Julia Jové Naval

Introducción: la mayoría de los organismos internacionales recomiendan que la primera visita de los recien nacidos (RN) se realice dentro de sus primeros cuatro días de vida. Sin embargo, en el territorio español, no existe una práctica uniforme en el proceso de transición de los cuidados hacia los recien nacidos desde la maternidad a las consultas de atención primaria (AP).
La primera semana de vida es clave para la instauración correcta de la lactancia materna (LM). En caso de que surjan problemas con la misma puede ocurrir que no sean detectados, conduciendo a pérdida de peso, ictericia por ayuno o incluso a casos graves de deshidratación hiponatremica (DHN) que originen el ingreso del RN. Además, puede contribuir a que la madre sienta que su leche es insuficiente y decida introducir formulas artificiales, con lo que el objetivo propuesto por la Organización Mundial de la Salud (OMS) de que lo deseable es que todos los RN reciban LM en exclusiva (LME) durante los primeros 6 meses de su vida no se alcance.
Con la finalidad de conocer cómo se produce esa transición desde la maternidad a las consultas de AP, los incidentes de seguridad que puedan surgir, y su repercusión sobre el tipo de alimentación que recibirá el recien nacido, se propone este estudio.

El deteriorament cognitiu (DC) i les demències són problemes de salut amb tendència creixent. Generen discapacitat, afectant l’estat funcional i l’autonomia, amb un gran impacte familiar, social i econòmic. Mancant un tractament farmacològic eficaç, esdevenen importants les teràpies no farmacològiques com a complement, enfocades a l’estimulació cognitiva, per millorar la qualitat de vida dels pacients i familiars.
L’objectiu de l’estudi va ser avaluar l’eficàcia de la millora cognitiva i funcional, de la comunicació, la percepció de la qualitat de vida i del nivell de la sobrecàrrega del cuidador en pacients amb DC lleu o moderat, mitjançant un programa de Teràpia Assisida amb Animals (TAA), basat en l’estimulació cognitiva.
Es realitzaren 14 sessions grupals i setmanals d’una hora de duració, treballant memòria, praxis i gnosis, llenguatge i comunicació, funcions executives i càlcul. Hi van participar 3 gossos de teràpia de l’Associació Ilerkan.
La mostra final fou de 48 participants atesos en la Unitat de Trastorns Cognitius hospitalària o en un centre d’Atenció Primària. El 75% amb DC lleu, un 66’7% eren dones i la mitjana d’edat fou de 75.8 (8.66) anys. La resposta es va avaluar: Mini-mental State Examination, Trail Makin Test-A, Memory Impairment Screen, Escala de Zarit, Escala de Comunicació de Holden, Qüestionari de Salut EuroQol (EQ-5D), Índex de Barthel, Escala de Lawton i Brody i l’enquesta de valoració dels pacients. Després de la intervenció hi va haver una millora, malgrat no ser significativa a nivell cognitiu i en la comunicació. I es va mantenir la capacitat funcional valorada a través de les activitats de la vida diària (bàsiques i instrumentals), així com, la qualitat de vida i la sobrecàrrega del cuidador. Els resultats obtinguts permeten afirmar que la TAA com a teràpia complementària contribueix a millorar el nivell cognitiu i mantenir les capacitats funcionals de les persones amb DCL o DCM. I confirma la importància de la intervenció multidisciplinària i coordinació entre els diferents nivells assistencials en salut.

Introducció: El Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) és un trastorn que es manifesta en la infància amb símptomes de falta d’atenció, impulsivitat i/o hiperactivitat. Els símptomes afecten al funcionament cognitiu, acadèmic, conductual, emocional i social. La prevalença del TDAH en nens en edat escolar s’estima entre un 8 i un 11 per cent, fet que el converteix en un dels trastorns més comuns de la infància. La Teràpia Assistida amb Animals (TAA) és una intervenció terapèutica planificada, estructurada i documentada, orientada a uns objectius i dirigida per professionals de la salut.

Objectius: Estimar la millora en la simptomatologia dels nens diagnosticats de TDAH tractats amb teràpia psico-educativa assistida amb animals en vers del grup control. Determinar la millora en el llindar d’ atenció; Treballar la regulació de la conducta i evitar conductes de risc; Avaluar la millora en les funcions executives.

Metodologia: Assaig clínic aleatoritzat de dos braços (grup control i grup intervenció).
Població: nens de 6 a 12 anys amb diagnòstic actiu de TDAH confirmat en el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ). Els pacients es distribuiran aleatòriament en els dos grups control i intervenció. Es realitzaran dos grups control i dos grups intervenció, un per cada localització. Per tant en el CSIJ hi haurà dos grups (un control i un intervenció) i en el grup del CAP també dos grups. La assignació dels pacients a cada grup es realitzarà a l’atzar.
Mostra: Si acceptem una significació del 95% i una potència estadística del 80% i un contrast bilateral, caldrien 60 pacients (30 en CSMIJ i 30 en CAP) en el grup intervenció i 60 (30 en CSMIJ i 30 en CAP) en el grup control. Aquesta grandària mostral és la mínima per detectar com estadísticament significativa la diferència entre les dos proporcions que assumim: millora del 10% en el grup control i el 30% en el grup intervenció (assumim una eficàcia del 20%).
En el grup control no es realitzarà cap tipus d’intervenció excepte les habituals en el tractament habitual dels nens amb TDAH. En el grup intervenció es realitzaran les mateixes atencions que en el grup control excepte que rebran també TAA; que implica la realització de 16 sessions grupals psico-educatives amb periodicitat setmanal i d’una hora de duració amb un gos de teràpia com a facilitador.
Personal: metgessa família i tècnic en TAA, infermera i psicòloga.
Variables resposta: Escala Conners, Escala SNAP IV, Qüestionaris de Velocitat de processament i Memòria de treball del WISC, Test CARAS, CSAT;
variables control: edat, gènere, patologies associades, si pren medicació i any inici, si té gos a casa.

OBJECTIUS:

Avaluar efectivitat de teràpia assistida amb animals (TAA), basada en l’estimulació cognitiva i dirigida a pacients amb deteriorament cognitiu lleu-moderat, en quant a millora memòria verbal, comunicació i percepció qualitat vida. Determinar els canvis en la sobrecàrrega del cuidador. Avaluar el grau de satisfacció dels usuaris. Conèixer l’opinió del personal Unitat de Trastorns Cognitius (UTC) sobre la introducció de la TAA com a teràpia complementària.

Objetivo principal: Evaluar la eficacia de la aplicación tópica diaria de hidróxido potásico 10% durante 30 días en el tratamiento de Molluscum contagiosum en cuanto a la curación o mejora de todas las lesiones (definida como una reducción de al menos 75% de las lesiones) respecto a placebo.
– Diseño: Estudio clínico multicéntrico doble ciego, con asignación aleatoria al tratamiento. Se aleatorizarán los pacientes en dos brazos paralelos de tratamiento: KOH10% y placebo.
– Enfermedad en estudio: Molluscum contagiosum
– Variable principal: Curación o mejora de las lesiones por Molluscum contagiosum.
– Población y número de pacientes: 96 pacientes de 2-16 años que acuden a las consultas de pediatría de CAP.
– Duración del tratamiento: hasta la curación de las lesiones o, como máximo, 30 días

Objetivos: Evaluar la eficacia del programa Nereu, como herramienta integral de intervención sanitaria, para el tratamiento del sobrepeso y la obesidad infantil; respecto a un grupo control al finalizar el programa, a medio (6 meses) y largo plazo (12 meses). Diseño: Ensayo clínico aleatorio controlado multicéntrico. Población y muestra: Niños de 6 a 12 años con sobrepeso u obesidad, según el puntaje z del Índice de Masa Corporal (IMCz) igual o mayor a 1 para su edad y género (Hernández, 1988). Se estima necesario reclutar un total de 100 niños distribuidos en dos Grupos: 50 grupo control (GC) e 50 Intervención (GI). Intervención del estudio: Grupo Intervención: Programa de 9 meses de duración, realizando 3 sesiones semanales de ejercicio físico y una sesión semanal para los padres/tutores de asesoramiento de hábitos de actividad física y alimentación saludable. Grupo control: Recibirán una sesión mensual de hábitos de alimentación saludable a parte del tratamiento habitual. Principales medidas de resultado: Mejora del IMCz, circunferencia cintura-cadera, factores de riesgo cardiovascular, gasto energético, hábitos de actividad física y alimentación, estado psicológico y de calidad de vida relacionada con la salud al finalizar y a los 6 y 12 meses de la intervención.