Antecedents: Les societats desenvolupades s’enfronten al repte de l’envelliment i una de les iniciatives que sorgeixen des de la salut pública és el concepte d’envelliment actiu i saludable, amb ús d’eines com les TIC. Tanmateix, la bretxa digital, que afecta sobretot a gent gran, dificulta l’accés i la participació d’aquest grup de població al sistema sanitari.
Hipòtesis: L’alfabetització en salut digital a la població de 55 anys o més redueix la bretxa digital i proporciona eines que milloren l’accessibilitat d’aquestes persones al sistema sanitari.
Objectius: Proporcionar a les persones participants eines per accedir i gestionar críticament les TIC i minimitzar la bretxa digital.
Metodologia: Estudi quasi-experimental
Determinacions: monitorització ús eines digitals, enquesta satisfacció, HLS-EU-Q16, eHEALS, DigComp, qüestionari utilització internet (propi, no validat), observació no participant, grups co-creació, entrevistes semiestructurades.
Anàlisi estadística: anàlisi descriptiva i depuració base de dades. Exploració de distribució variables quantitatives. Construcció de models estadístics GEE (“Generalized Estimating Equations”), ajustats pels valors basals de les covariables. Comparació dades quantitatives amb dades grup control. Anàlisi qualitatiu seguint teoria fonamentada per elaborar explicacions temptatives de l’impacte, identificar facilitadors i barreres.
Resultats esperats: millora de l’alfabetització en salut digital dels participants, de la seva accessibilitat i participació al sistema sanitari. Reducció de la bretxa digital en salut.
Aplicabilitat i Rellevància: programa pensat per a escalar a tota l’àrea Metropolitana Nord, incorporant-lo com un recurs de salut comunitària de cada CAP. Si té èxit, facilitarà l’envelliment saludable, a través de la millora de l’autocura i l’accés a diferents recursos en salut.
Resum estructurat del projecte Antecedents: La prevalença del dolor crònic se situa entre el 11-17% de la població espanyola. Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya de l’any 2021, el 30,2% de les dones i el 19,2% dels homes declaren patir dolor. El dolor no només té conseqüències físiques, si no que afecta a múltiples àmbits de la vida, tants psicològics com socials. Per això el model d’abordatge actual del dolor aposta per combinar teràpies farmacològique com no farmacològiques. I dins de les teràpies no farmacològiques s’han desenvolupat varis programes multicomponents. Dins d’aquest abordatge holístic i des de la perspectiva biopsicosocial, també guanya força l’autonomia del pacient i posar el pacient en el centre, fent-lo partícep de la creació de programes de salut en busca d’una millora del benestar. Hipòtesis: El disseny d’un programa multidimensional d’abordatge del dolor crònic no oncològic creat a partir de les vivències, necessitats i expectatives de les persones que el pateixen, millorarà la satisfació de les persones participants en el programa. Objectius: Crear un programa multidimensional d’abordatge del dolor crònic no oncològic amb les persones que el pateixen que inclogui la seva vivència del dolor i les seves necessitats i expectatives. Metodologia: Primera fase en forma d’estudi qualitatiu. Realització d’un grup de co-creació amb dones amb dolor crònic per tal de crear un programa multidimensional d’abordatge del dolor crònic. Aquest programa es portaria a terme en una segona fase, un cop analitzats els resultats del grup. Es reclutaran entre 8 i 10 persones que compleixin amb els criteris d’inclusió i exclusió a través d’un mostreig estratificat no aleatori. La intervenció consistirà en realitzar un grup de co-creació amb les participants, d’entre dues i tres sessions d’una hora i mitja de durada, on s’explorarà de forma qualitativa la seva visió i gestió del dolor crònic, les seves necessitats i les expectatives respecte a l’atenció oferta pel centre d’atenció primària juntament amb una enquesta de satisfació al finalitzar el grup de co-creació. Es portarà a terme un anàlisi qualitatiu de tipus fenomenològic, per tal de conèixer l’experiència de patir dolor crònic en profunditat. Aplicabilitat i rellevància: Observant la prevalença de dolor crònic sobretot en dones, creiem que la co-creació d’un grup pot aportar un coneixement sobre la vivencia del dolor als professionals, i autoconeixement i compartir estratègies entre les participants, per tal de desenvolupar un programa de millora de la salut.
2. HIPÒTESI
Les persones amb nivells baixos de vitamina D presenten una major alteració de l’equilibri, així com un major risc de caigudes i alteracions retinogràfiques.
3. OBJECTIUS
3.1. Principals
Avaluar la relació entre els nivells de vitamina D i les alteracions de l’equilibri i les caigudes en la població de més de 65 anys.
3.2. Secundaris
Conèixer la relació entre els nivells de vitamina D i les alteracions retinogràfiques en la població de més de 65 anys.
Hipótesis/s
La alfabetización en salud digital en la población de 55 años o más reduce la brecha digital y proporciona herramientas que mejoran la accesibilidad de estas personas al sistema sanitario.
Objetivo/s
Objetivo principal:
Proporcionar a las personas participantes herramientas para acceder y gestionar críticamente las TIC y
minimizar la brecha digital.
Objetivos secundarios:
•
Ofrecer educación sanitaria sobre el uso de las TIC en salud (alfabetización en salud digital).
•
Mantener o mejorar la capacidad funcional de los participantes sobre el uso de nuevas tecnologías sanitarias.
•
Disminuir las barreras de accesibilidad y participación de este grupo de población en el sistema de salud.
•
Implementar los talleres de alfabetización en salud digital en el territorio a través de salud comunitaria.
•
Incrementar el uso de las TIC sanitarias (salud digital) entre este grupo de población.
•
Ofrecer educación sanitaria sobre la medicina basada a la evidencia, para mejorar la búsqueda de fuentes fiables de información y favorecer el pensamiento crítico.
•
Dar a conocer conceptos de salud digital como la co-creación o la toma de decisiones compartidas para avanzar hacia una medicina centrada en el paciente.
•
Promover la participación ciudadana a través de los grupos de co-creación.
•
Evaluar la implementación y el impacto del proyecto en el grado de alfabetización de las personas participantes
