Pepe Fernández és matemàtic de formació i estadístic de la Unitat de Suport a la Recerca (USR) Terres de l’Ebre de l’IDIAPJGol. Va arribar a la demarcació des d’Alacant arran d’una oferta de feina i, amb el temps, hi ha consolidat la seva trajectòria professional. Actualment, participa en projectes de recerca en atenció primària i imparteix docència a la Universitat Rovira i Virgili. Fora de l’àmbit professional, la seva vida també està marcada per l’esport: és corredor d’ultrafons, ha completat diverses proves Ironman i ha participat en la fundació de dos clubs esportius.
Fernández va néixer a Puertollano (Ciudad Real) i va estudiar matemàtiques en una època en què l’estadística no existia com a carrera pròpia, de manera que es va especialitzar posteriorment en aquest àmbit. Des de l’inici tenia clar que volia investigar, encara que aleshores no sabia en quin camp acabaria desenvolupant la seva carrera. “Molts companys estudiaven matemàtiques per fer classes o treballar a la banca. Jo volia fer recerca”, recorda.
Un contracte vinculat a un projecte de la Universitat d’Alacant el va portar a aquesta ciutat, on va cursar un màster i posteriorment un doctorat en salut pública d’epidemiologia. La situació econòmica d’aquells anys, però, va dificultar la continuïtat professional. Va ser aleshores quan va presentar la candidatura a una oferta per participar en un projecte a les Terres de l’Ebre. Dos dies després de l’entrevista ja era a Tortosa. “Em va costar molt trobar-ho, però al final vaig trobar el que volia i m’he quedat”, resumeix.
La incorporació a la USR va començar amb la participació en un projecte concret com a analista de base de dades, però progressivament va anar col·laborant en altres estudis impulsats pels professionals sanitaris del territori. Aquesta experiència li va permetre ampliar els seus coneixements i familiaritzar-se amb les necessitats de la investigació en atenció primària.
Inicialment, la seva tasca consistia principalment en analitzar bases de dades i donar resposta a les necessitats dels investigadors principals, però amb els anys la seva participació ha anat guanyant pes en les diferents fases dels estudis. Fernández defensa que l’estadístic ha de formar part dels projectes des del moment en què es comencen a plantejar i no incorporar-s’hi únicament quan les dades ja estan recollides. “És fonamental que l’estadístic formi part del projecte gairebé des de l’inici”, afirma. Conèixer els objectius i la metodologia de la investigació des del començament permet planificar adequadament la recollida d’informació, estructurar les bases de dades i anticipar les necessitats de l’anàlisi posterior. “Si comencem des de la recollida, ho tindrem tot molt més fàcil per a les anàlisis”, defensa.
Aquesta implicació en diferents fases dels estudis també li ha permès afrontar reptes professionals que recorda especialment. Un dels projectes que més el va marcar va ser una investigació sobre la fibril·lació auricular i els anticoagulants orals, impulsada per Rosa Dalmau. El projecte li va permetre aprofundir en coneixements de l’àmbit mèdic per entendre millor la investigació i, alhora, assumir tasques de gestió i organització de les dades procedents del SIDIAP. “Estava acostumat que em donessin la base de dades preparada i fer-ne l’anàlisi. En aquest projecte vaig haver de fer també de gestor de dades”. Un altre projecte que destaca va sorgir d’una proposta per desenvolupar models de predicció de l’epidèmia de la grip, seguint un plantejament semblant al de les prediccions meteorològiques. La idea el va entusiasmar des del primer moment i va acabar materialitzant-se en una tesi doctoral d’Elizabeth Castro.
Actualment participa en el projecte Fibrilex, impulsat pel grup de recerca GAVINA, una iniciativa més centrada en la innovació que en l’estadística. Fernández assisteix a les reunions del projecte on també participen perfils tècnics del SIDIAP especialitzats en l’àmbit informàtic. Actualment, l’equip treballa per aconseguir finançament.
Pepe Fernández és professor a la Facultat d’Infermeria de la URV, on imparteix bioestadística a primer curs durant el primer quadrimestre i metodologia de la recerca durant el segon. Així mateix, tutoritza treballs de final de grau i de màster i dirigeix alguna tesi doctoral.
La seva relació amb la docència, segons explica, és d’”amor-odi”. Per descriure-la, recorre a una expressió del seu millor amic a Tortosa, sostenint que la qüestió és trobar la dosi adequada. “Crec que en la docència tinc la dosi suficient per ser feliç. No m’agradaria ser professor, però m’agrada fer classe”, afirma.
La seva altra dedicació és l’esport. Va començar a córrer el primer any de carrera, a Madrid, convidat per un company de pis. “Córrer enganxa: comences, et sents bé, i com et sents bé, corres”. Amb aquell mateix amic va fundar a Puertollano el club ‘Corricollano’. Amb els anys, va passar de les maratons a les proves d’ultradistància i, posteriorment, al trail running. La seva trajectòria esportiva inclou algunes de les curses de muntanya i resistència més exigents, com l’Ultra Pirineu, l’Ultravulcània i la Marathon des Sables, una prova de 250 quilòmetres pel desert del Marroc.
Més endavant es va endinsar en el món del triatló. Durant la seva etapa a Alacant va fundar el club ‘Apolana’, que organitza des de proves esprint fins a Ironman, i disposa d’una escola d’atletisme per a infants i adults. Ell mateix ha completat diverses proves Ironman, que combinen natació, ciclisme i cursa a peu. Actualment, practica esport amb menys exigència competitiva: corre, neda i va amb bicicleta, i sovint, quan acaba la jornada laboral, es passa pel gimnàs per fer activitats dirigides amb el mateix grup de sempre.
Fora de l’esport, dedica bona part del temps lliure a la lectura, sobretot de novel·la, tot i que també s’interessa per alguns assajos; no té televisió i, quan vol veure una pel·lícula, prefereix fer-ho a l’ordinador.
Amb anys dedicats a la investigació, Fernández considera que una de les principals lliçons que li ha aportat aquesta trajectòria és la necessitat de mantenir-se sempre al dia. “T’has de formar molt i t’ha d’agradar estudiar”, afirma. L’estadístic explica que la recerca exigeix una actualització constant dels coneixements i una actitud d’aprenentatge continu. Així mateix, també considera fonamental envoltar-se de persones amb coneixements i experiència, fins i tot superiors als propis. En aquest sentit, defensa la importància de separar les relacions professionals de les personals i de valorar les capacitats de cadascú per damunt de les afinitats personals. Considera que treballar amb professionals de gran vàlua és una oportunitat per aprendre i millorar, independentment de les diferències de caràcter que hi pugui haver. Per a Fernández, saber distingir entre la feina, la persona i la vida personal és també una de les claus per construir bones relacions de treball.
