El Badalona Centre Internacional de Negocis (BCIN) va ser l’escenari, el 19 de novembre de 2025, d’un nou retreat de grups de l’IDIAPJGol, que va permetre compartir experiències, teixir noves sinergies i obrir oportunitats de col·laboració que van més enllà de les àrees de recerca i de la distribució territorial de l’institut. La jornada va reunir prop d’un centenar d’investigadores i investigadors, que van debatre sobre com reforçar la relació entre els grups de recerca i com abordar el relleu generacional quan l’edat mitjana dels investigadors principals està augmentant.
El retreat va començar amb la benvinguda institucional del director de l’IDIAPJGol, Josep Basora; l’adjunta a direcció, Anna Berenguera; i el coordinador de la USR Metropolitana Nord, Pere Torán.
Cap a l’acreditació com a centre CERCA
Durant la sessió plenària, Basora va afirmar que és urgent afrontar el repte del relleu generacional. Va recordar que aquesta és una qüestió que afecta tots els centres de recerca. En la seva presentació, el director de l’IDIAPJGol també va anunciar que l’institut es troba immers en el procés per acreditar-se com a centre CERCA abans de finalitzar el 2026. Aquesta acreditació significaria un reconeixement a l’excel·lència científica del centre i facilitaria la captació de talent i la generació d’impacte social.
A continuació, Anna Berenguera va presentar la dinàmica de la jornada i, tot seguit, la responsable del Gabinet Tècnic de l’IDIAPJGol, Anna Moleras, va presentar el nou web, que encara es troba en procés d’actualització. Moleras va destacar que el nou portal representa un canvi substancial respecte del seu predecessor, que havia quedat obsolet tecnològicament i en l’àmbit de disseny i continguts, i a causa de les seves vulnerabilitats, va quedar inoperatiu el mes de març passat.
Necessitat de relleu generacional
Després, es va parlar sobre la relació entre els grups de recerca. En aquest sentit, Moleras va mostrar un diagrama que il·lustrava les col·laboracions entre els grups i el seu grau d’interacció, així com dades sobre la situació generacional de l’institut. Entre els 570 investigadors i investigadores de l’Institut, la mitjana d’edat se situa en 49,1 anys, mentre que la dels investigadors principals puja fins als 55,6. Tot i ser xifres més baixes que les d’altres centres de recerca del país, es va insistir que cal anticipar-se a un relleu que es preveu que sigui rellevant en els pròxims anys.
En la seva presentació, Berenguera va subratllar que la majoria d’IP són homes de més de seixanta anys i va reivindicar la necessitat que més dones assumeixin lideratges científics. Va exposar, també, algunes solucions per rejovenir la massa investigadora: potenciar models de tenure track per incorporar talent jove, avançar cap a un colideratge progressiu que permeti a investigadors joves assumir responsabilitats, reforçar programes d’intensificació i estabilització, estructurar sistemes de mentoria, diversificar línies de recerca perquè les noves generacions puguin desenvolupar sublínies pròpies i planificar les jubilacions amb cinc anys d’antelació.
Pel que fa a la potenciació de les relacions entre grups, Basora va remarcar que la col·laboració interna ha de sorgir de manera natural i no pas com una imposició: “volem premiar la socialització de la recerca dins els grups”, va afirmar. El director de l’Institut va voler reconèixer la feina feta fins ara recordant que “si estem aquí és perquè hi ha hagut moltes persones abans que han treballat perquè l’IDIAPJGol estigui on està ara”.
Premi d’excel·lència a grups consolidats
Durant la seva intervenció, Basora va donar a conèixer la convocatòria d’un nou premi d’excel·lència anual per a grups de recerca consolidats, que tindrà en compte els esforços per establir col·laboracions amb altres grups i per abordar el relleu generacional. El premi consistirà en finançar una estada de mobilitat, una extracció de dades del SIDIAP i la publicació d’un article en una revista indexada.
Al final de la sessió plenària, en el torn de preguntes, les persones assistents que hi van intervenir van reflectir un ampli consens sobre les dificultats del relleu generacional. Van assenyalar la manca d’incentius i la diversitat de realitats entre els equips d’atenció primària i van plantejar la possibilitat de crear una acreditació en recerca específica per als equips.
Taules rodones
Després de la sessió plenària, la jornada es va dividir en dues taules rodones simultànies. La primera, coordinada per Rafel Ramos i dinamitzada per Constanza Jacques, es va centrar en la col·laboració entre grups. La segona, coordinada per Anna Berenguera, amb la dinamització de Josep Basora, va abordar les estratègies i les dificultats del relleu generacional. Cada taula va tenir una persona relatora. En la primera, va ser Betlem Salvador, coordinadora de la USR Metropolitana Sud, i en la segona, Daniel Martínez Laguna, coordinador de la USR Barcelona.
Manca de coneixement
En la taula sobre col·laboració, els investigadors que hi van participar van destacar que les principals dificultats per reforçar la relació entre els grups és que els investigadors sovint no es coneixen prou i que molt sovint la relació tendeix a focalitzar-se només en els IP i no en la resta d’investigadors que formen part dels grups.
També es va destacar la importància de la territorialitat i la complexitat creixent de conèixer totes les línies de recerca en un institut que ha crescut molt en poc temps. En aquesta primera taula, va sorgir la proposta d’impulsar un projecte global i transversal que permeti la participació de molts grups i que ajudi a fomentar una col·laboració més estructurada. També es va remarcar la necessitat de generar trobades entre IP i de treballar en equip en condicions d’igualtat.
Evitar la pèrdua de coneixement
Pel que fa a la taula dedicada al relleu generacional, es van analitzar les diferències entre les generacions que conviuen actualment als grups, des dels baby boomers fins a la generació Z. En aquesta taula, Anna Berenguera va explicar que cada generació entén de manera diferent el valor del treball, el temps lliure, la salut emocional i els sacrificis que implica la recerca, i que aquestes diferències condicionen la convivència quotidiana als equips.
Les persones que van participar en aquesta taula van defensar la necessitat d’evitar la pèrdua de coneixement derivada de les jubilacions i de promoure un entorn en què es doni valor tant a la immediatesa de les generacions més joves com a la resiliència i experiència de les més veteranes.
El retreat va acabar amb un dinar col·lectiu en què les persones investigadores van tenir l’oportunitat d’intercanviar impressions sobre la jornada i reforçar les seves relacions.
