Mireia Fàbregas Escurriola

Antecedents
Els equips d’atenció primària (EAP) del sistema de salut de Catalunya (SISCAT) han anat incorporant canvis per atendre a la cronicitat complexa, tant en la pràctica assistencial, com en la manera d’organitzar-se internament i en la seva manera de coordinar-se amb els nivells secundaris d’atenció. Aquests canvis organitzatius han donat lloc a una diversitat de models per prestar atenció domiciliària (ATDOM) i per atendre als pacients crònic complexes o amb malaltia crònica avançada (PCC/MACA). Així doncs, actualment coexisteixen diversos models organitzatius en el territori, anant des dels models tradicionals amb una unitat bàsica d’atenció (UBA) metge-infermera a models en què tots els pacients ATDOM i/o els PCC i MACA són visitats només per un metge i/o per una o dues infermeres de l’EAP, o a models que reben suport assistencial d’estructures territorials per atendre aquestes poblacions. La diversitat de models d’atenció ATDOM i PCC/MACA al SISCAT fa necessari analitzar els seus resultats i avaluar quin és més eficient. Es planteja realitzar una avaluació econòmica que permeti comparar globalment els diferents models organitzatius, tant pel que fa als resultats en salut de la població que atenen com per l’ús de recursos que es deriva d’aquesta atenció.
Objectiu
L’objectiu principal d’aquest estudi és identificar el model organitzatiu per a l’ATDOM i PCC/MACA en què la relació entre els costos i els resultats sigui més favorable en el major nombre de dimensions d’efectivitat avaluades mitjançant un estudi de cost-efectivitat.
Metodologia
Es durà a terme un estudi avaluatiu de comparació entre models organitzatius incloent cohorts ATDOM i PCC/MACA amb seguiment retrospectiu durant l’any 2022. L’anàlisi de cost-efectivitat es farà en l’àmbit de l’atenció primària de Catalunya, amb la perspectiva del Sistema nacional de salut, amb un horitzó temporal d’un any. S’analitzaran variables obtingudes a través del Sistema d’Informació dels Serveis d’Atenció Primària (SISAP), tant de resultats en salut com d’ús de recursos, utilitzant els models organitzatius tradicionals com a comparadors. El temps passat a domicili habitual serà la variable de resultat principal, tot i que també s’analitzaran altres variables com la longitudinalitat de l’atenció, la valoració integral dels pacients, complicacions de pròpies del pacient enllitat, caigudes i fractures òssies, entre d’altres.
Un cop obtingudes les dades, es farà una anàlisi descriptiva de les variables, així com una anàlisi bivariant i multivariant de les variables d’efectivitat. Es calcularà el rati de cost-efectivitat incremental de cadascuna de les variables d’efectivitat per cada model organitzatiu i es farà una anàlisi mitjançant un model lineal generalitzat per estudiar l’efecte d’estar dins dels diferents models ATDOM o PCC/MACA amb el cost, així com els factors associats amb l’augment de costos en pacients inclosos als diferents models. Es realitzaran models d’anàlisi multinivell de regressió lineal o logística en funció de les variables de resposta, ajustats per les variables significatives i rellevants. També s’avaluaran les interaccions i la col·linealitat dels models, es calcularà la mida de l’efecte (d de Cohen) i es faran anàlisis de sensibilitat. El nivell de significació dels models es fixarà en el 5%.
Resultats esperats
Amb aquest estudi de cost-efectivitat es pretén donar resposta a un encàrrec comissionat de la Direcció Assistencial d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) i la Direcció Estratègica d’Atenció Primària i Comunitària del Departament de Salut a l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS). Els resultats que se’n derivin han de d’ajudar a conèixer amb quins models organitzatius s’obtenen resultats més favorables per a la població atesa i la ciutadania en general.

Antecedents : La malaltia renal crònica (MRC) constitueix una patologia que en la seva evolució causa una gran discapacitat als pacients que la pateixen i una gran càrrega per al sistema sanitari. Constitueix un risc important en l’esdeveniment de malaltia vascular. En els últims estadis, el tractament passa per la diàlisi o el trasplantament. La MRC es pot detectar de manera senzilla i els tractaments i controls dels estadis inicials que poden prevenir aquesta evolució es duen a terme fonamentalment des de l’atenció primària.
Hipòtesis: S’ha produït una millora en el cribratge, detecció i control dels pacients amb MRC, des de l’any 2016.
Objectius: Descriure l’evolució del cribratge, detecció i control de la MRC a l’atenció primària entre els anys 2016 i 2021. Comparar aquests resultats amb les dades publicades d’altres països.
Metodologia: Estudi descriptiu transversal. S’inclou totat la població major de 18 anys, atesos en centres d’atenció primària amb història clínica informatitzada ECAP. Es recullen les variables següents: edat, sexe, filtrat glomerular estimat (FGe) amb la fòrmula CKD-EPI , albuminúria, xifres de pressió arterial, glicèmia, hemoglobina glicada, index de massa corporal estadiatge de MRC, fàrmacs usats, i vacunacions. Totes les dades s’obtenen de la història clínica d’atenció primària (ECAP). Les dades es recullen de forma anonimitzada (HASH) i agregades.
Anàlisi estadística: Totes les dades es descriuen amb freqüències i percentatges. Resultats esperats: S’espera trobar una millora en el cribratge, detecció adecuada i grau de control de diferents factors de risc cardiovascular respecte de l’any 2016.
Aplicabilitat: Conèixer l’evolució del cribratge i abordatge de la MRC a l’atenció primària permetrà detectar àrees de millora en aquesta patolgia, i valorar la utilitat dels protocols d’actuació existents actualment
Rellevància: És imprescindible conèixer les àrees en les que cal millorar en l’abordatge d’aquesta patologia des de la situació d’atenció primària per reduir les complicacions finals de la malaltia.

Paraules Clau: Renal Insufficiency, Chronic; Primary Health Care, diagnosis, comorbidity

La longitudinalitat assistencial és un dels aspectes clau en l’atenció dels pacients i una de les quatre característiques de l’atenció primària definides per Barbara Starfield. Existeix evidència que una relació longitudinal s’associa amb millors resultats assistencials i millor eficàcia del sistema sanitari.
La principal hipòtesi de l’estudi és que els indicadors de longitudinalitat de l’Atenció Primària a Catalunya es veuen afectats per característiques dels professionals, dels Equips d’Atenció Primària i del pacient.
Aquest projecte pretén estudiar els índex de longitudinalitat definits segons la bibliografia internacional i analitzar quines variables a nivell de pacient, de professional i d’organització dels equips es relacionen amb millors valors de longitudinalitat.
Per tal de dur a terme l’anàlisi es dissenyarà un estudi observacional retrospectiu, d’un període de mínim 2 anys, dins l’àmbit de l’atenció primària. La població d’estudi serà multi-nivell (pacients, professionals i equips).
Es realitzarà un anàlisi descriptiu univariant i bivariant, i s’ajustaran models de regressió per conèixer quines variables s’associen amb la longitudinalitat.
S’espera poder conèixer quins factors afecten la longitudinalitat a diferents nivells assistencials i així poder millorar l’atenció primària.

Antecedents:
Per fer front a la pandèmia de COVID-19 la majoria de països han adoptat mesures més o menys dures de distanciament social i diversos graus de confinament. Hi ha alguns estudis que suggereixen que aquestes mesures tenen diversos efectes secundaris.

Hipòtesis:
L’epidèmia de COVID-19 i les mesures de control han tingut un efecte negatiu en diferents àmbits de l’atenció primària.

Objectius:
Conèixer si existeix una relació temporal entre l’epidèmia de COVID-19 i el resultat dels indicadors de qualitat assistencial, la incidència de diferents malalties i la longitudinalitat assistencial en l’àmbit de l’atenció primària.

Metodologia:
Estudi analític observacional de sèries temporals.Les variables d’estudi inclouran el resultat dels indicadors de qualitat assistencial (EQA), dels índex de longitudinalitat i de la incidència mensual de diferents malalties estratificats per edat, sexe, ruralitat i nivell socioeconòmic. El període d’estudi és des de gener 2014 a agost 2020. La font de les dades és la base de dades mensual on el SISAP emmagatzema els resultats calculats des de 2014.

Backgroung: The use of «»audit and feeeback»» as a tool to improve the quality of primary care has proven to be a useful tool in different aspects, but its usefulness for quaternary prevention has never been proven.
The introduction of EQA-0216, 0217 and 0228 indicators since 2014 attempts to curb the inadequate prescription of lipid-lowering and anti-osteoporotic drugs as primary prevention in people with low cardiovascular risk or low osteoporotic fracture risk.
Hipotesis and objective: The objective of this study is to evaluate whether the introduction of the EQA-0216, EQA-0217 and EQA-0228 indicators as an object of «»audit and feedback»» has reduced the prescription of lipid-lowering and anti-osteoporotic drugs among low-risk patients without increasing cardiovascular events nor fractures.
Methodology: Interrupted time series on the basis of SIDIAP data. All persons assigned to ICS primary care professionals from 2009 to 2016 will be studied.
Measurements: Prevalence and incidence of inappropriate use of drugs month by month for each professional and the occurrence of events will be calculated.
Statistical Analysis: Segmented regression models will be used to estimate changes in the prevalence and incidence of treatment and events after the introduction of the indicators.
Expected results: We expect to find a reduction on inadequate prescription without an increase of cardiovascular events or fractures.
Aplicability and relevance:
Web feedback, for the improvement of primary care results, has not been properly evaluated as a quality improvement policy. It has not been evaluated in the field of quaternary prevention either. This system is in operation, so an evaluation of its use is necessary, and could be exportable to other levels of care and other regional contexts.

Durante los últimos años el volumen de información disponible electrónicamente ha aumentado exponencialmente, acuñándose el
término Big Data para hacer referencia a este fenómeno. El dominio médico constituye un ámbito en el que el número de documentos generados por los centros de atención al paciente (hospitales y atención primaria) aumenta constantemente, pero se genera un cuello de botella debido a que su procesamiento requiere personal especializado que realiza las tareas de una manera en gran parte artesanal. En este contexto, el desarrollo de herramientas automáticas de análisis textual puede suponer un gran avance para los sistemas de salud.

Este proyecto desarrollará un conjunto de procesadores que permitirán el análisis automático de textos médicos teniendo en cuenta criterios de robustez, alta precisión y cobertura. Las tecnologías informáticas han llegado a un grado de madurez en el que es posible disponer de herramientas que pueden ayudar al personal médico a aumentar su productividad. Este proyecto tendrá como resultado un conjunto de herramientas que, utilizando métodos y algoritmos avanzados, proporcionarán un conjunto amplio y versátil de herramientas para las siguientes tareas:
– Análisis morfológico, sintáctico y semántico de textos médicos de acuerdo al estado del arte en el procesamiento del lenguaje natural.
Un punto importante consiste en ir más allá de los procesadores lingüísticos genéricos, para adaptarlos al dominio médico, especialmente en el reconocimiento de entidades nombradas, que son especialmente importantes en el tratamiento de textos médicos, como medicamentos, sustancias, enfermedades, síntomas, procedimientos o partes del cuerpo.
– Detección de relaciones entre conceptos. Esto permitirá la construcción de grafos semánticos útiles para posteriores análisis estadísticos que permitan descubrir nuevo conocimiento médico. Dichos grafos podrán describir relaciones entre conceptos abstractos (p.e., cierto signo suele indicar cierta enfermedad), o bien, relaciones entre instancias particulares que se mencionen en informes clínicos. Una relación de especial importancia son los efectos adversos a medicamentos, con un gran coste personal y económico. También es relevante la detección de la dimensión temporal en la que ocurren dichas relaciones dentro del historial clínico de un paciente.

El proyecto hará uso de técnicas supervisadas y no supervisadas. Se desarrollarán herramientas para español y catalán. El español constituye un objetivo ambicioso, dado su amplio uso en diversos sistemas de salud, español e internacional.

There is a deficit in activity related to patient safety in primary care and the primary care/secondary care interface in Europe. This deficit relates to research, to sharing of information, to learning and to collaboration. This coordination action will specifically address issues addressed in the call through: (1)The development of a taxonomy of adverse events and errors. (2) Identifying best clinical practice and the way that it improves patient safety through an understanding of decision making and medication errors in primary care. (3) Achieve consensus on the measurement of safety culture and leadership in the primary care context and develop agreement on indicators which can be used to assess patient safety and improvements in safety culture. (4) Enhancing existing knowledge from quality improvement techniques which are widely used in the primary care setting and applying these to learning cycles for improvements in patient safety. (5) Develop a reporting system which can be used for identifying errors in primary care in countries where activities related to patient safety in primary care are in a nascent state and develop an accreditation framework for patient safety in these nascent organisations. (6) Identifying methods to involve patients in patient safety initiatives in primary care. (7)
Identifying communication-related threats at the primary-secondary care interface and developing intervention strategies to overcome these.
Building up an existing network of researchers into a pan European network, this co-ordination action will extend the current knowledge and experience from countries where the importance of patient safety is nationally recognised to countries where it is less developed, ensure that there is an appropriate focus on primary care and encourage co-operation and collaboration for future interventions through large scale trials. We aim to substantially increase the level of activity in relation to sharing information through workshops and seminars.

OBJETIVOS
Evaluar la efectividad y la eficiencia de una intervención intensiva basada en las guías de práctica clínica con 2 visitas presenciales y 4 por correo electrónico comparada con el consejo breve en el abandono sostenido del tabaco a los 6 y 12 meses.

METODOLOGÍA
Ensayo clínico controlado aleatorio multicéntrico con asignación por conglomerados. Unidad de aleatorización: equipos de Atención Primaria, en grupo intervención (GI) y grupo control (GC). Se invitará a participar a 1064 fumadores ? 18 años que dispongan de cuenta de correo electrónico que usen habitualmente (al menos 1 vez por semana). Éstos se asignarán aleatoriamente en dos grupos: 532 GI y 532 GC. El GI recibirá una intervención de carácter intensivo compuesta de 6 contactos con diferentes contenidos (2 presenciales y 4 por correo electrónico) basados en las recomendaciones de una guía de práctica clínica. El segundo recibirá un consejo breve.
La medida principal de resultado será el abandono sostenido del tabaco, a los 6 y 12 meses desde el inicio del programa, comprobado mediante medición de monóxido de carbono en aire espirado. Las variables secundarias serán: cambio en estadio del proceso de dejar de fumar y evaluación de la efectividad en la disminución del número de cigarrillos a los 6 y 12 meses.

Se realizará un análisis descriptivo de las variables y un análisis multivariado de las diferencias de los parámetros de resultado entre el grupo intervención y control utilizando modelos lineales: de regresión logística para las variables dicotómicas o de regresión lineal para las variables continuas.

OBJETIVOS Evaluar la efectividad y la eficiencia de una intervención intensiva basada en las guías de práctica clínica con 2 visitas presenciales y 4 por correo electrónico comparada con el consejo breve en el abandono sostenido del tabaco a los 6 y 12 meses. METODOLOGÍA Ensayo clínico controlado aleatorio multicéntrico con asignación por conglomerados. Unidad de aleatorización: equipos de Atención Primaria, en grupo intervención (GI) y grupo control (GC). Se invitará a participar a 1064 fumadores ? 18 años que dispongan de cuenta de correo electrónico que usen habitualmente (al menos 1 vez por semana). Éstos se asignarán aleatoriamente en dos grupos: 532 GI y 532 GC. El GI recibirá una intervención de carácter intensivo compuesta de 6 contactos con diferentes contenidos (2 presenciales y 4 por correo electrónico) basados en las recomendaciones de una guía de práctica clínica. El segundo recibirá un consejo breve. La medida principal de resultado será el abandono sostenido del tabaco, a los 6 y 12 meses desde el inicio del programa, comprobado mediante medición de monóxido de carbono en aire espirado. Las variables secundarias serán: cambio en estadio del proceso de dejar de fumar y evaluación de la efectividad en la disminución del número de cigarrillos a los 6 y 12 meses. Se realizará un análisis descriptivo de las variables y un análisis multivariado de las diferencias de los parámetros de resultado entre el grupo intervención y control utilizando modelos lineales: de regresión logística para las variables dicotómicas o de regresión lineal para las variables continuas.

OBJETIVO: Evaluar el impacto de una intervención en los profesionales sanitarios en la mejora de la adecuación de la prescripción de hipolipemiantes en prevención primaria de la enfermedad cardiovascular y en la disminución del gasto por este concepto. DISEÑO: Ensayo clínico aleatorizado por conglomerados, no ciego, a partir de los registros de la historia clínica informatizada de Atención Primaria y otras bases de datos. SUJETOS DE ESTUDIO: Población de 35 a 74 años sin enfermedad cardiovascular conocida con un tratamiento hipolipemiante iniciado durante 2 años consecutivos del estudio. VARIABLES: Dependientes: Variable RETIRA (nuevos tratamientos de hipolipemiantes iniciados durante el año previo a la intervención, considerados como inadecuados y que se retiran durante el periodo de intervención); Variable EVITA (Nuevos tratamientos hipolipemiantes iniciados durante el periodo de intervención y considerados como inadecuados); Variable COSTE (Coste total de los nuevos tratamientos hipolipemiantes inadecuados); variable REGISTRO (registro riesgo cardiovascular). V. Independientes: 1/ Principal: pertenencia del profesional asignado al paciente al grupo control o intervención; 2/ Variables del paciente: demográficas y clínicas 3/ variables del profesional: indicadores de calidad asistencial. ANÁLISIS ESTADÍSTICO: Se realizará un análisis agregado descriptivo a nivel de profesional y posteriormente se utilizarán técnicas de análisis multinivel para estimar el efecto de la intervención según la estructura de datos y, en especial, el papel de las variables de paciente.

OBJETIVOS
Principal
Estudiar la incidencia de enfermedad cardiovascular en pacientes con trastornos psicóticos.
Específicos
1. Comparar la incidencia de enfermedad cardiovascular en los dos grupos: población psicótica y población general.
2. Estudiar el efecto de los fármacos antipsicóticos en la incidencia de enfermedad cardiovascular.
3. Comparar la incidencia de enfermedad cardiovascular en los pacientes psicóticos en función del tipo tratamiento antipsicótico recibido.
HIPOTESIS
Los pacientes psicóticos tienen una mayor incidencia de enfermedad cardiovascular, y los pacientes tratados con fármacos antipsicóticos atípicos tienen una mayor incidencia que los
tratados con antipsicóticos típicos o sin tratamiento.

HIPÒTESI
El fet d’enviar un butlletí setmanal d’actualitzacions als professionals d’atenció primària fa que modifiquin la seva pràctica clínica.

OBJECTIUS
Principal
– Modificar la pràctica clínica dels professionals d’atenció primària que reben el butlletí setmanal.
Específics
– Estudiar si la intervenció millora els resultats clínics dels professionals d’atenció primària:
– Millora en la qualitat assistencial global (Iglesias 2011).
– Millora en la qualitat de prescripció global (EQF 2011).
– Estudiar si la intervenció millora l’eficiència de les actuacions sanitàries, en (EQF 2011):
– Disminuir la quantitat i despesa econòmica en estatines, ezetimiba, antidepressius, dabigatran, pioglitazona, inhibidors de la bomba de protons (IBP), paracetamol.
– Disminuir el total de prescripcions de paracetamol d’1g respecte el total de paracetamol prescrit.
– Augmentar el total de prescripcions de metformina respecte el total d’antidiabètics orals.

Objectius secundaris
– Anàlisi dels continguts del butlletí electrònic.
– Descripció de la població de pacients, de professionals d’atenció primària i de les diferents característiques en l’àmbit laboral.

OBJETIVOS: Principal: Evaluar la efectividad de una intervención en atención primaria, mediante una alerta electrónica en la historia clínica informatizada (HCI) para promover la participación de la población en un programa poblacional de cribado de cáncer colorrectal (CCR). Secundarios: Conocer los motivos de la no participación de la población invitada al cribado del CCR. Conocer la opinión de los profesionales sanitarios sobre el circuito del programa oficial y sobre la implementación de esta nueva herramienta. DISEÑO: Ensayo clínico controlado no aleatorio y una segunda fase transversal. SUJETOS DE ESTUDIO: Todas las personas invitadas a participar en el Programa de Detección Precoz de CCR del Servicio Catalán de la Salud, que incluye a hombres y mujeres de 50-69 años, y asignados a los dos Servicios de Atención Primaria (SAP) del estudio. Todos los profesionales sanitarios. METODOLOGÍA: La intervención consistirá en la activación de un recordatorio electrónico en la HCI de los pacientes que el médico o la enfermera deberán realizar en cualquier ocasión que el paciente acuda a la consulta durante los dos años que dura la intervención. Posteriormente se comparará el porcentaje de pacientes que han realizado el cribado, mediante la prueba de detección de sangre oculta en heces, en los grupos control e intervención. También se pasará un cuestionario a los profesionales para conocer su opinión sobre el circuito del programa oficial y sobre la nueva herramienta. RESULTADOS ESPERADOS: Esperamos observar un aumento superior o igual al 10% de pacientes cribados en el grupo intervención respecto al grupo control

Disseny: Estudi transversal basat en la informació registrada a 4.141.286 històries clíniques informatitzades d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut Anàlisi estadística: S’estimarà la prevalença de cadascuna de les patologies amb els seus respectius intervals de confiança del 95% (IC95%) assumint una distribució binomial. La comparació de les prevalences estimades en el nostre estudi respecte a les prevalences de l’ESCA es realitzarà a través d’aquests intervals de confiança al IC95%: si la prevalença de l’ESCA no està inclosa en el IC95% considerem que les dues prevalences són diferents. Variables: S’inclouen variables sociodemogràfiques (edat i sexe), així com variables de morbiditat crònica, basades en les que reflecteix l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) de l’any 2006. Morbiditat crònica percebuda (ESCA 2006). Només es van analitzar els problemes de salut registrats a l’ESCA: pressió alta, infart de miocardi, altres malalties del cor, varius a les cames, artrosi, artritis o reumatisme, mal d’esquena crònica cervical, mal d’esquena crònic lumbar o dorsal, al·lèrgies cròniques, asma, bronquitis crònica, diabetis, ulcera d’estómac o duodè, problemes de pròstata (només homes) colesterol elevat, cataractes, problemes crònics de pell, restrenyiment crònic, depressió i/o ansietat, altres trastorns mentals, embòlia/atac de feridura, migranya o mals de cap freqüents, mala circulació, morenes/hemorroides tumors malignes, osteoporosi, anèmia, problemes de tiroides. Es va realitzar una conversió (mapping) dels problemes de salut de l’ESCA a la Classificació Internacional de Malalties (CIE-10;), per a això es va constituir un grup de treball format pels quatre professionals (dos metges de família i 2 especialistes en salut pública). El criteris establerts van ser dos: una relació unívoca (d’un problema de salut ESCA a un codi CIE-10) o múltiple (d’un problema de salut ESCA a diversos codis CIE-10). Tots els pacients van ser assignats a un codi CIE-10.

OBJETIVO: Comparar la efectividad de la atención realizada por las enfermeras respecto a la que hace de forma habitual el personal médico en los pacientes adultos que piden ser visitados el mismo día en los Equipos de Atención Primaria (EAP) del Institut Català de la Salut (ICS) de Cataluña. ÁMBITO: EAP del ICS de los territorios de Costa de Ponent, Barcelona Ciutat y Barcelonés Nord i Maresme (142 EAP de los 272 EAP del ICS). Se ofrecerá participar en el estudio a todo el personal médico (1.500) y enfermeras (1.500) integrado en la red reformada de estos EAP. DISEÑO: Ensayo clínico aleatorio (ECA) sin enmascaramiento. El grupo intervención será atendido por enfermeras y el grupo control por personal médico. El tamaño muestral será de 2.154 (1.077 por grupo), teniendo en cuenta 40 profesionales como mínimo, de 20 EAP, y el efecto de diseño debido a la correlación intraclase intraprofesional y EAP. La asignación aleatoria se realizará por conglomerados de días de la semana. SUJETOS: Pacientes adultos que piden ser visitados el mismo día. VARIABLES: Principales: resolución de síntomas y satisfacción del paciente a las 2 semanas de la visita. Co-variables: características de los sujetos; profesional; EAP; día de la semana. FUENTES DE INFORMACIÓN: Variables principales: encuesta telefónica a las 2 semanas. Co-variables: entrevista e historia clínica del paciente. ANALISIS: Por intención de tratar. Para comparar la efectividad entre los grupos se realizarán modelos multinivel logísticos o lineales, realizando diferentes escenarios de correlación intraclase.