Un estudi de la Unitat de Suport a la recerca (USR) Catalunya Central de l’IDIAPJGol i de l’ICS, liderat per Oriol Imbernon, treballador social sanitari de l’Equip d’Atenció Primària Navarcles-Sant Fruitós, i Aïna Fuster, farmacèutica de la Unitat d’Estudi del Medicament i del Comitè d’Ètica de la Investigació amb Medicaments de l’IDIAPJGol, posa en relleu el valor del treball social sanitari en la planificació anticipada de decisions a l’atenció primària.
El treball, publicat a la revista científica Journal of Social Work in End-of-Life & Palliative Care, ha comptat amb la participació de 74 persones amb malalties cròniques complexes o avançades ateses als equips d’atenció primària de la Catalunya Central. D’aquestes, 48 van arribar a formalitzar el document de voluntats anticipades amb el suport de professionals de treball social sanitari al seu CAP de referència.
Els resultats mostren que, abans de rebre informació, dos de cada tres participants tenien un coneixement baix o molt baix del document de voluntats anticipades. Després de l’acompanyament professional, un 77 % va mostrar molt d’interès per presentar-lo. A més, totes les persones que van completar el procés van valorar positivament el suport rebut.
Més sensibilització de la població
El document de voluntats anticipades permet que una persona deixi expressades les seves preferències sobre les cures i els tractaments que voldria rebre en cas que, en un futur, no pogués prendre decisions per si mateixa.
Durant el període analitzat el nombre de documents de voluntats anticipades formalitzats a Catalunya va augmentar un 33 %. Els autors relacionen aquest increment amb una sensibilització més elevada de la població i amb el model d’acompanyament desenvolupat des de l’atenció primària.
L’acompanyament dels treballadors i les treballadores socials a l’atenció primària facilita el procés de reflexió personal, ajuda els pacients a prendre decisions informades i reforça el valor del document de voluntats anticipades com una eina per garantir que l’atenció sanitària respecti els valors i les preferències de cada persona.
Planificació centrada en la persona
Aquest model destaca per integrar de manera estructurada els professionals de treball social sanitari en l’atenció primària. Això permet entendre la planificació anticipada de decisions com un procés de diàleg i d’acompanyament centrat en la persona, més enllà de la formalització d’un document administratiu.
Els resultats reforcen el paper del treball social sanitari com una peça clau en l’atenció a les persones amb cronicitat complexa i aporten evidència sobre els beneficis d’incorporar aquest acompanyament a la pràctica assistencial habitual, contribuint a garantir que es respectin els drets i les preferències dels pacients.
Com s’ha de tramitar el document de voluntats anticipades?
Per tal que les preferències d’una persona siguin tingudes en compte pels professionals de la salut, cal deixar-ne constància per escrit en un document de voluntats anticipades, també conegut com a testament vital.
El document es pot formalitzar davant de tres testimonis, d’un professional sanitari o un treballador o una treballadora social de l’àmbit de la salut, d’un professional sanitari d’un servei residencial assistit amb la presència d’un testimoni, o bé davant de notari.
L’entrada en vigor de la Llei 2/2024, l’abril de 2024, va modificar la Llei 21/2000 sobre els drets d’informació en salut, l’autonomia del pacient i la documentació clínica, i va introduir un canvi rellevant en el procés de formalització del DVA. Per primera vegada, el document es podia formalitzar davant d’un professional sanitari de l’àmbit de l’atenció primària, hospitalària o sociosanitària. Des d’aleshores, el registre de DVA a Catalunya ha augmentat prop d’un 60 %.
Referència de l’article
Imbernon Valiente, O., & Fuster-Casanovas, A. (2026). Social Work Support for People Who Wish to Draft an Advance Directive (AD) in Catalonia (Spain). Journal of Social Work in End-of-Life & Palliative Care, 1–12. https://doi.org/10.1080/15524256.2026.2706472
