Anna Ruíz Comellas

L’any 2017 l’AGAUR va acreditar el Grup de Recerca Promoció de la Salut en l’Àmbit Rural (PROSAARU) com a grup emergent en recerca.
L’any 2023 l’IDIAP i l’AGAUR van acreditar el Grup de Recerca PROSAARU com a grup consolidat en recerca. Aquesta última acreditació ha donat un nou impuls al grup i ha obert més possibilitats de realitzar una recerca eficaç que permeti millorar la qualitat de vida de les persones.
Com qualsevol grup emergent i amb la pandèmia de COVID-19 va necessitar un període de temps per estructurar les línies de recerca i consolidar l’estructura de treball. En l’actualitat això ja s’ha assolit i està en fase d’una major expansió de les línies de recerca. Aquest alliberament pretén impulsar tres línies de recerca:
– 1. COVID
– 2. Cronicitat
– 3. Prevenció primària
a través de 19 projectes actualment en vies de desenvolupament, pendents de resolució de finançament o programats per un futur proper.
La justificació d’impulsar aquestes tres línies de recerca és la següent: la candidata a l’inici del grup PROSAARU en el seu primer alliberament IDIAP 2017 co-liderava la línia d’estils de vida saludable/cronicitat, posteriorment amb l’aparició de la pandèmia de COVID-19 aquesta línia es va parar per la impossibilitat/dificultat de fer estudis i intervencions amb persones, i va començar a fer estudis relacionats amb la COVID-19. Actualment, en època post pandèmia, segueix amb estudis de COVID-19, ha reiniciat l’anterior línia de recerca de cronicitat i ha potenciat un nova línia de prevenció primària, que ja s’havia treballat anteriorment al grup.
S’ha vetllat per què part de les propostes tinguin en compte la participació ciutadana i de pacients.

While the need for integrating palliative care (PC) services into heart failure (HF) care has been well recognised, as of yet this integration lacks behind, especially when compared to cancer care. Currently, only 5-7% of patients with HF utilise PC services, due to a focus on optimising therapy and an unpredictable disease trajectory with exacerbations which hampers prognosis. As a result, many symptoms and concerns that are not directly related to HF are not recognised and undertreated and patients are often referred to PC services only at the very end of their lives.

The RAPHAEL consortium sets out to take the next big step in integrating PC into HF care by integrating the RAPHAEL palliative care approach in existing HF care pathways. This flexible and patient centred approach starts with the identification of multidimensional symptoms and concerns, prioritise needs with patient and informal carer and formulate a proactive care plan. The symptoms and concerns will be monitored by the patient at home using the PAL@HEART application. The app can be used to evaluate interventions, support communication and earl identify new or increasing needs. As a result, the care needs of each individual patient with HF are addressed faster and better, improving their quality of life and autonomy. Moreover, this will lead to a reduction in emergency hospitalisations, unburdening the healthcare system and reducing costs.

The RAPHAEL project sets out to adapt the RAPHAEL approach to HF care within a European context and test and validate its (cost-)effectiveness via a feasibility and large-scale evaluation study performed in 7 EU countries, the UK and Switzerland. It brings together experts in palliative care, cardiology, and primary care as well as professional organisations and patient representatives. Together the RAPHAEL consortium is uniquely situated to demonstrate the (cost-)effectiveness of the RAPAHEL approach and launch its implementation in Europe and beyond.

—

Antecedents: El 2022 l’excés de mortalitat a Espanya va ser el tercer més gran, només superat pel 2020 i pel 2015. Aquest excés de mortalitat s’ha atribuït no tan sols als efectes directes i indirectes de la pandèmia de COVID-19 sinó també als dels episodis de calor extrema, com les onades de calor, excepcionals a l’estiu de 2022. Ara bé, només un 22,92% de l’excés a Espanya, i un 16,22% a Catalunya, ha estat atribuït directament a la calor extrema.
Hipòtesis: És molt probable que s’hagués produït un desplaçament de les morts degut a una combinació d’un empitjorant de les malalties cròniques com a conseqüència de la COVID-19 i/o d’una falta de control de les mateixes, així com una falta de diagnòstic o bé un diagnòstic més tardà en algunes d’aquestes. La calor extrema ha afectat a aquells subjectes més vulnerables tant des del punt de vista de la seva salut com des del socioeconòmic i mediambiental. Com a conseqüència, va existir una variabilitat geogràfica tant en l’excés de mortalitat, com en els efectes de la calor extrema i els directes i indirectes de la COVID-19, en l’excés de mortalitat durant els mesos d’estiu a Catalunya, en especial durant l’estiu de 2022.
Objectius: Analitzar la variabilitat geogràfica de l’excés de mortalitat sobre la mortalitat durant els estius a Catalunya, així com estimar quina part de l’excés es pot atribuir a la calor extrema, als efectes directes i indirectes de la COVID-19 i a altres causes, en especial durant l’estiu de 2022. Addicionalment, també s’explorarà quina és l’associació entre episodis de calor extrema i diverses variables de salut en subgrups de població vulnerable.
Metodologia. Estudi de cohort retrospectiva (variables a nivell individual) i un disseny ecològic longitudinal (variables a nivell contextual), del 2015 al 2024, ambdós inclosos. Determinacions i anàlisi estadística: Utilitzarem models mixts espai-temporals, com a marc de referència, amb un disseny tant individual com ecològic (ABS), controlant les limitacions i els biaixos presents en els models estàndard.
Resultats esperats: Proporcionarem estimadors no esbiaixats de l’excés de mortalitat i el impacte en altres resultats de salut en subgrups de població vulnerable, així com de la fracció atribuïble a la calor extrema i als efectes directes i indirectes de la COVID-19. Avaluarem el paper dels confusors tant observats (variables socioeconòmiques i contaminants atmosfèrics en particular) com no observats (individuals i contextuals), així com dels factors mediadors i de modificació de l’efecte.
Aplicabilitat: L’aplicabilitat és immediata en el cas del sistema públic català, donada l’especificitat de la mostra. La validesa externa és més limitada, en tant que els resultats estaran condicionats per les característiques del sistema públic sanitari (universal i amb copagaments relativament baixos), però tanmateix pot servir informar el policy-making a països amb sistemes sanitaris públics semblants.
Rellevància: La proposta proporcionarà una visió de l’impacte dels episodis de calor extrema i la pandèmia de COVID-19 en els serveis sanitaris des del seu inici. L’objectiu és generar l’evidència necessària per guiar a les autoritats sanitàries en el seus plans per focalitzar els recursos en aquelles malalties i grups de la població més vulnerables a aquestes exposicions.

Antecedents: La grip és una malaltia infecciosa molt prevalent i causa un número molt elevat de visites mèdiques i complicacions. Els nens són els principals disseminadors de la grip i la millor manera de prevenir-la és mitjançant la vacunació. A Catalunya la pauta de vacunació antigripal actual inclou als nens majors de 6 mesos amb factors de risc. A partir de la temporada 23/24 la vacunació antigripal s’inclourà dins del calendari de vacunacions sistemàtiques pels menors de 5 anys.
Hipòtesi: La implementació de la vacunació antigripal en menors de 5 anys provocarà una disminució del nombre d’infeccions i complicacions per grip tant en adults com en infants.
Objectius: Determinar si la implementació de la vacunació antigripal en menors de 5 anys produeix una disminució d’infeccions i complicacions per grip en infants i adults. Estudiar l’opinió de les famílies en relació a la vacunació antigripal.
Metodologia: Estudi multicèntric descriptiu retrospectiu amb talls transversals anuals de la població adulta i pediàtrica de la Catalunya Central. S’estudiaran tots els diagnòstics per grip registrats als centres d’atenció primària gestionats per l’ICS de la Catalunya Central, així com les hospitalitzacions per grip registrades en els 4 hospitals de referència d’aquesta àrea entre Octubre de 2018 i Setembre de 2025. També s’estudiaran les taxes de vacunació antigripal infantil durant el mateix període de temps. Es realitzarà un estudi comparatiu de les infeccions i complicacions per grip i taxes de vacunació antigripal entre les temporades prevacunals (2018/19-2022/23) i post-vacunals (2023/24-2024/25). Durant la campanya de vacunació antigripal 23/24 es realitzarà una enquesta a les famílies que acudeixin a la revisió del nen sa per conèixer la seva opinió en quan a la vacunació antigripal.
Resultats esperats: Disminució del nombre de diagnòstics i hospitalitzacions per grip tant en adults com en infants i augment de les taxes vacunals en pediatria.

Antecedents
El dia 11 de Juliol de 2023 el comitè de seguretat (PRAC) de l’Agència Europea del Medicament (EMA) va realitzar una declaració sobre la revisió en curs dels agonistes del receptor GLP-1. Va resultar que l’Agència de medicaments islandesa va aportar i analitzar 150 informes de possibles casos d’autolesions i pensament suïcides que podrien estar relacionats amb l’administració de Ozempic (semaglutida), Saxenda (liraglutida) i Wegovy (semaglutida). La revisió s’està duent a terme des del 3 de juliol de 2023 en el context d’un procediment de senyal, és a dir, com a qualitat d’esdeveniment advers (que pot ser degut al fàrmac o no).
Arran de les múltiples notícies publicades en diversos mitjans sobre la possible relació entre l’administració dels fàrmacs agonistes dels receptors GLP-1 i pensament suïcides (9–11) es vol analitzar la relació entre l’administració d’aquesta família de fàrmacs i diagnòstics relacionats amb trastorns de salut mental posterior a l’administració a l’Atenció Primària de la Catalunya Central.

Hipòtesis
És possible que existeixi relació entre els diagnòstics de trastorns de la salut mental i l’administració dels fàrmacs agonistes del receptor de la GLP-1.
Metodologia
Estudi observacional retrospectiu on s’analitzarà la possible relació entre l’administració de fàrmacs agonistes dels receptors GLP-1 i posteriors trastorns de salut mental.
Anàlisis estadística
L’anàlisi estadística es realitzarà mitjançant freqüències absolutes i percentatges per les variables categòriques, mitjana i desviació típica o mediana i quartils per les variables contínues. Per a determinar les possibles associacions entre les variables s’utilitzarà la prova de Chi-quadrat o el Test de Fisher segons correspongui. Per analitzar diferències entre dues variables contínues s’utilitzarà la prova de la T Student o Mann-Whitney segons correspongui.

Resultats esperats
S’espera poder observar si hi ha relació entre l’administració d’aquests fàrmacs i els trastorns de salut mental.

Aplicabilitat i rellevància

Es vol observar si entre la població diabètica o amb sobrepès/obesitat de la Catalunya Central existeix relació entre l’administració d’aquests fàrmacs i aparició de trastorns mentals. Aquests resultats poden ser útils per fer-ne difusió entre els professionals de la Catalunya Central per tal d’abordar la diabetis mal controlada així com l’obesitat i el sobrepès

Antecedents: La fragilitat és una entitat multidimensional i dinàmica, amb una prevalença molt variable, en funció de l’eina de mesura utilitzada per a valorar-la, la població de referència i la seva àrea geogràfica. És important detectar i avaluar la fragilitat, ja que es relaciona amb pitjors resultats de salut vinculats a processos intercurrents, major mortalitat, major necessitat d’atenció hospitalària i/o institucionalització, pèrdua d’activitats de la vida diària, més risc de caigudes i de fractures, etc. Conèixer el seu abast, ens permet orientar el model sanitari a l’atenció de les persones amb cronicitat complexa, dissenyar intervencions individualitzades, predir els resultats de salut i ajudar-nos en la presa de decisions.
– Hipòtesis
o La prevalença de fragilitat a la Catalunya Central mesurada segons l’IF-VIG és superior al 10-15% descrit per la població europea.
o La prevalença de fragilitat entre la població de la Catalunya Central és similar a la d’altres àrees catalanes.
o Els pacients en programa d’atenció domiciliària presenten més fragilitat que la resta de la població.
o Els pacients més grans, amb més medicació, amb una puntuació a l’Índex de Barthel més baixa, amb malnutrició, deteriorament cognitiu, ansietat, úlceres, caigudes, i més patologies de base (…), tenen un índex de fragilitat més elevat.
– Objectius
o Estudiar la prevalença de fragilitat en persones majors de 64 anys que viuen a la comunitat de la Catalunya Central i comparar-la amb la població europea.
o Estudiar la prevalença de fragilitat en persones majors de 64 anys que viuen a la comunitat de la Catalunya Central i comparar-la amb altres àrees catalanes.
o Descriure el grau de fragilitat dels pacients atesos en el Programa d’Atenció Domiciliària (ATDOM) de la Catalunya Central i comparar-la amb els pacients que no estan en el Programa ATDOM.
o Relacionar el grau de fragilitat amb variables sociodemogràfiques, número de fàrmacs, índex de Barthel, malnutrició, deteriorament cognitiu, ansietat, depressió, caigudes, úlceres, disfàgia, dolor, dispnea, patologies mèdiques i estudiar les variables que estan més discretament relacionades.
– Metodologia: estudi multicèntric descriptiu transversal, on s’estudiarà la població de més de 64 anys assignada a qualsevol dels centres d’atenció primària gestionats per l’ICS de la Catalunya Central.
– Determinacions: determinarem les dades disponibles a la història clínica dels pacients, incloent dos tipus de variables: dependents (fragilitat, pacient crònic complex, pacient amb malaltia crònica avançada, atenció domiciliària, atenció pal·liativa, índex fràgil-VIG) i independents (sociodemogràfiques, àrea bàsica de salut, número de fàrmacs prescrits, índex de Barthel, malnutrició, deteriorament cognitiu, ansietat, depressió, vulnerabilitat social, síndrome confusional, caigudes, úlceres, disfàgia, dolor, dispnea, malalties oncològiques, malalties cardíaques, malalties respiratòries, malalties neurològiques, malaltia digestiva crònica i malaltia renal).
– Anàlisi estadístic: Descriurem les variables qualitatives amb freqüències absolutes i percentatges. Les variables quantitatives continues amb distribució normal les descriurem amb la mitjana i la desviació estàndard, i les que no segueixin una distribució normal, amb mediana i quartils. Utilitzarem la T-student o ANOVA per a mostres independents o l’U-Mann-Whitney o Kruskal-Wallis per contrastos a variables continues i el test exacte de Fischer o X2 per als contrastos de variables categòriques. S’ajustarà una regressió lineal multivariant per poder analitzar l’impacte de cada una de les variables sobres les valors de l’escala Índex Fràgil-VIG. Les dades seran analitzades per mitjà del programa estadístic R versió 4.2.2. El nivell de significança serà del 5% i els intervals de confiança del 95%.
– Resultats esperats: esperem obtenir la prevalença de fragilitat a la Catalunya Central, que sospitem, és superior al 10-15%. A més a més, esperem demostrar que a més multi-morbiditat presenti el pacient, major és el seu índex de fragilitat.
– Aplicabilitat: els resultat d’aquest estudi permetran millorar l’atenció de les persones grans amb fragilitat.
– Rellevància: la fragilitat és un concepte que afecta cada vegada a més individus, degut a que l’esperança de vida de la població catalana s’ha vist incrementada en els darrers anys. Tenir informació sobre la prevalença de fragilitat en la Catalunya Central ens permetrà millorar l’atenció sanitària que rebi la nostra població de referència.

Antecedents:
La pandèmia de COVID-19 ha tingut un important impacte en la salut de la població: no només en el cas de les persones afectades i infectades, sinó també indirectament per la disrupció en l’activitat dels serveis sanitaris, causant potencialment una forta disminució de la capacitat de tractament i diagnòstic al llarg dels mesos amb més incidència de la pandèmia.
Hipòtesis
? L’accés als serveis sanitaris d’atenció primària és un fort determinant de la capacitat de diagnòstic i tractament del sistema sanitari, i les limitacions d’accés als serveis de salut a causa de la pandèmia han afectat de manera diferenciada als diferents grups de la població, tant segons les seves característiques sociodemogràfiques com el seu perfil de salut.
? La telemedicina ha substituït les visites presencials, en gran mesura, els pitjors mesos de la pandèmia; l’efectivitat de la telemedicina ha estat diferent entre diferent tipus de persones usuàries de la sanitat i segons les seves necessitats d’atenció.
Objectius
? Avaluar l’impacte de la pandèmia sobre la salut de la població, més enllà dels efectes directes de la COVID-19, amb una mirada interseccional a la població més vulnerable i amb perspectiva de gènere.
? Mesurar l’efectivitat de la telemedicina i la seva contribució a mantenir la qualitat assistencial en un context d’alta pressió sobre els serveis sanitaris.
Metodologia
Estudi estudi de cohort ambispectiu d’una combinació de dades d’atenció primària del període previ (2015-2019) i dels mesos de pandèmia (2020-2022) per COVID-19:
? Anàlisi del nombre i tipus de visita a l’atenció primària (presencials, telemàtiques) per categories de persones usuàries per establir els principals grups amb dificultats d’accés, així com l’associació entre la disminució de visites i la incidència de COVID-19.
? Avaluació de l’evolució dels indicadors de salut de les principals malalties cròniques per subgrups de persones usuàries.
Determinacions / Anàlisi estadística
? Es crearan subgrups poblacionals d’acord amb les seves característiques sociodemogràfiques, en particular gènere i grups d’edat, i perfils de càrrega de morbiditat.
? A partir del modelatge d’un baseline basat en les visites a centres de primària pels anys
repandèmia, ajustats per les característiques dels subgrups, es farà una estimació de l’impacte de la pandèmia sobre el nombre i tipus de visites. De manera similar, s’estimarà un baseline de l’evolució dels indicadors de salut i la desviació causada per la pandèmia.
? Els models utilitzats seran models jeràrquics Bayesians, els quals permeten controlar no només els confusors observats (per exemple, algunes variables socioeconòmiques que poguessin influir en l’accés a l’atenció), sinó també els no observats (com determinades característiques associades al subjecte, a la unitat productiva on està assignat i/o al comportament de la pandèmia en un moment determinat).
Resultats esperats
? Caracterització dels subgrups poblacionals que més han patit la disrupció del sistema de salut pública al llarg dels mesos de la pandèmia.
? Avaluació de l’efectivitat de la telemedicina segons els perfils sociosanitaris.
Aplicabilitat
L’aplicabilitat és immediata en el cas del sistema públic català, donada l’especificitat de la mostra. La validesa externa és més limitada, en tant que els resultats estaran condicionats per les característiques del sistema sanitari públic (universal i amb copagaments relativament baixos), però tanmateix pot servir informar el policy-making de països amb sistemes sanitaris semblants.
Rellevància La proposta proporcionarà una visió de l’impacte de la pandèmia en els serveis sanitaris d’atenció primària des del seu inici. L’objectiu és generar l’evidència necessària per guiar a les autoritats sanitàries en el seus plans per focalitzar els recursos en aquelles malalties i grups de la població que més han patit els efectes de la pandèmia, més enllà dels efectes directes de la COVID-19.

Introducció: La pandèmia causada pel SARS-Cov2 ha provocat un impacte en pacients amb malalties cròniques, especialment les que comporten un seguiment estricte com és el cas de la Diabetis Mellitus. L’esforç dels governs per controlar la propagació del virus va suposar un confinament estricte en què tant pacients com a centres de salut van veure afectat el control de diverses patologies.

Material i mètodes: Mitjançant les dades clíniques dels serveis d’Atenció Primària de la Regió Sanitària Catalunya Central, aquest estudi analitza el registre de visites i els codis diagnòstics utilitzats per comparar la variació de diagnòstics i visites relacionades amb DM entre els anys 2019 i 2020.

Resultats: L’any 2020 i en relació amb l’any 2019 es va produir una reducció en la detecció de nous casos de DM2 (39,06%; P=0.00) i en les visites realitzades a pacients amb DM2 (21,36% P= 0.00). Aquesta disminució es va produir en tots els grups, inclosos aquells en què són més freqüents els nous diagnòstics

La pandèmia de la COVID-19 ha tingut un impacte molt important a tot el món. Al
sector sanitari de Catalunya ha capgirat els serveis assistencials i un percentatge
molt alt de la població catalana s’ha infectat, segons l’Agència de Qualitat i Avaluació
Sanitàries de Catalunya (AQuAS), a dia 1 de novembre del 2.021 hi havien 1.004.553
de casos confirmats acumulats a Catalunya.
Per tots aquests motius, a quasi bé totes les Unitats i Instituts de Recerca s’ha creat
una línia de recerca de COVID-19, per ajudar a donar resposta a totes les qüestions
i conseqüències que ha causat la pandèmia. Actualment, a la nostra línia de recerca
de COVID-19, tenim tres projectes d’investigació, tots finançats o amb algun ajut o
beca. La pandèmia també ha afavorit els treballs col·laboratius amb altres unitats i
instituts de recerca, la qual cosa, dóna un valor afegit a la nostra investigació. En els
últims mesos, hem fet amb vàries publicacions a revistes d’alt impacte relacionades
amb aquesta línia de recerca i actualment tenim 4 articles en revisió.

ANTECEDENTS: Segons el baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), uns tres milions d’espanyols anualment consumeixen productes homeopàtics, més de cinc milions prenen productes fitoteràpics i uns dos milions i mig han rebut un tractament amb acupuntura. Homeopatia, fitoteràpia i acupuntura, juntament amb els massatges terapèutics, són les teràpies complementàries (TC) més consumides a Espanya. En general, les TC es proposen per a diagnòstics poc precisos i per a patologies benignes i autolimitades, rarament per guarir malalties greus.
HIPÒTESIS:
-Les TC són utilitzades amb freqüència per la població de l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) de Sant Joan de Vilatorrada.
-La població de l’ABS de Sant Joan de Vilatorrada creu que les TC són beneficioses.
-La població rural utilitza més les TC que la població urbana.
-La població de l’ABS de Sant Joan de Vilatorrada ha utilitzat TC pel tractament de la malaltia COVID-19.
OBJECTIUS:
-Conèixer l’ús de les TC l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) de Sant Joan de Vilatorrada.
-Conèixer les creences de la població de l’ABS Sant Joan de Vilatorrada en relació a les TC.
-Detectar si hi ha diferències en l’ús de TC entre la població rural i urbana de l’ABS Sant Joan de Vilatorrada.
-Conèixer l’ús que s’ha fet de les TC pel tractament de la malaltia COVID-19.
METODOLOGIA:
– Disseny: Estudi descriptiu transversal
– Població d’estudi: Usuaris de 18 anys o més de l’ABS de Sant Joan de Vilatorrada.
– Criteris d’inclusió: que acceptin participar a l’estudi i que hagin autoritzat rebre SMS del seu Equip d’Atenció Primària.
– Criteris d’exclusió: usuaris amb diagnòstics de demència.
– Mida mostral: un mínim de 600 usuaris, 300 de zona rural i 300 de zona urbana.
– Mostra: Usuaris de l’ABS Sant Joan de Vilatorrada (CAP de Sant Joan de Vilatorrada i els Consultoris rurals de Fonollosa, Rajadell, Canet de Fals, Fals i Aguilar de Segarra) enquestats a la consulta d’Atenció Primària o que responen l’enquesta a través del SMS.
– Variables d’estudi: sociodemogràfiques (sexe, edat, lloc de residència, nivell d’estudis), utilització de TC, motius d’ús i creences de TC, font d’informació i lloc on rep el tractament, freqüència d’ús, grau de satisfacció de les TC, infecció per SARS-CoV2, vacunació COVID-19.
ANÀLISI ESTADÍSTICA: Comparació de mitjanes mitjançant el test de Chi-quadrat de pearson (X2) per analitzar la relació entre dues variables categòriques i la prova de la T Student o Mann-Whitney per analitzar la relació entre dues variables contínues.
RESULTATS ESPERATS: La utilització de TC és molt freqüent a la població de l l’ABS de Sant Joan de Vilatorrada, sobretot a les zones rurals. La percepció de la població en front d’aquestes teràpies és positiva. Les més utilitzades són la fitoteràpia, l’homeopatia, l’acupuntura i les pràctiques de manipulació del cos.
APLICABILITAT I RELLEVÀNCIA: Creiem que conèixer l’ús que fa la població de TC ens permetrà millorar l’assistència sanitària, sensibilitzar al personal sanitari i crear necessitats formatives d’aquests professionals. També ens ajudarà a prevenir possibles efectes secundaris i interaccions amb la medicina convencional.
PARAULES CLAU: Teràpies complementaries, atenció primària, població rural, població urbana, creences, COVID-19.

Antecedentes
A fecha de agosto de 2022, España acumulaba un total de 13.294.139 casos confirmados de COVID19. Se estima que al menos un 10% de ellos, más allá de la afectación aguda inicial, no consiguen recuperar su estado vital previo y los síntomas persisten. Esta permanencia de síntomas se denomina COVID persistente o long COVID y se caracteriza por fatiga tanto física como cognitiva, pero sin un diagnóstico firme. La complejidad y heterogeneidad de la fatiga y sus factores contribuyentes plantean un gran desafío, ya que la evaluación subjetiva en los encuentros clínicos plantea serias limitaciones. A su vez la fatiga influye negativamente en muchos aspectos del día a día del paciente, así como el retorno al puesto de trabajo. Prevemos, basándonos en el proceder de otras condiciones crónicas que se presentan con fatiga, que podría ocasionarse un gran impacto en la vida de los supervivientes de COVID19, la adherencia a su tratamiento médico, la adherencia a un estilo de vida sano y, en general, en su calidad de vida. Es por esto que los pacientes de COVID persistente necesitan herramientas que les ayuden en el automanejo de la fatiga y sus factores asociados.
Adhera® Fatigue Digital Program (o AFDP) es un programa de salud digital basado en técnicas de cambio conductual y emocional que brinda apoyo personalizado para el automanejo físico y emocional en pacientes con fatiga relacionada con el COVID persistente.

Hipótesis
Adhera® Fatigue Digital Program para apoyar la autogestión de la fatiga va a tener un impacto positivo en la mejora de la calidad de vida de los pacientes con COVID persistente.

Objetivos
El presente estudio procederá a la recogida de datos de sintomatología y bienestar emocional en una población (n=60) de pacientes con fatiga relacionada con diagnóstico de COVID persistente durante 3 meses haciendo uso o no de Adhera® Fatigue Digital Program. El objetivo del estudio es evaluar la viabilidad del programa en el apoyo del automanejo físico y emocional en pacientes de COVID persistente con fatiga y, consecuentemente, en la mejora de su calidad de vida.

Métodos
COVIDAI es un estudio de viabilidad de 60 pacientes con fatiga asociada al COVID persistente para obtener “Real World Evidence” acerca del impacto del Adhera® Fatigue Digital Program sobre la calidad de vida de estos pacientes. Se asignará aleatoriamente 30 pacientes al brazo control y 30 al brazo de intervención. Se aplicará el protocolo de atención rutinaria a los pacientes control, y a los pacientes en intervención se les proveerá del Adhera® Fatigue Digital Program con su app y smartwatch asociados que recogerán datos biométricos y psicométricos. Se hará seguimiento de los pacientes durante 3 meses, haciéndose un análisis intermedio de los datos tras el primer mes de seguimiento. Se evaluará impacto clínico y percepción de usabilidad.
Se trata de un estudio prospectivo que se llevará a cabo en los siguientes centros clínicos:
– Distrito sanitario Aljarafe-Sevilla Norte (DASN)
– Institut Català de la Salut – Instituto de Investigación de Atención Primaria Jordi Gol

Relevancia
Actualmente no existe ninguna alternativa terapéutica válida para mejorar la fatiga asociada al COVID persistente. AFDP tiene el potencial de empoderar a estos pacientes en el automanejo de su condición, proveyéndolos de herramientas para mejorar su calidad de vida

Antecedents:
? La pandèmia de COVID-19 ha tingut un important impacte en la salut de la població no només en el cas de les persones infectades, sinó també indirectament per la disrupció dels serveis sanitaris, causant potencialment una forta disminució de la capacitat de tractament i diagnòstic al llarg dels mesos de la pandèmia.

Hipòtesis
? L’accés als serveis sanitaris de primària és un fort determinant de la capacitat de diagnòstic i tractament del sistema sanitari, i les limitacions d’accés als serveis de salut a causa de la pandèmia han afectat de manera diferenciada als diferents grups de la població, tant segons les seves característiques sociodemogràfiques com el seu perfil de salut.
? La telemedicina ha substituït les visites presencials, en gran mesura, els pitjors mesos de la pandèmia; l’efectivitat de la telemedicina ha esta diferent entre tipus de pacients i segons les seves necessitats d’atenció.

Objectius
? Establir l’efecte de la pandèmia sobre la salut de la població, més enllà dels efectes directes de la COVID-19, amb un focus especial sobre les poblacions vulnerables.
? Mesurar l’efectivitat de la telemedicina i la seva contribució a mantenir la qualitat assistencial en un context d’alta pressió sobre els serveis sanitaris.

Metodologia
? Mitjançant una combinació de dades prèvies del període previ a la pandèmia (2015-2019) i dels mesos de la pandèmia (2020-2021):
? Anàlisi del nombre i tipus de visita per categories de pacients per establir els principals grups de pacients amb dificultats d’accés, així com l’associació entre la disminució de visites i la incidència de COVID-19.
? Avaluació de l’evolució dels indicadors de les principals malalties cròniques per subgrups de pacients.

Determinacions / Anàlisi estadística
? Es crearan subgrups poblacionals d’acord amb les seves característiques sociodemogràfiques i perfils de càrrega de morbiditat.
? A partir del modelatge d’un baseline basat en les visites a centres de primària pels anys pre-pandèmia, ajustats per les característiques dels subgrups, s’estimarà l’impacte de la pandèmia sobre el nombre i tipus de visites. De manera similar s’estimarà un baseline de l’evolució dels indicadors de salut i la desviació causada per la pandèmia.

Resultats esperats
? Caracterització dels subgrups poblacionals que més han patit la disrupció del sistema de salut pública al llarg dels mesos de la pandèmia.
? Avaluació de l’efectivitat de la telemedicina segons els perfils sociosanitaris.

Aplicabilitat
L’aplicabilitat és immediata en el cas del sistema públic català, donada l’especificitat de la mostra. La validesa externa és més limitada, en tant que els resultats estaran condicionats per les característiques del sistema públic sanitari (universal i amb copagaments relativament baixos), però tanmateix pot servir informar el policy-making a països amb sistemes sanitaris públics semblants.

Rellevància
La proposta proporcionarà una visió de l’impacte de la pandèmia en els serveis sanitaris des del seu inici. L’objectiu és generar l’evidència necessària per guiar a les autoritats sanitàries en el seus plans per focalitzar els recursos en aquelles malalties i grups de la població que més han patit els efectes de la pandèmia, més enllà dels efectes directes del COVID-19.

Este estudio (LongCOVICAT) estará anidado en el estudio «»CARACTERITZACIÓ DEL COL·LECTIU DE PACIENTS AFECTATS PER COVID19-PERSISTENT A CATALUNYA (Covid-19 Persistent)»», un estudio de cohorte de pacientes con larga COVID, que tiene como objetivo caracterizar la demografía y características clínicas de los pacientes con COVID largo de Cataluña, así como la asistencia sanitaria recibida, la duración de los síntomas y la frecuencia de los síntomas al reclutamiento, a los 3, 6 y 12 meses, y descripción de la calidad de vida de los pacientes

El propósito de este subestudio es comprender los mecanismos inmunopatogénicos detrás del síndrome de COVID prolongado y los fenotipos clínicos y evaluar el efecto de las vacunas COVID-19 y los mecanismos inmunológicos sobre los síntomas del COVID prolongado. Diseño del estudio. Este es un subestudio prospectivo que seguirá a una cohorte de pacientes con COVID prolongado.

Población de estudio

La población de estudio son pacientes con COVID largo de Cataluña, la mayoría de ellos del «»Col·lectiu d’afectades i afectats persistents per la COVID-19″» que participan en el estudio «»CARACTERITZACIÓ DEL COL·LECTIU DE PACIENTS AFECTATS PER COVID19-PERSISTENT A CATALUNYA (Covid-19 Persistent) «»y que dan su consentimiento para participar en este subestudio. Criterios de inclusión

1. Personas de cualquier edad que sean pacientes de larga COVID en Cataluña y que participen en el estudio «»CARACTERITZACIÓ DEL COL·LECTIU DE PACIENTS AFECTATS PER COVID19-PERSISTENT A CATALUNYA (Covid-19 Persistent)»»
2. Tener síntomas asociados con COVID prolongado durante al menos 3 meses.

Introducción: Las infecciones de vías respiratorias constituyen una de las principales causas de morbilidad en pediatría y ocupan una gran parte de la actividad asistencial en atención primaria, sobre todo como epidemias invernales.

Objetivo: Calcular la incidencia de las diferentes infecciones respiratorias en niños en las consultas de atención primaria entre 2018 y 2022, comparando entre los diferentes grupos de edad. Además, ver la variación de la incidencia antes, durante y después de la pandemia del COVID-19 y valorar si el uso de mascarillas, lavado de manos y políticas de distanciamiento social han hecho reducir las infecciones.

Metodología: Estudio observacional, descriptivo, longitudinal y prospectivo de incidencia, de los menores de 15 años que han consultado en centros de atención primaria de Cataluña Central y que conste en su historia clínica el diagnóstico codificado de: resfriado común, faringoamigdalitis aguda, gripe, sinusitis aguda, otitis media, herpangina, enfermedad mano boca pie, laringotraqueítis, bronquitis aguda, bronquiolitis, neumonía o enfermedad por COVID-19.

Antecedents: La percepció sobre les vacunes contra el COVID-19, ha anat patint diversos canvis durant la pandèmia, algunes percepcions negatives limiten l’accés a l’efecte protector de les vacunes, la qual cosa es converteix en un problema de salut pública. Coneixent les creences de salut que promouen l’acceptació de la vacunació, es poden formular campanyes objectiu adequades que promoguin la vacunació.

Objectius: Determinar els motius de motivació pels quals la població menor de 60 anys es vacunen contra la COVID-19, als punts de vacunació massiva del Bages i Berguedà.

Metodologia: Estudi descriptiu transversal dels usuaris que acudeixen als punts de vacunació massiva del Bages i Berguedà durant els mesos de Juliol, Agost i Setembre

Rellevància: Coneixent les creences de salut que promouen l’acceptació de la vacunació, es poden formular campanyes adequades que promoguin la vacunació, en grups concrets de població

ANTECEDENTES
La investigación actual destaca que uno de los síntomas más comunes del COVID19 es la fatiga, que incluye aspectos de salud física y cognitiva/mental (M Newman, 2021), la fatiga es también un factor que contribuye a los retrasos en la vuelta al trabajo después del COVID19. Muchos de los factores que contribuyen a la fatiga en los supervivientes de la COVID19 están relacionados con los estilos de vida (es decir, la actividad física, el sueño) y los aspectos de salud mental (es decir, el aumento de los síntomas de ansiedad y depresión, incluso subclínicos). La complejidad y la heterogeneidad de la fatiga y de los factores que contribuyen a ella plantean un reto importante, ya que la evaluación subjetiva en los encuentros clínicos plantea serias limitaciones debido a la falta de uso de herramientas validadas en entorno asistencial y al sesgo cognitivo de memoria de los pacientes cuando se les pregunta por hechos que ocurrieron meses atrás. Por lo tanto, se necesitan nuevos enfoques basados en datos para recopilar información sobre la fatiga relacionada con la COVID19 en el entorno del paciente, incluyendo la captura de los factores que contribuyen a la salud física y mental. Apoyar la autogestión de la fatiga en los supervivientes de la COVID19 será pronto un reto importante en nuestros sistemas sanitarios. Aunque no hay datos sobre el impacto de la atención a los supervivientes de la COVID19, podemos prever, a partir de otras enfermedades crónicas afectadas por la fatiga, que podría haber un impacto en la capacidad de trabajo de los supervivientes de la COVID19, la adherencia al tratamiento médico, la adherencia a un estilo de vida saludable y, en general, la calidad de vida tanto física como mental. Se ha demostrado que las intervenciones basadas en las Tecnologías de las Información y Comunicación (TIC), usando aplicaciones móviles y relojes inteligentes ayudan a los pacientes a la autogestión del bienestar psicofísico. Además, pueden proporcionar herramientas para que los clínicos apoyen a los pacientes en su autogestión al tiempo que controlan su estado de salud. Finalmente, los avances en el uso de la inteligencia artificial (IA) para permitir la personalización del apoyo a los pacientes y también el seguimiento mediante el uso de sensores portátiles (por ejemplo, relojes inteligentes) que complementan la psicometría avanzada pueden actualmente abordar tanto los problemas de salud física como los de salud mental de los pacientes de una manera verdaderamente personalizada gracias a la posible integración de los algoritmos de IA y a la colaboración con los profesionales sanitarios.
HIPÓTESIS
La intervención de salud digital personalizada basada en la IA, llamada Adhera para COVID persistente, y compuesta por una aplicación móvil y un reloj inteligente para los pacientes, y una aplicación web para los profesionales sanitarios, a través de la recogida de datos biométricos (recogidos por los sensores del reloj) y psicométricos (cuestionarios) y personalizada a través de la IA, proporcionará aceptabilidad, facilidad de uso, seguridad y fiabilidad por parte de los pacientes y los profesionales sanitarios.
OBJETIVO
El objetivo principal de este estudio prospectivo es la evaluación de la aceptabilidad, facilidad de uso, seguridad y fiabilidad de la intervención de salud digital personalizada basada en la IA por parte de los pacientes para una mejor auto-gestión de los síntomas psicofísicos y por parte de los profesionales sanitarios para gestionar mejor el proceso de atención sanitaria de los pacientes diagnosticados con COVID persistente.
MÉTODOS
Se trata de un estudio de viabilidad prospectivo que se llevará a cabo con 15 pacientes en el Instituto de Investigación de Atención Primaria Jordi Gol (IDIAPJGol) que han sido diagnosticados de COVID persistente.
RELEVANCIA
Las intervenciones digitales personalizadas en los síntomas relacionados con la COVID persistente tanto fisiológicas como psicológicas permitiría optimizar el modelo de coste-eficacia para la gestión de estos pacientes. Del mismo modo, la detección precoz de complicaciones asociadas al COVID persistente en pacientes pertenecientes a grupos vulnerables permitiría mejorar los tiempos de asistencia y, por tanto, el pronóstico del paciente.

Introducció: La resposta immunitària al virus SARS-CoV-2 amb generació d’anticossos (Ac) s’observa, en la majoria d’individus infectats, als 10-15 dies després de l’aparició de símptomes de la COVID-19. No obstant això, a causa de la recent aparició d’aquest virus a la població humana encara no se sap quant temps es mantindran aquestes Ac o si proporcionaran protecció contra la reinfecció.

Objectiu: Caracteritzar el perfil d’anticossos específics als antígens de SARS-CoV-2 i la immunitat cel?lular en mostres de sang recollides de forma prospectiva durant 12 mesos, per analitzar la cinètica, la magnitud i la durabilitat en relació a la clínica presentada durant la infecció.

Metodologia: Estudi longitudinal prospectiu d’un any de seguiment de la cohort COVID CATCentral. S’estudiaran 122 professionals sanitaris d’Atenció Primària simptomàtics amb resultats positius de PCR per SARS-CoV-2 durant el període 10 de març al 10 d’abril. Es relacionaran les característiques clíniques amb els resultats serològics i d’immunitat cel?lular, recollides en mostres seqüencials mensuals i bimensuals respectivament. S’utilitzaran mostres de plasma seqüencials recollides des dels 4 mesos als 16 mesos després de l’aparició de símptomes.

Introducció: La resposta immunitària al virus SARS-CoV-2 amb generació d’anticossos (Ac) s’observa, en la majoria d’individus infectats, als 10-15 dies després de l’aparició de símptomes de la COVID-19. No obstant això, a causa de la recent aparició d’aquest virus a la població humana encara no se sap quant temps es mantindran aquestes Ac o si proporcionaran protecció contra la reinfecció.

Objectiu: Caracteritzar el perfil d’anticossos específics als antígens de SARS-CoV-2 i la immunitat cel?lular en mostres de sang recollides de forma prospectiva durant 12 mesos, per analitzar la cinètica, la magnitud i la durabilitat en relació a la clínica presentada durant la infecció.

Metodologia: Estudi longitudinal prospectiu d’un any de seguiment de la cohort COVID CATCentral. S’estudiaran 122 professionals sanitaris d’Atenció Primària simptomàtics amb resultats positius de PCR per SARS-CoV-2 durant el període 10 de març al 10 d’abril. Es relacionaran les característiques clíniques amb els resultats serològics i d’immunitat cel?lular, recollides en mostres seqüencials mensuals i bimensuals respectivament. S’utilitzaran mostres de plasma seqüencials recollides des dels 4 mesos als 16 mesos després de l’aparició de símptomes.

Introducció:
La malaltia coronavirus 2019 (COVID-19) és una pandèmia vírica. De les manifestacions neurològiques de la COVID-19 destaquen els trastorns de l’olfacte i / o del gust.

Objectiu:
Avaluar la sensibilitat i especificitat dels TOG i estimar els valors predictius associats per determinar una infecció per Covid-19, amb o sense altres símptomes.

Metodologia:
Estudi de sensibilitat i especificitat dels TOG utilitzant com valor Gold Standard el valor de la prova Reacció en Cadena de la Polimerasa (PCR) pel diagnòstic del coronavirus SARS-CoV-2. Àmbit: Atenció Primària. Subjectes d’estudi: 200 treballadors sanitaris (llicenciats en medicina i diplomats en infermeria) de la Gerència de la Catalunya Central amb clínica suggestiva de COVID-19, amb prova de PCR realitzada en el període: 10 de març a 10 d’abril. A través d’una entrevista telefònica s’obtindran variables sociodemogràfiques i de símptomes i signes clínics de la COVID-19. Es realitzaran regressions logístiques ajustant per edat i sexe per tal d’identificar els símptomes addicionals als TOG que podrien associar-se més a la possibilitat de ser infectat pel SARS-COV-2.

INTRODUCCIO:
La resposta immunitària al virus SARS-CoV-2 amb generació d’anticossos (Ac) s’observa, en la majoria d’individus infectats, als 10-15 dies després de l’aparició de símptomes de la COVID-19. No obstant això, a causa de la recent aparició d’aquest virus a la població humana encara no se sap quant temps es mantindran aquestes Ac o si proporcionaran protecció contra la reinfecció.
OBJECTIU:
Caracteritzar el perfil d’anticossos específics als antígens de SARS-CoV-2 en mostres de sang recollides de forma prospectiva durant 12 mesos, per analitzar la cinètica, la magnitud i la durabilitat en relació a la clínica presentada durant la infecció.
METODOLOGIA:
Estudi longitudinal prospectiu d’un any de seguiment. S’estudiaran 1287 professionals sanitaris de la Catalunya Central d’àmbit d’Atenció Primària, Hospitalari i Residencial amb serologia positiva per SARS-CoV-2. Es relacionaran les variables demogràfiques, i clíniques recollides amb els resultats serològics. S’utilitzaran mostres de plasma seqüencials recollides a partir del juliol-agost del 2020.

– Antecedents: L?aïllament social, la soledat i els estats ansiosos-depressius són condicionants de salut emergents en la gent gran de la nostra societat. Aquesta situació es relaciona amb una major morbimortalitat. Hi ha una necessitat creixent de determinar intervencions efectives que afrontin aquestes situacions, ja que en ocasions les opcions farmacològiques són limitades en aquests pacients. L’activitat física (AF) i les relacions socials en les persones grans estan vinculades a la salut física i mental. El poder realitzar alguna activitat física o recreativa els ajudarà a afrontar aquesta etapa de la vida amb més optimisme i a relacionar-se amb altres de manera sana i independent, no obstant, pocs estudis han avaluat la seva eficàcia al nostre territori.
– Objectius: Avaluar si un programa de 4 mesos d?AF en grup i la visita per conèixer entitats socioculturals millora la situació emocional, social i la qualitat de vida en una mostra de subjectes de més de 64 anys amb ansietat, depressió aïllament social o soledat. I mesurar si l?adherència a l?AF i la vinculació a entitats socioculturals és manté un cop realitzada la intervenció.

Antecedents
Els assajos clínics són estudis científics realitzats a voluntaris sans o malalts. La majoria d’aquests estudis tenen una representació insuficient de dones i de persones grans. La motivació dels pacients per participar en recerca podria augmentar si l’equip de salut els hi dóna suport i assessorament per entendre millor la informació bàsica de l’estudi.

Hipòtesi
1. Els professionals de medicina de família amb més coneixement del concepte de medicina basada en l’evidència (MBE) tenen una visió més positiva de la investigació amb assajos clínics. En conseqüència, els seus pacients també tenen una visió més positiva d’aquesta recerca i, al mateix temps, un major grau de confiança en la «»medicina oficial»».
2. El coneixement de MBE i les actituds cap als assajos clínics dels professionals de medicina de família de la República de Croàcia són similars a la dels seus homòlegs dels països del sud europeu.

Objectius
Examinar i determinar el nivell de conscienciació i actituds envers la MBE en general i, concretament, sobre els assajos clínics entre els professionals de medicina de família i els seus pacients a Croàcia i alguns països del sud d’Europa.

Metodologia
Es tracta d’un estudi multicèntric, prospectiu, transversal, de cohorts, dut a terme en una mostra de 20 professionals de medicina de família de la Catalunya Central i 100 dels seus pacients.

Determinacions
La investigació utilitzarà qüestionaris per a professionals de medicina de família i qüestionaris per a pacients, prèviament validats mitjançant un estudi pilot fet a Croàcia.

Anàlisi estadística
Per a l’anàlisi de dades es realitzaran mètodes multivariants.

Resultats esperats
Conèixer millor quines són les actituds envers els assajos clínics dels professionals de medicina de família i dels seus pacients.

Aplicabilitat/Rellevància
Augmentant el coneixement sobre recerca per part de la població en general, es pot canviar positivament la percepció que en tenen, augmentant així la motivació i la voluntat de participar-hi.

OBJECTIUS PRINCIPALS: L’estudi està dividit en dues fases:
1. L’objectiu de la primera fase és validar una versió reduïda de la versió espanyola del Qüestionari d’Activitat Física en el temps lliure de Minnesota (QAFM).
2. L’objectiu principal de la segona fase és relacionar la pràctica d’activitat física amb l’arteriopatia perifèrica.

DISSENY:
1. Primera fase: Estudi descriptiu de validació d’un instrument diagnòstic.
2. Segona fase: Estudi descriptiu transversal multicèntric, per examinar la relació entre l’activitat física en el temps lliure i el valor de l’índex turmell braç (ITB), factors de risc cardiovasculars.

ÀMBIT: Atenció Primària.

SUBJECTES:
– Població diana: Pacients majors o igual de 50 anys registrats a vint-i-nou centres d’atenció primària de la província de Barcelona.
– Mostra:
1. En la primera fase, es seleccionaran 200 pacients de l’Àrea Bàsica de Salut de Sant Joan de Vilatorrada (Bages).
2. En la segona fase, el treball de camp es realitzarà amb la cohort de l’estudi ARTPER, que consta d’una mostra de 3.876 pacients registrats a vint-i-vuit centres d’atenció primària de Barcelona ciutat, Barcelonès nord i Maresme.

INTERVENCIONS PRINCIPALS:
1. En la primera fase, s’elaborarà una versió reduïda del qüestionari d’activitat física en el temps lliure de Minnesota (QAFM). A través d’una entrevista personal a nivell ambulatori, es realitzaran els dos qüestionaris, l’original i la versió reduïda i s’avaluarà la concordança. Un cop validada la versió reduïda, es realitzarà la segona fase de l’estudi.
2. Segona fase: constarà d’entrevista personal per conèixer el grau d’activitat física a través de la versió reduïda del QAFM. Posterioment es quantificarà aquesta activitat física i es relacionarà amb l’arteriopatia perifèrica, antecedents personals de malaltia cardiovascular i factors de risc cardiovasculars.

L’any 2017 l’AGAUR va acreditar el Grup de Recerca Promoció de la Salut en l’Àmbit Rural (PROSAARU) com a grup emergent en recerca.
L’any 2023 l’IDIAP i l’AGAUR van acreditar el Grup de Recerca PROSAARU com a grup consolidat en recerca. Aquesta última acreditació ha donat un nou impuls al grup i ha obert més possibilitats de realitzar una recerca eficaç que permeti millorar la qualitat de vida de les persones.
Com qualsevol grup emergent i amb la pandèmia de COVID-19 va necessitar un període de temps per estructurar les línies de recerca i consolidar l’estructura de treball. En l’actualitat això ja s’ha assolit i està en fase d’una major expansió de les línies de recerca.
Aquest alliberament pretén impulsar tres línies de recerca:
–
1. COVID
–
2. Cronicitat
–
3. Prevenció primària
a través de 16 projectes actualment en vies de desenvolupament, pendents de resolució de finançament o programats per un futur proper.