banner-risc-cardiovascular

Projectes

Evolució del tractament antimicrobià de la prostatitis aguda a l’atenció primària a Catalunya i impacte dels programes d’optimització d’antimicrobians en la seva tendència

  • IP: Jaime Barceló Vidal
  • Durada: 2026-2029

Antecedents:
L’atenció primària (AP) és la responsable del 85-90% de prescripcions d’antimicrobians, pel que s’han implementat estratègies (PRogrames d’Optimització d’ús d’Antimicrobians (PROA)) per millorar la prescripció antimicrobiana. Les infeccions del tracte urinari són la segona causa més freqüent de prescripció d’antimicrobians, però existeix una manca d’acord sobre la definició i tractament d’aquestes en homes. Actualment existeix discrepància i manca d’evidència sobre quin és el tractament per a la prostatitis aguda bacteriana (PBA) en l’AP.
Hipòtesis:
El tractament antimicrobià en la prostatitis bacteriana aguda (PBA) ha canviat al llarg dels anys i pot optimitzar-se a l’AP.
Objectius:
Descriure el tractament antimicrobià al llarg dels anys, la seva eficàcia, així com la influència dels PROA en la prescripció antimicrobiana de les PBA a l’AP a Catalunya.
Metodologia:
Estudi de cohorts observacional en pacients de l’AP de Catalunya entre 2012-2025. S’inclouran homes >18 anys amb diagnòstic de PBA i >1 prescripció antimicrobiana. Es classificaran segons antimicrobià rebut per avaluar l’eficàcia. S’avaluarà l’impacte dels PROA sobre la selecció d’antimicrobians en PBA.
Determinacions:
La informació s’obtindrà del SIDIAP.
Anàlisi estadística:
– Descriptiva: sèrie temporal 2012-2025 i Alluvial plot.
– Eficàcia i complicacions: Corba de supervivència de Kaplan-Meyer
– Wilcoxon-rank test per comparar l’impacte del PROA.
– Variables contínues es presentaran com mitjanes i desviacions estàndard, variables categòriques com nombres i percentatges. Les estadístiques seran bilaterals i amb significació estadística a p<0,05. Resultats esperats: El tractament antimicrobià en la prostatitis aguda s’ha anat adaptant a les recomanacions de les guies locals en l'atenció primària al llarg dels anys i la prescripció de quinolones ha disminuït. Les fluoroquinolones i cefalosporines com tractament empíric per la PBA presenten la mateixa taxa de curació. Les intervencions PROA resulten en menor exposició a fluoroquinolones i major prescripció d'antimicrobians d'espectre estret. Aplicabilitat i Rellevància: Els resultats d'aquest estudi pretenen proporcionar evidències sobre la selecció d'antimicrobians per la PBA, la seva eficàcia i el paper del PROA a l’AP. Es sol·licita l'extracció de dades d'aquest projecte de manera gratuïta corresponent a l'any 2025 per a Maria Giner Soriano com a membre del Comitè Científic de SIDIAP

Model d’atenció integrada a les persones amb ferides cròniques i complexes d’Atenció Primària Metropolitana Sud i Penedès (UFECAP)

  • IP: Miguel Ángel Díaz Herrera
  • Durada: 2026-2027
  • Finiançadors: Fundació Academia Ciencies Mediques de Catalunya I de Balears (L'Acadèmia)

SISS Manresa

  • IP: Josep Vidal Alaball
  • Durada: 2024-2026
  • Finiançadors: Althaia Xarxa Assistencial de Manresa, Fundació Privada

IDIBELL – Kit diagnòstic – càncer endometri

  • IP: David Verde López
  • Finiançadors: Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge IDIBELL

Reclutament de 3 professionals de ginecologia en Atenció Primària per a participar en grup focal 21.04.2026

RAS/DCNT – Barreiras e desafios da construção redes de atenção às pessoas com doenças crônicas não transmissíveis

  • IP:
  • Durada: 2025-2028

Desarrollo y validación de una escala de medición de la adherencia terapéutica a la terapia compresiva

  • IP: Laura Baltà Dominguez
  • Durada: 2024-2027
  • Finiançadors: Fundación URGO

Antecedentes
La terapia compresiva es considerada la piedra angular del tratamiento de las úlceras de etiología venosa. A pesar de ello, en España la adherencia por parte del paciente a esta técnica no es uniforme ni generalizada. Los motivos de este problema son varios, existen tanto factores de la propia persona, como del entorno y profesional.
Potenciar la adherencia es clave para evitar recidivas y la evolución de la enfermedad. No obstante, medir la adherencia terapéutica es compleja y aunque ya existen algunas herramientas creadas para evaluarla, ninguna es especifica de terapia compresiva. Conocer las áreas de riesgo especificas por paciente permitiría crear intervenciones más precisas y personalizadas.
Hipótesis
La escala desarrollada para evaluar el riesgo de no adherencia a la terapia compresiva es un instrumento eficaz que predice la adherencia de pacientes con insuficiencia venosa crónica a su sistema de compresión
Objetivos
Desarrollar una escala que evalúe el riesgo de no adherencia a la terapia compresiva en pacientes con insuficiencia venosa crónica.
Metodología
Consiste en cinco fases, las cuales constan de una revisión sistemática para conocer las esferas que afectan a la adherencia terapéutica, después la creación de la herramienta. Posteriormente, se realizará un estudio Delphi para corregir la escala y finalmente, un estudio de cohortes prospectivo para analizar la validez de la misma.
Aplicabilidad
La creación de una herramienta que permita conocer tanto los motivos de la falta de adherencia terapéutica como el grado de cumplimiento terapéutico en terapia compresiva podría ayudar a potenciar la toma de decisiones hacia unas intervenciones más personalizadas según el paciente.

Escuela de Salud Pública, Universidad de Chile

  • IP: Constanza Jacques Aviñó
  • Durada: 2024-2024
  • Finiançadors: Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol)

Ajut complementari econòmic

Abordatge del deteriorament cognitiu a l’atenció primària: visió des del model de gestió de casos.

  • IP: Anna Alsina Lligadas
  • Durada: 2025-2027
  • Finiançadors: ICS - Institut Català de la Salut

Patronat

Col·laboradors

Acreditacions