
Un estudi coordinat per investigadores de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol), publicat recentment a la revista Sexual and Reproductive Health Matters, conclou que el dolor, el sagnat abundant i l’estigma menstrual estan vinculats estretament amb un risc més alt de depressió i ansietat.
El treball recull les conclusions d’una enquesta realitzada entre 1.404 dones i persones que menstruen més grans de 18 anys ateses en 32 centres d’atenció primària i de salut sexual i reproductiva d’Andalusia, País Basc, Canàries, Galícia i Catalunya. L’anàlisi examina la relació entre diversos aspectes de la salut menstrual i els símptomes de depressió i ansietat.
Els resultats mostren que com pitjor és la salut menstrual més alta és la probabilitat d’una pitjor salut mental. El sagnat superior als 80 mil·lilitres per cicle s’associa a una probabilitat un 61 % més alta de depressió greu i un 67 % més alta d’ansietat greu. La intensitat del dolor menstrual mostra una relació encara més marcada: qui reporta més dolor té el doble de probabilitats de patir depressió greu i un 82 % més d’ansietat greu.
Tot i així, la variable amb el vincle més fort de tot l’estudi és la freqüència dels símptomes premenstruals. Segons els resultats, les persones que els pateixen amb més freqüència i intensitat tenen una probabilitat més de catorze vegades superior de presentar depressió greu i gairebé tretze vegades superior de patir ansietat greu.
D’altra banda, l’impacte de la salut menstrual en la vida social també es relaciona amb pitjors resultats de salut mental, fins al punt de multiplicar gairebé per set la probabilitat de depressió greu. La pobresa menstrual, entesa com la dificultat econòmica per comprar productes menstruals o haver d’allargar-ne l’ús més enllà del recomanat per estalviar diners, multiplica per dos i mig aproximadament aquesta mateixa probabilitat. Les experiències de tabú, estigma o discriminació relacionades amb la menstruació van seguir un patró similar, amb una probabilitat de més del 100 %.
L’estudi també detecta diferències segons el perfil socioeconòmic. Les participants que han nascut fora d’Espanya declaren pitjors resultats de salut mental vinculats al dolor i a la pobresa menstrual que les que han nascut a l’Estat. A més, les persones que han participat a l’estudi d’entre 36 i 45 anys que reporten un impacte més elevat pel que fa a la participació social durant la menstruació tenen més probabilitats de patir una ansietat o una depressió més severa.
La investigadora de l’IDIAPJGol Andrea García Egea, primera signant de l’article, destaca que “els resultats de l’estudi contribueixen a una comprensió més profunda sobre com es relaciona la salut menstrual i la salut mental sota el punt de vista de les iniquitats socials i de gènere”.
D’altra banda, la també investigadora de l’IDIAPJGol, Laura Medina Perucha, coordinadora de la recerca, destaca que el treball “aporta evidències per dur a terme intervencions comunitàries i polítiques públiques que permetin millorar la salut menstrual de les dones i les persones que menstruen”. Medina Perucha recorda que Espanya va aprovar el 2023 la primera llei orgànica que reconeix drets relacionats amb la menstruació, com l’accés a productes menstruals o l’educació menstrual, però considera que “encara falta un marc que incorpori de manera explícita la salut emocional i mental”.
García-Egea A, López-Jiménez T, Apalategi-Gómez U, Fernández-Domínguez MJ, Rodríguez-Domínguez C, Mahtani-Chugani V; Menstrual and Equity Health Team; Berenguera A, Medina-Perucha L. Menstrual health outcomes and associations with depression and anxiety in Spain: a cross-sectional study. Sex Reprod Health Matters. 2026 Jul 31:1-38. doi: 10.1080/26410397.2026.2702119. PMID: 42536707.