Pilar Montero Alía

Antecedents: Les societats desenvolupades s’enfronten al repte de l’envelliment i una de les iniciatives que sorgeixen des de la salut pública és el concepte d’envelliment actiu i saludable, amb ús d’eines com les TIC. Tanmateix, la bretxa digital, que afecta sobretot a gent gran, dificulta l’accés i la participació d’aquest grup de població al sistema sanitari.
Hipòtesis: L’alfabetització en salut digital a la població de 55 anys o més redueix la bretxa digital i proporciona eines que milloren l’accessibilitat d’aquestes persones al sistema sanitari.
Objectius: Proporcionar a les persones participants eines per accedir i gestionar críticament les TIC i minimitzar la bretxa digital.
Metodologia: Estudi quasi-experimental
Determinacions: monitorització ús eines digitals, enquesta satisfacció, HLS-EU-Q16, eHEALS, DigComp, qüestionari utilització internet (propi, no validat), observació no participant, grups co-creació, entrevistes semiestructurades.
Anàlisi estadística: anàlisi descriptiva i depuració base de dades. Exploració de distribució variables quantitatives. Construcció de models estadístics GEE (“Generalized Estimating Equations”), ajustats pels valors basals de les covariables. Comparació dades quantitatives amb dades grup control. Anàlisi qualitatiu seguint teoria fonamentada per elaborar explicacions temptatives de l’impacte, identificar facilitadors i barreres.
Resultats esperats: millora de l’alfabetització en salut digital dels participants, de la seva accessibilitat i participació al sistema sanitari. Reducció de la bretxa digital en salut.
Aplicabilitat i Rellevància: programa pensat per a escalar a tota l’àrea Metropolitana Nord, incorporant-lo com un recurs de salut comunitària de cada CAP. Si té èxit, facilitarà l’envelliment saludable, a través de la millora de l’autocura i l’accés a diferents recursos en salut.

La població envelleix progressivament. És necessari aconseguir un envelliment amb la màxima qualitat de vida possible i per això cal adaptar els programes de salut a aquesta realitat i orientar la recerca a aquest àmbit social.
Dins de l’envelliment nosaltres enfoquem la nostra recerca fonamentalment a aconseguir la màxima autonomia possible de l’individu sent un dels nostres objectius disminuir el grau de dependència d’aquesta població i capacitar-la dins del món digital. D’aquesta manera investiguem: la prevenció de caigudes, vistes les conseqüències físiques, psicològiques i econòmiques que aquestes generen; l’estudi i l’avaluació dels trastorns de l’equilibri postural i de l’evolució natural de l’equilibri amb l’edat; l’aplicació de les noves tecnologies per aconseguir un envelliment el més saludable possible, descobrir noves eines de treball tant diagnòstiques com terapèutiques i l’avaluació de les necessitats i interessos digitals en temes relacionats amb l’e-Health d’aquesta població.
L’any 2017 vam dissenyar una estratègia per aprofundir en el coneixement d’aquests aspectes de l’envelliment en els següents eixos:
a) Coneixement epidemiològic dels trastorns de l’equilibri
b) Tecnologies d’aplicació a l’Atenció Primària per un envelliment saludable
c) Exploració de marcadors no invasius de l’equilibri postural: imatges retinogràfiques, força muscular extremitats inferiors.
d) Avaluació de la por a caure
En aquests quatre anys hem aconseguit avenços en forma de projectes, publicacions o col·laboracions en cadascuna d’aquestes 4 línies estratègiques

2. HIPÒTESI
Les persones amb nivells baixos de vitamina D presenten una major alteració de l’equilibri, així com un major risc de caigudes i alteracions retinogràfiques.
3. OBJECTIUS
3.1. Principals
Avaluar la relació entre els nivells de vitamina D i les alteracions de l’equilibri i les caigudes en la població de més de 65 anys.
3.2. Secundaris
Conèixer la relació entre els nivells de vitamina D i les alteracions retinogràfiques en la població de més de 65 anys.

Objetivos
El 67% de la población >65 años se consideran sedentarios según encuesta europea de salud en España (INE 2020). Las caídas son un problema frecuente en esta población. Objetivo: Conocer el grado de actividad física (AF) en población >65 años y su relación con el equilibrio, la fuerza muscular y las caídas.
Metodología
Estudio descriptivo, transversal de base poblacional en 7 centros de atención primaria con >65 años. Se valoró la AF mediante versión reducida en español del cuestionario AF en tiempo libre de Minnesota (VREM) en METS-min/14 días- y con la pregunta dicotómica “¿Cree que realiza AF de manera habitual?”. Se evaluó el equilibrio con posturografía (patrones posturográficos y límites de estabilidad) y la fuerza muscular isométrica máxima de extensión de rodilla con dinamómetro. Seguimiento telefónico a seis meses para contabilizar caídas.

Fundamentos: La fragilidad es una condición de salud frecuente y relevante en las personas adultas mayores de la comunidad, con importante repercusión sobre resultados adversos de salud. Sin embargo, en España no se ha probado la intervención recomendada por el Ministerio de Sanidad.
Métodos: Ensayo Clínico Aleatorizado Multicéntrico en 290 mayores de 69 años de la comunidad prefrágiles o frágiles, atendidos en 24 cupos de centros de Salud de España seleccionados. La randomización se realizará por clusters con una relación 1:1, siendo cada cluster un centro de Atención Primaria diferente para evitar contaminaciones. Toda la instrumentación se hará acorde con las guías del “Documento del Ministerio de Sanidad Español de 2014-2022 para la prevención de la fragilidad”. La intervención consistirá en un programa de ejercicio físico multicomponente en grupos reducidos de 6 personas, una intervención nutricional y un programa formativo a los Equipos de Atención Primaria, con dos periodos de 4 meses de duración y un intervalo de descanso entre ambos de 2 meses. El seguimiento será de un año y la principal variable de resultado será el cambio del estado de fragilidad medido mediante el fenotipo de fragilidad. El análisis se realizará por intención de tratar. También se analizará si la intervención mejora la calidad de vida de los participantes, reduce el consumo de recursos sanitarios y es coste-efectiva.
Conclusión: Los resultados del ensayo clínico permitirán evaluar si las intervenciones recomendadas por el Ministerio de Sanidad de España son coste-efectivas.
Palabras clave: Fragilidad; Ensayo Clínico Aleatorizado; Atención Primaria; Ejercicio Físico; Nutrición, personas mayores
Número de registro (Número y fecha) clinicaltrial.gov: NCT05002439 (18/06/2021)

ANTECEDENTS: El gran volum de casos nous i reinfeccions aparegut en aquesta darrera onada produïda per la variant òmicron incrementa la preocupació pel previsible creixement de casos amb simptomatologia perllongada del que s’ha anomenat síndrome post-covid (SPC). Moltes de les persones desenvolupen alteracions neurocognitives. Hores d’ara, el diagnòstic és per exclusió amb altres malalties. Per tant, és necessari disposar de biomarcadors que guiïn el diagnòstic dels símptomes i afectació neurocognitiva per orientar el tractament i seguiment d’aquestes pacients
OBJECTIUS: Descriure les seqüeles neurològiques de les persones que presenten la síndrome de la COVID-19 persistent de tipus neurocognitiu, analitzant la seva relació amb les alteracions cerebrals funcionals i/o estructurals, amb l’estat inflamatori i immunològic, l’afectació vascular i vestibular, i el seu impacte sobre les activitats de la vida diària mitjançant les vivències que han experimentat en convivència amb la simptomatologia persistent.
MÈTODES: Metodologia mixta quantitativa i qualitativa, concorrent i complementària. Metodologia quantitativa: Disseny cas-control niat (nested) en un estudi de 3 cohorts (ProHEpiC-19, King Extensión Cohort i Longcovicat), amb 4 grups independents: Casos (persones amb Covid persistent neurocognitiu) i 3 grups control (Control 0: persones no infectades; Control 1: persones amb covid persistent sense símptomes neurocognitius; i Control 2: persones amb COVID-19
recuperades). Medicions quantitatives: Es realitzarà un estudi exhaustiu amb la medició de paràmetres estructurals i funcionals del cervell (RNM, retinografia, posturografia), qüestionaris neuropsicologics de rendiment cognitiu, estat emocional i qualitat de vida, i biològics de resposta immune: serologia, paràmetres d’inflamació: citocines, PCR, interferó).
Medicions qualitatives: 30 entrevistes semi-estructurades i 3 grups focals.
Estadística: Per a la correlació de les variables d’interès s’utilitzarà el coeficient de Pearson o de Spearman en funció de la distribució de les dades. Per a la comparació dels dos grups s’aplicarà el t-test o U-Mann Whitney quan sigui apropiat o Khi quadrat de Pearson. Totes les determinacions s’ajustaran per edat i sexe.
RESULTATS: els resultats previs de les cohorts i la informació de què disposem apunten a que les proves exhaustives realitzades permetran identificar biomarcadors que seran de fàcil aplicació a l’atenció primària per identificar els casos de post covid amb afectació neurològica. Els resultats serviran d’una banda per donar opcions terapèutiques de diferent espectre assistencial i d’altra banda, per continuar la recerca en aquesta línia per trobar solucions més ajustades i personalitzades per la post covid amb afectació neurocognitiva.

El nostre propòsit és proporcionar un instrument útil per a detectar els canvis de salut, per ajudar als professionals a planificar intervencions personalitzades i als gestors sanitaris a determinar les necessitats d’ atenció mèdica, de rehabilitació o socials en un context d’envelliment i sobrenvelliment poblacional.
L’ eina d’ Avaluació de la Salut (HAT) basada en les dades de l’ Estudi Nacional Suec sobre l’Envelliment i les Cures en Kungsholmen (SNAC-K), està dissenyada per a detectar desviacions de les trajectòries de salut esperades. La HAT capta tant la morbiditat com la discapacitat, és ràpida i fàcil de completar, i prediu de manera òptima els resultats de salut adversos. No obstant, és essencial explorar la seva capacitat predictiva en diferents poblacions abans del seu ús generalitzat.

Objectius:
comprovar la facilitat d’execució, la viabilitat i la capacitat pronòstica de la HAT a la població catalana.

Mètodes:
es calcularan les puntuacions de la HAT per a la població catalana a partir de les ponderacions i els punts de tall per a cadascun dels cinc indicadors de salut (velocitat del pas, puntuació MEC, número de malalties cròniques, número de limitacions en AIVD i AVD) obtinguts en el SNACK-K utilitzant el mètode de resposta nominal. La validesa interna es comprovarà explorant la correlació de la HAT amb altres indicadors de salut, i la capacitat predictiva comparant la seva capacitat per a predir resultats de salut (mortalitat, ús de serveis assistencials) respecte a dos dels seus components (morbiditat i discapacitat) utilitzant àrees ROC.

La població envelleix progressivament. És necessari aconseguir un envelliment amb
la màxima qualitat de vida possible i per això cal adaptar els programes de salut a
aquesta realitat i orientar la recerca a aquest àmbit social.
Dins de l’envelliment nosaltres enfoquem la nostra recerca fonamentalment a
aconseguir la màxima autonomia possible de l’individu sent un dels nostres objectius
disminuir el grau de dependència d’aquesta població i capacitar-la dins del món
digital. D’aquesta manera investiguem: la prevenció de caigudes, vistes les
conseqüències físiques, psicològiques i econòmiques que aquestes generen; l’estudi
i l’avaluació dels trastorns de l’equilibri postural i de l’evolució natural de l’equilibri
amb l’edat; l’aplicació de les noves tecnologies per aconseguir un envelliment el més
saludable possible, descobrir noves eines de treball tant diagnòstiques com
terapèutiques i l’avaluació de les nec

ANTECEDENTES: Los trabajadores de la salud (PS) están en la primera línea de la lucha contra COVID-19, siendo más susceptibles a infectarse. En el estudio anterior, Prohepic-19, hicimos un seguimiento de 1471 TS durante 12 meses. La vacunación llega con muchas preguntas sobre su protección, reinfecciones y respuesta inmune. Ampliar el seguimiento de nuestra cohorte bien caracterizada inmunológicamente será decisivo para resolver estas cuestiones capitales.
? OBJETIVO: Generar información altamente confiable para mejorar las políticas de salud para prevenir la infección por CoV-2. Analizaremos la tasa de incidencia de la infección por CoV-2, la reinfección, la respuesta inmune a largo plazo para los trabajadores sanitarios infectados y no infectados relacionada con la vacuna en los trabajadores sanitarios expuestos, sanos e infectados.
? METODOLOGÍA: Una cohorte de PS (n = 1370 serán seguidos durante 24 meses, con dos brazos (sanos-expuestos = 1050; infectados = 320). Estadísticas: La incidencia relativa de la prueba de RT-PCR positiva y la nueva infección Se estimará de acuerdo con el nivel basal de los anticuerpos. Se analizará la cinética de IgG e IgM durante 24 meses, ajustando por edad, sexo y síntomas.
? RESULTADOS ESPERADOS: ProHEpiC-19 + se concibe como una estrategia para determinar la protección inmunológica a largo plazo frente a nuevas infecciones. Los resultados servirán de base

Resumen:
En este estudio buscamos conocer la concordancia entre los pacientes remitidos desde atención primaria (AP) por sospecha de RD y el diagnóstico definitivo por parte del oftalmólogo en un entorno clínico de práctica real. Además analizaremos, la concordancia entre un software y el médico de AP en la decisión de derivar a oftalmología con sospecha de RD.

Hipótesis:
La derivación a oftalmología por parte de Atención Primaria en base a la retinografía de cribado de RD es adecuada, existiendo una alta concordancia entre los diagnósticos de sospecha de RD realizados por la medicina de familia y el diagnóstico de RD realizado por el especialista en oftalmología.

Objetivo general:
Evaluar la adecuación de la derivación a oftalmología por parte de los médicos de atención primaria en base a la estrategia de cribado oportunista de la retinopatía diabética mediante la utilización de las imágenes retinográficas obtenidas con Cámara No Midriática en Atención Primaria de Salud

Objetivo secundario:
Conocer la utilidad de un sistema basado en Inteligencia Artificial para la lectura de retinografias de cribado, con el fin de detectar la presencia o la ausencia de retinopatía diabética de manera que permita la automatización de los procesos de cribado, derivando al oftalmólogo las imágenes patológicas para su confirmación y posterior toma de decisiones terapéuticas.

Metodología:
-Diseño: Estudio transversal de precisión diagnóstica.
-Ámbito y período de estudio: Atención Primaria de la región sanitaria Metropolitana Nord (MN) de Barcelona, el último trimestre del año 2020 i primer semestre de 2021.

L’envelliment és un procés de transformació progressiu i irreversible que cal considerar tant
com a esdeveniment individual com a fenomen col·lectiu. La literatura indica que cal noves
perspectives que fomentin l’autonomia i capacitats d’aquesta població per promoure un
envelliment actiu i saludable.
Les noves tecnologies de l’informació i la comunicació (TIC) són una eina útil per implementar
intervencions de salut a través d’internet, telèfons mòbils i altres dispositius inalàmbrics. En el
sector de la salut, aquestes eines són conegudes com e-Health. L’ús de les TIC és una
oportunitat per oferir recursos assistencials a les persones grans. Tot i així, existeix una bretxa
digital important. A partir dels 55 anys d’edat es produeix un marcat descens de les persones
que utilitzen internet. S’observen també diferències de gènere (els homes accedeixen més a
internet que les dones).
Amb el desenvolupament innovador de sistemes e-Health, es genera la necessitat de reforçar
els processos d’alfabetització i empoderament de la gent gran perquè els permeti afrontar amb
més seguretat la seva «»vida digital»» en els diversos entorns i amb la màxima competència.

No hay estudios epidemiológicos en nuestro país sobre presbiequilibrio y trastornos de equilibrio a nivel poblacional, y se desconocen los parámetros de asociación e impacto del trastorno del equilibrio postural, medido mediante posturografía, en relación a las caídas y sus consecuencias. Hay indicios de que algunas alteraciones de la microcirculación cerebral puedan tener repercusión sobre el sistema del equilibrio y que sean objetivables en la microvasculatura retiniana a partir de imágenes del fondo de ojo capturadas con cámara amidriática.
El envejecimiento heterogéneo de la población hace necesario disponer de instrumentos fáciles, como el Health Assessment Tool (HAT, de identificación de sujetos con riesgo precoz de deterioro de salud y de mayor consumo de recursos asistenciales.

Objetivos:
generar una cohorte comunitaria donde cuantificar el trastorno de equilibrio mediante posturografía, establecer los parámetros epidemiológicos en nuestra población y su posible asociación con marcadores clínicos como la alteración de la microvasculatura retiniana observada por retinografía y analizada mediante software automático, en personas de 69-70 años. Determinar si otros parámetros clínicos accesibles en atención primaria como la velocidad del paso y la fuerza extensora de la rodilla se relacionan bien con la detección del presbiequilibrio. Validar próximamente el HAT en nuestra población.

Diseño:
observacional en dos fases. FASE I: transversal descriptivo. FASE II: cohortes con seguimiento a 18 meses. Se estudiarán 1316 personas de 69-70 años de la ciudad de Mataró excluyendo a los que no mantengan una deambulación autónoma. En la visita basal y en la visita final (a los 18 meses) se realizará: posturografía, retinografía, velocidad del paso, fuerza extensora de la rodilla así como los test de Tinetti, Timed up and go, Unipodal y % equilibrio de la consola Wii de Nintendo. Llamadas bimensuales para detectar la aparición de caídas. Esperamos obtener datos actuales de prevalencia de trastornos de equilibrio (clínicos y subclínicos) diagnosticados y no diagnosticados, su incidencia durante el seguimiento y su asociación posible con la alteración de la microvasculatura retiniana
a partir de los 70 años.

OBJECTIUS
Explorar quines són les principals concepcions, barrerres i limitacions entorn la utilització de l’e-Consulta entre els professionals i pacients de l’Atenció Primària en l’àrea de MN de Barcelona. Detallar les característiques de les percepcions envers l’e-Consulta de la població major de 55 anys.

METODOLOGIA
Estudi qualitatiu d’orientació socioconstruccionista, de tipus explicatiu-interpretatiu, amb realització de 8 grups focals (8 a 12 participants) i fins a 5 entrevistes individuals semi-estructurades.

Les caigudes i les seves conseqüències són un problema de salut molt rellevant en la gent gran a nivell global, amb importants conseqüències físiques, psicològiques i econòmiques. Entre el 14% i el 46 % de la població major de 65 anys pateixen una caiguda a l’any al nostre país, i entre el 8% i el 26% en pateixen dues o més1 . Les caigudes poden tenir conseqüències negatives en la funcionalitat, en la sensació subjectiva de benestar i en la pèrdua d?autonomia2.
La por a caure (PaC) es pot considerar com una resposta protectora a una amenaça real, avisant a l?ancià al començar activitats amb alt risc de caure. La prevalença de la PaC varia enormement, en ancians que cauen i viuen a la comunitat és del 20 al 92%3 i entre els que no han caigut oscil·la entre 12-65% 4. Aquesta variabilitat és atribuïble a les diverses definicions de la PaC i als diferents instruments que s?han utilitzat per a la mesura.

Existeixen diverses escales per mesurar els efectes psicològics de la PaC: l?escala
d?eficàcia en caigudes (Falls Efficacy Scale (FES)), l?escala de confiança i equilibri en les
activitats específiques (ABC) i l?enquesta d?activitats i PaC a la tercera edat (SAFFE). La
majoria d?investigadors utilitzen la FES, però aquesta no avalua directament la PaC si
no la confiança percebuda per dur a terme algunes activitats, pot ser difícil d?utilitzar
en ancians amb baix nivell educatiu i no és aplicable a poblacions amb un alt nivell
funcional perquè presenta efecte sostre 5,6.
El Geriatric Fear of Falling Measure (GFFM)7 es va desenvolupar per avaluar les percepcions sobre les caigudes i les circumstàncies en les que apareix la PaC en població major de 65 anys a Taiwan. És l?única eina per mesurar el significat percebut de la PaC amb investigació qualitativa i és molt ràpida d?administrar comparada amb d?altres. Consta de 15 ítems que avaluen aspectes positius i negatius de la PaC i inclou tres dimensions: símptomes psicosomàtics, l?adopció d?actituds de prevenció de riscos i les modificacions en el comportament. Es administrada per professionals de la salut.
A major puntuació més PaC. Recentment GFFM s?ha validat a Estats Units 8.
A atenció primària es necessita un instrument que mesuri la PaC que sigui fàcil i ràpid
d?administrar i que no tingui efecte sostre, donat que la majoria de la població anciana
és autònoma amb bon nivell funcional; al mateix temps que és important que pugui ser un bon predictor de caigudes. Per aquest motiu creiem molt interessant traduir i adaptar aquesta eina a la nostra població per poder-la incloure en estudis futurs i veure si compleix totes aquestes propietats.

El presente proyecto se propone desarrollar e implementar un programa de empoderamiento y alfabetitzación digital enfocado a fomentar el pensamiento crítico en el uso de las TIC (Tecnologías de la Información y Comunicación) del ámbito de la salud entre la población de 55 a 80 Años del Área Metropolitana Norte de Barcelona.
CitizenHackt, tiene su origen en un proyecto colaborativo a nivel europeo (España-Francia-Polonia) financiado por la EIT Health llamado Citizen Act, del que nuestro grupo fue partícipe, y se focalizó durante 2018-2019 en el diseño, desarrollo y pilotaje de un programa educativo dirigido a personas mayores con el objetivo de promover estilos de vida saludables adquiriendo habilidades y
conocimientos a través de herramientas TIC, fundamentalmente smartphones y Apps.
Basándonos en la buena acogida del programa y las sugerencias de mejora surgidas de su evaluación, en el presente proyecto (Citizen Hackt) proponemos adaptarlo y escalarlo a nivel municipal. No obstante, en esta propuesta se recogen especialmente las demandas de dotar a las personas participantes en el programa de las herramientas necesarias para discernir críticamente entre la abundante información y aplicaciones sobre temas de salud que existen en la red y salvar así una de las brechas digitales que separa a este segmento poblacional de una mayor participación activa en la actividad científico-técnica. Para ello, en el presente proyecto se distingue como actividad principal e innovadora la organización de un Hackathon como culminación de los talleres y
sesiones de co-creación adaptados.
Así, en consonancia con la Línea 5 de la presente convocatoria convocatoria, la expectativa del proyecto es formar a las personas mayores, en tanto que colectivo especialmente vulnerable a los efectos negativos de las pseudoterapias y las pseudociencias, y dotarles de las herramientas necesarias para favorecer el pensamiento crítico y la toma de decisiones basada en la evidencia en
temas de salud.

HIPÒTESI
El manteniment de l’estabilitat i l’equilibri és fonamental per millorar la qualitat de l’envelliment. És necessari disposar d’eines que permetin quantificar el risc de caigudes des del primer nivell assistencial per poder incidir en una disminució de la taxa de caigudes i de complicacions derivades.
Creiem que la força d’extensió del genoll pot ser un bon predictor d’alteracions d’equilibri i de caigudes a la nostra població.
Creiem que l’equilibri determinat per la consola Wii de Nintendo i els test d’equilibri (Tinetti, Unipodal i Timed Up and Go) i la força extensora del genoll es relacionen positivament.

OBJECTIUS
Principals:
1- Conèixer el percentatge de caigudes i les seves conseqüències en la cohort poblacional de l?estudi EWii als 5 anys de seguiment. I conèixer la incidència de caigudes als sis mesos.
2- Conèixer la incidència d’alteracions de l’equilibri d’aquesta cohort als 5 anys de seguiment amb els test d’equilibri de la consola Wii de Nintendo (centre de gravetat i test equilibri ¿pata coja?), el test de Timed Up and Go, el test de Tinetti, el test d’estació Unipodal i la força extensora del genoll.

Secundaris:
1- Avaluar la correlació de l?equilibri determinat per la consola Wii i la força extensora del genoll.
2- Avaluar si la consola és un bon predictor de caigudes avaluant la correlació de l’equilibri determinat per la consola Wii i les caigudes.
3- Avaluar si la força extensora del genoll és un bon predictor d’alteracions del balanç postural i de caigudes a la nostra població .

CitizenAct aims at creating a training programme dedicated to senior citizens for promoting healthy and active ageing and acquiring new skills and knowlegde about ICT tools.

In this project, senior citizens will be on the first line in the creation process in the three partner countries (France, Spain and Poland).

They will provide their direct needs, requirements and feedback regarding those tools during digital workshops as well as during Hackathons events involving business creators, health care professionals, municipalities and policy makers.

This co-creations activities and time exchanges will allow to develop tools adapted to seniors.

HIPÒTESI
El manteniment de l?estabilitat i l?equilibri és fonamental per millorar la qualitat de l?envelliment. És necessari disposar d?eines que permetin quantificar el risc de caigudes des del primer nivell assistencial per poder incidir en una disminució de la taxa de caigudes i de complicacions derivades.
Creiem que la força d?extensió del genoll pot ser un bon predictor d?alteracions d?equilibri i de caigudes a la nostra població.
Creiem que l?equilibri determinat per la consola Wii de Nintendo i els test d?equilibri (Tinetti, Unipodal i Timed Up and Go) i la força extensora del genoll es relacionen positivament.

OBJECTIUS
Principals:
1- Conèixer el percentatge de caigudes i les seves conseqüències en la cohort poblacional de l?estudi EWii als 5 anys de seguiment. I conèixer la incidència de caigudes als sis mesos.
2- Conèixer la incidència d?alteracions de l?equilibri d?aquesta cohort als 5 anys de seguiment amb els test d?equilibri de la consola Wii de Nintendo (centre de gravetat i test equilibri ?pata coja?), el test de Timed Up and Go, el test de Tinetti, el test d?estació Unipodal i la força extensora del genoll.

Secundaris:
1- Avaluar la correlació de l?equilibri determinat per la consola Wii i la força extensora del genoll.
2- Avaluar si la consola és un bon predictor de caigudes avaluant la correlació de l?equilibri determinat per la consola Wii i les caigudes.
3- Avaluar si la força extensora del genoll és un bon predictor d? alteracions del balanç postural i de caigudes a la nostra població .

HIPÒTESI
El manteniment de l?estabilitat i l?equilibri és fonamental per millorar la qualitat de l?envelliment. És necessari disposar d?eines que permetin quantificar el risc de caigudes des del primer nivell assistencial per poder incidir en una disminució de la taxa de caigudes i de complicacions derivades.
Creiem que la força d?extensió del genoll pot ser un bon predictor d?alteracions d?equilibri i de caigudes a la nostra població.
Creiem que l?equilibri determinat per la consola Wii de Nintendo i els test d?equilibri (Tinetti, Unipodal i Timed Up and Go) i la força extensora del genoll es relacionen positivament.

OBJECTIUS
Principals:
1- Conèixer el percentatge de caigudes i les seves conseqüències en la cohort poblacional de l?estudi EWii als 5 anys de seguiment. I conèixer la incidència de caigudes als sis mesos.
2- Conèixer la incidència d?alteracions de l?equilibri d?aquesta cohort als 5 anys de seguiment amb els test d?equilibri de la consola Wii de Nintendo (centre de gravetat i test equilibri ?pata coja?), el test de Timed Up and Go, el test de Tinetti, el test d?estació Unipodal i la força extensora del genoll.

Secundaris:
1- Avaluar la correlació de l?equilibri determinat per la consola Wii i la força extensora del genoll.
2- Avaluar si la consola és un bon predictor de caigudes avaluant la correlació de l?equilibri determinat per la consola Wii i les caigudes.
3- Avaluar si la força extensora del genoll és un bon predictor d? alteracions del balanç postural i de caigudes a la nostra població .

El nostre grup ja ha treballat en prevenció de caigudes amb l?estudi E_Wii19 demostrant que una intervenció amb la consola Wii de Nintendo redueix un 11?5% les caigudes en el grup intervenció comparat amb el grup control. En aquesta mateixa direcció volem continuant fent recerca, aquesta vegada amb la quantificació de l?estabilitat postural i els predictors de risc de caigudes. Tenint en compte que la posturografia és el patró de referència creiem que les noves eines implementables a la consulta d?atenció primària haurien d?estar contrastades amb aquesta prova.

HIPÒTESI:
1. Creiem que pot haver-hi una relació positiva entre l?estabilitat mesurada per la posturografia, l?equilibri calculat per la consola Wii de Nintendo i la força extensora del genoll.
2. Creiem que la posturografia, força extensora del genoll i l?equilibri calculat per la consola Wii de Nintendo poden ser bons predictors de caigudes de la nostra població.

OBJECTIUS:
Principal: Conèixer la relació entre la posturografia, la consola Wii de Nintendo i la força extensora del genoll.

Secundari: Avaluar si la posturografia, l?equilibri calculat per la consola Wii de Nintendo i la força extensora del genoll són bons predictors de caigudes de la nostra població.

DISSENY: Estudi de cohorts prospectiu

ÀMBIT: Atenció Primària

SUBJECTES D’ESTUDI: una submostra de participants de l’estudi E_Wii (persones de més de 70 anys amb capacitat de deambulació autònoma).

La meva estada en el Servei de Rehabilitació de l?Hospital Germans Trias i Pujol em servirà per aprofundir en els trastorns de l?equilibri, aprendre noves tècniques de diagnòstic com ara la posturografia així com tractaments rehabilitadors de l?equilibri i de la marxa que revertiran posteriorment en les nostres línies del grup de recerca emergent en l?atenció primària.

Els coneixements obtinguts serviran per millorar el nostre nou projecte ?Establiment d’una cohort poblacional pel coneixement epidemiològic dels transtorns del balanç postural i les caigudes en gent gran:Mataró EPIdemiology BAlance Study? i presentar-lo a diferents convocatòries amb l?objectiu de rebre finançament per poder-lo iniciar. D?aquest estudi previst esdevindria també una tesi doctoral.

Bàsicament amb aquest estudi proposem estudiar una cohort de 1000 pacients de 69-70 anys d’edat per tal d’establir els paràmetres epidemiològics en la nostra població en relació al manteniment de l’equilibri postural i la seva possible relació amb marcadors clínics de la pèrdua de l’equilibri en persones de 69-70 anys d’edat.

OBJECTIUS ESPECÍFICS:
a) Conèixer la prevalença d’alteració de l’equilibri en una cohort de persones d’ambdós sexes de 69-70 anys.
b) Conèixer la prevalença de caigudes en l’any previ a l’estudi i la incidència anual de caigudes en els tres anys següents en una cohort de persones d’ambdós sexes de 69-70 anys.
c) Conèixer la incidència anual de transtorn de l’equilibri en una cohort de persones de 69-70 anys
d) Estimar el risc relatiu de patir una caiguda en funció de la presència de marcadors de transtorn de l’equilibri.
e) Analitzar la concordança entre els paràmetres d’alteració de la microvasculatura retiniana observats en la retinografia i la presència de marcadors d’alteració de l’equilibri
OBJECTIUS SECUNDARIS:
a) Analitzar la validesa de la mesura de l’equilibri amb la plataforma Wii Balance BoardTM en relació al patró de referència de la posturografia.
b) Explorar si la mesura de la força extensora del genoll pot ser d’aplicació com a marcador relacionat amb la distorsió del balanç postural i les caigudes.
c) Conèixer l’aplicabilitat de l’Índex de Comorbilitat de Charlson a l’Atenció Primària i la seva capacitat predictiva de mortalitat en aquest àmbit.

Durant aquests mesos acabaré també d?escriure la meva tesi doctoral basada en l?estudi ?Efectividad de una intervención realizada en atención primaria con la consola Wii de Nintendo para mejorar el equilibrio y disminuir las caídas en personas mayores? i elaboraré almenys un manuscrit per la publicació dels resultats finals.

Tanmateix col.laboraré per engegar i afermar el projecte de transtorns de l’equilibri i rehabilitació en pacients amb neuropatia diabètica de la Dra M Molleda amb la intenció de dur a terme una primera prova pilot de l’estudi i plantejar la seva extensió a l’Atenció Primària.

Antecedentes: El funcionamiento cognitivo es uno de los determinantes más importantes de la salud, la calidad de vida y la capacidad funcional asociada al envejecimiento y la demencia. Los resultados preliminares sugieren que la actividad física y la estimulación cognitiva tienen un potencial significativo para alterar la estructura y función del cerebro, reducir la progresión del deterioro cognitivo y neural y disminuir el riesgo de demencia. Sin embargo, se desconocen los mecanismos subyacentes a los efectos beneficiosos. Teniendo en cuenta el aumento previsto de personas mayores en los próximos 50 años, comprender cómo la actividad física y el entrenamiento cognitivo modifican el desarrollo y progresión del deterioro neurocognitivo y la neurodegeneración se considera un reto importante de salud pública y una prioridad científica.
El objetivo principal del proyecto es estudiar los mecanismos neurobiológicos que subyacen a la neuroplasticidad y determinar el impacto y la eficacia del ejercicio físico, el entrenamiento cognitivo y su combinación en el funcionamiento y estructura cerebral. Para ello vamos a llevar a cabo una integración global de los datos de varias ómicas (conectómica, transcriptómica y metabolómica).
Metodología: Estudio controlado aleatorio en el que se incluirán 140 participantes sin deterioro cognitivo o con síntomas cognitivos leves. Los participantes se asignarán al azar en cuatro grupos: tratamiento cognitivo mediante ordenador (n=40), ejercicio cardiorespiratorio (n=40), combinación de ambos (n=40) o grupo control (n=20). El tratamiento consistirá en 5 sesiones semanales de hasta 45 minutos durante 3 meses. Se realizarán estudios neuropsicológicos, de neuroimagen, expresión génica y análisis bioquímico antes y después de la intervención, así como la exploración de los factores genéticos que modulan el efecto.
Resultados esperados: Se espera que tanto la actividad física como el entrenamiento cognitivo estarán relacionados con los cambios funcionales, estructurales y moleculares en el cerebro, así como con un mejor rendimiento cognitivo, estado emocional y una mejor calidad de vida, y que la combinación de ambos estrategias proporcionarán mayores beneficios Este proyecto es una continuación del proyecto financiado previamente por el Ministerio de Economía y Competitividad (PSI 2013-47724P). La financiación obtenida hasta el momento apoyó el reclutamiento de los participantes, la adquisición de neuroimagen y la recogida de sangre de la muestra. El nuevo proyecto añadirá el reto más innovador, la introducción de los análisis de metabolómica y transcriptómica en este esfuerzo que permitirá la integración de tres modalidades diferentes ómicas en un marco único.

La alteración del equilibrio es un factor de riesgo de caídas en ancianos con las consecuencias físicas, psíquicas y económicas que esto conlleva. Objectius: Evaluar la utilidad de una intervención con la consola Wii de Nintendo en la mejora del equilibrio y en la disminución tanto del miedo a caer como del número de caídas, y evaluar la correlación del equilibrio determinado por la consola y el valor obtenido en los tests de Tinetti y Unipodal. Disseny: Ensayo clínico controlado aleatorio en grupos paralelos. Àmbit: Siete centros de atención primaria de la ciudad de Mataró (Barcelona). Subjectes: Pacientes de 70 o más años con capacidad de deambulación con o sin ayuda técnica asignados a los centros de estudio. Serán necesarios 380 pacientes en el grupo intervención que realizarán una tabla de ejercicios de equilibrio durante 3 meses 2 sesiones a la semana, y 380 pacientes en el grupo control que realizarán la práctica habitual. Instrumentació i Determinacions: Se evaluará el equilibrio con el test de Tinetti, el test unipodal y con la consola Wii al inicio del estudio, al final de la intervención (3 meses) y al año post inclusión. También habrá un seguimiento telefónico trimestral para recoger las caídas y sus consecuencias. Resultats esperats: Se trata de acercar a la comunidad una tecnología que puede ser una ayuda fácil y divertida en la mejora del equilibrio sin necesidad de salir de casa ni de formar parte de grupos de rehabilitación, comportando una mayor comodidad para la población y una disminución del gasto sanitario al no requerir personal especializado.

La alteración del equilibrio es un factor de riesgo de caídas en la gente mayor con las consecuencias físicas, psíquicas y económicas que esto representa. OBJETIVOS: Evaluar la utilidad de una intervención con la consola Wii de Nintendo en la mejora del equilibrio y en la disminución tanto del miedo a caerse como del número de caídas, y evaluar la correlación del equilibrio determinado por la consola y el valor obtenido en los test de Tinetti y el test unipodal. METODOLOGÍA: Se trata de un ensayo clínico controlado aleatorio de asignación individual, realizado en pacientes de más de 70 años de siete centros de atención primaria de la ciudad de Mataró (Barcelona). Serán necesarios 380 pacientes en el grupo intervención que realizaran una tabla de ejercicios de equilibrio con 2 sesiones a la semana durante 3 meses, y 380 pacientes en el grupo control que realizará la práctica habitual. Se evaluará el equilibrio mediante el test de Tinetti, el test unipodal y mediante la consola Wii al inicio del estudio, al final de la intervención (3 meses) y al año post inclusión. También habrá un seguimiento telefónico trimestral para recoger las caídas y sus consecuencias. Se trata de acercar a la comunidad una tecnología que puede ser una ayuda fácil y divertida en la mejora del equilibrio sin necesidad de salir de casa ni de formar parte de grupos de rehabilitación, comportando una mayor comodidad para la población y una disminución del gasto sanitario al no requerir personal especializado.

L’alteració de l’equilibri és un factor de risc per patir caigudes en la gent gran amb les conseqüències físiques, psíquiques i econòmiques que això representa. OBJECTIU: L’objectiu principal d’aquest projecte és avaluar la correlació de l’equilibri determinat per la consola Wii de Nintendo (joc Wii-Fit + Wii Balance Board) i el valor obtingut en el test de Tinetti en persones de més de 70 anys. També volem avaluar la utilitat de la consola en la millora de l’equilibri, en la disminució de la por a caure i en la disminució del percentatge de caigudes, així com també conèixer l’acceptabilitat i el grau de satisfacció amb la consola en aquest col·lectiu. MÈTODES: Estudi d’intervenció amb grup control dins de l’àmbit de l’atenció primària en pacients iguals o més grans de 70 anys. El grup intervenció, amb la consola Wii de Nintendo, realitzarà una taula d’exercicis orientats a millorar l’equilibri amb una freqüència de 2 sessions a la setmana durant 3 mesos, mentre que el grup control no realitzarà cap entrenament. S’avaluarà l’equilibri mitjançant el test de Tinetti i el Timed Up and Go i també mitjançant la consola Wii a l’inici de l’estudi, als 3 mesos de la inclusió (final intervenció) i al cap de l’any de la intervenció. També es farà un seguiment telefònic quadrimestral durant tota la intervenció i els 12 mesos posteriors a aquesta intervenció per tal de recollir informació sobre caigudes produïdes durant aquests temps i les seves conseqüències. RESULTATS ESPERATS: Esperem que hi hagi una bona correlació entre el percentatge d’equilibri calculat per la consola i el test de Tinetti. També esperem que l’entrenament amb la consola serveixi per millorar l’equilibri, per evitar caigudes i per disminuir la por a caure. Creiem que hi haurà una bona acceptació amb aquesta nova eina i que el grau de satisfacció serà elevat. IMPACTE POTENCIAL ESPERAT: La millora de l’equilibri en el grup de població que més caigudes pateix i amb conseqüències més greus té un valor indiscutible. Si a més aquesta millora es pot aconseguir amb una consola al propi domicili en comptes d’haver d’anar a programes de rehabilitació o a activitats físiques dirigides els avantatges encara són més grans. Millorant l’equilibri poden disminuir les caigudes i la por a caure que tants problemes de dependència genera. La consola ens aporta comoditat d’execució (al propi domicili), estalvia despesa sanitària al no requerir personal especialitzat i pot ajudar a millorar l’equilibri.

L?alteració de l?equilibri és un factor de risc per patir caigudes en la gent gran amb les conseqüències físiques, psíquiques i econòmiques que això representa.
Objectius: L?objectiu principal d?aquest projecte és avaluar l?efectivitat d?una intervenció amb la consola Wii de Nintendo (joc Wii Fit + Wii Balance Board) per millorar l?equilibri en les persones de més de 70 anys. Els objectius secundaris són avaluar la correlació de l?equilibri determinat per la consola Wii i el valor obtingut en el test de Tinetti, avaluar la utilitat de la consola en la disminució de la por a caure i en la disminució del percentatge de caigudes, així com també conèixer l?acceptabilitat i el grau de satisfacció amb la consola en aquest col·lectiu.
Mètodes: Assaig clínic controlat aleatori dins de l?àmbit de l?atenció primària en pacients iguals o més grans de 70 anys. El grup intervenció, amb la consola Wii de Nintendo, realitzarà una taula d?exercicis orientats a millorar l?equilibri amb una freqüència de 2 sessions a la setmana durant 3 mesos, mentre que el grup control no realitzarà cap entrenament.
S?avaluarà l?equilibri mitjançant el test de Tinetti i el Timed Up and Go i també mitjançant la consola Wii a l?inci de l?estudi, als 3 mesos de la inclusió (final intervenció) i al cap de l?any de la intervenció. També es farà un seguiment telefònic quadrimestral durant tota la intervenció i els 12 mesos posteriors a aquesta intervenció per tal de recollir informació sobre caigudes produïdes durant aquests temps i les seves conseqüències.
Resultats esperats: Esperem que hi hagi una bona correlació entre el percentatge d?equilibri calculat per la consola i el test de Tinetti. També esperem que l?entrenament amb la consola serveixi per millorar l?equilibri, per evitar caigudes i per disminuir la por a caure. Creiem que hi haurà una bona acceptació amb aquesta nova eina i que el grau de satisfacció serà elevat.
Impacte potencial esperat: La millora de l?equilibri en el grup de població que més caigudes pateix i amb conseqüències més greus té un valor indiscutible. Si a més aquesta millora es pot aconseguir amb una consola al propi domicili en comptes d?haver d?anar a programes de rehabilitació o a activitats físiques dirigides els avantatges encara són més grans. Millorant l?equilibri poden disminuir les caigudes i la por a caure que tants problemes de dependència genera. La consola ens aporta comoditat d?execució (al propi domicili), estalvia despesa sanitària al no requerir personal especialitzat i pot ajudar a millorar l?equilibri.

L’alteració de l’equilibri és un factor de risc per patir caigudes en la gent gran amb les conseqüències físiques, psíquiques i econòmiques que això representa.

OBJECTIU: L’objectiu principal d’aquest projecte és avaluar la correlació de l’equilibri determinat per la consola Wii de Nintendo (joc Wii-Fit + Wii Balance Board) i el valor obtingut en el test de Tinetti en persones de més de 70 anys. També volem avaluar la utilitat de la consola en la millora de l’equilibri, en la disminució de la por a caure i en la disminució del percentatge de caigudes, així com també conèixer l’acceptabilitat i el grau de satisfacció amb la consola en aquest col·lectiu.

MÈTODES: Estudi d’intervenció amb grup control dins de l’àmbit de l’atenció primària en pacients iguals o més grans de 70 anys. El grup intervenció, amb la consola Wii de Nintendo, realitzarà una taula d’exercicis orientats a millorar l’equilibri amb una freqüència de 2 sessions a la setmana durant 3 mesos, mentre que el grup control no realitzarà cap entrenament.
S’avaluarà l’equilibri mitjançant el test de Tinetti i el Timed Up and Go i també mitjançant la consola Wii a l’inici de l’estudi, als 3 mesos de la inclusió (final intervenció) i al cap de l’any de la intervenció. També es farà un seguiment telefònic quadrimestral durant tota la intervenció i els 12 mesos posteriors a aquesta intervenció per tal de recollir informació sobre caigudes produïdes durant aquests temps i les seves conseqüències.

RESULTATS ESPERATS: Esperem que hi hagi una bona correlació entre el percentatge d’equilibri calculat per la consola i el test de Tinetti. També esperem que l’entrenament amb la consola serveixi per millorar l’equilibri, per evitar caigudes i per disminuir la por a caure. Creiem que hi haurà una bona acceptació amb aquesta nova eina i que el grau de satisfacció serà elevat.

IMPACTE POTENCIAL ESPERAT: La millora de l’equilibri en el grup de població que més caigudes pateix i amb conseqüències més greus té un valor indiscutible. Si a més aquesta millora es pot aconseguir amb una consola al propi domicili en comptes d’haver d’anar a programes de rehabilitació o a activitats físiques dirigides els avantatges encara són més grans. Millorant l’equilibri poden disminuir les caigudes i la por a caure que tants problemes de dependència genera. La consola ens aporta comoditat d’execució (al propi domicili), estalvia despesa sanitària al no requerir personal especialitzat i pot ajudar a millorar l’equilibri.

OBJETIVO: Describir la variabilidad de la realización de 7 actividades preventivas (AAPP: cribado de tabaquismo, consumo excesivo de alcohol, hipertensión arterial, hipercolesterolemia, obesidad, vacunación antigripal, vacunación antitetánica) en Atención Primaria y los factores relacionados con ésta. Describir la evolución de los problemas de salud detectados (PSD: tabaquismo, consumo excesivo de alcohol, obesidad, hipertensión arterial e hipercolesterolemia). Calcular los coeficientes de correlación intraclase (CCI). ÁMBITO: Equipos de Atención Primaria (EAP) informatizados desde hace >3 años de Madrid, Aragón y Cataluña (CCAA). DISEÑO: Estudio transversal multicéntrico de la variabilidad de la realización de las 7 AAPP y sus factores relacionados en 2006-2007. En diciembre de 2008 se analizará la evolución de los 5 PSD. PARTICIPANTES: Muestra aleatoria de 20 EAP por CCAA. Se seleccionarán los sujetos ? 15 años atendidos en 2006 y en 2007 para el análisis de la variabilidad y además atendidos en 2008 para el análisis de la evolución de los PSD. VARIABLES: Datos de los sujetos (edad, sexo, comorbilidad y AAPP) y características de EAP y del profesional. RECOGIDA DE INFORMACIÓN: Transferencia de los datos de las historias clínicas informatizadas a una base de datos centralizada previa encriptación y disociación de los datos de identificación del sujeto. ANÁLISIS: global y por CCAA. Análisis estándar a nivel de EAP y profesional (medias y proporciones), y análisis de regresión logística multinivel ajustado por variables individuales y de conglomerado. Se calculará la variabilidad en el número de las AAPP con modelos multinivel de Poisson. Efecto aleatorio: EAP y profesional. Cálculo de CCI, errores estándar y componentes de la varianza para las diferentes medidas de resultado.

OBJETIVO: Conocer la prevalencia de arteriopatía periférica (AP) en población general de ambos sexos, su relación con morbi-mortalidad vascular y su significado clínico-pronóstico en relación al riesgo cardiovascular determinado mediante las tablas REGICOR, Framingham y SCORE. DISEÑO: Estudio observacional en dos fases. FASE I: Transversal descriptivo de prevalencia de AP y FASE II: Analítico de cohortes. ÁMBITO DE ESTUDIO: Población adscrita a 24 Centros de Salud de Atención Primaria de entorno urbano y semiurbano. SUJETOS DE ESTUDIO: Muestra aleatoria de 3010 personas de edad mayor o igual a 50 años. INSTRUMENTALIZACIÓN: A) Estudio transversal. Como criterio diagnóstico de AP se utilizará el índice tobillo/brazo. Esta determinación se realizará mediante un Doppler portátil (sonda de 8 Mhz) por personal previamente entrenado. El cálculo del riesgo cardiovascular se realizará mediante las tablas REGICOR, Framingham y SCORE. B) Estudio de cohortes. Los sujetos serán evaluados cada 6 meses mediante entrevista telefónica, revisión de la historia clínica informatizada, entrevista personal o telefónica con el médico de atención primaria responsable del paciente yrevisión anual de los registros de mortalidad para determinar la aparición de los siguientes eventos durante el seguimiento: 1. Accidente isquémico transitorio, 2. Ictus, 3. Angina de pecho, 4. Infarto de miocardio, 5. Aneurisma abdominal sintomático y 6. Mortalidad vascular. RESULTADOS ESPERADOS: Estimación prevalencia de arteriopatía periférica en población mayor o igual a 50 años y estimación del riesgo relativo de padecer un evento cardiovascular en función de la presencia de AP

OBJETIVO: Conocer la prevalencia de arteriopatía periférica(AP) en población general de ambos sexos, su relación con la morbi-mortalidad vascular y su significado clínico-pronóstico en relación al riesgo cardiovascular determinado mediante las tablas REGICOR, Framingham y SCORE. DISEÑO: Estudio observacional en dos fases. FASE I: Transversal descriptivo de prevalencia de AP y FASE II: Analítico de cohortes. ÁMBITO DE ESTUDIO: Población adscrita a 24 Centros de Salud de Atención Primaria de entorno urbano y semiurbano. SUJETOS DE ESTUDIO: Muestra aleatoria de 3010 personas de edad > 50 años. INSTRUMENTALIZACIÓN: A) Estudio transversal. Como criterio diagnóstico de AP se utilizará el índice tobillo/brazo ? 0,9. Esta determinación se realizará mediante un Doppler portátil (sonda de 8 Mhz) por personal previamente entrenado. El cálculo del riesgo cardiovascular se realizará mediante las tablas REGICOR, Framingham y SCORE. B) Estudio de cohortes. Los sujetos serán evaluados cada 12 meses mediante entrevista telefónica, revisión de la historia clínica informatizada, entrevista personal o telefónica con el médico de atención primaria responsable del paciente y revisión anual de los registros de mortalidad para determinar la aparición de los siguientes eventos durante el seguimiento: 1.Accidente isquémico transitorio, 2.Ictus, 3.Angina de pecho, 4.Infarto de miocardio, 5.Aneurisma abdominal sintomático y 6.Mortalidad vascular. RESULTADOS ESPERADOS: Estimación de la prevalencia de arteriopatia periférica en población > 50 años y estimación del riesgo relativo de padecer un evento cardiovascular en función de la presencia de AP.