Antecedents: El dolor musculoesquelètic crònic afecta al 30% de la població mundial (1), a Catalunya suposa el 30% de les visites ateses per metges d’Atenció Primària (2). Els factors psicosocials juguen un paper important en el pronòstic del dolor musculoesquelètic (3). Els factors psicosocials podrien també estar vinculats a diferents determinants socials. L’Institut Català de la Salut va crear l’any 2022 la figura d’els Fisioterapèutes d’Atenció Primària i Comunitaria (FisioAPiC) que entre l’any 2023-24 van atendre més de 73 000 persones amb problemes de columna, d’aquests una mica més de la meitat van explicar que no van millorar amb el tractament rebut (4).
Hipòtesis: Els nivells d’autoeficàcia, de suport social percebut i de les expectatives envers el tractament són predictors dels resultats de funcionalitat, qualitat de vida i d’intensitat del dolor dels participants en un programa de fisioteràpia en atenció primària. A més, aquests nivells poden estar vinculats a determinants socials.
Objectius: 1- Analitzar i comparar els nivells d’autoeficàcia, de suport social percebut i de les expectatives envers el tractament de persones que viuen en un entorn en el qual els determinants socioeconòmics són desfavorables enfront de persones que viuen en un entorn en el qual aquests determinants són favorables. 2-Avaluar el valor predictiu dels nivells d’autoeficàcia, de suport social percebut i de les expectatives envers el tractament en els resultats terapèutics pel que fa a la discapacitat, a la qualitat de vida i a la intensitat del dolor en pacients que han rebut un tractament de fisioteràpia d’atenció primària.
Metodologia: Estudi observacional transversal i estudi longitudinal prospectiu amb seguiment de tres mesos de pacients amb dolor persistent lumbar i cervical atesos per FisioAPiC. Les variables d’interès són determinants socioeconòmics (edat, sexe,comorbiditats, ingresos econòmics, nivell educatiu, religisiotat, estat civil i laboral i hàbits tòxics), funció ( Roland-Morris i Northwik Park Questionnaire), Qualitat de vida (EQ-5D-5L), Intensitat del dolor (ENV), Suport social(Medical
Outcomes Study Social Support Survey), Expectatives (Credibility and Expectations Questionnaire) i autoeficàcia (Pain Self-Efficacy Questionnaire)
Resultats esperats: S’espera observar una correlació entre els determinants socioeconòmics i la presencia de factors psicosocials de mal pronòstic, alhora que s’espera veure un pes important d’aquests factors psicosocials en els resultats obtinguts en els tractaments de FisioAPiC.
Aplicabilitat: Conèixer la relació entre els determinants socioeconòmics i els factors psicosocials i el pes d’aquests en els resultats obtinguts en els tractaments ens permetra saber en quins aspectes podem incidir per millorar els tractaments oferts als participants en programes de FisioAPiC.
Rellevància: Aquest coneixement és important ja que els factors psicosocials són abordables per part de la majoria dels sanitaris que intervenen en el procés d’atenció de persones amb dolor musculoesquelètic i poden tenir un gran impacte en el decurs del dolor.
ANTECEDENTS: La Síndrome de Dolor Regional Complex (SDRC) és una condició dolorosa persistent i molt limitant generalment associada a traumatisme o intervenció quirúrgica. El seu maneig és incert. Les guies de pràctica clínica (GPC) recomanen com a primera línia d’atenció el maneig rehabilitador en el qual la fisioteràpia n’és la pedra angular. Dins d’aquest maneig en destaquen la Imagineria Graduada Motora (GMI) i les Tècniques d’Exposició Gradual al Dolor (TEGD).
HIPÒTESI: Una teràpia combinada de Educació+TEGD+GMI (teràpia combinada) per persones amb SDRC tipus 1 és viable, segura i més efectiva que fer només GMI per a millorar la gravetat de la malaltia.
OBJECTIUS: Avaluar la viabilitat, l’impacte clínic sobre la variable principal de Gravetat de la malaltia i l’efecte d’una teràpia combinada de Educació, GMI i TEGD enfront d’una teràpia de GMI en pacients amb SDRC tipus 1.
METODOLOGIA: Estudi de viabilitat controlat i aleatoritzat amb cec simple d’avaluador de dos braços; grup control: GMI, grup intervenció; Educació+ GMI + TEGD. Seguiment de tres mesos amb recollida de dades abans i després de la intervenció i control al mes i tres mesos d’acabar. Variables d’interès: Variables de viabilitat, Gravetat de malaltia (CSS), funció (DASH/FAAM) , dolor (McGill/Algometria /CPM), força (dinamometria), qualitat de vida (EQ-5D-5L), catastrofisme (CD) , autoeficàcia (ADC) i efectes adversos (qüestionari) .
És realitzaran proves d’inferència intra i intergrups de les variables dependents. Les dades seran tractades d’acord a la legislació vigent
RESULTATS ESPERATS: S’espera un impacte clínic sobre la variable principal superior que en el grup control i unes taxes de reclutament i d’abandonaments adients per executar un estudi major.
APLICABILITAT: Aquest estudi permetrà saber si és viable i procedent executar un assaig clínic per avaluar l’efectivitat de la teràpia combinada per les variables d’interès, així com la mida de la mostra necessària.
RELLEVÀNCIA: Donat que és un estudi de viabilitat els resultats permetran a l’equip investigador prendre decisions sobre el futur assaig clínic sobretot en funció de les taxes de reclutament, d’acompliment del tractament, de seguiment dels controls i de l’impacte clínic sobre la variable principal. A l’hora l’estudi informarà sobre els paràmetres relacionats amb l’aplicació del tractament, la metodologia o possibles limitacions no tingudes en compte. Per a la població general, aquest estudi donarà informació preliminar sobre els efectes del tractament.
