsiques de salut de La Mina i La Pau. SUBJECTES: Persones més grans de 80anys que mantinguessin la bipedestació i sense trastorns del ritme durant l’estudi. Mostra estimada per estudiar prevalença d’hipotensió ortostàtica(HO)=235 subjectes. MESURES: Possibles factors predictors d’HO: edat, sexe, sedentarisme, hàbit tabàquic, consum excessiu alcohol(OH), diabetis(DM), hipertensió arterial(HTA), malaltia cardiovascular establerta(MCV), caigudes i clínica en l’últim any i durant l’estudi i consum de fàrmacs antihipertensors. Mitjana de dues preses pressió arterial(PA) en decúbit, PASistòlica (PAS) i Diastòlica (PAD) en bipedestació els minuts: 0, 1, 3 i 5. Criteris diagnòstics d’HO: disminució 20mmHg en la PAS o disminució 10mmHg en la PAD en 1r i 3r minuts de bipedestació(C1) i en 1r i 5è minuts(C2). Resultats: Mostra preliminar(n=90): Mitjana(DE) 83,7(3,6) edat; 58(64,4%) dones; 35,2% sedentarisme; 3,4% fumadors; 27% exfumadors; 15,9%OH; 32,2% diabètics; 81,1% hipertensos; 41,3% MCV, 44,9% inestabilitat cefàlica en incorporar-se; 40,9% caigudes en l’últim any: 27,3% caigudes per inestabilitat. Durant l’estudi: 6,7% inestabilitats i 0%síncopes; 85,4% fàrmacs antihipertensors: 25,8% tres o més fàrmacs antihipertensors. Prevalença HO: C1=33,3% i C2=32,3%. No es detecten diferències suficientment significatives en els possibles factors predictors. Concordança C1 i C2 (Índex Kappa)=0,812(p<0,001).