MªJosé Forcadell Peris

L’objectius principals són:
1/ Determinar l’impacte de l’us combinat de dispositius de registre del ritme cardiac,
biomarcadors, ecocardiograma i Imatge Ressonància Magnètica sobre la detecció precoç de FA,
ictus silent i deteriorament cognitiu en subjectes amb un alt risc de patir Fibril.lació
auricular.
2/ Comparar els resultats amb el tractament mèdic estandard
Disseny i mètode:
Tipus d’estudi: estudi de cohorts comunitari, multicèntric, prospectiu de la població ?65 anys.
Continuïtat dels Resultats del projecte AFRICAT (NCT03188484).
Ambit: SAP Terres de l’Ebre i Tarragona-Altebrat gestionats per l’Institut Català de la Salut
(ICS).
Població diana: persones amb alt risc de patir una FA (Q4) segons model predictiu de FA en
persones ?65 anys validat en població general.
Intervenció: Sobre una mostra aleatoritzada s’utilitzaràn: ecocardiografia, dispositius de
registre del ritme cardiac, biomarcadors, ressonància magnètica cerebral, i test cognitius per
la detecció precoç de FA, ictus silents i deteriorament cognitiu (4 EAPs) vs la pràctica
habitual d’atenció primària (resta EAPs).
Mostra: acceptant un risc alfa de 0.05 i un risc beta <0.05 en un contrast bilateral, caldrien 148 subjectes per detectar una diferencia ? 0.1 unitats. La proporció en el grup de referencia és de 0.07 i la taxa estimada de pèrdues del 15%. Criteris de selecció: (1) edat 65-85years, (2) Q4 per la calculadora AF-risk, (3) no FA previa ni ictus, (4) CHADsVASc ?2 (5) capacitat de gestionar dades amb un mobil ja per part del pacient o del cuidador (5) concentiment informat. Variables dependents: incidència de FA (qualsevol tipus). Avaluació de deteriorament cognitiu. Incidència d'Event cardiovascular advers major. Variables independents: variables pel càlcul risc FA: sexe, edat, pes, mitjana de freqüència cardíaca i puntuació CHADS2-VASc i Clíniques. Criteris d'ecocardiografia per cardiopatia auricular. Biomarcadors: NT-proBNP, troponina-T, FGF-23, Ang-2. Les dades es recolliran de forma anonimitzada, automàticament quan sigui possible o manualment, de les bases de dades de professionals mèdics/hospitals (E-cap, EQA, SIRE), així com a través de dispositius. Durant el primer any, es realitzarà biomarcadors (VHIR), ecocardiografia (IISPV), i IRM a tots els pacients segons protocol estandarditzat i s'informarà segons els criteris d'Angels (European Stroke Organization (https://eso-stroke.org/an.-update-from-angels/). Durant el segon any de seguiment, el 50% de participants s'asignara al.leatoriament per l'us simultani dels dispositius de registre del ritme cardiac Filbit i Fibricheck (registre sistemàtic i oportuniste) durant els primers 6 mesos, i l'altre 50% utilitzarà nomes Fibricheck, i en el segon semestre s'invertirà per comparar els dos dispositius. Es recolliràn les incidències i registres obtinguts pels dos aparells pel que fa a episodis de arítmia auricular. Un cardioleg referent avaluarà i validarà els registres així com els diagnostics de FA i presencia i intensitat d'aritmies supraventriculars. Analisi estadistic: Les variables paramètriques es descriuran amb mitjana i desviació estàndard, i compararan mitjançant la prova T; mentre que les no paramètriques amb la mitjana i el rang interquartil (IQR) i compararan mitjançant la prova de Kruskal Wallis. L'index Kappa per avaluar el grau d'acord entre els dispositius. Model de riscos proporcionals de Cox per establir la relació entre diferents eines i el risc de deteriorament cognitiu amb corbes ROC i AUC per avaluar el poder de predicció. L'anàlisi del temps fins a l'esdeveniment es realitzarà amb corves de Kaplan-Meier. Etica: L'estudi es realitzarà d'acord amb les normes de protecció de dades i privacitat i avaluat per la Junta de Revisió Ètica de l'IDIAP Jordi Gol (número de registre: )

Les malalties infeccioses de l’aparell respiratori susceptibles de vacunació en adults (actualment grip i pneumònia) són una important causa de morbiditat, i es situen entre les deu primeres causes de mortalitat mundial.
El Grup de Recerca Consolidat EPIVAC (del qual la sol·licitant forma part) està format per un grup multidisciplinari d’investigadors mèdics (format majoritàriament per metges de família de Tarragona) amb l’objectiu de desenvolupar projectes de recerca que generin coneixements científics de qualitat sobre les malalties infeccioses de l’aparell respiratori prevenibles mitjançant vacunació, especialment estudis de cohorts avaluant l’efectivitat en la pràctica de les vacunacions antipneumoccòciques/antigripals des d’Atenció Primària. Objectius específics són avaluar la incidència, distribució, tractament, severitat, conseqüències clíniques i mortalitat per grip/pneumònia així com avaluar l’efectivitat i eficiència dels programes de vacunació establerts.
La línia d’investigació EPIVAC inclou projectes de recerca de base poblacional en epidemiologia bàsica. En aquest context, una línia actualment en desenvolupament és la que inclou l’estudi CAPAMIS10 (continuació del CAPAMIS) el qual té per objectiu analitzar en profunditat l’epidemiologia de l’ IAM, ictus i pneumònia, al nostre territori, amb un seguiment a 10 anys.
A aquestes línies s’afegeix també aquest any, dins el context de pandèmia per COVID-19, una altra que té per objectiu investigar la presència de símptomes i signes en una mostra àmplia i representativa de pacients amb COVID-19 a Catalunya (confirmats i sospitosos sense PCR realitzada), tant tractats ambulatòriament com hospitalitzats, i elaborar una escala predictiva per classificar el risc d’empitjorament a curt termini i mort en aquests pacients.

Estudio de cohortes de base poblacional, con seguimiento retrospectivo-prospectivo de 4 meses (01/03/2020-30/06/2020), que incluirá 48.000 personas >60 años de Tarragona (1.500 de ellas institucionalizadas). Objetivos: (i) conocer la incidencia real de infección por COVID-19, discriminando según casos «confirmados» (PCR+) y/o «sospechosos»(COVID19-like sin confirmación PCR); (ii) identificar la frecuencia de presentación (inicial y durante la evolución) de síntomas y signos de la enfermedad en ambos tipos de pacientes (confirmados/sospechosos); (iii) caracterizar el perfil de presentación clínica (síntomas y signos) de la infección por COVID-19 en la población y explorar modelos de predicción de perfiles de bajo/alto riesgo de complicación (empeoramiento brusco, necesidad de hospitalización/UCI, muerte) en función de posibles covariables predictoras (sexo, edad, síntomas/signos, comorbilidad y medicación previa).

Objetivo:
Investigar la efectividad clínica en la práctica y posible impacto en salud pública de la vacunación
antineumocócica en los adultos en la actualidad tras la aprobación/implementación de la VNC13 financiada públicamente para todos los niños en nuestro país desde 2016.

Metodología:
Estudio de cohortes de base poblacional, en el ámbito de la Comunidad Autónoma de Cataluña,
multicéntrico atención primaria (establecimiento de la cohorte) y hospitalaria (ocurrencia de eventos), con un periodo de seguimiento de 3 años. La cohorte de estudio estará compuesta por todos los individuos ?50 años activos en la base de datos del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria «»SIDIAP»» de Cataluña (n=2.059.645 personas a 01/01/2017), los cuales serán clasificados según nivel de riesgo basal (estrato etario, presencia de inmunocompromiso, enfermedad respiratoria crónica, cardiopatía, diabetes, nefropatía, hepatopatía, alcoholismo y/o tabaquismo) y recepción o no de alguna vacuna antineumocócica (VNC13 y/o VNP23) al inicio del estudio. El estado vacunal (no vacunación, VNC13, VNP23, VNC13+VNP23) será considerado como condición variable en el tiempo y la medida del efecto será la ocurrencia
de hospitalización por enfermedad neumocócica y/o neumonía por cualquier causa en los miembros de la cohorte a lo largo del seguimiento (según registros CMBD de los 63 hospitales de referencia de la cohorte en Cataluña).
Se calcularán densidades de incidencia para cada evento y la efectividad vacunal se estimará mediante modelos de regresión de Cox ajustados por edad, comorbilidad, estrato de riesgo y propensión a la vacunación.

OBJETIVOS: Determinar la efectividad de la implementación de distintas herramientas pro-activas y reactivas en la Seguridad del Paciente para definir un nuevo mapa de riesgo en Atención Primaria.

MÉTODOS:
Diseño: El estudio se realizará en tres fases: a) Estudio observacional descriptivo transversal para describir los incidentes notificados; b) estudio cuasi-experimental en que se compararan los incidentes notificados con los del estudio APEAS; c) estudio cualitativo para validar el mapa de riesgos resultante, así como las posibles estrategias de mejora que se deriven, por un comité externo de expertos mediante el método de Delphi.
Ámbito de estudio: Todos los centros de la Dirección de Atención Primaria (AP) del Camp de Tarragona (CT).
Sujetos de estudio: todos los incidentes (incluyen eventos adversos) notificados por profesionales de los centros de AP del CT.

Variables respuesta: Incidente, Evento adverso y Evento adverso evitable

OBJECTIUS
Analitzar l?epidemiologia de l? infart agut de miocardi (IAM) en la població major de 60 anys de l?àrea de Tarragona, mitjançant l?anàlisi de la incidència i mortalitat. Descriure les comorbiditats de major prevalença associades a l? IAM i estudiar l? influència dels hàbits i factors de risc i/o preventius.

DISSENY
Estudi de cohorts de base poblacional de 3 anys de duració. S?han reclutat tots els episodis d?infart diagnosticats entre els membres de la cohort de l?1/12/2008 al 30/11/2011.
Subjectes/Àmbit: Estudi poblacional que inclou totes les persones ? 60 anys, adscrites a 9 Àrees Bàsiques de Salut del Tarragonès (n:27.204).

INSTRUMENTACIONS/DETERMINACIONS
El sistema informàtic ?e-CAP? de gestió d?històries clíniques electròniques d?Atenció Primària (AP) serà utilitzat per establir les característiques basals (dades sociodemogràfiques, comorbiditats i factors de risc/preventius) de la cohort. Com a font primària de dades per identificar probables episodis d? IAM, està prevista l? utilització dels llistats del Conjunt Mínim Bàsic de Dades (CMBD) d?altes hospitalàries i urgències dels hospitals de referència de l?àrea d?estudi codificats segons la Classificació Internacional de Malalties 9ª Revisió (CIE-9).

RESULTATS ESPERATS
Tot i el major coneixement dels factors de risc cardiovascular i l?introducció de millores en prevenció primària, secundària i en el maneig dels pacients amb cardiopatia isquèmica; creiem que els resultats obtinguts contribuiran al coneixement actual de l?epidemiologia (incidència i mortalitat) a la nostra població. És d?especial interès l?introducció de mesures preventives i de maneig d?aquests pacients implementades durant els últims anys (intensificació de les activitats preventives a l? AP, Codi IAM…).