Anna Mª Ramírez Morros

Antecedents: L’envelliment de la població a Catalunya augmenta la demanda de serveis sanitaris, especialment per a persones amb malalties cròniques i dependents. El programa d’atenció domiciliària (ATDOM) respon a aquest desafiament. L’evidència ressalta la importància de les intervencions formatives com una estratègia per a optimitzar l’atenció dels pacients dependents i millorar el benestar del cuidador.
Hipòtesi: Rebre educació sanitària i la Carpeta Pacient ATDOM millora el coneixement i la seguretat percebuda pels cuidadors.
Objectius: Avaluar l’impacte de l’educació i la carpeta en els cuidadors d’ATDOM, analitzant coneixements i seguretat abans i després de la intervenció.
Metodologia: Estudi quasi-experimental tipus pre-post amb cuidadors d’ATDOM a Calldetenes, Taradell i Viladrau, amb un període d’estudi de novembre 2024 a març 2025.
Aplicabilitat i rellevància: Millorar l’atenció que ofereixen les persones cuidadores de pacients dependents al domicili i contribuir a una atenció domiciliària més segura, eficient i personalitzada. Els resultats podrien millorar la qualitat de les cures a domicili.

Antecedents: El 2022 l’excés de mortalitat a Espanya va ser el tercer més gran, només superat pel 2020 i pel 2015. Aquest excés de mortalitat s’ha atribuït no tan sols als efectes directes i indirectes de la pandèmia de COVID-19 sinó també als dels episodis de calor extrema, com les onades de calor, excepcionals a l’estiu de 2022. Ara bé, només un 22,92% de l’excés a Espanya, i un 16,22% a Catalunya, ha estat atribuït directament a la calor extrema.
Hipòtesis: És molt probable que s’hagués produït un desplaçament de les morts degut a una combinació d’un empitjorant de les malalties cròniques com a conseqüència de la COVID-19 i/o d’una falta de control de les mateixes, així com una falta de diagnòstic o bé un diagnòstic més tardà en algunes d’aquestes. La calor extrema ha afectat a aquells subjectes més vulnerables tant des del punt de vista de la seva salut com des del socioeconòmic i mediambiental. Com a conseqüència, va existir una variabilitat geogràfica tant en l’excés de mortalitat, com en els efectes de la calor extrema i els directes i indirectes de la COVID-19, en l’excés de mortalitat durant els mesos d’estiu a Catalunya, en especial durant l’estiu de 2022.
Objectius: Analitzar la variabilitat geogràfica de l’excés de mortalitat sobre la mortalitat durant els estius a Catalunya, així com estimar quina part de l’excés es pot atribuir a la calor extrema, als efectes directes i indirectes de la COVID-19 i a altres causes, en especial durant l’estiu de 2022. Addicionalment, també s’explorarà quina és l’associació entre episodis de calor extrema i diverses variables de salut en subgrups de població vulnerable.
Metodologia. Estudi de cohort retrospectiva (variables a nivell individual) i un disseny ecològic longitudinal (variables a nivell contextual), del 2015 al 2024, ambdós inclosos. Determinacions i anàlisi estadística: Utilitzarem models mixts espai-temporals, com a marc de referència, amb un disseny tant individual com ecològic (ABS), controlant les limitacions i els biaixos presents en els models estàndard.
Resultats esperats: Proporcionarem estimadors no esbiaixats de l’excés de mortalitat i el impacte en altres resultats de salut en subgrups de població vulnerable, així com de la fracció atribuïble a la calor extrema i als efectes directes i indirectes de la COVID-19. Avaluarem el paper dels confusors tant observats (variables socioeconòmiques i contaminants atmosfèrics en particular) com no observats (individuals i contextuals), així com dels factors mediadors i de modificació de l’efecte.
Aplicabilitat: L’aplicabilitat és immediata en el cas del sistema públic català, donada l’especificitat de la mostra. La validesa externa és més limitada, en tant que els resultats estaran condicionats per les característiques del sistema públic sanitari (universal i amb copagaments relativament baixos), però tanmateix pot servir informar el policy-making a països amb sistemes sanitaris públics semblants.
Rellevància: La proposta proporcionarà una visió de l’impacte dels episodis de calor extrema i la pandèmia de COVID-19 en els serveis sanitaris des del seu inici. L’objectiu és generar l’evidència necessària per guiar a les autoritats sanitàries en el seus plans per focalitzar els recursos en aquelles malalties i grups de la població més vulnerables a aquestes exposicions.

Antecedents:
La pandèmia de COVID-19 ha tingut un important impacte en la salut de la població: no només en el cas de les persones afectades i infectades, sinó també indirectament per la disrupció en l’activitat dels serveis sanitaris, causant potencialment una forta disminució de la capacitat de tractament i diagnòstic al llarg dels mesos amb més incidència de la pandèmia.
Hipòtesis
? L’accés als serveis sanitaris d’atenció primària és un fort determinant de la capacitat de diagnòstic i tractament del sistema sanitari, i les limitacions d’accés als serveis de salut a causa de la pandèmia han afectat de manera diferenciada als diferents grups de la població, tant segons les seves característiques sociodemogràfiques com el seu perfil de salut.
? La telemedicina ha substituït les visites presencials, en gran mesura, els pitjors mesos de la pandèmia; l’efectivitat de la telemedicina ha estat diferent entre diferent tipus de persones usuàries de la sanitat i segons les seves necessitats d’atenció.
Objectius
? Avaluar l’impacte de la pandèmia sobre la salut de la població, més enllà dels efectes directes de la COVID-19, amb una mirada interseccional a la població més vulnerable i amb perspectiva de gènere.
? Mesurar l’efectivitat de la telemedicina i la seva contribució a mantenir la qualitat assistencial en un context d’alta pressió sobre els serveis sanitaris.
Metodologia
Estudi estudi de cohort ambispectiu d’una combinació de dades d’atenció primària del període previ (2015-2019) i dels mesos de pandèmia (2020-2022) per COVID-19:
? Anàlisi del nombre i tipus de visita a l’atenció primària (presencials, telemàtiques) per categories de persones usuàries per establir els principals grups amb dificultats d’accés, així com l’associació entre la disminució de visites i la incidència de COVID-19.
? Avaluació de l’evolució dels indicadors de salut de les principals malalties cròniques per subgrups de persones usuàries.
Determinacions / Anàlisi estadística
? Es crearan subgrups poblacionals d’acord amb les seves característiques sociodemogràfiques, en particular gènere i grups d’edat, i perfils de càrrega de morbiditat.
? A partir del modelatge d’un baseline basat en les visites a centres de primària pels anys
repandèmia, ajustats per les característiques dels subgrups, es farà una estimació de l’impacte de la pandèmia sobre el nombre i tipus de visites. De manera similar, s’estimarà un baseline de l’evolució dels indicadors de salut i la desviació causada per la pandèmia.
? Els models utilitzats seran models jeràrquics Bayesians, els quals permeten controlar no només els confusors observats (per exemple, algunes variables socioeconòmiques que poguessin influir en l’accés a l’atenció), sinó també els no observats (com determinades característiques associades al subjecte, a la unitat productiva on està assignat i/o al comportament de la pandèmia en un moment determinat).
Resultats esperats
? Caracterització dels subgrups poblacionals que més han patit la disrupció del sistema de salut pública al llarg dels mesos de la pandèmia.
? Avaluació de l’efectivitat de la telemedicina segons els perfils sociosanitaris.
Aplicabilitat
L’aplicabilitat és immediata en el cas del sistema públic català, donada l’especificitat de la mostra. La validesa externa és més limitada, en tant que els resultats estaran condicionats per les característiques del sistema sanitari públic (universal i amb copagaments relativament baixos), però tanmateix pot servir informar el policy-making de països amb sistemes sanitaris semblants.
Rellevància La proposta proporcionarà una visió de l’impacte de la pandèmia en els serveis sanitaris d’atenció primària des del seu inici. L’objectiu és generar l’evidència necessària per guiar a les autoritats sanitàries en el seus plans per focalitzar els recursos en aquelles malalties i grups de la població que més han patit els efectes de la pandèmia, més enllà dels efectes directes de la COVID-19.

La millor atenció a les persones amb diabetis precisa d’un coneixement el més exacte possible de la malaltia i les circumstàncies que l’envolten. La individualització tant de la seva prevenció, com del diagnòstic, tractament, pronòstic o monitorització es l’objectiu final de la Medicina Personalitzada de Precisió (MPP).
Aquest estudi es un aprofundiment de dos projectes previs (estudis COPERNICAN i ImpactT2D) explorant aspectes no analitzats prèviament, i té com a objectiu primari estudiar i caracteritzar, en el nostre entorn, els subgrups genèticament rellevants de pacients amb diabetis tipus 2 (DM2) en el moment del diagnòstic de la malaltia.
Aquest objectiu s’abordarà utilitzant 6 variables clínico-analítiques (vegeu Metodologia) que s’han utilitzat fins ara en estudis anteriors a altres poblacions, junt amb l’estudi genotípic.
Amb aquestes dades les tècniques d’Intel·ligència Artificial permetran per desenvolupar l’agrupació (clustering) de de diferents tipus de pacients en el moment del debut de la diabetis. Per tant, aquest és un estudi en el camp de la MPP en l’abordatge inicial de la diabetis tipus 2.
Metodologia: aquest projecte es basarà en la cohort observacional prospectiva de 1.200 subjectes de nou diagnòstic amb DM2 a 17 centres d´atenció primària (CAP) de les àrees assistencials de Barcelona ciutat (6 CAP) i del territori de Lleida (11 CAPs) (estudi COPERNICAN). Identificarem i avaluarem tots els casos de DM2 recent diagnosticats. Els participants se sotmetran a una avaluació fenotípica exhaustiva, incloent les 6 variables principals (edat, anticossos contra la descarboxilasa del àcid glutàmic (Ac antiGAD), índex de massa corporal (IMC), hemoglobina glucosilada (HbA1c), i els índexs de sensibilitat (HOMA-IR ) i secreció d’insulina (HOMA beta);
els dos darrers basats en la determinació del pèptid C). També es farà un anàlisi del genoma amb
estudis dels polimorfismes d’un sol nucleòtid (SNPs) amb arrays de gens associats a resistència
a la insulina i secreció de cèl·lula beta, seguint el protocol de l’estudi ImpactT2D.
Amb aquesta informació aplicarem tècniques d’Intel·ligència Artificial, realitzant l’anàlisi de conglomerats (clústers) d’última generació (Spectral Clustering, MeanShift en comparació a tècniques clàssiques com k-means), amb finalitats d’estudi de l’estratificació i l’ús de tècniques supervisades de caràcter predictiu per pronòstic.
L’objectiu final del estudi es la caracterització d’un nombre important de persones recent diagnosticades de DM2 amb l’objectiu de poder aplicar en un futur una aproximació de MPP per individualitzar adequadament la seva cura. Això ha de permetre millorar la qualitat de vida de les persones amb diabetis, facilitar la tasca dels professionals que les tracten en termes de decisions més adequades i que el sistema de salut obtingui un impacte més favorable en la utilització dels recursos disponibles de la manera més òptima.
Aquest projecte pretén donar un primer pas, centrant-se en l’inici de la DM2 i en el diagnòstic de precisió en població catalana. El nostre objectiu inclou posteriorment fer un seguiment en els propers anys de les persones participants, investigant en nous projectes altres aspectes de la MPP en el camp de la diabetis.

Introducció: La pandèmia causada pel SARS-Cov2 ha provocat un impacte en pacients amb malalties cròniques, especialment les que comporten un seguiment estricte com és el cas de la Diabetis Mellitus. L’esforç dels governs per controlar la propagació del virus va suposar un confinament estricte en què tant pacients com a centres de salut van veure afectat el control de diverses patologies.

Material i mètodes: Mitjançant les dades clíniques dels serveis d’Atenció Primària de la Regió Sanitària Catalunya Central, aquest estudi analitza el registre de visites i els codis diagnòstics utilitzats per comparar la variació de diagnòstics i visites relacionades amb DM entre els anys 2019 i 2020.

Resultats: L’any 2020 i en relació amb l’any 2019 es va produir una reducció en la detecció de nous casos de DM2 (39,06%; P=0.00) i en les visites realitzades a pacients amb DM2 (21,36% P= 0.00). Aquesta disminució es va produir en tots els grups, inclosos aquells en què són més freqüents els nous diagnòstics

Antecedents: Els pacients amb DM2 presenten un risc cardiovascular 2-4 vegades
superior que la població no diabètica. S’estima que a Espanya la malaltia
cardiovascular és la causa de mort d’almenys la meitat de la població diabètica.
S’ha vist que les dones presenten un excés de risc en malaltia cardiovascular de
fins el 40% tot i que se’n desconeixen les causes. Es postula que un control més
estricte dels factors de risc cardiovascular podria millorar aquesta situació. A més,
en el context pandèmic actual a causa de la COVID-19, on la diabetes és un dels
principals factors de risc de severitat, cal veure quin impacte ha tingut en les
diferències cardiovasculars ja descrites.
Hipòtesis: Estudiar els factors de risc cardiovascular de les persones amb DM2 des
de la perspectiva de gènere ajudarà a conèixer les diferències existents entre
homes i dones i fer un abordatge més equitatiu.
Objectius
? Executar projectes sobre l’estudi dels factors de risc cardiovascular en la
població amb DM2 amb perspectiva de gènere en una cohort d’atenció
primària (AP) de Catalunya
? Realitzar formació de sexe/gènere en recerca biomèdica
Resultats esperats: S’espera potenciar els projectes que contribueixin a aportar
coneixement sobre les diferències entre homes i dones dels factors de risc
cardiovasculars i prevenció de la malaltia cardiovascular en la població amb DM2.
Aplicabilitat i Rellevància: El coneixement d’aquestes diferències han d’ajudar a
implementar accions de millora en el maneig dels factors de risc cardiovascular que
portin a la millora de la prevenció de la malaltia cardiovascular en les dones amb
DM2

Antecedentes
A fecha de agosto de 2022, España acumulaba un total de 13.294.139 casos confirmados de COVID19. Se estima que al menos un 10% de ellos, más allá de la afectación aguda inicial, no consiguen recuperar su estado vital previo y los síntomas persisten. Esta permanencia de síntomas se denomina COVID persistente o long COVID y se caracteriza por fatiga tanto física como cognitiva, pero sin un diagnóstico firme. La complejidad y heterogeneidad de la fatiga y sus factores contribuyentes plantean un gran desafío, ya que la evaluación subjetiva en los encuentros clínicos plantea serias limitaciones. A su vez la fatiga influye negativamente en muchos aspectos del día a día del paciente, así como el retorno al puesto de trabajo. Prevemos, basándonos en el proceder de otras condiciones crónicas que se presentan con fatiga, que podría ocasionarse un gran impacto en la vida de los supervivientes de COVID19, la adherencia a su tratamiento médico, la adherencia a un estilo de vida sano y, en general, en su calidad de vida. Es por esto que los pacientes de COVID persistente necesitan herramientas que les ayuden en el automanejo de la fatiga y sus factores asociados.
Adhera® Fatigue Digital Program (o AFDP) es un programa de salud digital basado en técnicas de cambio conductual y emocional que brinda apoyo personalizado para el automanejo físico y emocional en pacientes con fatiga relacionada con el COVID persistente.

Hipótesis
Adhera® Fatigue Digital Program para apoyar la autogestión de la fatiga va a tener un impacto positivo en la mejora de la calidad de vida de los pacientes con COVID persistente.

Objetivos
El presente estudio procederá a la recogida de datos de sintomatología y bienestar emocional en una población (n=60) de pacientes con fatiga relacionada con diagnóstico de COVID persistente durante 3 meses haciendo uso o no de Adhera® Fatigue Digital Program. El objetivo del estudio es evaluar la viabilidad del programa en el apoyo del automanejo físico y emocional en pacientes de COVID persistente con fatiga y, consecuentemente, en la mejora de su calidad de vida.

Métodos
COVIDAI es un estudio de viabilidad de 60 pacientes con fatiga asociada al COVID persistente para obtener “Real World Evidence” acerca del impacto del Adhera® Fatigue Digital Program sobre la calidad de vida de estos pacientes. Se asignará aleatoriamente 30 pacientes al brazo control y 30 al brazo de intervención. Se aplicará el protocolo de atención rutinaria a los pacientes control, y a los pacientes en intervención se les proveerá del Adhera® Fatigue Digital Program con su app y smartwatch asociados que recogerán datos biométricos y psicométricos. Se hará seguimiento de los pacientes durante 3 meses, haciéndose un análisis intermedio de los datos tras el primer mes de seguimiento. Se evaluará impacto clínico y percepción de usabilidad.
Se trata de un estudio prospectivo que se llevará a cabo en los siguientes centros clínicos:
– Distrito sanitario Aljarafe-Sevilla Norte (DASN)
– Institut Català de la Salut – Instituto de Investigación de Atención Primaria Jordi Gol

Relevancia
Actualmente no existe ninguna alternativa terapéutica válida para mejorar la fatiga asociada al COVID persistente. AFDP tiene el potencial de empoderar a estos pacientes en el automanejo de su condición, proveyéndolos de herramientas para mejorar su calidad de vida

Antecedents: La diabetis mellitus és una malaltia crònica amb una prevalença estimada a Espanya del 13.8% en majors de 18 anys. Els pacients amb DM2 tenen un risc de mortalitat cardiovascular de 2 a 4 vegades superior que les persones sense diabetis. Estudis epidemiològics han confirmat la relació entre les complicacions de la diabetis i el control glucèmic, però és amb l’abordatge dels factors de risc cardiovasculars (FRCV) on s’ha observat un major benefici. En prevenció primària, s’ha demostrat que en pacients amb DM2 al reduir el colesterol s’aconseguia una reducció en l’aparició del primer esdeveniment coronari. En prevenció secundària, s’ha demostrat beneficis del tractament amb estatines vers els esdeveniments cardiovasculars. Tot i que els pacients amb DM2 presenten un risc cardiovascular més elevat que la població no diabètica, estudis recents remarquen que les dones aquest risc és encara més elevat. D’aquesta manera, cal generar més evidència per poder avançar cap a una atenció més preventiva i centrada en la persona, estratificant les variables influents en l’evolució de les patologies.
Hipòtesis:
?Les característiques clíniques i els FRCV són més desfavorables en les dones que en els homes al debut de la DM2.
?El tractament rebut per al control dels FRCV en les dones és menys adequat al dels homes al debut de la DM2.
?Les dones presenten un pitjor control dels factors de risc cardiovascular i un abordatge diferent en el 1r any després del debut de la DM2 en comparació amb els homes.
Objectiu: Conèixer si les característiques clíniques i els factors de risc cardiovascular són diferents en les dones amb DM2 respecte els homes amb DM2 al moment del debut en una cohort d’atenció primària de Catalunya.
Metodologia: Estudi transversal descriptiu de casos incidents en base a registres clínics d’AP a nivell poblacional de pacients amb DM2. S’inclouran homes i dones d’edat superior als 30 anys diagnosticats de DM2 l’any 2017. Les dades basals utilitzades per a l’anàlisi seran les més properes a la data de diagnòstic. Les variables s’obtindran a través del SIDIAP i provenen de la història clínica eCAP, resultats de laboratori, medicació dispensada a les oficines de farmàcia i informació de fonts externes.
Determinacions /Anàlisis estadística: Els subjectes s’aparellaran en funció de l’edat. Es realitzarà una anàlisi descriptiva general de les variables d’interès calculant freqüències absolutes i relatives per les variables qualitatives i mesures de tendència central i dispersió per les variables quantitatives. Es realitzarà una anàlisi descriptiva bivariada per descriure les característiques basals i veure les diferències al moment del debut de DM2 entre sexes. Es farà una anàlisi multivariant incorporant les variables que es considerin d’interès i les que presentin significació estadística. Les dades s’analitzaran amb els programes estadístics SPSS (v.22), R (v3.4) i STATA 13.
Resultats esperats: S’espera poder determinar si les característiques basals referents als FRCV i l’abordatge terapèutic en funció del sexe ja divergeix al moment del debut de la DM2 i durant el 1r any de la malaltia.
Aplicabilitat i rellevància: La salut està determinada per diferents factors com són els biològics, psicològics, socials i ambientals. Les diferències evidents entre l’home i la dona fa que el gènere sigui un determinant en el procés de salut-malaltia. El present estudi aporta evidència sobre les divergències entre els gèneres en el debut de la DM2, per poder establir quins són els mecanismes pels quals les dones amb DM2 presenten un risc cardiovascular més elevat i establir estratègies en la prevenció d’aquests factors agreujants. Els resultats d’aquest estudi podran ser aplicats a la pràctica clínica en els equips d’atenció primària, permetent millorar el maneig de la prevenció de la malaltia cardiovascular en les dones amb DM2. A més, el fet de conèixer les característiques al debut, saber com arriben, en quin moments i si hi ha factors diferencials podrà condicionar-ne el maneig i el pronòstic.
Es tracta del 2n article de la tesi que estic realitzant amb el grup DAP.cat que lidera el Josep Franch-Nadal. Es vol utilitzar les dades SIDIAP que van obtenir amb el projecte epiPEUCAT (P19-035) per conèixer si les característiques clíniques i els factors de risc cardiovascular són diferents en les dones amb DM2 respecte els homes amb DM2 al debut de la malaltia. No es requereix cap extracció per part del SIDIAP, només l’aprovació del CEI. No es té finançament per a la realització d’aquest estudi.

Antecedents:
? La pandèmia de COVID-19 ha tingut un important impacte en la salut de la població no només en el cas de les persones infectades, sinó també indirectament per la disrupció dels serveis sanitaris, causant potencialment una forta disminució de la capacitat de tractament i diagnòstic al llarg dels mesos de la pandèmia.

Hipòtesis
? L’accés als serveis sanitaris de primària és un fort determinant de la capacitat de diagnòstic i tractament del sistema sanitari, i les limitacions d’accés als serveis de salut a causa de la pandèmia han afectat de manera diferenciada als diferents grups de la població, tant segons les seves característiques sociodemogràfiques com el seu perfil de salut.
? La telemedicina ha substituït les visites presencials, en gran mesura, els pitjors mesos de la pandèmia; l’efectivitat de la telemedicina ha esta diferent entre tipus de pacients i segons les seves necessitats d’atenció.

Objectius
? Establir l’efecte de la pandèmia sobre la salut de la població, més enllà dels efectes directes de la COVID-19, amb un focus especial sobre les poblacions vulnerables.
? Mesurar l’efectivitat de la telemedicina i la seva contribució a mantenir la qualitat assistencial en un context d’alta pressió sobre els serveis sanitaris.

Metodologia
? Mitjançant una combinació de dades prèvies del període previ a la pandèmia (2015-2019) i dels mesos de la pandèmia (2020-2021):
? Anàlisi del nombre i tipus de visita per categories de pacients per establir els principals grups de pacients amb dificultats d’accés, així com l’associació entre la disminució de visites i la incidència de COVID-19.
? Avaluació de l’evolució dels indicadors de les principals malalties cròniques per subgrups de pacients.

Determinacions / Anàlisi estadística
? Es crearan subgrups poblacionals d’acord amb les seves característiques sociodemogràfiques i perfils de càrrega de morbiditat.
? A partir del modelatge d’un baseline basat en les visites a centres de primària pels anys pre-pandèmia, ajustats per les característiques dels subgrups, s’estimarà l’impacte de la pandèmia sobre el nombre i tipus de visites. De manera similar s’estimarà un baseline de l’evolució dels indicadors de salut i la desviació causada per la pandèmia.

Resultats esperats
? Caracterització dels subgrups poblacionals que més han patit la disrupció del sistema de salut pública al llarg dels mesos de la pandèmia.
? Avaluació de l’efectivitat de la telemedicina segons els perfils sociosanitaris.

Aplicabilitat
L’aplicabilitat és immediata en el cas del sistema públic català, donada l’especificitat de la mostra. La validesa externa és més limitada, en tant que els resultats estaran condicionats per les característiques del sistema públic sanitari (universal i amb copagaments relativament baixos), però tanmateix pot servir informar el policy-making a països amb sistemes sanitaris públics semblants.

Rellevància
La proposta proporcionarà una visió de l’impacte de la pandèmia en els serveis sanitaris des del seu inici. L’objectiu és generar l’evidència necessària per guiar a les autoritats sanitàries en el seus plans per focalitzar els recursos en aquelles malalties i grups de la població que més han patit els efectes de la pandèmia, més enllà dels efectes directes del COVID-19.

Antecedents: La percepció sobre les vacunes contra el COVID-19, ha anat patint diversos canvis durant la pandèmia, algunes percepcions negatives limiten l’accés a l’efecte protector de les vacunes, la qual cosa es converteix en un problema de salut pública. Coneixent les creences de salut que promouen l’acceptació de la vacunació, es poden formular campanyes objectiu adequades que promoguin la vacunació.

Objectius: Determinar els motius de motivació pels quals la població menor de 60 anys es vacunen contra la COVID-19, als punts de vacunació massiva del Bages i Berguedà.

Metodologia: Estudi descriptiu transversal dels usuaris que acudeixen als punts de vacunació massiva del Bages i Berguedà durant els mesos de Juliol, Agost i Setembre

Rellevància: Coneixent les creences de salut que promouen l’acceptació de la vacunació, es poden formular campanyes adequades que promoguin la vacunació, en grups concrets de població

ANTECEDENTES
La investigación actual destaca que uno de los síntomas más comunes del COVID19 es la fatiga, que incluye aspectos de salud física y cognitiva/mental (M Newman, 2021), la fatiga es también un factor que contribuye a los retrasos en la vuelta al trabajo después del COVID19. Muchos de los factores que contribuyen a la fatiga en los supervivientes de la COVID19 están relacionados con los estilos de vida (es decir, la actividad física, el sueño) y los aspectos de salud mental (es decir, el aumento de los síntomas de ansiedad y depresión, incluso subclínicos). La complejidad y la heterogeneidad de la fatiga y de los factores que contribuyen a ella plantean un reto importante, ya que la evaluación subjetiva en los encuentros clínicos plantea serias limitaciones debido a la falta de uso de herramientas validadas en entorno asistencial y al sesgo cognitivo de memoria de los pacientes cuando se les pregunta por hechos que ocurrieron meses atrás. Por lo tanto, se necesitan nuevos enfoques basados en datos para recopilar información sobre la fatiga relacionada con la COVID19 en el entorno del paciente, incluyendo la captura de los factores que contribuyen a la salud física y mental. Apoyar la autogestión de la fatiga en los supervivientes de la COVID19 será pronto un reto importante en nuestros sistemas sanitarios. Aunque no hay datos sobre el impacto de la atención a los supervivientes de la COVID19, podemos prever, a partir de otras enfermedades crónicas afectadas por la fatiga, que podría haber un impacto en la capacidad de trabajo de los supervivientes de la COVID19, la adherencia al tratamiento médico, la adherencia a un estilo de vida saludable y, en general, la calidad de vida tanto física como mental. Se ha demostrado que las intervenciones basadas en las Tecnologías de las Información y Comunicación (TIC), usando aplicaciones móviles y relojes inteligentes ayudan a los pacientes a la autogestión del bienestar psicofísico. Además, pueden proporcionar herramientas para que los clínicos apoyen a los pacientes en su autogestión al tiempo que controlan su estado de salud. Finalmente, los avances en el uso de la inteligencia artificial (IA) para permitir la personalización del apoyo a los pacientes y también el seguimiento mediante el uso de sensores portátiles (por ejemplo, relojes inteligentes) que complementan la psicometría avanzada pueden actualmente abordar tanto los problemas de salud física como los de salud mental de los pacientes de una manera verdaderamente personalizada gracias a la posible integración de los algoritmos de IA y a la colaboración con los profesionales sanitarios.
HIPÓTESIS
La intervención de salud digital personalizada basada en la IA, llamada Adhera para COVID persistente, y compuesta por una aplicación móvil y un reloj inteligente para los pacientes, y una aplicación web para los profesionales sanitarios, a través de la recogida de datos biométricos (recogidos por los sensores del reloj) y psicométricos (cuestionarios) y personalizada a través de la IA, proporcionará aceptabilidad, facilidad de uso, seguridad y fiabilidad por parte de los pacientes y los profesionales sanitarios.
OBJETIVO
El objetivo principal de este estudio prospectivo es la evaluación de la aceptabilidad, facilidad de uso, seguridad y fiabilidad de la intervención de salud digital personalizada basada en la IA por parte de los pacientes para una mejor auto-gestión de los síntomas psicofísicos y por parte de los profesionales sanitarios para gestionar mejor el proceso de atención sanitaria de los pacientes diagnosticados con COVID persistente.
MÉTODOS
Se trata de un estudio de viabilidad prospectivo que se llevará a cabo con 15 pacientes en el Instituto de Investigación de Atención Primaria Jordi Gol (IDIAPJGol) que han sido diagnosticados de COVID persistente.
RELEVANCIA
Las intervenciones digitales personalizadas en los síntomas relacionados con la COVID persistente tanto fisiológicas como psicológicas permitiría optimizar el modelo de coste-eficacia para la gestión de estos pacientes. Del mismo modo, la detección precoz de complicaciones asociadas al COVID persistente en pacientes pertenecientes a grupos vulnerables permitiría mejorar los tiempos de asistencia y, por tanto, el pronóstico del paciente.

Antecedentes: las enfermeras pediátricas y los pediatras (PN&P) pueden necesitar habilidades y recursos para abordar las dudas de las familias sobre las vacunas.
Objetivos: 1) Diseñar e implementar una intervención para aumentar los conocimientos, actitudes favorables y habilidades de comunicación de la PN&P hacia la vacunación; 2) Evaluar su efectividad sobre los determinantes psicosociales de P&PN; 3) Evaluar su impacto en la cobertura vacunal infantil.
Métodos: Estudio de métodos mixtos.
1) Desarrollo de una intervención en línea basada en evidencia dirigida a PN&P.
2) Ensayo aleatorizado por grupos. Se emparejarán y aleatorizarán los Centros de Atención Primaria de Barcelona (N=41) y Cataluña Central (N=38). PN&P que trabaja en ellos (N=500) se ofrecerá a participar. Muestra: 270 (135 por grupo) participantes permiten detectar un 18% de diferencia en los resultados. Las variables sociodemográficas y psicosociales de PN&P se obtendrán con cuestionario al inicio y a los 6 meses. Resultados: conocimientos, comportamientos, actitudes, autoeficacia y normas sociales de PN&P relacionados con la vacilación de vacunas. Análisis por intención de tratar y por protocolo. Se modelarán regresiones multinivel ajustadas. Un estudio cualitativo con 8 grupos focales (4 en cada área) evaluará las percepciones de PN&P sobre resultados y procesos. Análisis temático y triangulación de datos.
3) El impacto en la cobertura de vacunación infantil se estudiará con otro ensayo aleatorizado por conglomerados. La fuente de datos será el sistema de información de atención primaria. Una muestra de 4.527 niños en cada grupo y cohorte detectará una diferencia del 1,5% entre los grupos. Variables de resultado: Porcentaje de niños vacunados correctamente para la primovacunación y la vacunación de refuerzo a los 0-1, 1-2 y 4-6 años. Compararemos las coberturas de vacunación por áreas de intervención con modelos multivariantes.

Introducció: La resposta immunitària al virus SARS-CoV-2 amb generació d’anticossos (Ac) s’observa, en la majoria d’individus infectats, als 10-15 dies després de l’aparició de símptomes de la COVID-19. No obstant això, a causa de la recent aparició d’aquest virus a la població humana encara no se sap quant temps es mantindran aquestes Ac o si proporcionaran protecció contra la reinfecció.

Objectiu: Caracteritzar el perfil d’anticossos específics als antígens de SARS-CoV-2 i la immunitat cel?lular en mostres de sang recollides de forma prospectiva durant 12 mesos, per analitzar la cinètica, la magnitud i la durabilitat en relació a la clínica presentada durant la infecció.

Metodologia: Estudi longitudinal prospectiu d’un any de seguiment de la cohort COVID CATCentral. S’estudiaran 122 professionals sanitaris d’Atenció Primària simptomàtics amb resultats positius de PCR per SARS-CoV-2 durant el període 10 de març al 10 d’abril. Es relacionaran les característiques clíniques amb els resultats serològics i d’immunitat cel?lular, recollides en mostres seqüencials mensuals i bimensuals respectivament. S’utilitzaran mostres de plasma seqüencials recollides des dels 4 mesos als 16 mesos després de l’aparició de símptomes.

INTRODUCCIO:
La resposta immunitària al virus SARS-CoV-2 amb generació d’anticossos (Ac) s’observa, en la majoria d’individus infectats, als 10-15 dies després de l’aparició de símptomes de la COVID-19. No obstant això, a causa de la recent aparició d’aquest virus a la població humana encara no se sap quant temps es mantindran aquestes Ac o si proporcionaran protecció contra la reinfecció.
OBJECTIU:
Caracteritzar el perfil d’anticossos específics als antígens de SARS-CoV-2 en mostres de sang recollides de forma prospectiva durant 12 mesos, per analitzar la cinètica, la magnitud i la durabilitat en relació a la clínica presentada durant la infecció.
METODOLOGIA:
Estudi longitudinal prospectiu d’un any de seguiment. S’estudiaran 1287 professionals sanitaris de la Catalunya Central d’àmbit d’Atenció Primària, Hospitalari i Residencial amb serologia positiva per SARS-CoV-2. Es relacionaran les variables demogràfiques, i clíniques recollides amb els resultats serològics. S’utilitzaran mostres de plasma seqüencials recollides a partir del juliol-agost del 2020.

Antecedents: La grip és un problema important de salut pública i la mesura principal de prevenció disponible és la vacunació antigripal (VAG) anual. Les cobertures de vacunació assolides són força baixes, tant en la població amb factors de risc com en els professionals sanitaris.
En el context de la pandèmia pel coronavirus SARS-CoV-2 no es coneix el comportament del virus gripal, motiu pel qual es continua recomanant la vacunació antigripal als professionals i a les persones de risc. Es desconeix la intenció de la població de vacunar-se contra la grip i la influència que poden tenir-hi alguns elements contextuals de la pandèmia, com l’ús generalitzat de mesures físiques i higièniques de control de la transmissió del virus SARS-CoV-2.

Hipòtesi: La coincidència entre la pandèmia per SARS-CoV-2 i l’epidèmia anual de grip és un factor que canviarà l’actitud dels pacients de risc a l’hora de vacunar-se enfront la grip i millorarà la seva cobertura.

Objectius: Determinar la intenció de vacunar-se contra la grip estacional dels professionals de la salut i de la població de risc en la campanya 2020-21 en el context de la pandèmia per SARS-CoV-2 i analitzar els factors que hi influeixen.

Metodologia: Disseny de l’estudi en 2 fases: estudi transversal en la primera i de cohorts en la segona.

La població d’estudi són els professionals sanitaris i la població amb factors de risc per recomanar la vacunació antigripal de la Regió Sanitària de la Catalunya Central.

Serà necessària una mostra de 427 persones que presentin factors de risc amb indicació de la VAG i de 290 professionals de la salut.