Actualment s’han produït un conjunt de canvis –sociodemogràfics, científics, tecnològics, i en les necessitats i preferències de la ciutadania– que impliquen una nova aproximació a les Cures Pal·liatives Renals (CPR). En línia amb l’orientació estratègica del Pla de Salut 2021-2025 pel que fa malalties renals creiem que és oportú estandarditzar un Pla de Cures Pal·liatives Renals (CPR).
Aquest nou Pla en Cures Pal·liatives Renals vol impulsar un abordatge integral a aquelles persones que necessitin d’aquests tipus de cures basant-se en uns resultats de salut mesurables i un abordatge biopsicosocial i espiritual centrat en la persona. Aquesta nova aproximació implica mirar més enllà de la tasca dels equips especialitzats de malaltia renal i recollir el conjunt del procés assistencial, des de la promoció i la prevenció, a la teràpia, el seguiment i el manteniment, la qual cosa implica el conjunt del sistema de salut.
Per a la planificació efectiva dels plans de salut, cal utilitzar mètodes dinàmics que integrin recursos i activitats.

L’espatlla congelada o també anomenat capsulitis adhesiva és un trastorn musculoesquelètic comú que cursa amb restricció progressiva del moviment articular, rigidesa, presència de dolor intens i pèrdua de força muscular a l’espatlla . L’absència de criteris diagnòstics definitius i la manca de coneixement sobre l’etiologia imposa desafiaments per a la investigació sobre l’avaluació clínica i el maneig de l’espatlla congelada. Actualment es poden trobar molts tractaments intervencionistes i no intervencionistes, encara que cap ha demostrat influir en l’evolució natural d’aquesta patologia. La Realitat Virtual podria ser una eina per abordar des d’un enfocament integral englobant totes les respostes associades a l’espatlla congelada. Per tant, l’objectiu d’aquest estudi serà avaluar els efectes a curt i mitjà termini d’un programa d’exercicis de realitat virtual comparant-los amb el tractament conservador en capsulitis adhesiva.

Es durà a terme un assaig clínic aleatoritzat, simple cec de dos grups paral·lels. Es reclutaran adults de més de 18 anys amb espatlla congelada que compleixin els criteris d’elegibilitat i estiguin disposats a participar-hi. Els participants (n=48) es distribuiran aleatòriament en dos grups: un grup experimental (n=24) i un grup control (n=24). El grup experimental rebrà el tractament de 5 exercicis amb diferents nivells de dificultat cap a tots els rangs de moviment de les espatlles en un ambient virtual. Els participants del grup control realitzaran un protocol de tractament convencional de fisioteràpia per a espatlla congelada basada en mobilitat articular, tècniques d’inhibició muscular, tractament miofascial, reeducació postural, tonificació muscular, tècniques de facilitació neuromuscular i reintegració a l’activitat.
La variable primària serà l’Índex de discapacitat mesurat amb SPADI: es mesurarà en una primera valoració base, en la primera avaluació després de l’aleatorització, després de cada sessió de tractament, en la darrera valoració després de fer totes les sessions, i als 4 mesos posteriors. Les variables secundàries inclouran una sèrie de mesures sobre el rang de moviment amb goniòmetre, la intensitat del dolor amb EVA i els llindars de dolor a la pressió amb algòmetre. També s’hi inclouran qüestionaris relacionats amb la valoració de la qualitat de vida amb SF-36, el grau de kinesiofòbia amb Tampa, i la viabilitat i usabilitat del joc immersiu amb GAMEX. Finalment, es farà una anàlisi amb la intenció de tractar de reduir el risc de biaix dels resultats extrets d’aquest estudi.

Objectiu Principal: Avaluar l’eficàcia de la Citisiniclina en la deshabituació tabàquica a pacients del CAP de Besòs des de 1 de gener 2023 fins el 31 de desembre 2023.
Objectius Secundaris:
oAnalitzar les diferències en l’eficàcia segons el sexe i l’edat.
oDeterminar els motius principals de recaiguda en pacients que no aconsegueixen l’abstinència.
oAvaluar si el tipus d’intervenció (consulta específica de tabac o dels professionals de referencia) influeix en els resultats de la deshabituació.
oMillorar el registre del pacient ex-fumador en hcap.
Metodologia
Disseny de l’Estudi: Estudi observacional retrospectiu.
Període de l’Estudi: pacients que han rebut el tractament amb Citisiclina des de 1 de gener 2023 fins el 31 de desembre 2023.
Població d’Estudi: Tots els pacients del CAP Besòs als quals se’ls ha prescrit Citisiniclina durant el període d’estudi ja sigui en consulta específica de deshabituació tabàquica com en consulta dels seus professionals referents (metgessas o infermeres).

PREVENT improves upscaling of primary interventions for weight control management during childhood and adolescence to reduce cancer risks in adulthood. This relies on current evidence that relates excess body weight with increased cancer risk.
Towards this end, PREVENT applies a series of implementation research actions in the following directions. First, it identifies barriers to current interventions and policies preventing them from upscaling to different geographical, socio-economic, and cultural settings. Then, it introduces new multi-actor and context-aware interventions along with new user engagement strategies to face the current upscaling bottlenecks; multi-actor in the sense that they target different types of users (e.g., students, family, educators, policymakers) and context-aware in the sense that PREVENT interventions are tailored to the specific implementation places (class, canteen, sports fields, labs, outside school). The PREVENT new policies are adapted, piloted, and scaled up within the schools’ communities of three European countries facing different epidemiological settings on childhood obesity, geographic, socio-economic and cultural attributes. The pilots are designed to be holistic end-to-end ecosystems, including users, medical professionals, policymakers, public authorities, and civil communities. They focus on the whole school communities of Greece, Sweden, and Spain-Catalonia, that is, PREVENT outreach to more than 3.3 million students, required for guideline provisioning, large-scale implementation, multi-parameter assessment, and scaling-up. Co-creation, active behavioral change, self-evaluation through user empowerment, motivational interviewing, social innovation, digital-assistive engagement, health apps, and multi-domain assessment are implementation research aspects of PREVENT to advance user acceptability and compatibility with existing policies, and thus improve sustainability and upscaling. This action is part of the Cancer Mission cluster of projects on “Prevention and Early Detection”.

JUSTIFICACIÓ
Hay una creciente demanda de las mujeres en la postmenopausa sobre aspectos de disfunción sexual y climaterio en las consultes de matrona de Atención a la Salut Sexual y Reproductiva (ASSIR).
Hipótesis del estudio: las mujeres postmenopaúsicas con DSF i/o disparèunia que participen un programa de intervención combinado disminuiran el grado de disfunción sexual y mejoraran su calidad de vida en general.
OBJETIVOS
General: Evaluar la efectividad de una intervención combinada en relación a la disfunción sexual y la calidad de vida en mujeres postmenopaúsicas.
Específicos:
Determinar las características sociodemográficas y clínicas.
Identificar el tipo y grado de disfunción sexual pre y postintervención.
Identificar el grado de cambio en la fuerza y tono de la musculatura pélvica.
Determinar el grado de calidad de vida pre y post-intevención.
METODOLOGIA
Estudio quasi-experimental longitudinal.
La muestra se obtendrá por demanda específica de la mujer en la consulta Assir en mujeres post-menopaúsicas sanas.
Se incluirán a las mujeres post-menopaúsicas de más de 2 años y hasta los 70 años de edad.
Se hará una primera intervención grupal en taller educativo para explicar anatomia, fases de respuesta sexual y tipo de intervención a realizar.
Posteriomente se realizaran 3 intervenciones individuales en consulta de 20 minutos, al mes y a los 6 mesos, en las que se trabajaran técnicas para trabajar las diferentes fases de la respuesta sexual, se hará valoración de suelo pélvico y se enseñaran ejercicios para pràctica domiciliaria.
RESULTADOS
Esperamos encontrar mejoras en el àrea de la disfunción sexual y global, tal como sugiere la bibliografia revisada.
RESUM
Hi ha una creixent demanda de les dones en la postmenopausa sobre aspectes de disfunció sexual i climateri en les consultis de matrona d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR).
Hipòtesi de l’estudi: les dones menopàusiques con DFS i/o disparèunia que participin en un programa d’intervenció combinat, liderat per llevadores, disminuiran el grau de disfunció sexual, milloraran la seva salut sexual i milloraran la seva qualitat de vida en general.
OBJECTIUS
General: Avaluar l’efectivitat d’una intervenció combinada en relació a la disfunció sexual i la qualitat de vida en dones postmenopàusiques.
Específics:
Determinar les característiques sociodemogràfiques i clíniques.
Identificar el tipus i grau de disfunció sexual pre i postintervenció.
Identificar el grau de canvi en la força i to de la musculatura pelviana.
Determinar el grau de qualitat de vida pre i post-*intervenció.
METODOLOGIA
Estudi quasi-experimental longitudinal.
La mostra s’obtindrà per demanda específica de la dona en la consulta Assir en dones post-menopàusiques sanes.
S’inclouran a les dones post-menopàusiques de més de 2 anys i fins als 70 anys d’edat.
Es farà una primera intervenció grupal en taller educatiu per a explicar anatomia, fases de resposta sexual i tipus d’intervenció a realitzar.
Posteriorment es realitzessin 3 intervencions individuals en consulta de 20 minuts, al mes i als 6 mesos, en les quals es treballessin tècniques per a treballar les diferents fases de la resposta sexual, es farà valoració de sòl pelvià i s’ensenyessin exercicis per a pràctica domiciliària.
RESULTATS
Esperem trobar millores en el àrea de la disfunció sexual i global, tal com suggereix la bibliografia revisada.

Antecedents. L’elevada prevalença de dolor crònic no oncològic (DCNO) i l’augment de la prescripció d’opioides a llarg termini s’ha associat a un increment de les reaccions adverses i a iatrogènia farmacològica.
Hipòtesi. Es preveu una sobreutilització i pràctiques insegures i de poc valor en el maneig del DCNO. Es preveu detectar diferències en relació a la perspectiva de gènere.
Objectius.
General: Descriure l’ús dels opioides des de la perspectiva de gènere, analitzar els possibles usos inadequats per proposar mesures per un ús prudent i segur.
Específics:
• Determinar els patrons d’ús d’opioides i la seva prevalença.
• En dolor crònic no oncològic (DCNO), identificar situacions de possible sobredosificació a partir de dosis equivalen de morfina (DEM) superiors a 90 mg/dia i/o quan es recomani ajust de dosi com la malaltia renal crònica.
• Avaluar l’ús d’opioides forts en la fibromiàlgia i la lumbàlgia crònica.
Metodologia
Disseny: Estudi observacional transversal con una base de dades pseudonimitzada de l’Institut Català de la Salut, Dades Bàsiques de Salut (DBS), extracció agost de 2024.
Àmbit i població de referència: Població adulta (=18 anys) del SAP Muntanya de Barcelona en tractament actiu amb opioides.
Variables d’estudi: Demogràfiques (edat, gènere, centre, institucionalitzat), problemes de salut, comorbiditat, pacient crònic complex (PCC) o en etapa de final de vida (MACA), filtrat glomerular, tractament farmacològic, polifarmàcia (5 o més principis actius), i professional sanitari que atent al pacient.
Anàlisi estadística: Anàlisi descriptiva, T de Student, Chi-quadrat, regressió logística, variable depenent ús d’opioides, independent les significatives en el bivariant. Programa SPSS.
Resultats esperats: S’espera identificar situacions d’ús inadequat per poder definir situacions de millora.
Aplicabilitat i Rellevància: El fet d’identificar situacions de millora ha de permetre definir estratègies de millora sobre els professionals i els pacients. Es preveu que sigui rellevant tant en els professionals com els pacients.

Valorar un programa d’intervenció multidimensional, basat en la detecció precoç i el tractament de la fragilitat i/o sarcopènia mitjançant valoració clínica, ecografia nutricional, consell nutricional i rehabilitació en l’àmbit d’Atenció Primària, per avaluar si els paràmetres funcionals es modifiquen.