La pauta antibiòtica de referència per a infeccions urinàries no complicades en dones és menys eficaç que altres opcions de primera elecció

Dels principals tractaments antibiòtics indicats per a infeccions urinàries no complicades, la monodosi de fosfomicina trometamol, que és la pauta d’elecció en les guies de pràctica clínica, resulta el menys eficaç, segons un estudi promogut per l’IDIAPJGol, publicat a The Lancet

  • 21 ABRIL 2026

Un estudi coordinat per l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol), publicat a la revista The Lancet, conclou que la fosfomicina trometamol en dosi única per al tractament de les infeccions urinàries no complicades en dones adultes és menys eficaç que altres tractaments antibiòtics de primera elecció habituals.

El treball ha comparat en un assaig clínic amb medicaments quatre pautes antibiòtiques que s’indiquen per al tractament de la cistitis aguda no complicada en dones adultes: la nitrofurantoïna (100 mil·ligrams cada 8 hores durant cinc dies), el pivmecillinam (400 mil·ligrams cada vuit hores durant 3 dies), la fosfomicina trometamol en dues dosis de 3 grams cadascuna i la fosfomicina trometamol en una sola dosi de 3 grams.

Millors resultats amb nitrofurantoïna

La nitrofurantoïna va assolir les millors taxes de curació al setè dia, amb el 74,4 % de les dones recuperades. Si ens centrem únicament en aquelles pacients amb infecció confirmada per urocultiu positiu, va arribar al 86,7 %. El pivmecillinam i la fosfomicina en dues dosis van mostrar resultats intermedis, el 69,8 % i 67,4 % de curació, respectivament. En darrer lloc, la fosfomicina en dosi única va mostrar la taxa d’èxit més baixa (un 58,9 %) i va ser el tractament que va necessitar amb més freqüència la prescripció d’un antibiòtic addicional.

Els efectes secundaris en tots els tractaments van ser majoritàriament lleus i relacionats amb l’ús d’antibiòtics, com diarrea o dolor abdominal. No es van detectar problemes de seguretat rellevants associats a cap dels antibiòtics.

L’assaig es va dur a terme entre el mes d’abril de 2022 i el mes de desembre de 2024 i va comptar amb la participació de 768 dones diagnosticades d’una infecció urinària ateses en centres d’atenció primària de Catalunya, Aragó, Balears i Madrid, a qui se’ls va assignar de manera aleatòria una de les quatre pautes antibiòtiques d’estudi. L’objectiu de l’estudi era avaluar la curació clínica al setè dia de tractament, així com la seva seguretat i nivell d’erradicació bacteriològica.

L’estudi s’emmarca dins el projecte nacional SCOUT, coordinat per l’investigador de l’IDIAPJGol Carl Llor i la Unitat d’Estudis del Medicament de l’IDIAPJGol, i ha tingut la col·laboració d’equips de recerca de l’Institut d’Investigació Sanitària Aragó (IISA), l’Institut d’Investigació Sanitària Illes Balears (IdISBA) i de la Fundació per a la Investigació i Innovació Biosanitària d’Atenció Primària (FIIBAP), de Madrid. És l’assaig clínic amb medicaments més gran promogut mai per IDIAPJGol.

Implicacions per a la pràctica clínica

Els resultats, publicats al darrer número de The Lancet, s’han fet públics aquest dilluns durant el congrés de la Societat Europea de Microbiologia Clínica i Malalties Infeccioses, celebrat a Munic.

El doctor Llor destaca que els resultats de l’estudi “reforcen la necessitat de reconsiderar les recomanacions terapèutiques per tractar la cistitis aguda en dones, la qual cosa permetrà millorar els resultats clínics i optimitzar l’ús dels antibiòtics”.

La pauta de cinc dies de nitrofurantoïna s’ha recomanat juntament amb la monodosi de fosfomicina trometamol com a tractament de primera línia a Catalunya i Espanya. No obstant això, el seu ús és poc freqüent i es prescriu en un percentatge molt baix de casos. Els resultats d’aquest assaig clínic demostren que aquesta pauta s’hauria de prescriure més sovint.

Resistències d’E. coli

Els autors es pregunten per què els tractaments van mostrar diferències en el guariment clínic, tenint en compte que les resistències als antibiòtics analitzats en el bacteri Escherichia coli –l’uropatogen més freqüent– són actualment inferiors al 5 % a Catalunya. La resposta és que els professionals mèdics sovint basen la prescripció d’antibiòtics en les taxes locals de resistència, però la resistència per si sola no en determina completament l’eficàcia clínica.

L’equip investigador destaca que l’estudi mostra una discrepància entre la sensibilitat in vitro i els resultats clínics en la pràctica real. Això, afirmen, posa de manifest la importància de considerar factors addicionals a l’hora de seleccionar la teràpia antibiòtica.

La nitrofurantoïna manté concentracions urinàries elevades de manera sostinguda durant diversos dies, amb un mecanisme d’acció que depèn del temps. En canvi, la fosfomicina assoleix un pic molt alt, però els seus nivells minven ràpidament i pot no mantenir concentracions suficients durant prou temps en totes les pacients. Les infeccions urinàries poden implicar càrregues bacterianes elevades, i una sola dosi de fosfomicina pot reduir els bacteris però no erradicar-los completament.

Un altre punt que destaquen els autors és que no totes les infeccions urinàries són idèntiques. Així, “algunes pacients poden presentar una afectació inicial del tracte urinari superior o reservoris bacterians intracel·lulars i la nitrofurantoïna té una millor activitat en el teixit vesical al llarg del temps. La reducció de l’activitat de la fosfomicina en orina amb pH baix, juntament amb la persistència d’E. coli a la bufeta, podria explicar la seva menor eficàcia, ja que una dosi única pot no mantenir una concentració mínima inhibitòria a l’orina durant prou temps per eliminar la infecció”.

Cistitis aguda

La cistitis aguda és la infecció urinària més freqüent a l’atenció primària. Es calcula que més de la meitat de les dones tindran com a mínim un episodi de cistitis aguda al llarg de la seva vida.

Per al tractament d’aquesta infecció s’utilitzen diverses pautes antibiòtiques, tot i que fins ara l’evidència sobre quina és la més efectiva era limitada. L’antibiòtic més usat és la fosfomicina, que les guies clíniques recomanen en dosi única, si bé, en els darrers anys, en la pràctica habitual s’ha fet servir més sovint el règim de dues dosis. Una altra alternativa recomanada és la nitrofurantoïna, tot i que el seu ús en la pràctica clínica és poc freqüent. En canvi, en altres països europeus, les guies també inclouen el pivmecillinam com a opció de tractament d’aquesta malaltia.

Aquest treball aporta evidències per reconsiderar la prescripció de la fosfomicina monodosi com a pauta antibiòtica de primera elecció.

Referència de l’article:

Llor, C., Monfà, R., Garcia-Sangenís, A., Leiva, A., Marín-Cañada, J., Sánchez-Calavera, M. A., Moragas, A., Aguilar-Sánchez, M., Troncoso-Mariño, A., Rodríguez-Barrientos, R., Molero, J. M., Ouchi, D., Miranda-Jiménez, C., Fernández-García, S., & Morros, R. (2026). Clinical and bacteriological effectiveness of three different short-course antibiotic regimens and single-dose fosfomycin for uncomplicated lower urinary tract infections in women (SCOUT): a pragmatic, multicentre, open-label, randomised clinical trial. The Lancet. Online First April 20, 2026.

Patronat

Col·laboradors

Acreditacions