La manera com les persones joves se senten emocionalment ve condicionada pel seu lloc de residència, per les persones que les envolten i per les condicions socials i materials en què es troben. Així ho conclou un estudi publicat a la revista Frontiers in Public Health, liderat per la investigadora de l’IDIAPJGol Constanza Jaques Aviñó. En el treball han participat adolescents d’un barri intercultural i d’escassos recursos econòmics de Santiago de Xile que, a través del mètode de recerca qualitativa fotoveu, han expressat les seves experiències relacionades amb les coses que els fan sentir bé.

L’estudi es va dur a terme els anys 2022 i 2023 a una escola pública no mixta d’un barri intercultural de Santiago de Xile, després de dos anys de confinament per la covid-19, amb classes virtuals. Hi van participar 11 adolescents de 14 i 15 anys (9 noies cis i 2 persones no binàries). El procés va incloure tallers i sessions de discussió, en què es van analitzar 24 fotografies agrupades en set temàtiques de benestar emocional.

Mètode fotoveu

La pandèmia va afectar profundament el benestar emocional de moltes persones joves, sobretot aquelles que viuen en situacions de desigualtats econòmiques, socials i territorials.

Aquest estudi ha permès identificar l’impacte emocional d’aquell episodi, a través de l’aplicació del mètode fotoveu, que s’inspira en la investigació-acció participativa (IAP), un enfocament metodològic que combina la investigació científica amb l’acció social. El mètode fotoveu utilitza la fotografia per generar consciència individual i crear narratives col·lectives sovint silenciades o centrades en persones adultes.

Aquesta tècnica explora llenguatges visuals a través dels quals les adolescents poden expressar i representar emocions difícils de verbalitzar i que reconeix una altra manera de sentir i de conèixer.

Les persones participants podien vincular el seu benestar emocional tant a espais íntims com a la solitud o al vincle amb animals de companyia, així com a espais col·lectius com l’escola, la família, la natura l’activisme o els amics. Emocions desagradables com la solitud van ser interpretades com a part del desenvolupament emocional.

Espais de participació

L’estudi mostra com les experiències emocionals de les adolescents sovint es veuen influenciades per diversos factors com el gènere, la migració o la desigualtat social, que condicionen la seva manera de viure i de percebre la vida.

Constanza Jacques Aviñó explica que “l’estudi posa de manifest la importància de crear espais de participació, escolta activa i reconeixement entre les persones adolescents i entre les adolescents i les persones adultes”. La coordinadora del treball fa una crida a “desenvolupar polítiques públiques que incorporin activament les veus adolescents per millorar el seu benestar emocional i per construir polítiques i intervencions que també els afecten”.

El següent vídeo aporta més informació sobre el projecte:

Referència de l’article

Araya-Tessini M, Anigstein Vidal MS, Arias-Schreiber Muñoz A, Jacques-Aviñó C. Photovoice, emotional health, and structural inequalities: adolescent voices from an intercultural neighborhood in the global south. Front Public Health. 2025;13:1709042. doi:10.3389/fpubh.2025.1709042