L’ansietat i la depressió van afectar amb més intensitat les persones joves d’entre 18 i 30 anys durant la pandèmia de la covid-19 a l’Estat espanyol, especialment les que tenien estudis universitaris. Així ho indica un estudi liderat per la investigadora de l’IDIAPJGol, Constanza Jacques-Aviñó, juntament amb Matthew Bennett, Tomàs López-Jiménez, Laura Medina-Perucha, Brenda Biaani León-Gómez i Anna Berenguera.
L’estudi, publicat a la revista BMC Psychology, ha analitzat com la percepció del risc i els mecanismes de fer-hi front van influir en la salut mental segons el gènere i el nivell d’estudis.
Una de cada tres persones amb ansietat
La investigació s’ha basat en una enquesta a més de 2.000 persones adultes residents a Espanya durant el segon estat d’alarma (abril i maig de 2021), mostra que el 33,4 % de les persones participants van presentar símptomes d’ansietat moderada o severa i el 26,5 %, símptomes de depressió. Aquestes xifres van ser més elevades en dones i en persones amb estudis universitaris.
Les dades indiquen que les dones percebien més risc en activitats socials com reunions amb amics o familiars i sortir al carrer, mentre que els homes mostraven més preocupació pels espais tancats i el transport públic. Tanmateix, les dones van reportar estratègies beneficioses per encarar la situació, com mantenir el contacte amb l’entorn social o fer activitat física, associades a una millor salut mental.
Més recursos entre universitaris
Aquesta diferència també es veu influïda pel nivell educatiu. Tant les dones com els homes amb estudis universitaris deien tenir més recursos per gestionar l’estrès, mentre que les persones sense estudis superiors afrontaven més barreres i afirmaven que tenien menys eines per fer front a les dificultats emocionals.
Polítiques més equitatives
Segons l’equip investigador, aquests resultats manifesten la necessitat de tenir en compte els eixos d’iniquitat com el gènere i la classe social a l’hora de dissenyar polítiques de salut mental. També alerten que la precarietat laboral i la manca de recursos condicionen la capacitat d’afrontar situacions de crisi, fet que pot agreujar els efectes sobre la salut emocional i mental.
L’equip investigador subratlla que “fomentar les xarxes de suport comunitari i garantir l’accés equitatiu als recursos de benestar és clau per gestionar futures emergències sanitàries des d’una perspectiva de salut pública i justícia social”.
D’altra banda, la Dra. Jaques-Aviñó, coordinadora del treball, afirma que “cal comprendre la salut mental des d’una perspectiva estructural i considerar el context de les persones que pateixen malestar emocional”.
Referència de l’estudi
Bennett, M., López-Jiménez, T., Medina-Perucha, L. et al. Risk perception and coping mechanisms by gender identity and education level during the COVID-19 syndemic in Spain. BMC Psychol 13, 598 (2025). https://doi.org/10.1186/s40359-025-02611-5
