Un estudi internacional coliderat per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IDIBGI) i l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol) demostra que l’índex de massa corporal (IMC), utilitzat habitualment per classificar l’obesitat, pot passar per alt persones amb excés de greix corporal i identificar-ne d’altres que no compleixen els criteris clàssics d’obesitat. Els resultats indiquen que incorporar mesures com el perímetre de cintura i la relació entre cintura i alçada permet millorar la classificació i identificar millor les persones amb un risc més elevat per a la salut.
La recerca ha estat codirigida conjuntament amb el King’s College London (Regne Unit), la Huazhong University of Science and Technology, el Kailuan General Hospital i la North China University of Science and Technology (Xina); el Pennington Biomedical Research Center i la University of Colorado Anschutz Medical Campus (Estats Units), i la Università Cattolica del Sacro Cuore (Itàlia).
La recerca ha analitzat dades de 844.108 persones adultes de quatre grans cohorts de la Xina, el Regne Unit, els Estats Units i Espanya. La mostra espanyola inclou 51.269 participants de la base de dades del Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària (SIDIAP), que recull informació clínica de l’atenció primària a Catalunya. L’estudi posa així en valor la contribució de les dades sanitàries catalanes a una investigació internacional sobre el diagnòstic i l’evolució de l’obesitat.
Els resultats mostren que classificar l’obesitat exclusivament a partir de l’IMC comporta tant casos d’infradiagnòstic com de sobrediagnòstic. Segons la cohort analitzada, entre el 5,2 % i el 8,6 % de les persones estudiades tenien un IMC dins del rang de sobrepès, però presentaven mesures de cintura o de relació cintura/alçada compatibles amb un excés de greix corporal que permetien classificar-les com a persones amb obesitat. En canvi, entre l’1,2 % i el 3,1 % estaven classificades amb obesitat segons l’IMC, però no complien amb les mesures citades a l’estudi.
A la cohort catalana del SIDIAP, la prevalença estimada d’obesitat passa del 18,7 % al 26,1 % quan s’aplica la definició que combina l’IMC amb el perímetre de cintura i la relació cintura-alçada. Aquest canvi evidencia la importància de tenir en compte altres indicadors, més enllà del pes i l’alçada, per identificar adequadament l’excés de greix corporal.
La metodologia segueix els criteris proposats per una comissió de The Lancet Diabetes & Endocrinology, que recomana complementar l’IMC amb altres mesures antropomètriques per confirmar la presència d’obesitat.
Un altre resultat destacat és la validació de la distinció entre obesitat clínica i obesitat preclínica proposada per aquesta comissió de The Lancet Diabetes & Endocrinology. L’obesitat clínica es defineix per la presència d’un excés de greix corporal que s’associa amb alteracions en el funcionament dels òrgans o limitacions en les activitats quotidianes. En l’obesitat preclínica, en canvi, hi ha excés de greix corporal, però es manté la funció dels òrgans i de l’organisme.
L’anàlisi conjunta de les cohorts amb dades de mortalitat disponibles mostra que les persones amb obesitat clínica presenten un risc de mortalitat per qualsevol causa un 69% superior al del grup de referència. En les persones amb obesitat preclínica, l’increment és més moderat, del 19 %.
A més, el seguiment longitudinal indica que entre el 76,9 % i el 91,3 % de les persones amb obesitat preclínica no van progressar cap a l’obesitat clínica durant deu anys de seguiment. Aquesta evolució posa de manifest que l’obesitat no té les mateixes conseqüències en totes les persones i que és important diferenciar la presència d’excés de greix corporal de l’afectació clínica que pot comportar.
Els resultats reforcen la necessitat d’avançar cap a un abordatge de l’obesitat que tingui en compte no només les mesures corporals, sinó també l’estat funcional i el risc individual de cada persona. Aquesta aproximació pot contribuir a millorar la identificació de les persones amb més risc de complicacions i a orientar les estratègies de prevenció, seguiment i tractament.
“En els darrers anys, s’ha debatut molt sobre si l’obesitat s’ha de considerar una malaltia. Aquest estudi ens ajuda a entendre millor quan l’excés de greix corporal afecta realment la salut i quins senyals ens permeten identificar aquesta afectació. Reconèixer aquests senyals ens pot ajudar a identificar les persones que necessiten una atenció mèdica prioritària i a prevenir possibles complicacions per a la seva salut”, explica el Dr. Fernández-Real, cap del grup de recerca en Nutrició, Eumetabolisme i Salut de l’IDIBGI i del CIBERObn, cap de la secció d’Endocrinologia de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta i catedràtic i degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona.
“Distingir entre obesitat clínica i preclínica no ha de comportar endarrerir les intervencions en les persones que encara no presenten alteracions funcionals. La classificació ha de servir per orientar una atenció individualitzada, adaptada al risc de progressió i a les necessitats de cada pacient”, explica el Dr. Ramos, cap del grup de recerca d’Investigació en Salut Vascular de l’IDIBGI, investigador de l’IDIAPJGol, coordinador de la Unitat de Suport a la Recerca Girona IDIAPJGol-ICS, catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Girona i coordinador de la RICAPPS.
Pan, A., Yang, S., Ramos, R. et al. Validation of clinical and preclinical obesity across global cohorts. Nature (2026). https://doi.org/10.1038/s41586-026-11237-5
