Els costos estimats associats als nous casos de malaltia renal crònica a Catalunya van passar de 3,66 milions d’euros a 4,61 milions entre els anys 2014 i 2021, la qual cosa representa un augment del 26 %. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi coordinat per un equip de recerca de l’IDIAPJGol, publicat recentment a l’European Journal of Health Economics, que ha analitzat dades de més de 400.000 persones diagnosticades de la malaltia a Catalunya i ha avaluat l’ús de recursos sanitaris durant aquest període.

La meitat de la despesa registrada correspon a les hospitalitzacions, que ha augmentat un 17 %, a expenses sobretot de l’augment de la durada de les estades hospitalàries. Les visites a l’atenció primària han estat el segon factor de cost més important, tot i que en aquest àmbit els costos han disminuït més d’un 9 % durant aquest període, principalment pel canvi en el tipus de visites i dels professionals, amb un augment de la implicació de les infermeres. Els costos associats a tractaments substitutius renals, que inclouen els trasplantaments i la diàlisi, s’han incrementat un 157 %.

A més, els costos indirectes associats a les baixes laborals s’han més que multiplicat per dos, i han passat de 324.770 euros el 2014 a 680.672 al 2021. L’augment de les baixes laborals es va disparar els anys 2020 i 2021, coincidint amb la pandèmia provocada per la covid-19, la qual cosa reflecteix la pèrdua de productivitat que es va produir en aquest període entre persones amb malalties cròniques.

Augment d’ingressos per malaltia renal

El nombre d’ingressos hospitalaris per qualsevol causa han mostrat taxes estables al llarg del temps, però s’ha detectat un augment del nombre de dies d’hospitalització per cada 1.000 pacients/any, que ha estat del 13 % entre els anys 2012 al 2022, cosa que reflecteix una complexitat més elevada. Les malalties cardiovasculars, en particular la insuficiència cardíaca, van ser les principals causes d’ingrés hospitalari, tot i que la seva contribució relativa va disminuir lleugerament entre 2012 i 2022, quan va passar del 16,7 % al 13 %. Per contra, el nombre d’ingressos associats a la malaltia renal i les estades hospitalàries es va més que duplicar del 2017 al 2022.

D’aquesta manera, les hospitalitzacions van ser el principal factor de cost, amb més de la meitat de la despesa total, tot i que el seu pes relatiu va disminuir lleugerament entre el 2014 i el 2021 (del 55,2 % al 51,3 %). La insuficiència cardíaca va ser la principal causa dels costos d’hospitalització, que ha concentrat el 40 % dels ingressos per causes cardiovasculars o renals. Tanmateix, les hospitalitzacions específiques per malaltia renal crònica van augmentar de manera significativa des del 2017 i el 2021 ja representaven el 25,9 % dels costos d’hospitalització associats conjuntament a les malalties cardiovasculars i a les malalties renals cròniques.

Pel que fa a les visites a l’atenció primària, que van disminuir globalment durant el període estudiat, s’ha observat una disminució de les de medicina i un augment de les d’infermeria.

Dades del SIDIAP

Per fer l’estudi, l’equip investigador ha tingut en compte dades de 447.202 persones amb nou diagnòstic de malaltia renal crònica identificades durant el període 2021-2022 en el sistema d’informació per al desenvolupament de la investigació en atenció primària (SIDIAP), que recull informació anonimitzada de les persones ateses en gairebé el 80 % dels centres d’atenció primària de Catalunya.

L’investigador de la Unitat de Suport a la Recerca (USR) Metropolitana Sud de l’IDIAPJGol i de l’Institut Català de la Salut, Oriol Cunillera Puértolas, primer signant de l’estudi, destaca que els resultats del treball reflecteixen “l’impacte acumulatiu de la progressió de la malaltia i els canvis en el seu maneig”.

Per la seva banda, la responsable de la USR Metropolitana Sud, Betlem Salvador González, coordinadora de la investigació, destaca que “la millora en la detecció precoç i l’abordatge de la malaltia renal crònica a l’atenció primària, així com la coordinació entre diversos nivells assistencials, pot ajudar a prevenir i disminuir la seva progressió i les complicacions que comporta i, per tant, reduir la seva càrrega clínica i econòmica”.

El treball compta amb el finançament i la participació de la companyia farmacèutica Boehringer Ingelheim.

Referència de l’article

Cunillera-Puértolas O, Casajuana M, Arbiol-Roca A, Romano-Sánchez J, Jiménez-Martín N, Bundó-Luque D, Cobo-Guerrero S, Blasco-Duatis M, Solé A, López A, Domínguez-Alonso A, Salvador-González B. Temporal trends in healthcare resource use and costs of chronic kidney disease in a Spanish population: the REDIC study. Eur J Health Econ. 2026 May 19. doi: 10.1007/s10198-026-01922-7. Epub ahead of print. PMID: 42154360.