Antecedents:
L’atenció primària (AP) és la responsable del 85-90% de prescripcions d’antimicrobians, pel que s’han implementat estratègies (PRogrames d’Optimització d’ús d’Antimicrobians (PROA)) per millorar la prescripció antimicrobiana. Les infeccions del tracte urinari són la segona causa més freqüent de prescripció d’antimicrobians, però existeix una manca d’acord sobre la definició i tractament d’aquestes en homes. Actualment existeix discrepància i manca d’evidència sobre quin és el tractament per a la prostatitis aguda bacteriana (PBA) en l’AP.
Hipòtesis:
El tractament antimicrobià en la prostatitis bacteriana aguda (PBA) ha canviat al llarg dels anys i pot optimitzar-se a l’AP.
Objectius:
Descriure el tractament antimicrobià al llarg dels anys, la seva eficàcia, així com la influència dels PROA en la prescripció antimicrobiana de les PBA a l’AP a Catalunya.
Metodologia:
Estudi de cohorts observacional en pacients de l’AP de Catalunya entre 2012-2025. S’inclouran homes >18 anys amb diagnòstic de PBA i >1 prescripció antimicrobiana. Es classificaran segons antimicrobià rebut per avaluar l’eficàcia. S’avaluarà l’impacte dels PROA sobre la selecció d’antimicrobians en PBA.
Determinacions:
La informació s’obtindrà del SIDIAP.
Anàlisi estadística:
– Descriptiva: sèrie temporal 2012-2025 i Alluvial plot.
– Eficàcia i complicacions: Corba de supervivència de Kaplan-Meyer
– Wilcoxon-rank test per comparar l’impacte del PROA.
– Variables contínues es presentaran com mitjanes i desviacions estàndard, variables categòriques com nombres i percentatges. Les estadístiques seran bilaterals i amb significació estadística a p<0,05. Resultats esperats: El tractament antimicrobià en la prostatitis aguda s’ha anat adaptant a les recomanacions de les guies locals en l'atenció primària al llarg dels anys i la prescripció de quinolones ha disminuït. Les fluoroquinolones i cefalosporines com tractament empíric per la PBA presenten la mateixa taxa de curació. Les intervencions PROA resulten en menor exposició a fluoroquinolones i major prescripció d'antimicrobians d'espectre estret. Aplicabilitat i Rellevància: Els resultats d'aquest estudi pretenen proporcionar evidències sobre la selecció d'antimicrobians per la PBA, la seva eficàcia i el paper del PROA a l’AP. Es sol·licita l'extracció de dades d'aquest projecte de manera gratuïta corresponent a l'any 2025 per a Maria Giner Soriano com a membre del Comitè Científic de SIDIAP

Reclutament de 3 professionals de ginecologia en Atenció Primària per a participar en grup focal 21.04.2026

Antecedentes
La terapia compresiva es considerada la piedra angular del tratamiento de las úlceras de etiología venosa. A pesar de ello, en España la adherencia por parte del paciente a esta técnica no es uniforme ni generalizada. Los motivos de este problema son varios, existen tanto factores de la propia persona, como del entorno y profesional.
Potenciar la adherencia es clave para evitar recidivas y la evolución de la enfermedad. No obstante, medir la adherencia terapéutica es compleja y aunque ya existen algunas herramientas creadas para evaluarla, ninguna es especifica de terapia compresiva. Conocer las áreas de riesgo especificas por paciente permitiría crear intervenciones más precisas y personalizadas.
Hipótesis
La escala desarrollada para evaluar el riesgo de no adherencia a la terapia compresiva es un instrumento eficaz que predice la adherencia de pacientes con insuficiencia venosa crónica a su sistema de compresión
Objetivos
Desarrollar una escala que evalúe el riesgo de no adherencia a la terapia compresiva en pacientes con insuficiencia venosa crónica.
Metodología
Consiste en cinco fases, las cuales constan de una revisión sistemática para conocer las esferas que afectan a la adherencia terapéutica, después la creación de la herramienta. Posteriormente, se realizará un estudio Delphi para corregir la escala y finalmente, un estudio de cohortes prospectivo para analizar la validez de la misma.
Aplicabilidad
La creación de una herramienta que permita conocer tanto los motivos de la falta de adherencia terapéutica como el grado de cumplimiento terapéutico en terapia compresiva podría ayudar a potenciar la toma de decisiones hacia unas intervenciones más personalizadas según el paciente.

Ajut complementari econòmic

La salut mental dels infants i els adolescents és un assumpte estratègic a nivell mundial, ja que influeix en la qualitat de vida, el benestar, la trajectòria vital i, en alguns casos, fins i tot la supervivència d’una de les fraccions més vulnerables de la nostra societat. Les dades mostren que la salut mental de nens i adolescents s’ha deteriorat a Espanya, especialment des de l’inici de la pandèmia de COVID-19; l’ansietat, la depressió, el TDAH i els trastorns alimentaris són algunes de les condicions més freqüents.
Tot i això, fins ara no hi ha estudis que hagin aprofitat els registres sanitaris electrònics disponibles per proporcionar una visió longitudinal i relacional de l’estat general de salut mental de nens i adolescents espanyols. Aquest projecte aborda aquesta bretxa de coneixement aprofitant el poder de les macrodades del Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària, una base de dades de registres sanitaris electrònics d’atenció primària que comprèn més de 8 milions de residents de Catalunya.
Aquest enfocament innovador proporcionarà un mapa epidemiològic detallat de la salut mental en nens i adolescents catalans. Centrant-nos en persones nascudes entre 2006 i mitjan 2025, el nostre propòsit és: (i)
generar estimacions de prevalença detallades de totes les malalties mentals en nens i adolescents, estratificades per sexe, edat i regió geogràfica; (ii) analitzar la comorbiditat entre malalties mentals i somàtiques; i (iii) quantificar les contribucions relatives dels factors genètics i ambientals (heretabilitat) a malalties mentals, juntament amb els efectes genètics compartits (correlació genètica) entre les malalties mentals i somàtiques.Aquest conjunt de dades s’analitzarà utilitzant eines estadístiques i bioinformàtiques capdavanteres,
integrant conceptes i metodologies de l’epidemiologia i la psiquiatria pediàtrica. L’investigador principal aprofitarà la seva experiència prèvia en macrodades de Dinamarca, reflectida en una publicació recent d’alt impacte a la revista PNAS.
El projecte contribuirà a una millor comprensió de: (i) l’evolució en el temps de la prevalença de les malalties mentals; (ii) el risc de desenvolupar malalties somàtiques després d’un diagnòstic de salut mental;i (iii) la importància relativa dels factors genètics i ambientals en les condicions psiquiàtriques. És important destacar que aquest projecte representa un esforç pioner a Espanya i potencialment a Europa (fora dels països nòrdics) en la utilització de registres sanitaris electrònics per avaluar de manera integral la salut mental en nens i adolescents. El coneixement generat tindrà un impacte significatiu en les estratègies de diagnòstic, tractament i prevenció, millorant així la salut mental i la qualitat de vida de milions de joves a Catalunya, obrint el camí a iniciatives similars a altres comunitats autònomes