Un estudi liderat per la Global Vaccine Data Network (GVDN), que compta amb la col·laboració de l’IDIAPJGol, ha analitzat registres sanitaris de més de 230 milions de persones de vint països per determinar la relació entre les vacunes contra la covid-19 i el risc de patir la síndrome de Guillain-Barré. Aquesta malaltia autoimmunitària poc freqüent s’havia relacionat amb la aquest tipus de vaccins d’última generació. L’IDIAPJGol ha aportat a la investigació dades de pacients atesos a Catalunya, registrats a la base de dades del Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària, a través de la xarxa VAC4EU.

La síndrome de Guillain-Barré és un trastorn neurològic poc freqüent en què el sistema immunitari de l’organisme ataca els nervis. La malaltia pot ser desencadenada per diverses infeccions, com ara la provocada pel bacteri Campylobacter jejuni o pels virus del Zika, la grip o de la covid-19 (el virus SARS-CoV-2). La síndrome de Guillain-Barré pot provocar debilitat progressiva, entumiment i, en alguns casos, paràlisi. Tot i que encara no es coneix una cura per a la malaltia, la majoria de les persones afectades es recupera completament després de rebre tractament simptomàtic.

Petit augment amb les vacunes d’adenovirus

Segons la recerca, publicada recentment a la revista Vaccine, les persones que han patit una infecció pel SARS-CoV-2 presenten tres vegades més risc de desenvolupar la síndrome de Guillain-Barré durant les sis setmanes següents al contagi. L’anàlisi revela un augment moderat del risc de GBS després de l’administració de vacunes basades en vector adenoviral (les desenvolupades per AstraZeneca i Janssen/Johnson and Johnson contra la covid-19), tot i que aquest risc continua sent excepcionalment baix en termes absoluts.

En canvi, les vacunes d’ARNm (Pfizer-BioNTech, Moderna) i les formulacions inactivades (CoronaVac/Sinovac) no mostren un increment del risc de patir la malaltia.

Necessitat de protocols comuns

El treball, que inclou dades d’Àfrica, Àsia, Europa, Amèrica i Austràlia, posa de manifest variacions en la qualitat de la informació disponible i en els criteris de confirmació de la síndrome de Guillain-Barré. En aquest sentit, només el 75 % dels països disposen de registres clínics detallats amb confirmació electromiogràfica. En regions amb menys recursos, la notificació de casos va ser més tardana i menys homogènia.

L’equip investigador que ha dut a terme l’estudi recomana implantar protocols comuns per a la recopilació i l’avaluació de casos, reforçar els fluxos de dades entre centres d’Atenció Primària i hospitals, i establir equips multidisciplinaris per assegurar una vigilància contínua de la seguretat vacunal a escala global.

Els investigadors de l’IDIAPJGol Felipe Villalobos, Martín Solorzano i Carlo Alberto Bissacco, que han participat en la investigació, destaquen que “aquest estudi referma una idea que ja fa temps que coneixem, que els possibles riscos per a la salut derivats de la covid-19 són superiors als que s’associen a la vacunació, que té un paper clau en la protecció contra les conseqüències greus de la infecció.”

Referència de l’estudi

Nasreen S, Jiang Y, Lu H, Lee A, Cutland CL, Gentile A, Giglio N, Macartney K, Deng L, Liu B, Sonneveld N, Bellamy K, Clothier HJ, Sepulveda Kattan G, Naus M, Naveed Z, Janjua NZ, Nguyen L, Hviid A, Poukka E, Perälä J, Leino T, Chandra LA, At Thobari J, Park BJ, Choi NK, Jeong NY, Madhi SA, Villalobos F, Solórzano M, Bissacco CA, Carreras-Martínez JJ, Correcher-Martínez E, Urchueguía-Fornes A, Roy D, Yeomans A, Aurelius T, Morton K, Di Mauro G, Sturkenboom MCJM, Sejvar JJ, Top KA, Batty K, Ghebreab L, Griffin JB, Petousis-Harris H, Buttery J, Black S, Kwong JC. Risk of Guillain-Barré syndrome after COVID-19 vaccination or SARS-CoV-2 infection: A multinational self-controlled case series study. Vaccine. 2025;60:127291. doi:10.1016/j.vaccine.2025.127291.