Objectius de l’estudi: – Estimar el percentatge de variabilitat del número de visites mèdiques i de la despesa farmacèutica que expliquen els ACG en els EAP totalment informatitzats del nostre SAP – Comparar la càrrega de morbiditat (índex de risc) i l’índex d’eficiència dels centres en relació a les variables d’utilització de recursos estudiades. – Comparar la mitjana del número de visites i de la despesa farmacèutica dels professionals després d’ajustar per ACG’s

OBJECTIU L’objectiu principal del projecte és elaborar un registre exhaustiu de persones afectades per la Patologia Relacionada amb l’Amiant (PRA) dins de l’àmbit geogràfic de l’estudi, diferenciant-ne els possibles origens laboral o ambiental. Hi ha 4 objectius secundaris: 1. Realitzar un seguiment coordinat i unifict dels casos de qualsevol entitat de les que composen la PRA. 2. Descriure el perfil epidemiològic de la PRA en forma d’espai, temps i persones calculant prevalences i incidències per les cinc diferents presentacions clíniques que té. Es valoraran els intervals de temps que hi ha entre l’exposició, l’inici dels símptomes, el diagnòstic de la malaltia i l’eventual èxitus. 3. Conèixer les taxes de mortalitat ajustades per qualsevol entitat de la PRA. 4. Identificar i censar qualsevol mena d’abocador d’amiant dins l’àmbit geogràfic de l’estudi. MÈTODES Es presenta un estudi clínico-epidemiològic descriptiu, multicèntric, multidisciplinari i plurinstitucional basat en la constitució d’un registre inèdit i exhaustiu de casos de patologia relacionada amb l’amiant esdevinguts entre 1975 i 2004. Dins del treball es descriurà l’exposició temporal a aquest material i s’esbrinarà el perfil d’espai, temps i persona dels afectats per aquella patologia mitjançant el mètode epidemiològic. RESULTATS ESPERATS D’acord amb cada objectiu de l’estudi: 1. Constituir un registre exhaustiu de persones afectades per PRA. 2. Constitució d’un protocol d’actuació unificat i coordinat davant dels casos. 3. Conèixer millor la incidència i prevalença d’aquesta patologia en la zona d’estudi. 4. Determinar les taxes de mortalitat ajustades per cada PRA. 4. Augmentar el nombre d’abocadors d’amiant coneguts.

Objetivo: Describir las características de la sexualidad en las mujeres primíparas con lactancia materna, en relación a su interés, respuesta sexual y percepción de la actitud de la pareja en las relaciones sexuales (RS). Diseño: Estudio descriptivo, longitudinal y prospectivo. Ámbito: Programa de Atención a la Mujer del Servicio de Atención Primaria Baix Llobregat Nord. Institut Català de la Salut (Barcelona). Sujetos de estudio: 265 mujeres primíparas y lactantes del Servicio de Atención Primaria Baix Llobregat Nord. Intervenciones: Cuestionario de preguntas cerradas, de administración directa en el primer, tercer y sexto mes posparto. Determinación: Se estudiará el momento de reinicio de las RS, las características de éstas y la percepción de la actitud de la pareja al mes, al tercero y sexto mes postparto

OBJECTIU: avaluar l’atenció dimiciliària que ofereixen els equips d’atenció primària (EAP) en el nostre entorn, a les persones de més de 64 anys d’edat amb patologies cròniques, per identificar oportunitats de millora. Es vol identificar quines són les variables del pacient i del servei que rep que s’associen al deteriorament funcional i cognitiu, ingrés en una residència geriàtrica, visites a urgències, ingrés hospitalari o mort. També es vol identificar quines variables dels pacients s’associen amb la intensitat i amb el tipus de serveis socials i sanitaris que reben. MÈTODE: Estudi anaític de seguiment d’una cohort de pacients majors de 64 anys amb patologies cròniques, atesos en els EAP dins un programa d’atenció domiciliària de Catalunya. Es reclutarà 1.272 pacients que es valoraran anualment. Es recollirà el seu estat de salut (diagnòstics, Barthel, Pfeiffer, Braden i Gijon), dades del seu cuidador (Zarit), les atencions rebudes (social i sanitària), la seva salut subjectiva (SF-12), les visites a urgències i els ingressos temporals, i el resultat final entès com mort o bé ingrés definitiu en una residència geriàtrica o hospital. Es realitzarà un control de qualitat de les dades sobre una mostra aleatòria del 10% dels pacients de l’estudi. Les anàlisis principals es basaran en regressions logístiques i una anàlisi de supervivència. RESULTATS ESPERATS: Estandarditzant per l’edat i l’esta de salut, l’intensistat de visites i la intervenció multiprofessional esperem que s’assocïin amb un menor deteriorament funcional i cognitiu i amb un menor nombre d’ingressos hospitalaris i a residències geriàtriques. Algunes característiques dels pacients, com les nafres per pressió, pensem que també s’associaran amb la intensitat de l’atenció que reben aquests pacients.

L’MPOC és una patologia d’alta prevalença, especialment en la població major de 65 anys, que genera morbiditat, incapacitats laborals, mala qualitat de vida, i gran quantitat d’anys de vida perduts i de consum de recursos assistencials i econòmics. La previsió d’increment en els propers anys de pacients amb l’MPOC és pessimista, donat que el tabaquisme, que és la seva única causa coneguda és un hàbit de vida creixent i de difícil control. La cessació d’aquest hàbit tòxic frena l’evolució de la malaltia, per tant, és important intensificar els esforços dirigits a aquest aspecte. La intervenció en l’AP sobre aquest factor de risc és bàsica, donat que els professionals que hi treballen , especialment d’infermeria, estan molt accessibles a la població, tant en els CAP com en la comunitat, la qual cosa dona eines per motivar i seguir més intensament als pacients que fumen. Tot i que, segons la bibliografia, el percentatge d’èxit en la deshabituació tabàquica és baix, considerem que cal ampliar l’abordatge del tabaquisme, potenciant la intervenció en els professionals per millorar la seva formació, aspecte que contempla de forma àmplia aquest projecte . A les consultes d’AP , especialment a les d’infermeria, actualment s’està dedicant molts esforços a algunes patologies cròniques, com ara la diabetis mellitus, la hipertensió, i la obesitat, però no s’està fent en altres grups de pacients amb altres patologies cròniques, que també se’n podrien beneficiar. La bibliografia ens demostra que el tractament no farmacològic, com l’exercici i la fisioteràpia, pot ser útil en la millora de la tolerància a l’exercici dels pacients amb l’MPOC, bàsicament en la dispnea, que és el símptoma que més afecta en la qualitat de vida. Aquest projecte ens podrà demostrar si cal fer un espai en la cartera de serveis dels professionals sanitaris, especialment en les d’infermeria, per atendre de forma programada als pacients amb MPOC, per realitzar educació sanitària, per tal de millorar la simptomatologia, disminuir exacerbacions, i disminuir el consum de fàrmacs i de recursos assistencials. Per altra banda, per modificar conductes o ampliar serveis, cal motivació per part del professional, que sovint desconeix realment quina situació integral de salut tenen els seus pacients. La informació genera coneixement, i possiblement, canvis de conducta. Per tant, considerem interessant informar als professionals sanitaris d’aquells aspectes clínics, que ells poden gestionar, rebent la informació dels audits clínics. Aquest projecte engloba un conjunt d’intervencions que pretenen millorar de forma global la qualitat de vida dels pacients amb l’MPOC.

RESUMEN: (Objetivo, diseño, ámbito y sujetos de estudio, variables, recogida de datos y análisis de datos). Objetivo: Cuantificar la incidencia de seroconversiones al VIH en personas con distintas situaciones de riesgo, identificar cambios en el tiempo y comparar la incidencia entre personas inmigrantes y autóctonas de similares características. Diseño: Cohorte prospectiva dinámica multicéntrica. Sujetos de estudio: Personas que se realizan voluntariamente la prueba del VIH en una red de 19 centros de enfermedades de transmisión sexual y de diagnóstico del VIH, de 18 ciudades españolas. Entre todos estos centros atienden en promedio de 10.000 pacientes nuevos al año y 6000 en seguimiento. La cohorte está formada por las personas con una primera prueba negativa para el VIH que vuelven a repetirse la prueba. Variables: De cada paciente se recogerán: resultado analítico confirmado del VIH, fechas de las pruebas, país de origen, sexo, edad, antecedentes de inyección de drogas, prácticas homosexuales entre hombres, pareja sexual seropositiva y ejercicio de la prostitución. Se recogerán también los marcadores de hepatitis C y B, cuando se prescriban estas determinaciones. En los pacientes diagnosticados de VIH se recogerá información de pruebas previas, fecha de llegada a España y lugar probable de infección. Para los fines de este estudio no se utilizará ningún dato de identificación nominal de los pacientes. Análisis de datos: Se realizarán depuraciones de las bases de datos y análisis descriptivos para las distintas variables. Se calcularán tasas de incidencia con denominadores de personas año a riesgo. En análisis separados para cada una de las categorías de exposición se compararán las tasas de incidencia de VIH en función del país de origen, ajustando por otras variables ya mencionadas. Se utilizarán procedimientos estadísticos bivariantes, y técnicas de regresión Poisson y de Cox para los análisis multivariantes. PALABRAS CLAVE: VIH, seroincidencia, prevalencia, riesgo de infección

INTRODUCCIÓ: L’èmfasi de l’atenció als malalts terminals està en la millora de la qualitat de vida del pacient i poques condicions estan tan consistentment lligades a la pèrdua de qualitat de vida com la depressió i el malestar psicològic OBJECTIUS: Determinar la prevalença i els determinants de la presència de trastorns adaptatius i depressió major en pacients amb càncer terminal atesos en atenció primària. Determinar els factors predictius de l’aparició posterior d’aquests trastorns. METODOLOGIA: Disseny: Estudi prospectiu Pacients i ubicació: Pacients amb càncer terminal atesos en l’atenció primària. Procediments: Es realitzaran dues avaluacions: Avaluació bassal. Entrevista estandarditzada (Structured Clinical Interview for DSM-IV Disorders) per determinar els diagnòstics de depressió major i trastorn adaptatiu més una sèrie de qüestionaris que inclouran l’avaluació del malestar psicològic (Beck Depression Inventory), autonomia del pacient (Karnofsky Performance Scale), qualitat de vida (EORTC QLQ-C30), tractaments, tipus i estadi del càncer, símptomes, preocupacions del pacient i suport social (Duke-UNK functional social suport questionnaire). Avaluació de seguiment, a les 8 setmanes de la inclusió, als pacients sense diagnòstic psiquiàtric bassal. S’avaluarà l’aparició de depressió major o trastorn adaptatiu. RESULTATS ESPERATS: Preveiem una alta prevalença de depressió major/trastorns adaptatius: 20-30%. El sexe femení, els més joves, el dolor, la discapacitat física, l’ús de corticosteroides, la preocupació per ser una càrrega pels demés, els antecedents de depressió i la manca de suport social previsiblement estaran associats a la presència d’aquests trastorns psiquiàtrics. La presència prèvia de malestar psicològic predirà l’aparició subsegüent de trastorns adaptatius i/o depressió major.

OBJETIVOS 1. Determinar la producción de IFN-y y el número de las células T efectoras en pacientes tuberculosos en el momento del diagnóstico. 2. Determinar la producción de IFN-y y el número de las células T efectoras en en individuos infectados con indicación de profilaxis. 3. Evaluar la dinámica de producción de IFN-y durante la profilaxis y el tratamiento de la tuberculosis. 4. Caracterizar si la producción de IFN-y puede ser empleado para monitorizar el tratamiento tuberculoso y como indicador pronóstico de fracaso terapéutico. 5. Estudiar la dinámica de producción de IFN-y en función de las características del paciente (edad, enfermedad de base, inmunodepresión?), de la tuberculosis (respiratoria, extrarrespiratoria, miliar, bacilífera?), del microorganismo (especie del complejo tuberculoso responsable, virulencia, resistencia o multirresistencia a fármacos antituberculosos) y de la pauta antibiótica.