Antoni Santigosa Ayala

Introducció
La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) afecta el 12% dels adults més grans de 40 anys, amb més del 70% de casos infradiagnosticats. L’MPOC comporta deteriorament important de la qualitat de vida i mortalitat elevada. A més, hi ha una forta associació bidireccional entre MPOC i malaltia cardiovascular (MCV), particularment en pacients amb esdeveniments aguts, on la coexistència empitjora el pronòstic i augmenta la mortalitat.
El diagnòstic estàndard de MPOC requereix espirometria forçada, una prova en general, poc accessible a l’atenció primària. Els microespiròmetres portàtils com el Vitalograph-COPD-6 han demostrat bona sensibilitat i especificitat per detectar obstrucció, sent una eina viable de cribratge en atenció primària. Tot i això, no s’ha avaluat la seva utilitat en pacients després d’un IAM.
Hipòtesi
El cribratge d’MPOC amb el dispositiu Vitalograph-COPD-6 en fumadors amb un esdeveniment recent de MCV (IAM) permetrà reduir l’infradiagnòstic i afavorir la instauració de tractament precoç, disminuint exacerbacions i esdeveniments cardiovasculars posteriors.
Objectius
Principal: Detectar la presencia d’MPOC no diagnosticada en fumadors amb MCV que han patit un episodi isquèmic (IAM) en el darrer any, mitjançant una estratègia de cribratge amb el dispositiu Vitalograph-COPD-6.
Secundaris: a) Avaluar la utilitat del dispositiu com a eina de cribratge; b) Identificar característiques clíniques associades a la presència de MPOC en aquesta població; i c) Classificar i indicar el tractament específic als pacients amb MCV diagnosticats d’MPOC segons les recomanacions GOLD.
Metodologia
Disseny: Estudi quasi-experimental, sense grup control, en pràctica clínica real, a vuit Centres d’Atenció Primària (CAP) de l’àrea de referència de l’Hospital Joan XXIII (Tarragona).
Població: Fumadors o exfumadors més grans de 18 anys, sense diagnòstic previ de MPOC, ingressats per IAM en els 12 mesos previs. Exclusió: diagnòstic previ de MPOC, espirometria recent, incapacitat per fer la prova o situació terminal.
Mostra: Mostreig de conveniència, estimats 350 pacients candidats.
Procediment: En una primera visita es recolliran dades clíniques i es valorarà la funció pulmonar mitjançant la realització de microespirometria amb el dispositiu Vitalograph-COPD-6.aEls pacients amb prova alterada (FEV1/FEV6 <0,8) se'ls realitzarà una espirometria forçada diagnòstica. En una visita posterior de seguiment, si es confirma el diagnòstic d’MPOC (FEV1/FVC postbroncodilatador <0,7) s’indicarà tractament específic i seguiment segons les guies (GOLD). Anàlisi: Estadística descriptiva de la mostra, bivariat i multivariat per a identificar factors associats amb la presència d’MPOC, mitjançant el paquet estadístic R (v.4.3.2+). Consideracions ètiques: L'estudi seguirà la Declaració d'Hèlsinki, RGPD i LOPDGDD. Les dades serancofificdes i emmagatzemades a la plataforma segura REDCap. Tots els participants signaran consentiment informat. Impacte esperat L'estudi permetrà estimar la prevalença d’MPOC no diagnosticada en aquest grup específic de pacient amb MCV, població amb alt risc i mal pronòstic. Els resultats podrien justificar la incorporació del microespiròmetres com a eina de cribratge selectiu en atenció primària, optimitzant la detecció i tractament precoç de l’MPOC, amb una potencial reducció d'exacerbacions i recurrències cardiovasculars.

Tot seguint les directrius del Pla Estratègic de l’Àrea de Recerca en Respiratori de l’IDIAPJGol, una de les línies d’investigació d’aquest abasta la patologia respiratòria i el tabaquisme com a principal factor de risc, tot proposant intervencions sanitàries sobre hàbits saludables per a millorar les condicions de salut de les persones fumadores. En aquest sentit, el grup ISAC ja ha publicat resultats derivats de diversos estudis sobre estratègies que milloren les taxes d’abstinència al tabac. En primer lloc l’estudi ESPITAP va avalar la eficàcia de l’administració de consell sanitari junt amb la informació obtinguda de la funció pulmonar dels pacients fumadors sense antecedent de patologia respiratòria, com a estratègia motivacional per abandonar el tabaquisme (Martin-Lujan F, et al. J Epidemiol Community Health. 2021;75(10):1001-9). En aquesta mateixa línia, l’estudi RESET del qual es publicaran els resultats definitius en breu (Martin-Lujan F, et al. Eur J Gen Pract. 2023;in press), ha permès confirmar l’efectivitat d’aquesta mateixa intervenció en un entorn pragmàtic a l’Atenció Primària. Aquest fet resulta de cabdal importància atès que obre la possibilitat de continuar aquesta línia d’investigació en la qual es treballarà en els propers anys:
• En primer lloc, es realitzarà una revisió sistemàtica i posterior metaanàlisi dels estudis que avaluen l’espirometria com a eina motivadora per augmentar l’abandonament del tabac. Aquesta línia té especial rellevància ja que la darrera revisió Cochrane no va obtenir resultats concloents per poder recomanar l’ús d’aquesta intervenció per abandonar el tabaquisme i remarcava la necessitat d’altres estudis amb més qualitat metodològica per poder obtenir un resultat concloent. En aquest sentit, els resultats obtinguts als estudis ESPITAP i RESET podrien modificar aquestes recomanacions.
• En segon lloc, confirmada l’eficàcia i l’efectivitat de la intervenció amb espirometria en el cessament del tabaquisme, s’estudiarà la seva eficiència amb un nou estudi de cost-efectivitat: l’estudi CINET. El seu objectiu és elaborar un model d’avaluació econòmica per valorar l’eficiència d’una intervenció davant el tabaquisme basada en informar sobre la funció pulmonar, a partir dels resultats d’una espirometria, comparant-la amb el consell sanitari que és la pràctica clínica habitual.
• Finalment, en tercer lloc està previst avaluar la implementació d’aquesta intervenció a l’entorn de la pràctica clínica diària quan s’aborda una consulta de deshabituació tabàquica. Es proposa realitzar un estudi pilot d’implementació territorial, que eventualment es podria estendre a l’Atenció Primària de Catalunya.
Paral·lelament, el grup de recerca ISAC està treballant altres línies d’investigació relacionades amb la patologia respiratòria i el tabaquisme, orientades a:
• Avaluar l’efectivitat d’una intervenció d’educació nutricional per aconseguir major adherència al patró de dieta mediterrània, a fumadors sense patologia respiratòria coneguda: l’estudi MEDISTAR.
• Validar la utilitat d’una eina informàtica (App ESPIRO) per la interpretació automatitzada dels resultats de l’espirometria forçada i el seu impacte en la millora de detecció i maneig de la patologia respiratòria a Atenció Primària.

Els hàbits dietètics són reconeguts factors de riscs de diverses patologies respiratòries cròniques.[1]
Ambtot, l’impacte de la dieta en la preservació pulmonar no està ben establert.[2]
Amb l’objectiu de demostrar els beneficis de la dieta mediterrània (DieMet) sobre la funció
pulmonar, es va dissenyar un assaig clínic multicèntric en Atenció Primària.[3] L’equip investigador va
estar format per professionals sanitaris dels 20 CAPs que gestiona l’ICS a Tarragona, investigadors
de la Unitat de Recerca de l’IDIAPJGol i del Departament de Medicina de la URV.
Es van incloure pacients fumadors de 25-75 anys sense malaltia respiratòria coneguda, que van ser
assignats aleatòriament a grup control o intervenció (1:1). Al grup intervenció van rebre educació
nutricional para augmentat l’adherència a la DieMet mitjançant visites personalitzades, reforç
telefònic i accés a un blog d’informació dietètica. Al grup control van seguir la seva dieta habitual.
Tots els participants van rebre consell sanitari per deixar de fumar.
En una fase pilot (l’estudi DIET), es va demostrar que la intervenció proposada millorava els hàbits
dietètics, augmentant 2 punts l’adherència a la DieMet.[4] En una segona fase (l’estudi MEDIS-TAR),
es comparen els canvis entre grups respecte a la funció pulmonar (mesurada per espirometria) i
l’adherència a la DieMet (qüestionari validat de 14 ítems i determinacions bioquímiques).[5] Els
primers anàlisis mostren menor prevalença d’alteracions pulmonars dels participants amb més
adherència a la DieMet (reducció del 14,3%; p=0,004) i associació inversa entre la DieMet i la
presencia d’alteració pulmonar (OR:0,47-0,55).
Aquests resultats indican que comportaments dietètics saludables poden protegir el deteriorament
de la funció pulmonar i reforcen els beneficis de la seva promoció, conjuntament amb el
abandonament del tabac.

? We designed an 8-week, parallel-group, randomized-controlled, dietary intervention trial that will be conducted in 110 adult participants with overweight (BMI 27-29.9 kg/m2) who report routinely eating a Western-style diet and regularly consuming unhealthy snacks. We aim to examine the effect of regular consumption of almonds on changes in innate and adaptive immune system. Secondarily, we will investigate whether changes in microRNAs (miRNAs) mediate the effect of almonds in the metabolic reprogramming of defined immune system components (i.e., innate lymphoid cells and monocytes), as a distinctive stamp in alterations to the homeostasis of nutrients in which nutritional strategies can play a key role. Volunteers will be randomized either to follow their regular Western-style diet substituting unhealthy snacks by 2-serving almonds/day (intervention group) or to follow their Western-style dietary habits including isocaloric snacks (control group). Intervention and control group will be matched by gender (male/female), age (<55 / ?55years) and BMI (<27/ ?27kg/m2).

Justificació: La supervivència dels pacients amb aturada cardio-respiratoria (ACR) sobtada extra-hospitalària es pot augmentar mitjançant la formació en matèria de RCP dels cuidadors principals del pacients amb risc de ACR. Englobat dins d?un assaig clínic que vol determinar l´efectivitat d´una xarxa de voluntaris activats mitjançant una aplicació mòbil en la reducció del temps d´inici de les maniobres de RCP es realitzarà una formació en RCP i us del DEA a familiars o cuidadors principals de pacients amb malaltia cardíaca de reus.

La formació es realitzarà a 430 persones i serà feta per formadors del Consell Català de Ressuscitació (CCR). Els voluntaris assistiran a unes sessions teòrico-pràctica (amb maniquí) amb una durada de dos hores, en grups de 15 voluntaris i dos docents acreditats pel CCR com a Formadors. Es faran en total 30 sessions per formar unes 430 persones. Un cop finalitzat cada curs formatiu en RCP-DEA s´oferirà la participació voluntària en la Xarxa-RCP. Esperem la captació d’unes 100 persones (25% dels formats).
També es convidarà a participar en la xarxa als estudiants de la Facultat de Medicina de a Universitat Rovira i Virgili de Reus, el personal sanitari dels Centres d´Atenció Primària de Reus i els membres del Cossos de Seguretat que reben una formació en RCP bàsica i ús de DEA.
Un cop finalitzada la formació en RCP es avaluarà les competències adquirides mitjançant una simulació al centre de la ciutat.

Diversos estudis han mostrat la influència del patró alimentari sobre la funció pulmonar. No obstant això, els beneficis de la dieta de tipus mediterrani (DiMet) en la prevenció de disfunció pulmonar no són ben coneguts.
Objectiu: Avaluar l’efecte de l’adherència a la DiMet sobre el deteriorament de la funció pulmonar en fumadors.
Metodologia: Disseny: Assaig clínic controlat, paral·lel, multicèntric, aleatoritzat per conglomerats. Participants: 750 fumadors actius i consum acumulat >10 paquets-any, de 25-75 anys, sense malaltia respiratòria prèvia, que signin un consentiment informat. Àmbit: 20 Centres d’Atenció Primària de Tarragona que seran assignats aleatòriament a grup control o intervenció (1:1). Intervenció: Durant 2 anys es realitzarà una intervenció nutricional para augmentat l?adherència a la DiMet basada en: 1) visita anual d’educació nutricional personalitzada, 2) contacte telefònic anual de reforç d?intervenció, i 3) accés informàtic a un blog dietètic dissenyat ad hoc. El grup control seguirà el seu estil de dieta habitual. Tots els participants rebran consell per deixar de fumar. Es valorarà: a) funció pulmonar per espirometria forçada i b) adherència a la DiMet amb un qüestionari de 14 ítems i determinacions biològiques. Anàlisi estadístic: Per intenció de tractar. La unitat d’anàlisi serà l’individu fumador. Es compararan paràmetres de funció pulmonar i d’adherència a la DiMet d’ambdós grups.
Resultats esperats: La DiMet evita l’aparició d?alteració de la funció pulmonar en fumadors sense patologia respiratòria prèvia. Així, la DiMet esdevindrà clau en la prevenció pulmonar, juntament amb la recomanació fonamental de l’abandonament de l’hàbit tabàquic.

Hi ha evidencia de l’associació que existeix entre la funció pulmonar i diversos nutrients, encara que no s’ha observat cap relació entre la Dieta Mediterrània (DM) com a patró
alimentaria i la funció pulmonar. Objectiu
Avaluar l’efecte d’una intervenció nutricional multicomponent per augmentar l’adherència a la DM sobre la funció pulmonar en fumadors sense malaltia respiratòria prèvia.
Metodologia
Disseny: Assaig clínic aleatoritzat, paral·lel i controlat. Àmbit: 4 centres d’Atenció Primària de Catalunya (Espanya). Participants: Fumadors actius (consum > 10 paquets-any) de 35-70 anys, participants de l?Estudi RESET, amb accés a Internet i que hagin signat el consentiment informat. Intervenció: Durant 2 anys, una nutricionista realitzarà una intervenció multicomponent basada en: 1) una sessió personalitzada d’educació nutricional anual, 2) una eina informàtica 2.0, el Bloc nutricional DIET i 3) contacte telefònic anual, com a reforç de la intervenció. El grup control seguirà la seva dieta habitual. Durant la visita anual es realitzarà una valoració del patró dietètic mitjançant un qüestionari de 14 ítems i de la funció pulmonar per espirometria forçada en ambdós grups. Anàlisi: per intenció de tractar. La unitat d’anàlisi serà l’individu fumador. Es compararan paràmetres de funció pulmonar en tots dos grups en funció de l’adherència al patró de DM.
Implicacions: Aquest estudi podria aportar dades de l’acció protectora del patró DM sobre la funció pulmonar en fumadors. Si es confirmen els resultats, aquests individus podrien beneficiar-se d’una intervenció nutricional, juntament amb la recomanació fonamental de l’abandonament de l’hàbit tabàquic.

Actualmente existe controversia sobre la eficacia de intervenciones motivacionales para dejar de fumar basadas en la práctica de una espirometría. OBJETIVO: Evaluar la efectividad de una intervención motivacional realizada por un médico de atención primaria para conseguir la abstinencia comparándola con la práctica habitual. DISEÑO: Ensayo clínico aleatorizado multicéntrico con dos grupos. ÁMBITO: 20 centros de atención primaria en Tarragona. SUJETOS: 1100 fumadores activos (consumo >10 paq/año) de 35-70 años, que consulten por cualquier motivo y no presenten criterios de exclusión del estudio, serán asignados aleatoriamente de forma consecutiva a recibir o no la intervención. INTERVENCIÓN: Visita personalizada de unos 20 minutos con información detallada de los resultados de una espirometría, comentando los valores de capacidades y flujos respiratorios referidos al teórico. Además, se informará del índice de edad pulmonar comparándola con la cronológica, para ilustrar el deterioro sufrido como consecuencia del consumo de tabaco. MEDICIONES: Espirometría basal. Cuestionario estructurado mediante entrevista en el centro a los 0 y 12 meses y mediante entrevista telefónica a los 3 y 6 meses. A los 12 meses, en los participantes que manifiesten abandono del hábito se comprobará el monóxido de carbono exhalado y en caso de ser <10 ppm se verificará la abstinencia mediante determinación de cotinina urinaria. VARIABLE RESULTADO PRINCIPAL: Cese del consumo de tabaco a los 12 meses. ANÁLISIS: Los datos se analizarán ?por intención de tratar? y la unidad de análisis será el individuo fumador. RESULTADOS ESPERADOS: En fumadores activos asistidos en atención primaria, el cese del tabaquismo en el grupo intervención superará al menos un 5% al conseguido mediante la práctica habitual.

El tabaquisme és un problema de salut pública de primer ordre a nivell mundial. Diverses estratègies per deixar de fumar han demostrat efectivitat. Amb tot, deixar el tabac no és fàcil.
El treball presentat descriu l’eficàcia d’una intervenció personalitzada per deixar de fumar basada en subministrar informació personalitzada dels resultats d’una espirometria, afegida al consell sanitari habitual.
Es tracta d’un assaig clínic aleatoritzat, paral·lel, controlat i multicèntric (registre ClinicalTrial NCT01194596), on van participar 12 CAPs de l’ICS-Camp de Tarragona. Els participants eren fumadors actius, d’entre 35-70 anys, sense malaltia respiratòria coneguda. Tots van rebre consell per deixar de fumar i avaluació de la funció pulmonar mitjançant espirometria. Posteriorment van ser aleatoritzats a intervenció (IG; van rebre informació detallada de l’espirometria), o control (CG; simplement es va informar dels resultats dins de valors normals). La variable principal d’estudi va ser l’abstinència prolongada (12 mesos) confirmada per COoximetria. Es van comparar 286 participants del IG amb 285 del CG, sense diferències significatives entre grups. L’abstinència prolongada va ser superior al IG en comparació al CG (5,6% vs. 2,1%; p=0,03). L’abstinència acumulada es va associar de forma significativa a la intervenció (HR=1,98; IC95%=1,29-3,04) després d’ajustar per diverses variables de confusió.
En conclusió, la intervenció amb espirometria va millorar l’efectivitat del consell sanitari habitual per deixar de fumar, duplicant la probabilitat d’abstinència a llarg termini. Aquests resultats afegeixen evidències al coneixement científic actual sobre les intervencions contra el tabac, i recolzen una estratègia senzilla d’implementar com activitat preventiva de salut pública a l’Atenció Primària