Per cinquè any consecutiu, la investigadora de la USR Catalunya Central de l’IDIAPJGol i l’Institut Català de la Salut, Mireia Gascon, apareix a l’exclusiva llista de Clarivate Analytics, que inclou l’1 % dels autors més citats a les publicacions incloses a la base de dades Web of Science. Aquest any, Gascon també apareix a la llista d’investigadors més citats de Scilit, una base de dades agregades gestionada per l’editorial MDPI, que recull informació de PubMed, Crossref i DataCite.

La investigadora de l’IDIAPJGol, de 42 anys, és biòloga, especialitzada en epidemiologia ambiental. Després de graduar-se, va fer un màster en toxicologia i salut ambiental a la Universitat d’Utrecht, en què va tenir l’oportunitat de participar en un estudi a Costa Rica sobre l’impacte de l’activitat de la indústria sucrera en la salut dels treballadors. De tornada a Catalunya, es va doctorar al Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), que actualment es diu Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), amb una tesi sobre contaminants químics i salut immunitària i respiratòria en infants. Com a investigadora postdoctoral, Gascon va seguir a l’ISGlobal amb aquesta línia de recerca, centrada en l’impacte de la contaminació de l’aire en la salut de les persones. Va obtenir un ajut Miguel Servet per estudiar la microbiota intestinal en l’associació entre l’exposició ambiental i el neurodesenvolupament dels infants.

Actualment, forma part del grup de recerca de Promoció de la Salut en l’Àmbit Rural (PROSAARU) de l’IDIAPJGol, on ha encetat una línia d’investigació en salut planetària, amb l’objectiu d’aplicar “els resultats en l’activitat assistencial i en la formació dels professionals de l’atenció primària, perquè, igual que les onades de grip posen els sistemes sanitaris en tensió, també ho estan fent, cada cop més, les onades de calor, per exemple”. En aquest sentit, Gascon considera que, en l’actual context de crisi climàtica “els professionals han d’incorporar la salut planetària en la seva feina”.

Enhorabona, un any més, per ser una de les investigadores del món més citades. Què significa aquest reconeixement?

El món de la recerca és molt complicat i fer-t’hi un lloc per sobreviure costa, així que aquest tipus de reconeixements agrada, no només perquè té un impacte en el currículum, sinó perquè demostra que la recerca que faig té interès. El més important per a mi és que els resultats de la meva feina tinguin impacte. D’altra banda, també és un reflex que he escollit un tema que interessa.

La teva recerca se centra en l’epidemiologia ambiental, en la relació entre l’entorn i la salut de les persones. Què t’ha portat a interessar-te per aquest àmbit?

El meu pare em va recomanar el llibre de Rachel Carson, Primavera silenciosa, i de seguida em va apassionar aquest tema. Vaig voler fer el meu treball de recerca de batxillerat sobre l’impacte de la riera de Rubí, d’on soc, que llavors baixava molt contaminada, en la salut reproductiva dels homes, tot i que a l’institut em van dir que no era possible i vaig acabar fent un treball sobre el paral·lelisme entre les històries dels còmics de Tintín amb fets històrics. Vaig estudiar biologia, perquè no sabia molt bé què fer, i, fent l’Erasmus als Països Baixos, vaig descobrir l’epidemiologia ambiental, un àmbit de recerca que no he abandonat.

En quins projectes estàs treballant actualment?

La meva recerca sempre ha estat molt basada en cohorts de naixement i fins ara havia mirat més els impactes de la contaminació de l’aire i dels espais verds –el que s’anomena l’urbanoma–, específicament en el neurodesenvolupament dels infants, en l’entorn urbà. Aquesta és una línia de recerca que estic acabant. Dins d’aquest àmbit, em vaig interessar a saber com aquestes exposicions poden afectar la microbiota dels nens, incloent-hi la resistència als antibiòtics.

Ara hem començat un nou projecte, que es diu RESISTANCE, que és una nova cohort de naixement a la zona d’Osona per entendre els impactes ambientals que hi tenen lloc. En aquest àmbit s’ha fet molta recerca a les zones urbanes, però a les àrees rurals no s’han estudiat tant. Amb aquest projecte volem saber si la ramaderia intensiva pot tenir un impacte en la presència de gens de resistència als antibiòtics en dones embarassades i els seus nadons, amb la hipòtesi que l’activitat ramadera, amb les seves emissions, pot estar contribuint a la presència de gens de resistència en mostres d’aire. No tenim en compte altres mostres, d’aigua o sòl, per limitacions pressupostàries.

Quins resultats esteu obtenint en aquest projecte?

Com que acabem de començar, encara no tenim resultats, tot i que hem fet una prova pilot per provar els aparells que volem fer servir i hem detectat gens de resistència a l’aire, que confirmen el que s’ha trobat en estudis previs que s’han fet en altres llocs.

De manera general, en quina situació ens trobem a Catalunya pel que fa a l’impacte dels antibiòtics que es fan servir en la ramaderia en la salut de les persones?

A Europa aquestes pràctiques estan molt regulades i s’ha restringit molt l’ús d’antibiòtics en la ramaderia. El problema pot venir quan es concentren molts animals en una zona. Una altra cosa és què passa amb la carn que ve de fora de la Unió Europea, de la Xina o d’altres països que no tenen les restriccions que tenim aquí, i que, per ingestió, poden transmetre resistències als antibiòtics. Quan decidim quina carn o altres productes d’alimentació importem hauríem de tenir en compte aquests factors.

En quina situació ens trobem pel que fa a la contaminació? Estem millor ara que fa uns anys?

A l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la qualitat de l’aire ha millorat en termes globals. El trànsit rodat segueix sent el factor més important, que representa al voltant del 50 % de la contaminació de l’aire. Amb un percentatge més petit, també és important l’activitat de l’aviació i nàutica. A Osona, a banda del trànsit rodat, l’activitat ramadera té un impacte en la contaminació i també hi contribueix la crema de combustible per escalfar les cases, la crema de pèl·lets i de llenya. Segons la zona, s’ha de fer èmfasi en una font de contaminació o una altra.

En el cas dels infants. Estan ara més protegits? Anem a millor?

No crec que anem cap enrere. Cada cop tenim més capacitat de detectar segons quins contaminants, que abans no es miraven. Per exemple, els compostos orgànics persistents, com ara el DDT, que era un pesticida que fa uns anys es feia servir molt, es van prohibir perquè es va veure que tenien un impacte en la salut de les persones i es bioacumulava. Durant els darrers anys han aparegut nous compostos, contaminants emergents, que s’han anat incorporant a la indústria, com ara els BPA i els ftalats, alguns dels quals encara no sabem exactament l’impacte que tindran en la salut. De tota manera, hi ha més consciència i més capacitat de reacció davant de nous contaminants, cada cop s’estudia més i som capaços de protegir abans.

Com ens afecta la contaminació en la nostra salut, específicament en infants i dones gestants?

La contaminació de l’aire, per exemple, té un impacte en molts sentits. Està associada amb problemes de neurodesenvolupament dels infants i amb el risc de patir càncer de pulmó en persones no fumadores, incrementa el risc d’ictus, de diabetis o, fins i tot, de demència. Hem vist que partícules ultrafines tenen la capacitat d’arribar al cervell a través del torrent sanguini i això té un impacte en el neurodesenvolupament dels infants i també en el risc de demència en persones adultes. Els compostos orgànics persistents i altres químics no persistents són disruptors endocrins i tenen un impacte a nivell hormonal, la qual cosa es relaciona amb alguns càncers, i amb problemes reproductius i desenvolupament dels infants.

Cada cop és més difícil fer recerca sense la col·laboració amb altres equips. Quines són les teves xarxes de relació en els teus projectes d’investigació?

Sense col·laboració no es pot fer recerca. És essencial. La recerca és com un eixam d’abelles, en què cada part fa diverses contribucions. La mirada d’un professional complementa la que tens tu. Per exemple, jo soc epidemiòloga ambiental, però el projecte sobre contaminació de l’aire i neurodesenvolupament dels infants l’he fet amb un equip de psicòlegs de l’Hospital Sant Joan de Déu. Tenim col·laboracions nacionals i internacionals. Treballem amb investigadors nacionals i europeus que tenen molta expertesa en caracterització de l’exposició ambiental. El projecte RESISTANCE és possible gràcies a la col·laboració amb el Consorci Hospitalari de Vic i l’IRIS-CC, que tenen expertesa en microbiologia; amb l’IRTA, que ens ajuda amb les mesures ambientals i la detecció de gens de resistència als antibiòtics; amb l’ISGlobal, que aporten sistemes d’informació geogràfica que ens permeten geolocalitzar persones participants i granges i vincular-ne els resultats… sense tots aquests coneixements diversos és impossible fer la recerca que jo faig.