MDolores Rodrigo Claverol

INTRODUCCIÓ: La solitud no desitjada afecta negativament en la salut física i psicològica de la gent gran, així com una major probabilitat de tenir conductes perjudicials per a la salut. Es tracta d’una realitat creixent i considerada com un problema de salut pública. La Teràpia Assistida amb Animals (TAA) és una intervenció terapèutica planificada, estructurada, orientada a uns objectius i dirigida per professionals de la salut.
HIPÒTESIS: La teràpia assistida amb animals (gossos) en persones grans en situació de solitud no volguda pot millorar la percepció de la solitud, el benestar emocional i el recolzament social, mitjançant una intervenció grupal psico-educativa, en l’àmbit de l’Atenció Primària.
OBJECTIUS: Avaluar si existeixen diferències en la puntuació obtinguda després de la intervenció grupal en la percepció de solitud no volguda i en el benestar emocional. Analitzar si s’obtenen diferències en el recolzament social. Determinar la satisfacció dels participants en la intervenció grupal.
METODOLOGIA: Assaig clínic aleatoritzat de dos braços (grup control (GC) i grup experimental (GE)) controlat i simple cec (avaluador). Població: Persones que tinguin 65 anys o més, amb diagnòstic de “viu sol” i que pateixin solitud no volguda.
Intervenció: En el GE es realitzaran 9 sessions grupals psico-educatives amb periodicitat setmanal i d’una hora i mitja de duració amb un gos de teràpia com a facilitador. En el GC es realitzaran les mateixes sessions sense el gos de teràpia. Personal: metgessa família i tècnic en TAA, infermera, psicòloga, fisioterapeuta i treballadora social.
Determinacions: escala de Solitud de UCLA (University of California at Los Angeles), escala Ansietat i Depressió de Goldberg, escala de Benestar Emocional (e-CAP), qüestionari de recolzament social funcional Duke-UNC-11 i qüestionari satisfacció.
RESULTATS ESPERATS: s’espera obtenir un impacte directe en les persones grans en situació de solitud no volguda, que podran beneficiar-se d’una intervenció psico-educativa, que els pot aportar eines per a la gestió emocional per tal de millorar el seu estat emocional present i futur.
APLICABILITAT I RELLEVÀNCIA: Es realitzarà en la pràctica assistencial i en condicions reals (pretén
aportar real-world evidence). Pot contribuir en la Humanització de l’Assistència Sanitària en l’àmbit de l’Atenció Primària i aportar recerca i innovació assistencial; ja que segueix les recomanacions del PERIS 2021-2027.

El deteriorament cognitiu (DC) i les demències són problemes de salut amb tendència creixent. Generen discapacitat, afectant l’estat funcional i l’autonomia, amb un gran impacte familiar, social i econòmic. Mancant un tractament farmacològic eficaç, esdevenen importants les teràpies no farmacològiques com a complement, enfocades a l’estimulació cognitiva, per millorar la qualitat de vida dels pacients i familiars.
L’objectiu de l’estudi va ser avaluar l’eficàcia de la millora cognitiva i funcional, de la comunicació, la percepció de la qualitat de vida i del nivell de la sobrecàrrega del cuidador en pacients amb DC lleu o moderat, mitjançant un programa de Teràpia Assisida amb Animals (TAA), basat en l’estimulació cognitiva.
Es realitzaren 14 sessions grupals i setmanals d’una hora de duració, treballant memòria, praxis i gnosis, llenguatge i comunicació, funcions executives i càlcul. Hi van participar 3 gossos de teràpia de l’Associació Ilerkan.
La mostra final fou de 48 participants atesos en la Unitat de Trastorns Cognitius hospitalària o en un centre d’Atenció Primària. El 75% amb DC lleu, un 66’7% eren dones i la mitjana d’edat fou de 75.8 (8.66) anys. La resposta es va avaluar: Mini-mental State Examination, Trail Makin Test-A, Memory Impairment Screen, Escala de Zarit, Escala de Comunicació de Holden, Qüestionari de Salut EuroQol (EQ-5D), Índex de Barthel, Escala de Lawton i Brody i l’enquesta de valoració dels pacients. Després de la intervenció hi va haver una millora, malgrat no ser significativa a nivell cognitiu i en la comunicació. I es va mantenir la capacitat funcional valorada a través de les activitats de la vida diària (bàsiques i instrumentals), així com, la qualitat de vida i la sobrecàrrega del cuidador. Els resultats obtinguts permeten afirmar que la TAA com a teràpia complementària contribueix a millorar el nivell cognitiu i mantenir les capacitats funcionals de les persones amb DCL o DCM. I confirma la importància de la intervenció multidisciplinària i coordinació entre els diferents nivells assistencials en salut.

Antecedents:
La punció venosa angoixa molts nens/es abans i durant l’extracció. L’ansietat dental
pot persistir en adults conduint a l’abandonament dental. La teràpia assistida amb
animals (TAA) actuaria com a tècnica de distracció, podent ajudar al control de
l’angoixa.
Hipòtesis:
La TAA (amb gossos) en nens/es que se’ls realitza una extracció sanguínia/dental,
pot millorar la por i ansietat durant la tècnica.
Objectius:
Avaluar l’eficàcia de la TAA durant l’extracció sanguínia/dental. Determinar si
facilita la tècnica al professional. Estimar disminució estrès emocional del nen/a i
acompanyant.
Metodologia:
Assaig clínic aleatoritzat, dos braços: grup control(GC)-intervenció(GI). Mostra: 60
nens/es/grup, 3-8 anys que precisen extracció sanguínia/dental en Servei Pediatria
d’Atenció Primària(AP). Assignació a l’atzar. Intervenció: GC extracció
sanguínia/dental segons protocol habitual. GI igual que control i també TAA (10
minuts interaccionant amb gos, extracció acompanyat/da d’aquest, finalment 5
minuts d’interacció nen-gos desprès extracció).
Determinacions:
Wong-Baker Scale, Observation Sacle of Behavioral Distress (OSBD), State Trait
Anxiety Inventory (STAI), qüestionari opinió pares/acompanyants i professional.
Anàlisi estadística:
Variables numèriques: càlcul mitjanes i desviacions típiques, contrast tStudent/grups independents. Variables categòriques: càlcul freqüència absoluta i
relativa, contrast exacte de Fisher. Variables numèriques no simètriques o
categòriques ordinals: càlcul mediana i rang interquartílic. Grau confiança: 95%
(error tipus 1=0.05). R-Studio.
Resultats esperats:
Amb el suport d’un gos de teràpia, millorar la simptomatologia participants GI
disminuint la por i ansietat.

El deteriorament cognitiu (DC) i les demències són problemes de salut amb tendència creixent. Generen discapacitat, afectant l’estat funcional i l’autonomia, amb un gran impacte familiar, social i econòmic. Mancant un tractament farmacològic eficaç, esdevenen importants les teràpies no farmacològiques com a complement, enfocades a l’estimulació cognitiva, per millorar la qualitat de vida dels pacients i familiars.
L’objectiu de l’estudi va ser avaluar l’eficàcia de la millora cognitiva i funcional, de la comunicació, la percepció de la qualitat de vida i del nivell de la sobrecàrrega del cuidador en pacients amb DC lleu o moderat, mitjançant un programa de Teràpia Assisida amb Animals (TAA), basat en l’estimulació cognitiva.
Es realitzaren 14 sessions grupals i setmanals d’una hora de duració, treballant memòria, praxis i gnosis, llenguatge i comunicació, funcions executives i càlcul. Hi van participar 3 gossos de teràpia de l’Associació Ilerkan.
La mostra final fou de 48 participants atesos en la Unitat de Trastorns Cognitius hospitalària o en un centre d’Atenció Primària. El 75% amb DC lleu, un 66’7% eren dones i la mitjana d’edat fou de 75.8 (8.66) anys. La resposta es va avaluar: Mini-mental State Examination, Trail Makin Test-A, Memory Impairment Screen, Escala de Zarit, Escala de Comunicació de Holden, Qüestionari de Salut EuroQol (EQ-5D), Índex de Barthel, Escala de Lawton i Brody i l’enquesta de valoració dels pacients. Després de la intervenció hi va haver una millora, malgrat no ser significativa a nivell cognitiu i en la comunicació. I es va mantenir la capacitat funcional valorada a través de les activitats de la vida diària (bàsiques i instrumentals), així com, la qualitat de vida i la sobrecàrrega del cuidador. Els resultats obtinguts permeten afirmar que la TAA com a teràpia complementària contribueix a millorar el nivell cognitiu i mantenir les capacitats funcionals de les persones amb DCL o DCM. I confirma la importància de la intervenció multidisciplinària i coordinació entre els diferents nivells assistencials en salut.

INTRODUCCIÓ: La punció venosa per a la presa de mostres de sang de rutina és una experiència molt angoixant per a un nombre considerable de nens/es. No només expressen alts nivells d?angoixa durant la punció venosa, sinó també abans del procediment. L’ansietat dental afecta aproximadament el 9% dels nens i adolescents a Europa; i els seus efectes poden persistir en l’edat adulta, la qual cosa pot conduir a l’abandonament dental. La por i l?ansietat generen comportaments defensius i d?escapada. La teràpia assistida amb animals (TAA) es considera una tècnica de distracció i podria tenir un paper clau en el control del dolor i l’angoixa per als nens/es. La TAA és una intervenció terapèutica planificada, estructurada i documentada, orientada a uns objectius i dirigida per professionals de la salut.
OBJECTIUS: Avaluar l?eficàcia de la TAA durant l?extracció sanguínia o dental en un Servei de Pediatria d?Atenció Primària. Determinar la millora en quant a facilitar la tasca al realitzar la tècnica de venopunció o extracció dental al professional d?infermeria o odontologia. Estimar la disminució de l?estrès emocional del nen/a durant l?extracció sanguínia o dental realitzada amb el suport d?un gos de teràpia. Avaluar la millora en la disminució de l?estrès emocional en el familiar acompanyant del nen/a.

INTRODUCCIÓN: Un ingreso hospitalario supone una ruptura en las rutinas que genera ansiedad y estrés. La atención a la salud mental de niños y adolescentes es considerada prioritaria, con el objetivo de ofrecer una atención integral al paciente que implica la coordinación con otros recursos como puede ser la Terapia Asistida con Animales (TAA). La TAA es una intervención terapéutica planificada, estructurada, orientada a unos objetivos y dirigida por profesionales de la salud. OBJETIVOS: Evaluar la eficacia de una intervención, basada en la TAA y aplicada a adolescentes ingresados en la Unidad de Agudos de Psiquiatría Infanto-juvenil (UAPI) en cuanto a la mejora del estado emocional de los adolescentes y en la satisfacción de los pacientes y los profesionales.

METODOLOGIA: Ensayo clínico multicéntrico aleatorizado por conglomerados con dos brazos (grupo control (GC) y grupo intervención (GI)), controlado y open-label. Población: Adolescentes de 13 a 17 años ingresados en la UAPI de los hospitales que participan. La aleatorización se realizará por hospitales (2 hospitales serán GI y 1 hospital GC). Muestra: Si aceptamos una significación del 95% y potencia estadística del 80% y un contraste bilateral, serán necesarios 60 pacientes en el GI y 60 pacientes en el GC. Este tamaño muestral es el mínimo para detectar como estadísticamente significativa la diferencia entre las dos proporciones que asumimos: mejora del 10% en el GC y el 30% en el GI (asumimos una eficacia del 20%). Se realizará la misma intervención en los dos grupos (GI y GC) que consiste en participar en dos sesiones grupales semanales de 1 hora duración con la participación de un perro de terapia como facilitador en el GI. Personal: médico psiquiatra y/o terapeuta ocupacional y/o personal de enfermería del hospital y un profesional IAA. Variables: Escala Autoeficacia General, Cuestionario STAI, Cuestionario evaluación de los participantes, CSAWPB Scale, Cuestionario satisfacción profesionales y participantes. Variables control: Edad, genero, hospital, diagnóstico, tratamiento.

RESULTADOS ESPERADOS: Se espera que mejoren los aspectos planteados en los objetivos de forma superior en los participantes del GI. Este proyecto se caracteriza por la sinergia y colaboración de unidades de psiquiatría infanto-juvenil de diferentes hospitales a nivel nacional, para evaluar la eficacia de la TAA en población adolescente y en el ámbito hospitalario; con ello se pretende aportar bases científicas que faciliten la implantación de la TAA como tratamiento no farmacológico en salud mental infanto-juvenil.

Introducció: El Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) és un trastorn que es manifesta en la infància amb símptomes de falta d’atenció, impulsivitat i/o hiperactivitat. Els símptomes afecten al funcionament cognitiu, acadèmic, conductual, emocional i social. La prevalença del TDAH en nens en edat escolar s’estima entre un 8 i un 11 per cent, fet que el converteix en un dels trastorns més comuns de la infància. La Teràpia Assistida amb Animals (TAA) és una intervenció terapèutica planificada, estructurada i documentada, orientada a uns objectius i dirigida per professionals de la salut.

Objectius: Estimar la millora en la simptomatologia dels nens diagnosticats de TDAH tractats amb teràpia psico-educativa assistida amb animals en vers del grup control. Determinar la millora en el llindar d’ atenció; Treballar la regulació de la conducta i evitar conductes de risc; Avaluar la millora en les funcions executives.

Metodologia: Assaig clínic aleatoritzat de dos braços (grup control i grup intervenció).
Població: nens de 6 a 12 anys amb diagnòstic actiu de TDAH confirmat en el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ). Els pacients es distribuiran aleatòriament en els dos grups control i intervenció. Es realitzaran dos grups control i dos grups intervenció, un per cada localització. Per tant en el CSIJ hi haurà dos grups (un control i un intervenció) i en el grup del CAP també dos grups. La assignació dels pacients a cada grup es realitzarà a l’atzar.
Mostra: Si acceptem una significació del 95% i una potència estadística del 80% i un contrast bilateral, caldrien 60 pacients (30 en CSMIJ i 30 en CAP) en el grup intervenció i 60 (30 en CSMIJ i 30 en CAP) en el grup control. Aquesta grandària mostral és la mínima per detectar com estadísticament significativa la diferència entre les dos proporcions que assumim: millora del 10% en el grup control i el 30% en el grup intervenció (assumim una eficàcia del 20%).
En el grup control no es realitzarà cap tipus d’intervenció excepte les habituals en el tractament habitual dels nens amb TDAH. En el grup intervenció es realitzaran les mateixes atencions que en el grup control excepte que rebran també TAA; que implica la realització de 16 sessions grupals psico-educatives amb periodicitat setmanal i d’una hora de duració amb un gos de teràpia com a facilitador.
Personal: metgessa família i tècnic en TAA, infermera i psicòloga.
Variables resposta: Escala Conners, Escala SNAP IV, Qüestionaris de Velocitat de processament i Memòria de treball del WISC, Test CARAS, CSAT;
variables control: edat, gènere, patologies associades, si pren medicació i any inici, si té gos a casa.

OBJECTIUS:

Avaluar efectivitat de teràpia assistida amb animals (TAA), basada en l’estimulació cognitiva i dirigida a pacients amb deteriorament cognitiu lleu-moderat, en quant a millora memòria verbal, comunicació i percepció qualitat vida. Determinar els canvis en la sobrecàrrega del cuidador. Avaluar el grau de satisfacció dels usuaris. Conèixer l’opinió del personal Unitat de Trastorns Cognitius (UTC) sobre la introducció de la TAA com a teràpia complementària.

HIPÒTESI La Teràpia Assistida amb Animals en Atenció Primària és efectiva com a teràpia complementària en les afectacions musculoesquelètiques cròniques de les persones majors de 65 anys, en la millora de la capacitat funcional. OBJECTIU PRINCIPAL Comparar l’efecte d’una Intervenció de Teràpia Assistida amb Animals amb un grup control sobre la capacitat funcional en una població major de 65 anys en Atenció Primària. OBJECTIUS ESPECÍFICS – Descripció de la mostra. – Determinar els canvis que es produeixen en la capacitat funcional en les Activitats de la Vida Diària i en la Deambulació en el Grup Intervenció i en el Grup Control. – Analitzar els canvis que es produeixen en la Qualitat de Vida Relacionada amb la Salut, el Dolor i la Depressió en el Grup Intervenció i en el Grup Control. – Analitzar la influència de la Qualitat de Vida Relacionada amb la Salut, el Dolor i la Depressió sobre la Capacitat Funcional i la Deambulació en el Grup Intervenció i en el Grup Control.

HIPÒTESI:
La teràpia assistida amb animals (gossos) a través d’una intervenció grupal resulta útil com a teràpia complementària en el tractament del dolor osteoarticular crònic en població geriàtrica, en quant a la disminució del dolor, del consum de fàrmacs i la millora de la qualitat de vida.

OBJECTIUS:
Objectiu principal:
– Avaluar l’efectivitat d’una intervenció grupal, basada en la teràpia assistida amb animals i aplicada a la població geriàtrica amb dolor osteoarticular crònic i polifarmàcia, en quant a la disminució del dolor crònic, consum de fàrmacs i qualitat de vida .
Objectius específics:
– Valorar la variació en la percepció del dolor crònic.
– Avaluar la disminució del consum de fàrmacs relacionats amb el dolor crònic.
– Determinar les variacions en la percepció de salut i qualitat de vida dels usuaris.
– Avaluar el grau de satisfacció dels usuaris sobre l’activitat.

Objectius:
– Estimar la incidència acumulada anual de fractura osteoporotica en dones de mes de 60 anys durant els anys 2005- 2010.
– Determinar si existeix relació entre diferents nivells d?exposició a bisfosfonats i el risc de fractura osteoporotica a mig-termini (1-5 anys).
Disseny: Estudi observacional retrospectiu. Població amb seguiment de 5 anys (2005-2010) amb informació retrospectiva de la seva exposició a fàrmacs des de l?any 2002. Els casos diagnosticats o amb esdeveniment de primera fractura osteoporotica entre els anys 2005 i 2010.
Àmbit de l?Estudi: Població assignada a qualsevol dels 21 centres de salut de l’Institut Català de Salut (ICS) de la Regió Sanitària de Lleida que va romandre activa en el Registre Central d’Assegurats (RCA) com a mínim desde l?any 2002. El RCA permet la identificació única de cada assegurat a partir d’un codi d’identificació personal (CIP)